Les begudes energètiques són aptes per a tothom?
L’alt contingut en cafeïna que tenen les fa poc recomanables per a algunes persones.
El consum d’aquestes begudes implica riscos, principalment per l’alt contingut en cafeïna (uns 32 mg/100 ml). En adolescents, prendre’n més de 60 mg pot provocar alteracions del son i, a partir de 160 mg (una llauna de 500 ml), efectes psicològics i trastorns cardiovasculars. A Espanya, el consum d’aquestes begudes suposa el 2% del total de begudes refrescants. Segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), els menors de 18 anys en beuen una mitjana de dos litres al mes i fins i tot hi ha qui arriba a beure’n set litres. Els nens d’entre 3 i 10 anys també hi estan familiaritzats: el 18% en consumeixen de manera habitual. De fet, s’ha informat de la defunció de menors per la ingesta d’algunes d’aquestes begudes en poc de temps.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició recomana evitar-ne el consum en nens, adolescents, dones embarassades i lactants, persones amb hipertensió, problemes cardiovasculars o alteracions del son. A més, aconsella no combinar-les amb begudes alcohòliques, ja que emmascaren els efectes depressors de l’alcohol, ni prendre-les com a beguda de recuperació després de fer esport.
Hi ha vegetals que poden provocar dermatitis a l’estiu?
Algunes fruites i verdures, en contacte amb la pell i després de l’exposició solar, poden ocasionar problemes dermatològics.
L’api, el julivert, la taronja, la llima i la llimona, la pastanaga o les figues contenen furanocumarines, compostos que es dipositen en la pell quan els toquem –habitual en agricultors o jardiners–, o quan manipulem aquests aliments, per exemple, quan els espremem. També arriben a acumular-se sota la pell quan s’ingereixen en grans quantitats. Si posteriorment ens exposem al sol, es pot produir fitofotodermatitis, una reacció que es manifesta amb enrogiment, edema, butllofes i vesícules en les zones de pell descobertes. Les lesions poden picar i produir dolor. L’estiu és una època propícia perquè es produeixin, ja que és el període en què les plantes acumulen més quantitat de furanocumarines i la nostra exposició a la llum ultraviolada és més alta. Les lesions apareixen entre 12 i 72 hores després de prendre el sol. El quadre no és greu i no hi ha un tractament específic. De vegades, la pell queda d’un color més fosc durant uns mesos un cop es recupera la lesió.
Per què no s’han de menjar les llavors d’algunes fruites?
Les ametlles amargues, les llavors de les pomes o els pinyols de les fruites d’estiu contenen glucòsids cianogènics, uns compostos que es transformen en cianur si entren en contacte amb els enzims de les mateixes plantes quan els molem o els enzims de la digestió quan es masteguen. El consum de quantitats molt petites pot produir marejos, vòmits o mal de cap i, en quantitats més altes pot ser letal. Els pinyols d’albercoc i préssec en tenen una quantitat important, però no és rellevant, ja que només ens mengem la polpa. Sí que és un problema si fem cas d’alguns missatges falsos que animen a consumir aquestes llavors i pinyols en forma de farines o suplements que asseguren que prevenen malalties com el càncer. És fals i és una pràctica perillosa, segons l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.
Abusar del tomàquet pot tenir riscos?
No. Tret que sigui l’aliment bàsic en una dieta restrictiva que elimini la resta de productes o que es tingui una al·lèrgia al tomàquet, consumir-ne habitualment en diferents formats no té efectes adversos. Encara que en els tomàquets verds i en les fulles hi ha glicoalcaloides que la planta fa servir com a defensa contra les plagues, no arriben a tenir-ne una quantitat suficient per a produir efectes tòxics i, a més, no apareixen en la fruita madura. En contra de les creences populars, no es relaciona amb un risc alt de gota, encara que conté àcid úric, i en poden consumir les persones que prenguin anticoagulants, ajustant la medicació perquè la seva vitamina K no tingui interaccions.
Per què quan cuinem la llombarda unes vegades l’aigua es tenyeix de vermell i unes altres de morat?
Les hortalisses morades, com la llombarda, tenen aquest color per les antocianines, pigments vegetals que canvien de color segons el pH. Si l’aigua on les bullim té un pH neutre o lleugerament bàsic, es tenyirà de morat; mentre que si hi afegim un raget de llimona o de vinagre, que en redueixen el pH, serà de color vermell.
Els vegetals, aliats contra la diabetis
Un estudi de l’Escola de Salut Pública de Harvard en més de 10.000 persones va concloure que el consum d’aliments d’origen vegetal s’associa a un risc més baix de diabetis de tipus 2. Aquesta investigació va descobrir que les mostres de sang de les persones que seguien una dieta basada en plantes contenien metabòlits específics (uns compostos que es produeixen durant el metabolisme dels aliments) que ens protegeixen d’aquesta malaltia.
El diòxid de titani ja no es considera segur
Aquest additiu es fa servir en aliments com ara sopes, salses, amanides, pastes o xiclets com a colorant pel seu poder blanquejador. El 2019 se’n va reavaluar la seguretat i no es va poder descartar que pugui tenir efectes adversos per a la salut reproductiva. Encara que no suposa un problema immediat, des de febrer d’aquest any no es pot usar com a additiu.