Com es pot reduir la sal del pa sense canviar-ne el sabor
Hi ha tècniques per a fer-ho, però si la reducció es fa de manera progressiva, el consumidor tampoc nota la diferència.
De segur que no ho hem notat, però el pa és menys salat ara que fa uns quants anys. A Espanya, aquest aliment bàsic és un dels que més sal aporta a la nostra dieta i, per això, des del 2004 hi ha hagut acords entre el Ministeri de Sanitat i els fabricants per a reduir progressivament la quantitat de sal, de manera que es va passar de 2,2 g per 100 g a 1,63 g. Tot i l’èxit, encara era molta sal.
Per millorar la composició, des del mes d’abril la legislació obliga que el pa contingui encara menys sal, 1,31 g/100 g. Això és un repte per als fabricants, perquè afecta l’acceptabilitat del producte: ens agrada menys. Perquè el gust dels consumidors no es ressenti, la indústria té recursos tecnològics per a mantenir el sabor, com ara distribuir la sal de manera no homogènia o encapsular els cristalls de sal per a evitar que es dissolguin. Però es recomana que la reducció sigui progressiva, que és la manera habitual de fer-ho, de manera que ens hi acostumem lentament i apreciem el sabor dels aliments sense haver de potenciar-lo amb sal.
Hi ha aliments que augmenten els nivells de testosterona?
No hi ha cap evidència que hi hagi productes concrets que incrementin aquesta hormona. El que sí que hi influeix és l’estil de vida.
El zinc és necessari per a la producció de testosterona i a la Unió Europea els aliments que continguin una quantitat significativa d’aquest nutrient poden indicar que “contribueixen a mantenir els nivells normals de testosterona”. El formatge, el sèsam, la fruita seca o el marisc en són una font natural. Tot i que el dèficit de zinc pot afectar negativament la quantitat de testosterona, consumir-ne per sobre dels requeriments no es tradueix en un augment de la producció d’aquesta hormona. No hi ha cap evidència que uns aliments concrets incrementin la testosterona. Sí que és important l’estil de vida, ja que l’obesitat en redueix els nivells, mentre que l’exercici físic i una bona pauta de son els incrementa. Quant als preparats d’herbes o els suplements “naturals”, no hi ha cap evidència que tinguin eficàcia i tots dos poden ser perillosos, ja que, segons alguns estudis, com el de l’Associació Canadenca d’Urologia del 2021, una proporció considerable d’aquests suplements està contaminada amb substàncies no declarades, com, per exemple, esteroides.
Quant de sucre es pot prendre sense risc?
Els sucres lliures són els que s’afegeixen a la fabricació o al procés de cocció dels aliments, però també els que hi ha de manera natural en la mel, en els xarops i en els concentrats de suc i els sucs de fruites i hortalisses. L’OMS fa anys que aconsella rebaixar-ne el consum a 25 g diaris com a màxim, i diversos països de la Unió Europea han reclamat a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que estableixi un nivell màxim tolerable, és a dir, una quantitat que es pugui consumir diàriament durant tota la vida sense que suposi un risc per a la salut. Després de confirmar que els sucres lliures es relacionen amb efectes adversos per a la salut, com ara l’obesitat, la diabetis de tipus 2, la hipertensió, malaltia cardiovascular o gota, l’EFSA considera que s’ha de consumir tan poc sucre com sigui possible. Per tant: sucres lliures, com menys, millor. Això no s’aplica als sucres de les fruites senceres ni a la lactosa dels lactis.
Què faig amb una llauna oberta?
Deixar la llauna de conserva oberta a la nevera és un costum molt poc recomanable. D’una banda, el contingut es pot contaminar amb microorganismes que hi ha a la nevera i, al mateix temps, es pot vessar i arribar a uns altres aliments de la nevera. Al contrari del que s’intueix, no és que hi haurà una corrosió de la llauna que ens posi en perill si ens la mengem, però el contacte amb l’aire facilitarà que l’aliment pateixi canvis poc agradables, com ara el sabor metàl·lic. Si no ens acabem la llauna sencera, cal passar les restes a un envàs tancat, conservar-les sempre a la nevera i consumir-les en dos o tres dies.
La poma desperta més que el cafè?
No. Aquesta afirmació es pot trobar en alguns titulars que fan associacions incorrectes entre l’alt valor nutricional de la poma i la seva capacitat per a mantenir la nostra energia, cosa que tradueixen com que “ajuda a despertar”. Sens dubte, és un aliment saludable de matí, però no actua a nivell neurològic per reduir la sensació de son, com sí que fa el cafè.
Raïm i altres vegetals que no haurien de menjar els nens petits
La forma arrodonida i la textura dura d’alguns vegetals –com ara el raïm, els cirerols, les cireres, la pastanaga crua, les crispetes, les llavors de gira-sol o la fruita seca– els fa propicis per a produir ennuegament en nens de menys de cinc anys. En poden menjar sense problemes si es tallen a trossos petits i si els més durs es cuinen o trituren.
Els bolets reishi tenen beneficis per a la salut?
No. S’hi atribueixen nombroses propietats, però no hi ha evidències de cap. Consumir-ne és segur, tot i que en forma d’extracte o en pols, com que són concentrats, poden produir marejos o nàusees. Les embarassades o els lactants i les persones que es mediquin han d’evitar menjar-ne en qualsevol format.