El futur del càncer

Cap a una malaltia prevenible, curable o crònica

Des de fa uns quants anys, l’oncologia viu una autèntica revolució, principalment amb el desenvolupament de la medicina de precisió. Ja no es tracten tots els pacients d’un mateix tipus de càncer de la mateixa manera, fet que ha provocat que la supervivència hagi augmentat un 20% les últimes dècades. Avui dia, el 60% dels diagnosticats es cura, però l’objectiu de la ciència és que l’any 2030 la xifra augmentarà al 70% i que per a la resta dels pacients el càncer es convertirà en una malaltia crònica, però no letal. No és exageradament optimista dir que anem pel camí d’aconseguir-ho.
1 Setembre de 2022

El futur del càncer. Cap a una malaltia prevenible, curable o crònica

Cada dia es diagnostiquen 767 ­persones de càncer a Espanya i, a final d’any, se n’hauran detectat al voltant de 280.100 casos nous. És l’estimació de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), que calcula que el 2040 es produirà un increment de la incidència fins a assolir els 341.000 casos anuals. Fins aquí les males notícies. Tot i que és una realitat que el càncer no dona treva, ja que la seva incidència augmenta anualment a tot el món, hi ha dades per a l’esperança: cada any moren menys persones per aquesta malaltia. La mortalitat ha experimentat un fort descens i, a hores d’ara, les persones que pateixen càncer tenen una supervivència als cinc anys del diagnòstic dues vegades superior que aquells que el van patir fa 40 anys.

Des de fa dues dècades la xifra de pacients que superen el càncer s’ha anat incrementant cada any paral·lelament a l’avanç de la recerca, amb la medicina de precisió com una de les innovacions que més ha revolucionat l’oncologia. El fet de poder establir un tractament de manera personalitzada en funció de les característiques específiques de cada tumor ha fet possible que avui siguem cada vegada més a prop d’aconseguir que aquesta malaltia es converteixi en una patologia prevenible, curable o crònica.

Aquesta fita cal atribuir-la en bona manera a tot el que s’ha avançat els últims 20 anys en el coneixement de les mutacions que causen el càncer. Els especialistes saben ara amb més precisió com es comporten determinats tumors, una qüestió essencial per a fer-los desaparèixer. Identificant quina alteració específica té el tumor, els oncòlegs comptaran amb una informació molt rellevant de com es comporta, per després buscar un tractament dirigit que faci front a aquesta mutació. Ja no es tracten tots els pacients de la mateixa manera, i amb aquesta base naixen, es desenvolupen i s’implementen els nous tractaments.

Fàrmacs més específics

“Amb cirurgia, radioteràpia i medicaments avui dia curem 60 de cada 100 càncers que es diagnostiquen, una xifra molt esperançadora, sobretot, si ho comparem amb el 40% que érem capaços de curar fa 30 anys”, explica Fernando Rivera, cap d’Oncologia de l’Hospital Marqués de Valdecilla (Santander). L’objectiu de qualsevol oncòleg és curar tots els diagnosticats, però malauradament encara n’hi ha un 40%  que no es curen per complet. Però que no desaparegui el càncer no vol dir que moriran. “La immensa majoria dels que no es curen és perquè tenen metàstasi; és a dir, quan es diagnostica el tumor ja s’ha estès a altres òrgans, de vegades massa. Tot i que no aconseguim curar-los, moltes vegades sí que aconseguim controlar-lo i que aquestes persones aconsegueixin viure més anys convivint amb el tumor”, indica Rivera.

L’esperança per a aquest 40% de càncers que no es poden erradicar és en els nous fàrmacs, medicaments que viuen una revolució tan impressionant que només es pot comparar al gran avanç que va significar l’arribada dels antibiòtics. Abans dels anys quaranta, qualsevol tall que s’infectés podia ocasionar la mort, i això va canviar radicalment amb l’arribada d’aquests fàrmacs. L’oncòleg del Marqués de Valdecilla assegura que pel que fa als medicaments contra el càncer estem immersos en un canvi semblant. “Amb els nous fàrmacs ara actuem únicament en la cèl·lula tumoral, sense afectar la cèl·lula sana. Són medicaments molt més específics que la quimioteràpia tradicional, que aportava al pacient molta toxicitat. Ara identifiquem què s’ha alterat exactament en aquest tumor i busquem un fàrmac adequat per a aquesta alteració en concret”, explica Fernando Rivera.

