Dos de cada tres col·legis i escoles suspenen en seguretat

Dos de cada tres col·legis i escoles suspenen en seguretat

/imgs/20030901/tema01.jpg
Si resulta important que qualsevol recinte o edifici que acull persones resulti segur i compleixi estrictament les mesures i normatives de seguretat que s’hi hagin d’aplicar, la vulnerabilitat especial dels nens converteix els col·legis en un tipus de centre en què la seguretat esdevé indispensable. Cada any, sempre en més vegades de les desitjables, es difonen notícies d’accidents en centres docents amb resultats més o menys greus. I encara que els successos dramàtics són poc freqüents, menys aliens resulten per a molts pares els petits contratemps que els fills sofreixen cada any en el col·legi: cops i contusions, caigudes, torçades.

Però, són sempre aquests accidents deguts a les maldats dels nens i al caràcter poc previngut dels més petits? O, dit d’una altra manera, adopten els centres escolars les precaucions necessàries per a minimitzar en la mesura que es pugui el risc d’accident dels infants? En definitiva, ens hem preguntat, igual que molts pares, si els col·legis que cada dia reben els nostres fills són prou segurs.

Per respondre a esta qüestió, CONSUMER ha elaborat un informe que ha analitzat la seguretat de 208 centres escolars d’infantil, primària i secundària (120 de públics, 73 de privats concertats i 15 de privats) en les ciutats i localitats pròximes de Madrid, Barcelona, Màlaga, València, la Corunya, Bilbao, Alacant, Sant Sebastià, Vitòria, Almeria, Pamplona, Oviedo i Múrcia, per mitjà d’una visita in situ i l’emplenament d’un qüestionari individualitzat. Com a pas previ, es va estudiar la legislació vigent en matèria de seguretat (Reial Decret 2177/1996, de 4 d’octubre referent a les condicions de protecció contra els incendis en els edificis, i altres normatives), que s’ha d’aplicar als centres escolars, i es van establir, amb l’assessoria d’experts en seguretat, les variables que s’hi havia d’estudiar. Les visites les van fer al començament de juliol tècnics de CONSUMER, identificats com a tals, acompanyats d’un empleat -proposat per cada centre- que va facilitar l’accés a totes les zones del centre: pati, cuina, menjador, gimnàs, aules…

L’informe es divideix en dos apartats: d’una banda, la situació de les instal·lacions (patis exteriors i zones d’esbarjo i esport, classes, lavabos, gimnasos, menjadors, cuines, etc.) del centre i, d’una altra, la prevenció: sistemes de prevenció, simulacres d’incendi o catàstrofe, procediments i protocols d’actuació en cas de sinistre, plans de formació d’alumnes, professors i personal no docent, etc. Durant la visita, els tècnics d’aquesta revista van fixar l’atenció especialment en la seguretat davant d’una evacuació hipotètica de l’edifici i els perills per a la integritat física dels alumnes dins de l’edifici i en l’entorn pertanyent al centre escolar.

Conclusions descoratjadores

L’informe revela, igual que altres estudis publicats per aquesta revista, que en el nostre país la seguretat continua sense consolidar-se com un element social prioritari, tot i que en bona part el grau de desenvolupament econòmic i de benestar social d’una comunitat es mesura precisament pels diners que inverteix en seguretat, que no és res més que un garantia de la qualitat de vida.

Vegem-ne les dades: el 68% dels més de dos-cents centres escolars estudiats presenten deficiències de seguretat d’importància suficient com per a suspendre l’examen de CONSUMER. I si bé els centres privats concertats queden una mica millor que els públics, les diferències en funció de la titularitat del centre i d’altres variables (dimensions, nivells educatius, capital-altres localitats) són poc rellevants. La nota mitjana dels blocs de seguretat dins (aules, lavabos, gimnàs, cuina…) i fora dels recintes docents (estat del pati, de cistelles i de porteries…) no ha superat de mitjana el “regular”. El 31% dels centres suspenen l’apartat de la seguretat dins dels recintes docents, mentre que el 21% fan el mateix amb la seguretat de les instal·lacions de fora. I els altres dos blocs -relacionats amb plans d’emergència i sistemes de seguretat- han obtingut un “molt malament”, cosa que no ha d’estranyar: tant pel que fa a la instrucció i la formació de les persones que treballen i estudien en el centre com quant a la precaució contra incendis, suspenen més de la meitat dels centres visitats. Les principals assignatures pendents dels centres escolars espanyols són la inexistència de sistemes de detecció d’incendis (hi suspèn el 72% dels col·legis) i de protocols escrits d’actuació coneguts pels alumnes per a saber com cal actuar en cas d’emergència (hi suspèn el 64%) i l’escàs hàbit d’efectuar simulacres d’evacuació del centre per una emergència (hi suspenen el 43% dels centres de l’informe).

