Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Analitzada la qualitat de 100 càmpings en 18 províncies espanyoles : Un de cada tres càmpings visitats suspèn per deficiències en accessibilitat i seguretat

Les mancances també són més que cridaneres en els equipaments i els serveis que ofereixen

Informació: millor en els de 1a 1ª

/imgs/20110701/tema2.jpg
Com a punt de partida de la investigació, els tècnics de la revista es van disposar a comprovar si era difícil trobar el càmping al qual es dirigien. El resultat va ser satisfactori: en 80 dels 100 càmpings es va arribar a la destinació sense cap problema.

Els càmpings solen oferir, en la mateixa porta d’entrada o d’accés, informació a l’usuari. Però només la meitat de les vegades els tècnics van poder veure les tarifes exposades i en la mateixa proporció es detallaven les normes que s’exigien als acampadors, igual com les dates d’obertura i tancament de la temporada d’aquesta instal.lació. Una vegada a dins, el tècnic de la revista es dirigia a la recepció, present en tots els càmpings excepte en dos casos en què es feia servir el bar del càmping per a aquesta finalitat. La mitjana d’hores d’obertura d’aquestes recepcions no supera les 12 hores al dia. La primera impressió de les instal.lacions és important, però igual de capital és que l’acampador rebi un bon tracte per part dels recepcionistes: un fet que va resultar satisfactori en tots els càmpings analitzats. Així mateix, resulta aconsellable que el càmping ofereixi en un primer moment un plànol o mapa on se situïn els diferents serveis perquè l’usuari no es desorienti, cosa que només es va poder observar en 52 instal.lacions de les 100 visitades.

Els turistes que vénen al nostre país de vacances són sovint estrangers, per això és recomanable que els cartells o senyals s’ofereixin en diversos idiomes. Els cartells estan en castellà en tots els establiments visitats, però en canvi solament 65 ofereixen la informació en més idiomes. En línies generals, la informació més completa s’ofereix en els càmpings visitats a Valladolid (“molt bé”) i Múrcia, Madrid, Guipúscoa, Còrdova, Barcelona i Alacant (comparteixen un “bé”).

Equipament i serveis: escassos i millorables

/imgs/20110701/tema3.jpg
Bona part de la satisfacció dels clients d’un càmping depèn de l’equipament i els serveis que ofereix. Una de les conclusions de la investigació és que aquest capítol necessita millores importants, ja que la valoració global que es mereix no escapa de l'”acceptable”. No obstant això, la millor oferta d’equipaments es va observar als recintes analitzats a Àlaba, Alacant, Barcelona, Còrdova, València i Valladolid (“bé”), al contrari que a la Corunya, Sevilla i Múrcia (els dos primers comparteixen un “regular”, mentre que els càmpings murcians suspenen amb un “malament”). Per categories, les notes oscil.len entre el “bé” amb què es reconeix el treball dels càmpings de 1a categoria, l'”acceptable” dels de 2a i el suspens (“regular”) atorgat a aquells que s’engloben en la 3a categoria. Molta gent aprofita aquests dies de vacances per a practicar esport. La nostra visita va deixar palès que els càmpings no sempre disposen d’instal.lacions per a fer-ho: tan sols al voltant d’una vintena d’espais compten amb terreny per a la pràctica de futbol, de bàsquet o de futbol sala; en només 33 instal.lacions hi havia pistes polivalents per a diversos esports; únicament 27 càmpings tenien pistes de tennis; i solament 7 instal.lacions comptaven amb el seu propi gimnàs. No ocorre el mateix amb les piscines. I és que solament un de cada quatre càmpings no en tenien ni tan sols una.

Un altre aspecte molt valorat, especialment per les famílies amb fills, és que els càmpings tinguin zones de jocs infantils: pràcticament la totalitat dels càmpings visitats (85 del centenar analitzats) en tenen en bon estat de manteniment.

En l’apartat d’hostaleria i restauració, tret d’un exemple a Múrcia, la resta de càmpings analitzats disposen almenys d’un bar, vuit de cada deu tenen supermercat i tres de cada quatre compten amb un restaurant (el preu mitjà del menú del dia són 10 euros). El bar va ser parada obligatòria durant aquesta visita, tot i que 11 estaven tancats perquè encara no havia començat la temporada. En la majoria de casos la netedat era correcta en la cafeteria, encara que en 33 d’aquests no s’ofereix la llista de preus a l’usuari i en 21 instal.lacions apareix però pràcticament no es veu.

Trobar-se enmig del camp no ha d’estar renyit amb les noves tecnologies. Una mica més de la meitat dels càmpings ofereix una zona amb ordinadors on es pot navegar per la xarxa. Si un prefereix utilitzar el seu propi ordinador, en gairebé nou de cada deu s’ha habilitat una zona Wi-Fi. A la cua de la innovació es troben 14 càmpings, la meitat dels quals de 2a categoria, cinc més de 3a i, curiosament, dos de primer nivell. En cap d’aquests no hi ha possibilitat d’accedir a Internet per mitjà de Wi-Fi ni hi ha zona d’ordinadors.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions