El que amaguen les nostres mans
Milions de microorganismes s’allotgen a les nostres mans i són tants que constitueixen un dels principals riscos de contaminació patògena. I és que aquesta part del nostre cos actua com a mitjà de transport pel contacte físic amb aliments, aigua, superfícies i objectes contaminats, mascotes, fluxos corporals, mans brutes d’una altra persona o petites gotetes (gotes de Flügge) que s’expulsen amb la tos o els esternuts.
Una manera senzilla d’infectar-se és tocar-se les membranes mucoses dels ulls, el nas i la boca. Entre les infeccions més habituals hi ha el refredat comú i la grip, encara que n’hi ha d’altres que poden tenir més gravetat, com ara bronquiolitis, pneumònia, hepatitis A i la majoria de diarrees infeccioses.
Les zones més contaminades de patògens són les que estan en contacte amb multitud de mans de persones amb actituds d’higiene molt diversa, com ocorre als espais públics.
Entre les que allotgen més microorganismes hi ha els poms de les portes (sobretot les dels banys públics), les baranes, les màquines expenedores, els diaris i llibres d’una biblioteca, els caixers automàtics que també recullen la contaminació del trànsit rodat, els carretons del supermercat, els botons de l’ascensor, les barres i agafadors dels transports públics, etc. És a dir, tot el que algú pugui tocar amb unes mans brutes.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), “on fa calor i hi ha humitat, un sol bacteri pot multiplicar-se fins a arribar als 17 milions d’organismes infecciosos en només vuit hores”. I el que és més important: els virus i bacteris van instal·lant-se a les mans, encara que la brutícia no sigui visible. I al llarg del dia, a mesura que les mans d’un entren en contacte amb tot això, s’hi adhereixen multitud de gèrmens, fins i tot a través d’una educada encaixada.
Als centres laborals, els microorganismes es concentren a les taules dels empleats i a les àrees comunes (cafeteria, recepció, etc.) i on hi ha botons o material que passa per diferents mans.
El 2007, un grup de microbiòlegs de la Universitat d’Arizona (EUA) van publicar un estudi en el qual assenyalaven que una taula d’oficina pot allotjar 400 bacteris més que un vàter i 100 més que una taula de cuina, si es tenen en compte els telèfons, els teclats i el ratolí de l’ordinador o el mòbil, entre d’altres. Alguns virus, fins i tot, poden sobreviure en superfícies inanimades fins a 20 minuts.
Així doncs, en època de malalties com la grip, els refredats o els processos digestius, una bona o mala higiene al lloc de treball és determinant per a la transmissió i els contagis.
La llar tampoc no està exempta de gèrmens. Dóna recer a milers de virus i bacteris en telèfons, draps, fregalls, utensilis, superfícies de la cuina, interruptors, comandaments a distància, teclat i ratolí de l’ordinador, entre d’altres.
Al lavabo no se salva ni el raspall de dents. El 2014, un treball científic dut a terme per investigadors de la Universitat de Sant Diego (EUA) posava de manifest que la primera culpable de la dispersió bacteriana en aquesta estança era descarregar la cisterna sense tancar la tapa, ja que dispersa els bacteris fecals pertot arreu: terra, banyera i taulell.
Diversos estudis han posat de manifest com de realment contaminats poden estar els diners i les targetes de crèdit que portem a les butxaques i carteres. Una recerca feta per la Universitat de Nova York assenyalava que en les monedes i els bitllets d’un dòlar de circulació habitual s’havien trobat prop de 3.000 tipus de patògens, com Staphylococcus aureus i E. coli, a més de traces d’orina i de diferents drogues, com ara cocaïna i heroïna.
També la Universitat Queen Mary de Londres assegurava en un altre estudi que els bitllets que circulen per la zona de l’euro compten amb una mitjana de 26.000 bacteris diferents, un 6% dels quals tenen rastres de contaminació fecal incloent-hi bacteris com l’E. coli. En aquesta línia, un treball científic publicat el 2002 a Southern Medical Journal ja apuntava que més del 80% dels diners d’ús habitual contenen microorganismes que podrien ser nocius per a persones amb el sistema immunològic deprimit.
L’evidència científica ha demostrat nombroses vegades que rentar-se les mans, una mesura senzilla i barata, pot contribuir a reduir les infeccions de forma significativa. Tanmateix, la higiene de les mans, tant a casa o a la feina, es fa menys del que caldria esperar.
Per a una higiene correcta de les mans cal mullar-se-les amb aigua i aplicar-hi una mica de sabó, amb el qual se n’ensabonarà i fregarà tota la superfície: els palmells, el dors, entre els dits i els canells. Si cal, es farà servir un raspall per a les ungles. Després, cal esbandir-se amb aigua abundant. Fins a aquí, la rentada hauria de durar com a mínim un minut. Finalment, cal eixugar-les de forma minuciosa, ja sigui amb una tovallola neta, un paper d’un sol ús o un assecador d’aire fins que quedin ben seques.