/imgs/20030901/tema02.jpg
Una altra constatació rellevant és que en tots els apartats estudiats hi ha molts col·legis (i fins i tot els analitzats en tota una província) que compleixen escrupolosament el que exigeix la norma i totes les exigències de l’estudi de CONSUMER, de la qual cosa es pot deduir que és perfectament viable oferir als alumnes un alt grau de seguretat en els centres escolars. Sempre quedaran badalls pels quals es pot “escolar” un accident, en la mesura en què aquests són a vegades imprevisibles o difícilment evitables, però sembla imprescindible la implicació dels gestors del centre escolar i de tota la plantilla professional de la gent que hi treballa, així com la bona disposició de l’alumnat.

Un de cada cinc, sense plans d’emergència

Altres qüestions manifestament millorables són les finestres amb reixes de les aules, que s’han d’obrir des de dins per a poder-ne sortir (hi suspèn el 73% dels col·legis); les sortides de les aules, que per a facilitar les evacuacions no s’han de trobar les unes davant de les altres (hi suspenen el 28%); les preses d’aigua per a casos d’incendi (hi suspèn el 56% dels centres, per disposar de poques o de cap) i els indicadors de direcció de les sortides d’emergència en els recintes tancats (hi suspenen el 38%). Però el més sorprenent és que un de cada cinc col·legis (el 21%) reconegui en emplenar el qüestionari de CONSUMER que no compta ni tan sols amb un pla de seguretat, d’evacuació o d’emergència. I causa desconcert perquè la normativa vigent diu: “Es fa necessari en tots els centres escolars elaborar un Pla d’Emergència i d’Evacuació. Aquest Pla consisteix en un conjunt d’accions preparades per endavant, en les quals s’ha d’establir clarament quan, com, on, qui i què s’ha de fer davant d’una situació d’alarma, en relació amb la gravetat de l’emergència i amb els mitjans amb què es compti”. En els col·legis estudiats a Alacant, el 57% no havien redactat aquest pla d’emergència i a la Corunya i Navarra n’eren el 43%. No obstant, tots els centres estudiats a Guipúscoa el tenien elaborat. I a Barcelona, Biscaia i Almeria els que no en disposaven eren menys del 10% dels analitzats.

També crida l’atenció que, dins dels recintes tancats dels centres escolars, les deficiències més grans es registrin en les instal·lacions de cuina: la nota mitjana és “molt malament” i hi suspenen el 37% dels col·legis que tenien cuina. El 12%, incomplint la normativa de protecció contra incendis, no la té instal·lada en la planta baixa de l’edifici. A València, Àlaba i Almeria eren entorn del 20%, però a Oviedo, Barcelona, la Corunya, Navarra i Múrcia, cap centre visitat incomplia aquest precepte bàsic de seguretat.

A més, en quasi el 30% dels centres que compten amb cuina, aquesta no disposa de dues sortides, i una d’elles -com a mínim- a l’exterior, a la qual cosa també obliga la legislació de prevenció d’incendis. La pitjor situació respecte d’això es va detectar en els col·legis visitats a Biscaia (67% d’incompliment), Múrcia (50%) i Madrid (39%), i la millor (amb totes les cuines amb les dues sortides obligatòries) a Alacant, Navarra, Oviedo i Almeria.