La importància de la prevenció i dels cribratges

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) creu que entre un 30% i un 50% dels casos de càncer són evitables. L’exemple més clar el trobem amb el tabac. S’estima que, si la gent deixés aquest hàbit, un 30% dels càncers no es donarien. Actualment, prop d’un terç de les morts per aquesta malaltia es deuen als cinc principals factors de risc: consum de tabac i alcohol, índex de massa corporal elevat, ingesta reduïda de fruita i verdura i falta d’activitat física. També el diagnòstic precoç i el cribratge eviten moltes morts. Si totes les persones que avisa Seguretat Social per fer-se el cribratge de càncer colorectal –el que més es diagnostica a Espanya– acudissin a la cita (dirigida a tota la població d’entre 50 i 69 anys), s’evitaria el 30% de les morts per aquesta malaltia. Aquest cribratge es porta a terme a la sanitat pública espanyola des de fa més de 10 anys i, sens dubte, ja ha evitat moltes morts; però encara en podria evitar moltes més, ja que aquest cribratge només es fa al 60% de la població amb qui es contacta. Passa el mateix amb el càncer de cèrvix i la realització periòdica de citologies, o amb el càncer de mama i les mamografies.

Accés primerenc als assajos clínics

Cada dia hi ha nous fàrmacs i encara se n’han de desenvolupar molts més, ja que ara mateix a Espanya es porten a terme centenars d’assajos clínics de medicaments per a tractar el càncer. En concret, el Registre Espanyol d’Estudis Clínics (REEC), que coordina l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), va tancar el 2021 amb 997 nous assajos clínics i 4 de cada 10 se centren exclusivament en algun tipus de càncer.

Rivera confirma que som un dels països més potents d’Europa quant a la realització d’assajos clínics, i tenir un accés primerenc a un tractament innovador és sempre una oportunitat per al pacient. “Portar a terme assajos clínics a l’hospital i poder participar-hi és fonamental. Si pots oferir un assaig al pacient li avances l’accés a aquest tractament de 5 a 10 anys, que pot ser el que tardi a autoritzar-se. Moltes vegades, quan altres tractaments han fracassat, significa la supervivència”, explica l’oncòleg.

Objectiu: atacar el càncer de pàncrees

Els oncòlegs manegen la base de dades European Cancer Information System (ECIS), en la qual cada tipus de càncer està classificat segons la gravetat. La informació s’actualitza cada poc temps i hi apareixen els casos diagnosticats per països, agrupats per estadis –tant els que s’han detectat precoçment com els que s’han descobert en un estat molt avançat– i que revela quants d’aquests pacients han sobreviscut cinc anys després d’haver estat diagnosticats. Per això se sap que el 90% de tots els pacients amb càncer de mama que es diagnostiquen (incloent-hi tots els estadis) es cura als cinc anys, una xifra que s’incrementa fins a gairebé el 100% si comptem només els casos que es descobreixen de manera precoç. També se sap que el 50% dels diagnosticats amb càncer colorectal viu al cap de cinc anys, entre un 10-15% dels malalts de càncer de pulmó i només un 7% dels de càncer de pàncrees.

“Ara mateix el pitjor càncer és el de pàncrees, ja que només 7 de cada 100 persones sobreviu, però també és el pitjor de controlar i, no obstant això, amb l’aparició de nous tractaments ara els manegem fàcilment. Sense anar més lluny, fa 30 anys els tumors germinals (com ara els d’ovari o testicles) tenien molt mal pronòstic i avui dia es curen en un 95% dels casos”, explica el cap d’Oncologia de l’hospital càntabre. I no som tan lluny d’aconseguir que aquest mal pronòstic del càncer de pàncrees millori.

Ara mateix, la comunitat científica es troba immersa en l’estudi de les mutacions KRAS (Kirsten Rat Sarcoma Viral Oncogenes), una proteïna mutada que està implicada en el 25% de tots els càncers i en un 95% en el de pàncrees. Aconseguir atacar directament les cèl·lules amb aquestes mutacions significarà la cura d’aquesta malaltia, per això l’interès científic per aquest tipus de tumor és molt gran. “Ja hi ha grans avanços sobre aquest tema i alguns estudis clínics en curs amb fàrmacs antiKRAS que han tingut resultats molt prometedors; per això en qualsevol moment pot sortir una família de medicaments molt efectius que canviaria la taxa de supervivència del càncer de pàncrees. Cal no oblidar que una cèl·lula tumoral és una cèl·lula rebel, que prolifera i no fa cas i que acaba generant un tumor. Si aconseguim trobar el punt feble d’aquesta cèl·lula, el medicament l’erradicarà”, sentencia l’especialista.

