Rellotges amb GPS i menors, un bon binomi?
Fer la vida més fàcil o segura a través de la tecnologia és un dels principals atractius, més si és possible, si es tracta dels nostres fills o filles. D’un temps ençà, s’ha aprofitat un aparell que al principi es destinava a l’esport i als entrenaments, com són els rellotges intel·ligents, per augmentar la tranquil·litat de pares i mares sobre la localització dels menors o la possibilitat de contactar-hi en cas d’emergència sense recórrer a un mòbil.
En essència, un rellotge amb GPS destinat que el portin posat els més petits de la casa dista poc del que pot portar al canell un adult. Ara bé, són productes que s’han especialitzat en el públic infantil i les funcions essencials que tenen se centren a localitzar el portador, comunicar-se amb ell i sí, també tocar les hores. La majoria no permet la instal·lació d’altres aplicacions, comptes o serveis i el disseny s’adapta al gust infantil tant en l’estètica com en la resistència perquè aguanti el desgast.
Són el mateix que les polseres?
De la mateixa manera que en el mercat per a adults, per al públic infantil hi pot haver rellotges i polseres amb GPS. Ara bé, només els primers estan preparats amb les funcions extra per a la localització i la seguretat dels menors. Pràcticament, totes les polseres anunciades com a “infantils” l’única cosa que fan és tenir un disseny més o menys atractiu per a la canalla, però sense els serveis que busquen els pares. Solen mancar de GPS i necessiten connectar-se a un mòbil per bluetooth per rebre les dades, per la qual cosa no són autònomes.
El que fa especials els rellotges infantils amb GPS són algunes funcions que quasi tots, o almenys els millors, tenen. En primer lloc, el geofencing o zones de seguretat. Tots aquests productes porten una aplicació associada des de la qual pares i mares poden delimitar zones per les quals el portador del rellotge es pot moure lliurement, i reben una alerta si surt d’aquesta àrea. Els més sofisticats, fins i tot, incorporen sistemes per a detectar que el dispositiu no es mou dins de la zona o s’està molt temps sense moure’s, la qual cosa pot indicar que el menor se l’ha tret.
Quan són útils i quan cal evitar-los
Els rellotges amb GPS per a nens poden fomentar l’autonomia i la responsabilitat dels més petits si s’utilitzen en situacions concretes. Per exemple, si ja van sols a escola o a les activitats extraescolars, en les sortides amb els amics o en grans espais i amb afluència de molt de públic. Si abusem del control, però, també podem contagiar pors als menors. Per a Josevi Baeza, psicòleg i consultor educatiu i familiar, aquests dispositius poden “alimentar la por dels infants, que pensin que el món és terrible i que no estan preparats per a sobreviure”.
“El fet de tenir eines que ens descarreguin de la tasca de protecció i d’acompanyament educatiu pot fer que abaixem la guàrdia en els grans temes. Hauríem d’estar preocupats a oferir reptes assumibles que desenvolupen les potencialitats dels menors en un entorn segur però desafiador”, conclou el psicòleg.
Mòbils al canell
Aquests productes tenen tot allò necessari per a fer trucades i videotrucades, exactament de la mateixa manera que un mòbil. Per controlar qui es posa en contacte amb el menor, gran part dels models incorpora una agenda de contactes segurs. Per mitjà de l’aplicació instal·lada al mòbil dels progenitors, poden limitar a una sèrie de contactes que poden trucar al rellotge del menor i amb els quals aquest també pot contactar.
Per a fer les videotrucades, aquests dispositius inclouen un micròfon, un altaveu i una càmera capaç de fer fotos i vídeos. Entre les funcions de control parental, molts models ofereixen la possibilitat de veure i escoltar el que hi ha al voltant del menor portador del rellotge. Ja entra en la responsabilitat de cada pare, mare o tutor fer servir aquesta funció per a una supervisió o extralimitar-se en el zel protector.
El més comú és que la càmera estigui situada a la mateixa esfera del rellotge, cosa que facilita la videotrucada des del canell. Però hi ha alguns models que la porten a la corretja o en un lateral de la carcassa, cosa que complica fer videotrucades per la dificultat d’enfocar el rostre del nen o la nena. Si el dispositiu incorpora un temporitzador o un programador d’ús, es poden limitar les hores en què l’infant pot accedir a les funcions extra com la càmera.
Necessiten una targeta SIM
Encara que hi ha rellotges intel·ligents que únicament tenen connexió bluetooth, en aquesta mena de productes és imprescindible que puguin estar permanentment connectats a Internet. Això significa que també caldrà pagar per una tarifa de dades i, potser, pel servei de geolocalització. Per a aquesta connexió, els dispositius han d’incorporar una targeta microSIM o una eSIM. La diferència entre una i l’altra és senzilla: els dispositius que són compatibles amb microSIM necessiten que s’introdueixi una targeta física al port corresponent, mentre que els que tenen una eSIM, els més moderns, porten ja un xip integrat en el maquinari que fa aquestes funcions i que només cal configurar-lo amb l’operadora corresponent.
Alguns dispositius tenen accés obert a Internet, missatgeria o xarxes socials. Però per a augmentar la protecció del menor, cal triar aquells dispositius que no poden connectar-se per cap aplicació a altres serveis o pàgines web.
Tant la compra com l’ús d’aquests dispositius és absolutament legal. N’és una prova que, fins i tot, les operadores els ofereixen en el seu catàleg. Entra dins de la decisió dels pares, mares i tutors l’ús responsable dels dispositius amb els menors que tenen a casa.
No hi ha una edat recomanada més enllà d’aquella a la qual es dirigeix el disseny dels mateixos dispositius per a fer-los atractius. La majoria dels productes estan enfocats a uns usuaris d’entre 4 i 10 anys, cosa que fa que les funcions “extra” acostumin a estar relacionades amb personatges de dibuixos animats o jocs. Però ja hi ha fabricants que apunten a un públic preadolescent, com el de l’espanyola SaveFamily amb el model SLIM, molt més sobri i amb aspecte de “rellotge d’adults”.
Ara bé, en termes estrictament legals, hi ha bastants zones grises amb aquests dispositius, i que és una cosa que té a veure amb les aplicacions de localització i control remot dels mòbils dels menors –no ho confongueu amb els modes de control parental dels diferents dispositius, que és una cosa molt menys intrusiva i destinada a limitar-ne l’ús–. La norma a la qual ens hem de basar és l’article 154 del Codi Civil, en què es pressuposa que, si fem servir el rastreig per a salvaguardar la integritat física del menor o per a prevenir-ne una desaparició o rapte, estaria permés. Ara bé, això xoca, sobretot si parlem d’adolescents, amb el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El consens entre els juristes és que els podem controlar, però “no espiar” la intimitat sense causa justificada. Però, de totes maneres i en cas de conflicte, l’última paraula sempre la tindrà un jutge.
Són segurs?
Quan hi ha menors implicats amb qualsevol servei o tecnologia, és potser la pregunta més important. ¿Algú pot accedir a una dada tan delicada com ara on és un menor o els moviments habituals que fa? Amb el boom d’aquests dispositius el 2019, quan es van convertir en un dels regals més buscats per Nadal, molts experts van indicar que convé no refiar-se de les marques més econòmiques i que són presents en plataformes de comerç electrònic d’importació. El més recomanable és saber els punts febles de cada producte i, si estem pensant a adquirir-lo, fixar-se en els detalls per a veure si el fabricant ha fet els deures:
- Connexions no xifrades. Un xifratge dolent de les comunicacions permet atacs Man in the middle (MITM), en els quals un pirata informàtic pot interceptar les comunicacions entre el rellotge i el servidor ja que les dades no van xifrades. Això implica que el hacker pugui accedir a informació com ara zones segures establertes, llegir els missatges i, fins i tot, sentir i veure què passa al voltant del menor si el rellotge té micròfon i càmera. N’és un exemple el model T8 Mini de Shenzhen i365, que fa servir contrasenyes predeterminades molt febles (123456) i sense xifrar, que són vulnerables a aquests atacs si no es canvien.
- Manipulació del maquinari. La majoria dels rellotges inclouen una targeta SIM per a garantir una connectivitat permanent, però només els més segurs tenen un avís si s’extreu sense autorització o si el dispositiu es manipula d’alguna manera.
Poden fallar?
L’enemic principal per a la funció que es demana a un dispositiu d’aquestes característiques és la manca de cobertura. I si bé a Espanya tenim el 99% del territori amb cobertura en tecnologia 4G, dins d’alguns edificis hi ha zones en què, per diferents motius, el senyal és més feble. La immensa majoria d’aquests dispositius, com també els mòbils, poden fer trucades d’emergència fins i tot sense cobertura, per mitjà del senyal GPRS. D’altra banda, les posicions del GPS només estan amenaçades davant la presència d’un dispositiu com un inhibidor de freqüència, que davant això poc es pot fer.
Com es pot saber la resistència que tenen
L’última característica que cal tenir en compte a l’hora de comprar un rellotge amb GPS per a infants és la resistència que té a l’aigua, als cops i a la pols. Per mesurar-la es fa servir la protecció IP o Ingress Protection (protecció contra la penetració d’objectes en un material), un estàndard que fixa la indústria de materials per determinar la capacitat d’un dispositiu per a deixar traspassar a l’interior una determinada substància o material. Es recomana triar dispositius amb alta resistència, IP68, amb la qual la canalla fins i tot es pot banyar a la piscina.
