Reforçar els músculs i concentrar la ment
Durant la Primera Guerra Mundial, el fisioterapeuta alemany Joseph Pilates va idear una sèrie d’exercicis lents i controlats per rehabilitar soldats lesionats. Quan el van fer presoner, ell mateix va confiar en el seu mètode gimnàstic, que al llarg del temps va completar amb 500 exercicis que combinaven força, resistència i flexibilitat, a més de control mental. Passats els anys, les seves taules gimnàstiques, acompanyades de pautes psíquiques, van ser aplicades en l’entrenament d’atletes, especialment en el d’aquells que tenien lesions localitzades en l’esquena i una moral que havia de ser curada al mateix temps que les vèrtebres. I a finals del segle XX, el mètode Pilates va saltar a la fama entre models, actrius i cantants. Tot i el seu halo de glamour, revistes científiques de primer orde l’avalen com una opció aconsellable per als qui busquen alternatives en l’exercici preventiu, i als Estats Units i el Regne Unit forma part de les teràpies de rehabilitació.
Encara que els més puristes aconsellen fer els 500 exercicis -coneguts com el Quadern Mat- en un banc multifuncional equipat amb manuelles i pisos lliscants, igual de correcte és fer servir només un matalasset. El més important en aquest mètode, que per a alguns aconsegueix la categoria de disciplina, és deixar-se guiar per experts preparats especialment, perquè encara que no es tracti d’un procediment mèdic és una tècnica delicada i complexa que ha de ser ensenyada i apresa.
En contenir elements de kinesiologia (avaluació de cada múscul per a conèixer el nivell d’estrès que emmagatzema) convé ser prudent i evitar una pràctica indiscriminada o mal guiada que pot causar lesions. L’entrenament requereix una profunda concentració que ajuda a prendre consciència del propi cos, del seu funcionament i les seves debilitats, per a augmentar l’autocontrol i la cura del físic. Són també indispensables els exercicis respiratoris, perquè amb ells s’equilibra l’esforç i la relaxació. Pilates mantenia que en deu sessions se sent la diferència, en vint sessions es veu la diferència i en trenta sessions haurà canviat el cos. Sigui com sigui, en el fons amaga una educació corporal que no tan sols persegueix treballar els músculs superficials, sinó que aspira a aconseguir la musculatura profunda.
Els moviments estan basats en sis principis: concentració, control, centralització, fluïdesa de moviment, precisió i respiració. Tot això busca activar el sistema sanguini i el limfàtic, estirant cada múscul i tendó per a lubricar el cos obeint a una taula d’exercicis mentre es controla la respiració. La seva pràctica augmenta el control, la força i la flexibilitat del cos, i alhora respecta les articulacions i l’esquena.
El mètode Pilates és exigent i perfeccionista. Abans de començar, l’instructor ha d’analitzar la condició física de l’esportista, els seus desequilibris, les debilitats, els problemes i les necessitats. S’aniran superant a poc a poc diverses fases, en què el control de la respiració serà indispensable per a activar cada múscul amb un propòsit específic. Es treballa minuciosament cada engranatge del cos per a tornar-li funcionalitat i treure’n el màxim rendiment. Els moviments són lents i suaus; requereixen una concentració semblant a la del ioga, cosa que serveix també per a alliberar tensions i problemes.
Una altra característica d’aquest entrenament és la seva utilitat per a corregir males postures. Gran part de la seva funció consisteix a aconseguir una alineació correcta del cos, enfortint els músculs abdominals, els oblics i la base de l’esquena i els glutis; en definitiva, els punts fonamentals de suport de les persones. Els que el practiquen guanyen mobilitat i flexibilitat, i fins i tot augmenten la qualitat en el son, perquè aquest mètode relaxa el cos i la ment.
Està aconsellat per a joves de vida sedentària i persones grans que han de combatre la rigidesa del seu cos, però qualsevol que no tingui una contraindicació mèdica pot practicar-lo. A Anglaterra és habitual que el segueixin els pacients immersos en processos de rehabilitació o que han sofert un accident, en especial si la seva lesió es localitza en la columna, el genoll o la clavícula. També ajuda a superar lesions esportives i a combatre l’osteoporosi.
Els beneficis del mètode Pilates són evidents i han sigut referendats per especialistes mèdics i fisioterapeutes; tanmateix, cal no veure en estos moviments el miracle escultor del cos. De vegades es veu com un sistema que combat la cel·lulitis o que modela els cossos fins a convertir-los en miralls esvelts del model de bellesa actual, quan aquest no és el seu objectiu. Serveix per a oxigenar els músculs i aconseguir que la persona prengui consciència de les seves articulacions. És una pràctica que relaxa i enforteix el cos i la ment, però com tot el que està relacionat amb la salut, ha de ser vist com un mètode que requereix serietat, professionalitat i compromís del pacient.
Cal anar a un especialista que introduirà l’alumne en el mètode i tutelarà el seu desenvolupament. Tot i que els exercicis semblen molt senzills i indolors, la supervisió d’un professional esdevé fonamental. No es tracta de moviments de força ni de resistència, sinó d’exercicis de tensió i d’estirada d’extremitats, en els quals la força surt de l’abdomen i el tors. Cada moviment té una funció específica i s’efectua amb un estil: la parsimònia muscular del tai-chi, el ioga… S’exercita sempre la flexibilitat, però unida al control. Les sessions es realitzen en posició inclinada, asseguda, de genolls o gitats, per a evitar lesions o pressions sobre els músculs i les articulacions. Els seus resultats es comproven a curt termini sense necessitat de sotmetre’s a sessions esgotadores d’exercicis. Es tonifiquen els músculs, s’allarga l’espina dorsal, es millora la postura i la circulació i es crea una figura més compacta i estilitzada.