Nanopartícules: un tractament més eficaç

Encara en procés d’investigació, però molt avançat, es troben les nanopartícules. Aquesta tecnologia consisteix a introduir a l’organisme petites nanocàpsules que s’encarreguen de transportar els fàrmacs a una determinada part del cos i alliberar-los de manera programada, i això ajuda que siguin encara més efectius. “Molts medicaments antitumorals provoquen efectes secundaris importants si s’administren sistèmicament. Transportar-los i alliberar-los només a la zona del tumor permetria reduir la dosi d’administració, ja que aquests compostos s’alliberaran només al tumor, fet que evita en bona manera la toxicitat que produeix tant de malestar”, explica Domingo Barber, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia. Els fàrmacs, una vegada dins de l’organisme, treballen a diversos nivells:

  • Actuen directament contra el tumor. N’impedeixen el creixement i la divisió, en redueixen la capacitat d’invasió, indueixen la mort de les cèl·lules tumorals o fan que el sistema immunitari les reconegui.
  • Activen la resposta immunitària antitumoral de les cèl·lules del sistema immunitari, que s’infiltren al tumor per intentar eliminar-lo.
  • Impedeixen que el tumor indueixi la formació de nous vasos sanguinis que l’ajudarien a disposar de més nutrients per al creixement.

I com s’eliminen aquestes nanopartícules? Les que no es queden a la zona del tumor, continuen circulant per la sang i les retenen els macròfags dels òrgans (cèl·lules de detenció que es troben als òrgans i que s’encarreguen de filtrar o destruir bacteris o altres microorganismes nocius). “Al nostre laboratori treballem amb nanopartícules d’òxid de ferro, ja que a l’organisme hi ha mecanismes per a gestionar els nivells d’aquest mineral. De fet, hem estudiat en ratolins la degradació d’aquestes nanopartícules després d’administrar-les en dosis semblants a les que s’usen en un tractament antitumoral i hem vist que, després d’uns mesos, totes les nanopartícules són captades per macròfags a la melsa i al fetge, on acaben degradant-se i incorporant-se al metabolisme del ferro en forma de ferritina”, explica Barber.

Projecte GenRisk

Quin risc tinc de desenvolupar un càncer?

El Projecte GenRisk és una iniciativa, patrocinada per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), que proposa buscar molts més factors de risc encara desconeguts i combinar-los amb els que ja coneixem (tabac, alcohol, obesitat, edat i sedentarisme) per a estimar i quantificar el risc de desenvolupar càncer i millorar-ne la prevenció. Es tracta d’un gran projecte epidemiològic que es porta a terme a 12 províncies espanyoles amb mostres biològiques i dades de la dieta de 6.008 pacients oncològics i 4.098 persones sanes (grup de control). L’objectiu és identificar indicadors clau (biomarcadors) per a trobar les persones amb més risc de desenvolupar càncer i dissenyar un nou paradigma per al cribratge. L’objectiu és que des de la consulta d’atenció primària i amb una anàlisi de sang i algunes preguntes sobre els nostres hàbits, el metge sigui capaç d’indicar-nos quin nivell de risc tenim de desenvolupar un determinat càncer i donar-nos les pautes per a prevenir-lo.

Immunoteràpia: la gran revolució

Fer servir el sistema immunitari per a combatre el càncer. En això es basa la immunoteràpia, que inclou diferents tractaments amb l’administració de medicaments via oral, intravenosa o a través de la pell (en els casos de càncer de pell), i que ha aconseguit resultats espectaculars en alguns malalts. De la mateixa manera que combat una grip o un herpes, el nostre sistema immunitari està dissenyat per a destruir cèl·lules canceroses. En realitat, ho fa constantment. Abans que causin la malaltia, els limfòcits T i les cèl·lules Natural Killer s’encarreguen de coordinar la resposta immunitària per a eliminar aquestes cèl·lules canceroses i evitar que derivin en un tumor maligne, tot i que de vegades aconsegueixen passar les nostres defenses.

