Cada família gasta a l'any una mitjana de gairebé 4.400 euros en menjar i beguda

/imgs/20130301/tema1.jpg
El poder adquisitiu del consumidor s’enfonsa: els problemes financers del país s’estan convertint en una soga que estreny amb força el seu coll. I el que és pitjor, sembla que la situació no millorarà a curt termini: s’apugen els preus dels serveis bàsics com la llum o el transport, es disparen els impostos i les taxes (molt per sobre de la inflació) i un llarg etcètera. Per més números que facin les famílies, fer front a les despeses és cada vegada més difícil. Així i tot, l’alimentació, amb crisi o sense, continua sent una de les prioritats del pressupost familiar.

En xifres, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la despesa mitjana per família va ser el 2011 de 29.482 euros, un 3,5% menys que el 2006. D’aquest pressupost mitjà, els productes alimentaris i les begudes no alcohòliques representen un 14%, la segona partida més important només per darrere d’habitatge, aigua, electricitat i combustibles.

EROSKI CONSUMER ha volgut investigar a fons quant gasten les famílies espanyoles en alimentació i com ha evolucionat aquesta despesa des de 2006. Per fer aquesta anàlisi, s’han utilitzat microdades de l’INE que aporten informació sobre 70 categories de productes alimentaris. Aquesta anàlisi en profunditat es va fer en 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Principat d’Astúries, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i La Rioja.

En conclusió, el menjar i la beguda són necessitats bàsiques per les quals cada família fa un desemborsament mitjà de gairebé 4.400 euros i cada persona, prop de 1.700 euros. La carn és el producte estrella a què es destinen més diners (un 23% del pressupost va a parar a les seves diferents modalitats) i els espirituosos i licors, el que menys (no arriba a l’1%).

Els qui més diners inverteixen en alimentació i begudes són els bascos, gairebé 5.000 euros per família. Per contra, la comunitat autònoma extremenya és la que menys diners hi destina: cada família, una mitjana de gairebé 3.800 euros.

L’evolució de la despesa en alimentació aquests cinc anys ha estat negativa: la inversió mitjana per família ha disminuït un 3%, mentre que per persona ha augmentat gairebé un 2%. Per tipus de producte, es van trobar diferències importants: mentre que el pressupost mitjà familiar dels olis i greixos cau prop d’un 40%, el del cafè, el te i el cacau creix ni més ni menys que un 24%.

Gairebé 4.400 euros a l’any

Cada família va gastar en menjar i beguda una mitjana de 4.361 euros. En cinc anys, aquest pressupost ha disminuït un 3% i l’evolució de la inversió familiar en alimentació no ha estat constant: el 2007 va créixer, l’any següent va començar a minvar, el 2009 es va produir un descens important i el 2010 i el 2011 va millorar, tot i que molt tímidament. En aquest sentit, l’IPC entre 2006 i 2011 es va incrementar un 12% en els aliments i les begudes no alcohòliques i un 54,6% en begudes alcohòliques i tabac.

Però les famílies espanyoles no només han disminuït la despesa en alimentació. Des de 2006, també han decrescut les partides que destinen a articles de vestir i calçat (un 24%); a mobiliari, l’equipament i altres despeses de l’habitatge (un 23%); a transports (un 22%); a hotels, cafès i restaurants (un 12%); a lleure, espectacles i cultura (un 11%); i a altres béns i serveis com cures personals, joieria i bijuteria i assegurances (un 8,5%). Curiosament, n’hi ha d’altres que han augmentat, com l’habitatge, l’aigua, l’electricitat i els combustibles (un 22%); l’ensenyament (un 12%); les begudes alcohòliques i el tabac (un 9%) i la salut (un 0,9%).

Carn: on més gastem

/imgs/20130301/tema2.jpg
La carn és el producte on més van invertir les famílies espanyoles. En concret, aquest aliment concentra el 23% del pressupost destinat a l’alimentació i la seva despesa es distribueix de la manera següent: en primer lloc, xarcuteria; després, carn d’aviram; la segueix la de boví i la de porcí; i, en últim lloc, els menuts i la triperia. A la despesa en carn, la segueixen el pa i els cereals amb un 15%. Al voltant d’un 12% del pressupost total de les famílies es destina a llet, formatge i ous, i també al peix. Fregant el 9% es troba la partida de les fruites i les hortalisses (incloent-hi patates i altres tubercles) i el 5%, les aigües minerals, les begudes refrescants i els sucs. Finalment, a la resta de categories de productes es destina menys del 4%. Amb aquestes xifres, queda clar com de diferents són, en molts casos, la teoria i la pràctica: les recomanacions dietètiques passen per menjar diàriament verdures, fruites i hortalisses, donar prioritat al peix davant de la carn o el consum ocasional de formatge. Però tot això no es reflecteix com caldria en el rànquing de productes en què més gastem.

En xifres, les famílies espanyoles van destinar una mitjana de 1.024 euros a l’any a la compra de carn; 655 euros al pa i als cereals; 531 euros a la llet, el formatge i els ous; 506 euros al peix; 397 euros a les hortalisses (incloent-hi patates i altres tubercles); i 393 euros a la fruita. A més, les aigües minerals, les begudes refrescants i els sucs es van endur del pressupost total mitjà per família 205 euros; el sucre, les confitures, la mel, la xocolata, la confiteria i els gelats suposen una mitjana de 170 euros; i els productes alimentaris no esmentats (salses i condiments, sal, espècies i herbes culinàries; sopes, preparats per a postres i llevat; aliments per a nadó i productes dietètics), 136 euros. Finalment, en la resta de categories de productes s’inverteixen menys de 100 euros: 98 euros als olis i greixos; 78 euros al cafè, te i cacau; 76 euros als vins; 62 euros a les cerveses; i 29 euros als espirituosos i licors.

Molt poc en oli

Des de 2006 i fins a 2011, la inversió familiar mitjana en aquest tipus de productes també ha evolucionat: en dos de cada cinc tipus de productes va decréixer. Són curioses les tendències contràries de dues de les categories d’aliments: el pressupost mitjà familiar dels olis i greixos cau prop d’un 40%, mentre que el del cafè, el te i el cacau augmenta un 24%. També s’apuja el desemborsament mitjà destinat a salses i condiments, sal, espècies i herbes culinàries; a sopes, preparats per a postres i llevat; i a aliments per al nadó i productes dietètics, un 19%.

És en el període entre 2008 i 2011 quan el pressupost de gairebé tots els productes (excepte el cafè, el te i el cacau) disminueix. De mitjana, aquesta caiguda es xifra en un 9%, al voltant de l’1% del període 2010-2011. Durant aquests tres anys (fins a 2011), les caigudes més grans en la inversió pressupostària familiar mitjana es donen en els olis i els greixos (un 24%); en els espirituosos i licors (un 15%), en la llet, el formatge i els ous (un 13%); i en la carn i les fruites (un 10%). En aquest sentit, cal destacar que els olis i els greixos ja van reduir un 21% la inversió durant el període de 2006 a 2008, mentre que la resta de productes va créixer.

On es gasta més?

/imgs/20130301/tema3.jpg
Per regions, es van trobar diferències importants en els pressupostos familiars destinats a alimentació. La comunitat autònoma en què les famílies van invertir més el 2011 va ser el País Basc. Allà, cada família es va gastar 4.957 euros de mitjana. Per contra, a Extremadura, la despesa mitjana va ser de 3.718 euros, un 33% menys que les famílies basques.

D’altra banda, les comunitats amb una despesa mitjana per família superior a la mitjana van ser Navarra, Galícia, Catalunya, Aragó, Andalusia, Madrid i Múrcia. A més, els quatre primers territoris repetien a tenir una despesa mitjana per persona superior a la mitjana, a més d’Astúries, La Rioja i Castella i Lleó. Per contra, la despesa mitjana per família era inferior a la mitjana a Castella-la Manxa, les Illes Balears, Canàries, Cantàbria, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Astúries i La Rioja.

No obstant això, en cadascuna de les 17 comunitats autònomes estudiades es van produir variacions diferents: per exemple, a Canàries, durant aquest període de temps, l’IPC en aliments i begudes no alcohòliques va créixer el 14,6% (la variació més alta), i un 20,5% en les begudes alcohòliques i el tabac (la més baixa).

Alimentació: el pressupost es redueix, l’IPC augmenta

La despesa mitjana familiar va decréixer entre 2006 i 2011 en tres quartes parts de les comunitats estudiades. Destaca, especialment, l’evolució del pressupost en alimentació i begudes de cada família a les Illes Balears: va caure un 9%. Per contra, a Galícia augmentava en la proporció més gran, gairebé un 3%. Quant a la despesa mitjana de cada persona, els extrems es trobaven de nou a Balears (va disminuir un 6%) i Galícia (va augmentar un 8%).

En cadascuna de les 17 comunitats estudiades es van produir diferents variacions. Per exemple, a Canàries, durant aquest període de temps, l’IPC en aliments i begudes no alcohòliques va créixer el 14,6% (la variació més alta), i un 20,5% en les begudes alcohòliques i tabac (la més baixa). No obstant això, la despesa mitjana en alimentació per família obtinguda a Canàries se situa en tots dos casos per sota de la mitjana de l’estudi. D’altra banda, a Navarra es va produir la variació més baixa de l’IPC en aliments i begudes no alcohòliques, una pujada del 9,8%, mentre que en l’estudi, el pressupost mitjà per família se situa per sobre de la xifra global.

Convé, així mateix, conèixer la variació de l’IPC al País Basc i Extremadura, les comunitats on es van trobar les despeses mitjanes per família més desiguals. Al territori basc, amb els pressupostos mitjans més alts, l’IPC va augmentar un 13,8% en aliments i begudes no alcohòliques (entre les variacions més altes) i un 52,4% en begudes alcohòliques (per sota de l’índex general en aquest tipus de productes). En canvi, a Extremadura, amb les inversions familiars més baixes, l’IPC dels aliments i begudes es va apujar un 12,8% (proporció similar a l’índex general en aquest tipus de productes) i un 60,2% (el més alt) en begudes alcohòliques i tabac.

D’altra banda, l’evolució des de 2006 de la despesa mitjana per família a les comunitats on s’ha destinat una quantitat major i menor de diners ha estat positiva al País Basc i negativa a Extremadura: mentre que la despesa mitjana per família va augmentar un 2% a la primera comunitat, va disminuir un 6% a la segona.

Entre 2008 i 2011, anys marcats per la crisi econòmica, es produeixen les caigudes de pressupost més importants: un 9% de mitjana per família i un 6% per persona. Per comunitats, destaca especialment el descens de la despesa mitjana per família a Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Galícia, Extremadura i la Comunitat Valenciana: en totes aquestes comunitats es va moure entre un 10% i un 15%. Paradoxalment, durant els anys en què no se sentia parlar de crisi econòmica, les famílies van incrementar el pressupost mitjà en alimentació gairebé un 7% entre 2006 i 2008.

Comunitat per comunitat

Cada comunitat autònoma té característiques pròpies, encara que la tendència no sol variar. A continuació es donen unes pinzellades del tipus de despesa mitjana que efectuen les famílies en cadascuna.

Andalusia

Despesa mitjana per família: 4.532,72 euros (1,64% menys que el 2006)
Despesa mitjana per persona: 1.623,47 euros (3,47% més que el 2006)