El millor

/imgs/20030901/tema03.jpg
Encara que en cap apartat l’aprovat és general, els resultats de l’informe parlen bé de la situació i de les mesures adoptades pels centres en algunes qüestions. Per exemple, l’apartat referent a l’existència de zones i objectes perillosos tant en el pati com en altres espais on no s’imparteixen assignatures, així com en l’interior de les aules i, en general, en els recintes escolars tancats (com ara lavabos, gimnasos i menjadors) ha aconseguit una bona qualificació. En el costat oposat se situa el resultat d’un dels motius més freqüents d’accidents greus en centres escolars: la mala subjecció al terra de porteries, cistelles i altres equipaments esportius. L’informe de CONSUMER ha revelat que en el 14% dels col·legis aquesta subjecció no era prou segura.

Quant a la prevenció, una variable amb bona nota és la de l’existència de farmaciola o sala d’infermeria (s’ha tingut en compte la presència d’un professional titulat en primers auxilis, infermeria o medicina); només han suspès aquest apartat el 15% dels centres escolars estudiats. També han sigut bons els resultats en el percentatge de treballadors del centre escolar involucrats en el pla d’emergència, ja que només el 12% dels col·legis suspenen l’examen de CONSUMER. Finalment, és almenys acceptable la situació respecte del desplegament d’extintors d’incendis i el seu estat d’ús: només hi suspenen el 11% dels centres visitats.

Poques diferències per tipus de centre escolar

Els privats concertats, segons aquest informe, resulten una mica més segurs que els públics, si bé les diferències no hi són molt significatives. Mentre que el 26% dels públics tenien portes d’aules enfrontades, en els privats concertats només eren el 16% i quan en el 16% dels centres de titularitat pública es van trobar zones perilloses en el pati escolar, només va ocórrer el mateix en el 7% dels centres concertats. A més, en general i si bé per poc, els riscos detectats en els centres públics comporten una mica més de gravetat que en els concertats. I malgrat que el percentatge de centres que tenen extintors és semblant (un 87% dels públics els tenen en perfecte estat i un 93% dels concertats), només un 78% dels públics ha elaborat un pla d’evacuació, mentre que en els concertats la proporció arriba fins al 87%.

D’altra banda, si es confronten les dades sorgides en els centres escolars ubicats en la capital amb els que ho estan en altres localitats, les diferències són lluny de ser significatives, i el mateix ocorre si es comparen els centres preferentment dedicats als diversos nivells educatius inclosos en aquest informe: infantil, primària i secundària.