A partir d’aquesta capacitat innata del nostre cos, la investigació ha desenvolupat diverses tècniques que se centren en l’estimulació dels limfòcits perquè actuïn de manera més eficaç. “La immunoteràpia just acaba de començar i ja cura el que abans era incurable. Un exemple n’és el gran resultat que ha tingut en tumors hematològics (càncers de la sang, com la leucèmia o el limfoma), però encara ha de mostrar molt de potencial i en això treballen els investigadors. La projecció és enorme”, explica Fernando Rivera.

  • Immunoteràpia CART: la més sofisticada. Consisteix a extreure mostres de cèl·lules immunitàries del pacient (limfòcits T) i cultivar-les al laboratori en grans quantitats. Allà s’hi afegeix el gen d’un receptor especial anomenat CAR, que ajuda els limfòcits a unir-se a les superfícies de les cèl·lules canceroses. Quan se’n tenen els nivells adequats (entre les dues i vuit setmanes), aquestes cèl·lules es tornen al cos a través d’una transfusió.
    Aquesta teràpia ha tingut resultats espectaculars en alguns tipus de càncer de sang, però la recerca continua. El mes de febrer passat es va publicar a la revista Nature l’estudi de seguiment durant 10 anys de dos dels primers pacients malalts de leucèmia que es van sotmetre a aquest tractament. Després d’aquest temps, els limfòcits trasplantats dels dos pacients s’han anat reproduint i encara mantenen la seva capacitat per a matar les cèl·lules canceroses.
    A Espanya, un projecte basat en immunoteràpia CART és IMAGINE (Implementing Magnetic targeting of Nano-guided Immune cells), desenvolupat pel Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNB-CSIC). Aquest projecte consisteix a introduir, per mitjà de nanopartícules, imants a l’àrea del tumor perquè, quan es faci la transfusió de cèl·lules (immunoteràpia CART), aquestes s’adhereixin de manera més eficient. “Després de l’administració d’aquestes cèl·lules, l’imant farà que es retinguin millor i en més quantitat”, explica l’investigador Domingo Barber.
  • Teràpia amb inhibidors de punts de control immunitari. De manera natural, el nostre sistema immunitari compta amb uns mecanismes que es diuen punts de control immunitaris i que impedeixen que la resposta immunitària, davant una infecció, sigui tan forta que arribi a destruir les cèl·lules sanes del nostre cos. Podem dir que són un fre davant una resposta virulenta del nostre sistema immunitari. Amb aquesta teràpia, que ja està aprovada per a l’ús del càncer de mama, de bufeta, estómac, fetge, còlon o pulmó, entre d’altres, s’administren uns medicaments al pacient que bloquegen aquests mecanismes de manera que provoquem l’efecte contrari: el sistema se sobreexcita per a aconseguir combatre millor el càncer.
  • Teràpia amb anticossos monoclonals. Aquests anticossos els produïm de manera natural i s’encarreguen d’ajudar els limfòcits a reconèixer els antígens de les superfícies dels gèrmens. Aquesta teràpia, que està aprovada i en ús, es basa a dissenyar artificialment aquests anticossos i introduir-los al cos perquè s’uneixin als que produïm de manera natural i, d’aquesta manera, reforçar el mecanisme que ajuda a reconèixer millor les cèl·lules canceroses (ja que algunes es camuflen molt bé) i destruir-les.
  • Teràpia amb immunomoduladors. En aquesta teràpia, que es fa servir actualment per a tractar el càncer, s’administra un tipus de medicaments que modulen l’activitat del nostre sistema immunitari i incrementen l’activitat dels limfòcits, de manera que s’intensifica la resposta de les cèl·lules immunitàries perquè a l’hora de combatre el càncer l’eficàcia sigui més gran.
La nova radiació directa al tumor: més efectiva i amb menys efectes secundaris
  • Teràpia amb protons. Pedro Prada, cap del servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Valdecilla, l’únic hospital públic d’Espanya que de moment ofereix aquesta teràpia als seus pacients, explica la diferència entre aquesta tècnica i l’antiga radioteràpia. “Amb la radiació amb fotons (radioteràpia tradicional) emetem radiació a la zona afectada pel tumor i el feix travessa tot el gruix de la zona. Imaginem que tractem l’abdomen. El feix entra per una banda, aporta una dosi al tumor i surt per l’altra, però també toca àrees no afectades. Amb els protons, la dosi entra a l’organisme i es queda a la zona que es vol tractar. Tota l’energia es diposita al mateix tumor de manera que no danyem teixit sa”. Això permet als especialistes augmentar les dosis a la zona tumoral, una cosa molt important, ja que com més radiació hi ha, més es cura. “Amb la dosi adequada cap cèl·lula maligna sobreviurà, però moltes vegades amb la radioteràpia amb fotons no ho podem fer per la limitació que suposa el fet que la dosi també arribi a estructures sanes”, detalla Prada.
  • Braquiteràpia. Es tracta d’una radioteràpia interna que també ofereix més qualitat de vida al pacient. És una tècnica de radiació intervencionista que, amb l’ajuda d’un catèter, arriba a qualsevol part de l’organisme i introdueix la dosi de radiació al mateix tumor. “Introduïm molta dosi al tumor i no a les estructures sanes. És una teràpia més complexa, ja que cal personal ensenyat i quiròfans, però és molt eficaç. Amb aquesta teràpia tractem en una sola sessió i de manera ambulatòria els tumors de pròstata, de mama i altres ginecològics”, explica l’especialista.
  • Oncotèrmia. És una altra tècnica que ataca les cèl·lules tumorals i les fa més vulnerables al tractament (radio- o quimio-). Es tracta d’augmentar la temperatura de les cèl·lules tumorals i crear unes condicions d’inestabilitat que les fa més sensibles al tractament de quimio- o radio-. “És un tractament de suport. Si tenim un tumor avançat i hi apliquem quimioteràpia o radioteràpia, unint-hi l’oncotèrmia aconseguirem millors resultats”, comenta Pedro Prada.
  • Intraoperatòria. Extirpació i radiació al mateix temps. En això consisteix la radiointraoperatòria. “Disposem d’un accelerador d’electrons al quiròfan i en la mateixa operació extirpem el tumor i apliquem la radiació, introduint molta dosi en poc temps a la zona que es necessita i apartant totes les vísceres i els teixits sans”, explica Prada.

Les vacunes: el pas següent

Ja hi ha una vacuna contra un càncer provocat per un virus, la del papil·loma humà, que produeix el càncer d’úter. Un estudi fet al Regne Unit apunta que gràcies a la vacuna s’han lliurat del càncer 36.000 dones, i la seva incidència al país actualment (des de l’aplicació de la vacuna a les nenes d’entre 14 i 16 anys) és un 87% més baixa. La vacuna contra l’hepatitis B també ha ajudat a reduir el risc de desenvolupar càncer de fetge en les persones que pateixen aquesta malaltia crònica.

Però no és tan fàcil trobar la vacuna per a la resta de tipus de càncer que no es produeixen per un virus. És cert que s’investiguen i algunes es troben en estadis avançats, però tot indica que seran vacunes que s’aplicarien després d’haver tractat i curat un càncer, com una manera d’acabar de matar qualsevol cèl·lula cancerosa que quedi al cos i, a més, es combinarien amb altres teràpies i fàrmacs. “També hi ha una altra línia d’investigació, que consistiria en una vacuna que s’aplicaria a aquelles persones que tenen més risc de generar un determinat tipus de càncer, però això és una cosa que de moment no ha tingut grans resultats”, indica Fernando Rivera.

Cirurgia robòtica: menys dolor i més precisa

La cirurgia té un paper molt important en la curació del càncer i, especialment, la robòtica. Aquesta tècnica consisteix a fer servir petites eines instal·lades al braç d’un robot que el cirurgià controla de manera digital (no necessita ni ser a la sala d’operacions). En aquesta cirurgia es fan talls petits, en comptes dels més grans de la cirurgia tradicional, per això és mínimament invasiva. Gràcies a l’ordinador, el cirurgià té una visió millor de la zona, no hi ha tremolor a les mans i hi ha més esterilització.

Aquest tipus de cirurgia té algunes limitacions, ja que només es pot fer servir en uns quants tumors. “Perquè sigui eficaç ha d’haver-hi poca metàstasi”, explica Fernando Rivera. Però malgrat això, la innovació tecnològica en aquesta mena d’operacions ha suposat un gran benefici en la qualitat de vida del pacient. La cirurgia robòtica ha permès als cirurgians extirpar tumors molt complexos, però amb l’avantatge que comporta molt menys temps de recuperació, amb una estada més curta a l’hospital i menys complicacions (menys sagnats i infeccions).

