Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Analitzada la qualitat de 100 càmpings en 18 províncies espanyoles : Un de cada tres càmpings visitats suspèn per deficiències en accessibilitat i seguretat

Les mancances també són més que cridaneres en els equipaments i els serveis que ofereixen

Metge? No, tan sols farmaciola

/imgs/20110701/tema5.jpg
Davant de qualsevol problema de salut ningú no dubta a anar a un centre hospitalari, però si l’allotjament on ens trobem disposa de servei mèdic, molt millor. Una bona assistència mèdica diu molt de la instal.lació on estiguem acampats, cosa que no es compleix en dues instal.lacions (les dues, de 3a categoria) que, per no tenir, no tenen ni una senzilla farmaciola. De la resta, només vuit càmpings ofereixen un servei mèdic (la meitat són de 1a categoria i l’altra meitat de 2a), 15 compten amb una infermeria totalment condicionada i 30 ofereixen una sala per a practicar cures d’emergència. El més cridaner és que la majoria de les instal.lacions (89) disposa únicament d’una farmaciola de primers auxilis. Curiosament, la millor dotació sanitària es va localitzar en càmpings de 2a categoria.

Quant a la seguretat d’aquestes instal.lacions, el primer que un pensa és que el càmping no estigui situat en zones, com ara lleres de rius, que puguin ser perilloses per als acampadors, cosa que es compleix en tots els casos en les localitzacions estudiades. Però la seguretat també l’ofereixen l’interior del càmping i altres mesures disposades per a garantir la tranquil.litat dels usuaris. En aquest sentit, el 88% disposen d’un pla d’emergència, un altre 6% ha pensat en això alguna vegada però no ho ha materialitzat per escrit i un altre 6% ni tan sols en disposa. Aquests últims consideren que “no és necessari”. De les instal.lacions que sí que tenen un pla d’emergència, més de tres de cada quatre asseguren que revisen aquest projecte de seguretat cada any, un 18% prefereix fer-ho a començament de temporada i un 3% considera que és suficient cada dos anys. De res serviria comptar amb aquest pla d’emergència si el personal que treballa en el càmping no està instruït en matèria de prevenció i seguretat en cas d’accident. En aquest cas, els resultats són optimistes, ja que els treballadors de pràcticament tots els càmpings (menys quatre de 2a categoria) asseguren saber què cal fer en cas de perill per als acampadors. No obstant això, en l’últim any només un de cada quatre va efectuar un simulacre d’emergència (14 dels quals eren de 2a categoria, 9 de 1a categoria i 1 més de 3a) i cap dels analitzats era de Còrdova, Guipúscoa, Sevilla, Biscaia o Saragossa.

Durant la visita, els col.laboradors van observar com tan sols en un 3% dels càmpings analitzats (dos de la Corunya i un de Múrcia) no es disposa de cap sistema de seguretat: ni vigilants ni càmeres de seguretat; mentre que dels que sí que en tenen, 44 ofereixen tant vigilants com videovigilància. A més, en més de la meitat dels espais visitats es van veure senyals de trànsit per a moderar la velocitat dins del càmping (la majoria d’aquests situava en 10 km/h la velocitat màxima permesa en tot el recinte) i preses d’electricitat de les parcel.les protegides (excepte en un cas de Barcelona i un altre de Múrcia).

Càmpings, inaccessibles per a alguns

Accessibles per a tothom, així haurien de ser els càmpings però en realitat no ho són: dels 100 visitats per EROSKI CONSUMER 40 no estan adaptats, 31 només han pensat en les persones discapacitades a l’hora de fer més accessibles els banys i només quatre han adaptat la zona del restaurant, la recepció o la piscina. Dels 100 càmpings analitzats, 25 instal.lacions sí que disposen de totes les instal.lacions adaptades per a rebre acampadors que sofreixin algun tipus de discapacitat física (especialment en els dos visitats a Valladolid). Si la realitat per a les persones en cadira de rodes és poc satisfactòria, la situació és pitjor per als invidents: cap càmping està preparat per a les persones amb problemes de visió.

La conclusió final és que en el capítol de l’accessibilitat no importa la categoria del càmping. Del centenar d’espais visitats per la revista, els de 1a categoria no aconsegueixen més que un “regular” de nota mitjana en accessibilitat i les altres dues categories comparteixen valoració (“malament”).

Els càmpings, segons la categoria

  • Càmping “de luxe”. A l’entrada mostraran un cartell amb quatre tendes-triangles que indiquen la categoria. Les parcel.les disposen d’electricitat i aigua calenta en tots els serveis sanitaris generals i en totes les dutxes, a més d’oferir un servei de custòdia i caixes fortes individuals.
  • Càmping de 1a. Placa distintiva de tres tendes-triangles. Disposen de telèfon en cabines individuals, aigua calenta en tots els serveis sanitaris generals i en el 50% de les dutxes i caixes fortes individuals. L’electricitat arribarà a un 50%-75% de les parcel.les i els serveis addicionals no es troben molt lluny de la categoria anterior.
  • Càmping de 2a. Placa distintiva amb dues tendes-triangles. La principal diferència amb l’anterior és la ubicació, en general una mica més allunyada del “millor lloc”, però la resta dels serveis és gairebé equiparable.
  • Càmping de 3a. Placa d’una tenda-triangle. En aspectes com el nombre de banys, les característiques del sòl i la superfície entre acampadors solen ser una mica inferiors als de 2a categoria.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions