El nostre cervell també es “contamina”

El nostre cervell també es “contamina”

Cada dia inhalem i exhalem entre 10.000 i 12.000 litres d’aire per sobreviure. El que no pensem quan respirem és que l’exposició a micropartícules contaminants de l’aire també és constant. Els contaminants urbans són l’enemic silenciós de l’ésser humà, perquè no només perjudiquen la salut pulmonar i cardiovascular, sinó que estan estretament relacionats amb la neuroinflamació implicada en malalties neurodegeneratives com la demència, l’Alzheimer, el Parkinson, l’esclerosi múltiple o l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

Els últims anys, l’evidència científica adverteix que la contaminació és al darrere de la reducció de les habilitats intel·lectuals, la capacitat cognitiva i la memòria. És a dir, només pel fet de respirar en una gran ciutat de contaminació atmosfèrica elevada correm més risc de patir estrès oxidatiu i deteriorament precoç del sistema nerviós central. Els estudis epidemiològics també adverteixen del possible escenari futur, on, a més de l’envelliment de la població, la contaminació atmosfèrica pugui afavorir l’aparició –més precoç i a més persones– de deterioració cognitiva. Segons l’estudi recent “Global Burden of Disease”, publicat a The Lancet, sobre la prevalença de la demència, que pren 204 països com a mostra, s’estima que al món es passarà dels 57 milions de persones amb demència el 2019 als 153 milions el 2050.

Quins neurotòxics respirem?

Quan parlem de contaminants urbans que afecten el cervell no ens referim als gasos d’efecte d’hivernacle —com el diòxid de carboni—, responsables de canvis a l’atmosfera i l’escalfament global, però que no produeixen inflamació. Els contaminants més perillosos per a la salut neurològica són la matèria particulada (PM 2.5 i PM 10), és a dir, les partícules de pols, sutge, cendres, ciment, residus i metalls en suspensió, amb un diàmetre d’entre 2,5 i 10 micres. També del monòxid de carboni (CO₂), ozó (O₃), diòxid de nitrogen (NO₂) i diòxid de sofre (SO₂).

“El que més ens preocupa són els contaminants procedents del trànsit rodat, tant de la combustió del motor com del desgast de frens i pneumàtics. Es calcula que, entre les partícules en suspensió, al voltant del 30% del que respira un ciutadà mitjà espanyol procedeix d’aquest trànsit rodat. Hi ha valors límits diaris i anuals, mesurats i legislats, per a les PM de 2.5 i PM 10. Però les partícules que mesuren menys de 0,1 micres de diàmetre i poden passar al torrent sanguini amb més facilitat no estan regulades. Encara s’estan fent estudis, tant dels seus nivells com dels efectes en la salut”, adverteix Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Segons l’últim informe La qualitat de l’aire a Europa 2022, elaborat per l’Agència Europea del Medi Ambient el 2020, el 96% de la població urbana de la Unió Europea es va exposar a concentracions de partícules fines (PM 2.5) superiors al que Organització Mundial de la Salut considera segur (5 µg/m³). A més, el 2020 va haver-hi prop de 238.000 morts prematures per aquesta exposició.

Les conseqüències de l’exposició

Què pot passar si continuem exposats a aquestes partícules contaminants? Una metaanàlisi recent feta per investigadors de l’Escola de Salut Pública de Harvard ha revisat més de 2.000 estudis i ha destacat 51 recerques en què s’establia la relació entre l’augment del risc de patir demència i l’exposició a les PM 2.5, el diòxid de nitrogen i l’òxid de nitrogen. El departament de Biologia de la Universitat Baptista de Hong Kong va arribar a conclusions similars en una altra metaanàlisi, que va analitzar i va comprovar l’evidència recent que estableix la relació entre contaminants urbans i el risc de patir Alzheimer.

Com es produeix la neuroinflamació?

“El que hem après els últims anys és que l’exposició a aquesta mena de micropartícules pot ser a través de la inhalació, per via ocular o transdèrmica, que provoquen alteracions a nivell molecular. A partir d’aquestes vies d’entrada, les partícules passen a la circulació i provoquen una disfunció en la paret dels vasos sanguinis i estrès oxidatiu, que afecta diversos òrgans, entre els quals hi ha el cervell; això predisposa a propagar aquesta toxicitat. A nivell cerebral afecta la comunicació entre neurones, els mecanismes de manteniment del cervell i afavoreix el risc de presentar ictus, tant isquèmic (per embòlia) com hemorràgic, i deteriorament cognitiva”, explica el neuròleg Javier Camiña, vocal de la Societat Espanyola de Neurologia. “Ara mateix tenim un milió de persones amb demència a Espanya, de les quals unes 800.000 pateixen Alzheimer. S’estima que ascendirem a dos milions i mig o tres milions de persones amb demència els pròxims vint anys al nostre país”, afegeix.

Un altre estudi publicat per l’Oficina d’Investigació i Ciències de la Salut Ambiental del Canadà el 2019 assenyala la relació entre contaminants de l’aire –precisament les nanopartícules, partícules en suspensió i ozó– amb una incidència més alta de trastorns neurològics i psiquiàtrics com deteriorament cognitiu, demència, ansietat, depressió i suïcidi. La clau sembla que es troba en l’estrès, al qual és particularment sensible el cervell, i el disparador de l’estrès provocat per dos contaminants concrets: PM i ozó. Com ocorre? “Les evidències recents han demostrat que les PM i l’ozó, dos contaminants comuns amb diferents característiques i reactivitat, poden activar l’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal (HPA) i alliberar les hormones de l’estrès, el cortisol. Aquestes hormones afecten la cognició i la salut mental. L’activació crònica i la desregulació de l’eix HPA es relaciona amb efectes adversos que inclouen neurotoxicitat, estrès oxidatiu i control deficient dels processos inflamatoris”, assenyala l’estudi. D’aquesta manera, una exposició continuada a la contaminació i l’estrès crònic o agut poden fer que hi hagi canvis estructurals i bioquímics al cervell, relacionats amb els efectes dels contaminants al sistema nerviós central.

L’única solució per a limitar aquesta exposició als responsables dels processos oxidatius, inflamatoris i metabòlics, seria agilitar les mesures per a reduir la contaminació atmosfèrica, conscienciar la població sobre l’ús de fonts d’energia i de transport menys contaminants i reduir l’exposició a l’aire lliure de la població vulnerable en episodis d’alta contaminació.