20 dades preocupants sobre seguretat en els centres escolars i taula comparativa

• En el 15% dels col·legis estudiats, es van observar en el pati objectes que comportaven perill (baixants en mal estat, bancs de fusta trencats o estellats, gronxadors trencats o oxidats amb perill de tall, taulellets i vidres trencats, clavegueram sense reixeta i d’una profunditat superior a un pam) per als nens. La millor situació: en els visitats a la Corunya.
• En el 16%, zones perilloses (altures sense protecció, escales sense barana) en l’exterior de les instal·lacions docents. La millor situació, en els visitats a la Corunya, Alacant i Múrcia.
• Grau de subjecció al terra de porteries, cistelles i altres equipaments esportius: hi suspenen (contrapesos insuficients o en mal estat que no impedeixen el possible venciment de l’estructura, ferros de subjecció trencats) el 14% dels col·legis. La millor situació, en els d’Alacant , Múrcia i Madrid.
• Objectes perillosos (endolls deteriorats, cables solts, sostres aixecats, penjadors metàl·lics doblegats i trencats pels extrems en forma de punta, vidres de les portes trencats) en les aules: hi suspenen el 5% dels centres. La millor situació, en els de Madrid, Màlaga, Barcelona, Guipúscoa, Múrcia i Alacant.
• Més del 70% dels centres que tenien reixes en les finestres no comptaven amb dispositiu per a obrir-les des de dins. La millor situació, en els visitats a Múrcia.
• Portes d’aules enfrontades amb portes d’altres aules: es van detectar en el 21% dels centres escolars. La millor situació, en els de Màlaga.
• Zones perilloses (graons no fixos, escales sense barana, zones d’accés lliure a teulades sense protecció, zones d’accés relliscoses) dins del recinte escolar, es van veure en el 11% del centres. La millor situació, en els visitats a Màlaga, Àlaba, Almeria, Oviedo, la Corunya i Alacant.
• Objectes perillosos en els lavabos (calderes elèctriques deteriorades fàcilment accessibles, taulells trencat en el terra, porta-rotllos metàl·lics trencats, sostres aixecats i penjadors metàl·lics en punta) en el 6% dels centres escolars. La millor situació, en els visitats a Àlaba, Almeria, Navarra, la Corunya, Múrcia, Alacant.
• Objectes perillosos (espatlleres trencades, portes d’accés de només un metre d’altura, miralls trencats i columnes no encoixinades en zones d’exercici esportiu) en el gimnàs, en el 12% dels centres escolars. La millor situació, en els visitats a Almeria, Oviedo, Màlaga, la Corunya, Madrid, Múrcia.
• Cuines no situades en la planta baixa de l’edifici: el 12% dels centres escolars. La millor situació, en els visitats a Múrcia, Navarra, la Corunya, Barcelona i Oviedo.
• Cuines que no disposen de dues sortides, i almenys una d’elles a l’exterior: el 29% dels centres que disposen de cuina. La millor situació, en els d’Alacant, Navarra, Oviedo i Almeria.
• Pla de Seguretat, evacuació o emergència: el 21% dels centres escolars no n’ha redactat. La millor situació, en els visitats a Guipúscoa.
• El 10% dels centres no tenen involucrada en el pla d’emergència la pràctica totalitat de les persones que hi treballen. La millor situació, en els visitats a Màlaga, Oviedo, Barcelona, la Corunya i Alacant.
• Simulacres d’incendi o altres situacions d’emergència: el 37% dels centres no en fan. La millor situació, en els visitats a Guipúscoa.
• El 65% dels centres no posa a disposició dels alumnes informació escrita sobre com cal actuar en cas d’emergència. La millor situació, en els visitats a Alacant.
• Inexistència o nombre escàs d’extintors, en el 8% dels centres escolars. La millor situació, a Àlaba i Barcelona. I en alguns centres, els extintors es trobaven en mal estat de manteniment (han de tenir el precinte corresponent, estar revisats i mantenir una pressió adequada per a un funcionament correcte)
• Preses d’aigua per a combatre un possible incendi: no n’hi havia de visibles en el 56% dels centres escolars. La millor situació, en els visitats a Màlaga.
• Falten sistemes de llums d’emergència en el 17% dels col·legis. La millor situació, en els visitats a la Corunya, Oviedo, Àlaba i Navarra.
• No estan dotats de sistemes de detecció d’incendis el 62% dels centres escolars. La millor situació, a Àlaba (en manquen només el 33% dels visitats).
• No hi ha cartells indicadors de sortides d’emergència en el 33% dels centres escolars. La millor situació, a Guipúscoa (en manquen només el 13% dels visitats).

1. S’ha analitzat la presència d’objectes perillosos en el pati, de zones perilloses en les zones exteriors dels centres; si les porteries, les cistelles o d’altres elements comportaven algun tipus de perill; si passa alguna línia d’alta tensió pel col·legi o les seves proximitats, a més de si les porteries, cistelles o d’altres es trobaven convenientment subjectes al terra.

2. S’ha estudiat si hi havia objectes que poguessin comportar perills, si les classes estaven enfrontades en els corredors (no és el més convenient per a les evacuacions), a més de si les finestres que disposen de reixes són practicables des de dins per a facilitar-hi l’evacuació. Així mateix, s’ha estudiat la presència de perills en els recintes tancats del col·legi en general, i en particular en els lavabos, el gimnàs, el menjador i la cuina. En els centres amb cuina s’ha observat si està ubicada en la planta baixa i si disposa de dues portes (una d’elles a l’exterior) amb una amplària mínima d’1,20 metres, requisits aquests últims obligatoris.

3. S’ha comprovat si el col·legi disposa d’un pla de seguretat, d’evacuació o d’emergència; quins treballadors estan involucrats en aquest pla; si es fan simulacres i la seva periodicitat; si els alumnes tenen informació escrita sobre el protocol d’actuació en cas d’emergència i si el centre compta amb farmaciola o sala d’infermeria atesa per una persona amb la titulació apropiada.

4. S’ha observat la presència d’extintors i el seu estat; si hi havia preses d’aigua i en nombre suficient; la presència de llums d’emergència en recintes tancats, de sistemes de detecció d’incendis i de cartells indicadors de direcció de les sortides d’emergència en els recintes tancats.