Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen
La malaltia de Crohn forma part de les malalties inflamatòries intestinals (MII), que són cròniques i lesionen l’intestí i n’alteren el funcionament. Segons experts de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD), un error freqüent consisteix a pensar que la dieta és causa o pot ser la cura de la malaltia. Això porta molts pacients a fer restriccions d’aliments injustificades, que poden implicar problemes carencials o de malnutrició, entre d’altres. En algunes situacions concretes sí que es poden donar algunes pautes dietètiques, però sempre sota la recomanació de l’especialista.
Segons el doctor Javier P. Gisbert, president del Grup Espanyol de Treball en Malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU) i investigador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBEREHD), a dia d’avui no hi ha cap aliment que de forma clara i consistent s’hagi relacionat amb l’aparició de la malaltia inflamatòria intestinal, ni amb el seu empitjorament. Per tant, el consell als pacients és que no facin cap tipus de restricció dietètica i prenguin una dieta tan variada com sigui possible. Només en aquells casos excepcionals en els quals un aliment se’ls posa malament de forma repetida, aconsellen que no el prenguin.
Alguns dels principals objectius de la intervenció nutricional per a persones amb aquesta malaltia són evitar estats de malnutrició i de desnutrició, potenciar l’estat immunitari per a evitar infeccions i complicacions de la malaltia o prevenir estats carencials i dèficits nutricionals, entre d’altres. Amb tot, és essencial fer una valoració nutricional prèvia al pacient afectat de malaltia de Crohn per a establir un plantejament dietètic individualitzat.
La gana és la necessitat de menjar per a cobrir les nostres necessitats vitals. De manera regular, la gana va acompanyada del desig de menjar, l’apetit, però en determinades circumstàncies, com l’estrès o l’ansietat, no sol ser així. És molt comú associar les situacions de nerviosisme i estrès al fet de tenir mes gana i són molts els estudis científics que relacionen aquestes situacions amb un desig més gran. Tanmateix, un estudi publicat recentment en la revista Biological Psychology i elaborat per la Universitat de Salzburg (Àustria) ha desmentit la relació entre el desig de menjar i l’estrès.
Van establir una diferència entre tenir gana per necessitat i tenir gana per plaer. La primera tracta d’explicar les respostes que el nostre cos ens envia per avisar-nos que necessitem aliments. La segona es reduïa al sabor del menjar. L’estudi va evidenciar que quan les persones estan més estressades disminueix la gana de menjar per plaer, però no la gana per necessitat, i conclou que la disposició més gran a menjar per plaer es produeix quan la persona experimenta emocions positives. En canvi, encara que l’estrès no desperti l’apetit, això no vol dir que no hi hagi relació entre aquest i l’obesitat. Són molts els estudis que afirmen que les preferències alimentàries es modifiquen en situacions estressants i mostren que augmenta la ingesta d’aliments alts en sucre o greixos.
L’alimentació pot ser molt útil per a mantenir la calor corporal i augmentar les defenses de l’organisme durant l’hivern. Els menjars tradicionals d’aquesta època són contundents i hipercalòrics, ja que amb el fred gastem més calories i per això l’aportació energètica dels aliments ha de ser més gran. Segons Barry Swanson, professor i científic d’aliments a la Universitat de Washington, hi ha aliments o begudes que redueixen o augmenten la temperatura corporal i d’altres que la mantenen. Així, aquells que contenen més greix, mes proteïna i carbohidrats, tendeixen a escalfar el cos pel treball que aquest fa en digerir-los. El greix es mou molt lentament a través del sistema digestiu, per la qual cosa es necessita més quantitat d’energia per a digerir-lo. Cada cop que s’utilitza energia per a qualsevol procés, ja sigui la digestió o per a algun exercici, la temperatura del cos augmenta. Els carbohidrats complexos com l’arròs integral i altres grans sencers són també molt difícils de digerir, i això fa que el cos s’escalfi durant el procés.
És important tenir en compte aliments energètics saludables (llegums i arròs, rics en fibra i amb baixes aportacions de greix; i llenties, cigrons o mongetes) i acompanyar-los amb hortalisses d’hivern, essencials en una dieta saludable. La hidratació també és important a l’hivern. A més de l’aigua, els brous són una bona opció, ja que ajuden l’organisme a mantenir la temperatura corporal adequada a més d’hidratar, o prendre una infusió després de cada àpat o entre hores.
Els aliments són al darrere de més de la meitat dels casos d’asfíxia per ennuegament en nens menors de 5 anys. Els més perillosos solen ser aquells que difícilment es desfan en la boca o per via respiratòria, o que per la seva forma són capaços de bloquejar el pas de l’aire.
En un article publicat recentment a Archives of Disease in Childhood, de la revista mèdica BMJ, dos metges britànics, Amy Lumsden i Jamie Cooper, van advertir del perill en nens menors de cinc anys de menjar grans de raïm sencers a causa del risc d’ennuegament. Els autors, experts en medicina d’urgències, afirmen que els grans de raïm solen ser més grans que les seves vies respiratòries. A diferència d’altres objectes petits i durs, com les nous, la seva superfície suau els permet bloquejar per complet les vies i dificulten l’extracció si no es tenen eines especials.
Encara que hi ha consens entre els professionals, basat en evidències científiques, sobre els beneficis d’intercalar els aliments sòlids a partir dels 6 mesos edat, és important prestar especial atenció a certs aliments com el raïm, les salsitxes o alguna fruita seca. Per això, els experts aconsellen tallar-los en peces adequades abans de donar-les-hi, a més de recordar la importància de la supervisió adulta mentre els petits mengen.
La principal funció del sucre és proporcionar l’energia que el nostre organisme necessita per al funcionament dels diferents òrgans i teixits. Per això, el consum de glucosa és necessari no solament per als ossos, sinó per a l’organisme en general. La glucosa és un tipus de sucre present sobretot en aliments que contenen midó (pa, arròs, pasta i patates), a més de les fruites, la mel o el sucre.
Els darrers anys, el consum de sucre i additius edulcorants ha augmentat, pel fet de multiplicar-se la fabricació de productes processats, amb la finalitat de proporcionar un sabor dolç, de potenciar el sabor o, en altres casos, com a conservants per a evitar el creixement microbià.
És important diferenciar els sucres saludables que de manera natural es troben en fruites i verdures, dels anomenats sucres lliures, ocults en molts aliments processats com la brioixeria industrial, les conserves, els sucs envasats o refrescos com la coca-cola, entre d’altres. El contingut de sucre d’una coca-cola és superior al que ens comenta, entre 7 i 8 culleretes, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no consumir-ne més de 12 al dia i suggereix una ingesta ideal de 6.
El 2015, investigadors de la Universitat de Harvard i l’Imperial College de Londres, entre altres institucions, van calcular que el consum de begudes ensucrades provoca 133.000 morts a l’any per diabetis, altres 45.000 per malalties cardiovasculars i 6.450 per diferents tipus de càncer. L’OMS va llançar el 2015 una directriu mundial per reduir la ingesta de sucres lliures al 10% i 5% de la ingesta calòrica total.
Els nitrats són compostos presents en el medi ambient de forma natural. També es fan servir en l’agricultura com a fertilitzants i en el processament d’aliments com a additius alimentaris autoritzats. El nitrat en si és relativament poc tòxic. La seva toxicitat ve determinada per la seva conversió a nitrit, substancia que es pot transformar per reducció bacteriana en els aliments durant el processament i l’emmagatzematge o en el mateix organisme.
La principal font d’exposició humana a nitrats i nitrits és el consum de verdures i hortalisses (especialment les de fulla verda) i, en menor manera, l’aigua (de beguda) i els productes carnis curats, com els embotits, on els nitrits actuen com a agents antimicrobians contra la toxina botulínica i com a conservants. Una exposició excessiva a ells pot causar efectes nocius per a la salut.
Per això, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA en les sigles en anglès) va avaluar els riscos i els beneficis del consum de productes vegetals a causa del seu contingut en nitrats. Va concloure que els efectes beneficiosos del consum d’aquests aliments superen el risc potencial per a la salut humana derivat de l’exposició als nitrats a través d’aquests vegetals per a la població general. En grups més vulnerables com els bebès i nens de poca edat, l’EFSA va incloure el 2010 un dictamen en el qual concloïa que els nivells de nitrats en aquests vegetals no són un problema de salut per a la majoria dels nens. En canvi, en nadons i infants d’1 a 3 anys que consumeixen altes quantitats d’espinacs amb alts nivells de nitrats podria comportar risc de desenvolupar metahemoglobinèmia, malaltia anomenada sovint com “la síndrome del nadó blau”.