Una nova intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial ja es fa servir en el diagnòstic del càncer, però molt aviat també ajudarà a oferir un tractament millor dels casos més complicats, com ara el càncer de pulmó, que té moltes mutacions. Aquesta disciplina és capaç d’analitzar mitjançant un conjunt d’algorismes grans quantitats de dades corresponents a milers d’imatges –ressonància, mamografia, ecografia o PET– de pacients amb un determinat tipus de tumor, fa temps que ajuda el radiòleg a identificar molts tumors de manera precoç, fet que significa més probabilitats de curació.

Però la investigació en intel·ligència artificial aplicada al càncer va més enllà i, per exemple, actualment es desenvolupen nous sistemes amb tecnologia Deep learning (aprenentatge profund) que han millorat els tradicionals algorismes i que, els últims anys, han ajudat a detectar lesions sospitoses de càncer de mama, augmentant la detecció i disminuint els falsos positius i negatius. La radiogenometria és una altra innovació de la intel·ligència artificial que, aplicada a les imatges mèdiques, estudia la relació entre les característiques d’aquesta imatge i la genètica del tumor.

Una prova del futur i el potencial que té la intel·ligència artificial en la lluita contra el càncer és que la UE acaba d’aprovar el projecte I3LUNG. Impulsat per diversos hospitals europeus, l’objectiu és crear una plataforma que analitzarà la informació de milers de pacients amb càncer de pulmó o ja recuperats per fer front a la complexitat que, per als especialistes, encara resulta trobar el millor tractament individualitzat d’aquest tipus de càncer.

Canviar d’hàbits per a reduir el risc

Tota aquesta innovació aconseguirà curar un càncer, però és un error pensar que la malaltia desapareixerà. La ciència ens ha facilitat les millors armes per a combatre’l i moltes més possibilitats de vèncer-lo, però ara com ara els científics no han anunciat que s’erradicarà. Tot i així, nosaltres podem fer molt perquè no aparegui. Cal no oblidar que un de cada tres casos de càncer es pot prevenir amb hàbits de vida saludable: no fumar, reduir el consum d’alcohol, fer exercici, minimitzar el consum d’aliments processats, eliminar els greixos trans i augmentar el consum de fibra, fruita i verdura. També és important la detenció primerenca: vacunar-se contra l’hepatitis C i el papil·loma humà, fer-se les exploracions ginecològiques rutinàries i les proves de sang a la femta per a detectar el càncer de còlon.

El càncer infantil: diferent i més complex

El càncer infantil suposa la principal causa de mortalitat en la infància relacionada amb una malaltia. Els últims anys, les taxes de supervivència han millorat i en alguns tumors hematològics, com ara les leucèmies agudes limfoblàstiques (un tipus de càncer en què la medul·la produeix massa limfòcits i que és el més freqüent en els infants), arriben a superar el 90%. “Que això hagi estat possible és en gran part gràcies a la caracterització molecular avançada. És a dir, poder determinar la mutació que ha originat la malaltia, fet que no només ens ha ajudat a diagnosticar-la, sinó que en algunes ocasions ens permet oferir tractaments personalitzats. Ha millorat la supervivència de pacients que tenien un pronòstic fatal”, explica Víctor Galán, metge del servei de Hemato-Oncologia Pediàtrica de l’Hospital La Paz.

El càncer infantil és diferent de l’adult. El càncer adult és, majoritàriament, una malaltia relacionada amb l’envelliment cel·lular. En pediatria, en canvi, el càncer té un component més genètic, que afortunadament cada vegada es coneix més. “El desenvolupament de la immunoteràpia ha significat un gran avanç en la lluita contra el càncer infantil”, explica l’oncòleg. Sense oblidar l’arribada de la teràpia amb protons, que ha permès mantenir l’eficàcia de la radioteràpia clàssica en la qual es fan servir electrons, però disminuint la toxicitat, i això la fa especialment interessant en tumors del sistema nerviós central, molt freqüents en pediatria. “Els infants són un organisme en creixement i si amb la radiació toquem estructures sanes podem impedir-ne el desenvolupament normal. L’avantatge de la teràpia amb protons aplicada als infants és que aconseguirem eliminar el tumor amb menys efectes secundaris i, sobretot, que el tractament no impedeixi continuar el seu desenvolupament normal”, matisa Pedro Prada, cap d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Marqués de Valdecilla.