Professió: pilot de drons
Una nova sèrie de professions s’imposa amb força els darrers temps. Entre aquestes hi ha la de pilot de drons. Controlar aquestes naus resulta de gran utilitat en diversos àmbits: tasques de salvament i rescat, vigilància forestal i extinció d’incendis o publicitat aèria. Per a treballar com a pilot de drons, aquestes són algunes claus.
Pilotar un dron suposa controlar una aeronau de forma remota. Això vol dir que el pilot no és a bord seu i fa servir diverses ajudes electròniques combinades amb GPS per a fer tota l’envolupant del vol, segons explica Jesús Villapalos, cap d’ensenyament d’una escola de pilots de drons.
Però controlar-lo no és només fer-lo enlairar-se i aterrar amb seguretat, sinó poder fer les maniobres que el pilot requereixi per a obtenir diferents resultats, com és la filmació, l’observació, la fumigació o el calibratge d’equips, matisa Julen Azcona, expert d’una empresa especialista en drons.
Aquests dispositius resulten molt útils en nombrosos camps. És conegut el seu ús en filmació aèria, documentals i cinema. Però també s’exploten cada cop més altres sectors com la topografia, l’agricultura intel.ligent, les revisions industrials o la seguretat, entre d’altres. De fet, en l’actualitat s’estan utilitzant per a diverses aplicacions, com ara controls mediambientals, enginyeria civil i cartografia.
Com a aficionat, qualsevol pot pilotar un dron, sempre que compleixi unes senzilles normes de seguretat. Fins i tot hi ha drons domèstics per menys de 500 euros. En canvi, per a fer-ho professionalment, és obligatori tenir complits 18 anys i un certificat mèdic que s’ajusti a la normativa actual, a més d’obtenir una llicència de pilot d’aeronau lleugera (LAPL). Per a tenir-la cal fer un curs teòric i pràctic. Els distribuïdors oficials poden atorgar la llicència de vol de certs models, equips que ja vénen muntats de fàbrica, però la major part es duen a terme en centres aeronàutics registrats a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.
Els cursos que s’imparteixen en aquests centres es divideixen en dues parts: n’hi ha una primera de teòrica d’unes 50 hores per al certificat bàsic i de 60 hores per al certificat avançat. “La segona part és pràctica i s’hi ensenyen les parts del dron i el seu control”, explica Villapalos. Al final de cada part es realitzen unes proves on l’alumne ha de demostrar els coneixements adquirits i la perícia amb el dron. Els cursos complets tenen un preu que voreja els 1.000 euros.
“Pilotar i reparar drons no és una professió de futur… és una realitat ja”, indica Julen Azcona. “I és una professió a l’alça”, ja que en un futur la demanda de feina i de professionals d’aquest sector serà molt elevada. Com que els camps d’aplicació són molt diversos i és un sector especialitzat, augmenta la possibilitat de trobar un lloc laboral.
Els salaris varien segons la feina que s’hagi de fer, però el sou d’un pilot de dron podria estar en un rang de 20.000 a 30.000 euros anuals, afirmen els experts.
Una professió lligada a la de pilot de drons és la de reparador. A dia d’avui no hi ha centres que ofereixin cursos per a convertir-se en reparador de drons ni per al manteniment i arreglament d’aquests aparells. Així que es contracta tallers especialistes en electrònica de consum, que és el camp més aproximat. Tanmateix, a curt termini, la figura de mecànic de dron serà semblant a la de mecànic d’aviació, com ja ocorre amb els drons d’ús militar.
Hi ha alguns tallers específics on es fa el muntatge i la reparació -i fins i tot el disseny- de peces i de drons. Si es vol muntar un taller, cal tenir en compte que la varietat en els models i fabricants de drons és molt àmplia, ja que cada fabricant fa servir components i sistemes de vol molt diferenciats.
Si la idea és especialitzar-se en un fabricant, l’idear seria parlar amb ell. Si el que es vol és tenir un taller amb un servei integral, és important comptar amb personal que tingui àmplia experiència en drons, en components i materials, a més de tenir coneixements avançats en electrònica, tal com explica Azcona.
També cal saber programació, ja que amb aquesta s’activa la comunicació entre pilot i aeronau. I una altra part important és tenir coneixements aeronàutics, perquè els drons es desplacen per l’aire i és necessari saber principis bàsics de vol, operacions, aeronavegabilitat, etc.
L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), organisme dependent del Ministeri de Foment i responsable de regular l’ús d’aquests dispositius, fa una sèrie de recomanacions a aquelles persones que fan servir els drons amb finalitats recreatives:
- Mantenir contacte visual permanent amb el dron.
- Altura màxima de vol: 120 metres.
- Saber fer-lo volar amb seguretat.
- Utilitzar-lo només en zones adequades, com ara àrees de vol d’aeromodelisme o llocs despoblats.
- Tenir en compte que els danys que pugui causar el dron són responsabilitat de qui el pilota.
Així mateix, cal tenir en compte certes limitacions:
- No és possible fer-lo volar de nit.
- No es poden sobrevolar nuclis urbans ni concentracions de gent, com ara platges, parcs, concerts…
- No s’ha de fer volar prop d’aeroports o aeròdroms.
- No es poden sobrevolar zones aèries prohibides, regions d’ús militar o infraestructures crítiques, com ara centrals nuclears o elèctriques.
- No es permet volar per àrees on es facin vols a baixa altura d’altres aeronaus, com ara parapent, aeromodelisme o paracaigudisme.