Anàlisi documental per a conèixer la prevalença dels trastorns de la conducta alimentària o TCA i la seva presència a Internet

TCA: quan l'alimentació esdevé una enemiga

A Espanya, la prevalença d'aquest tipus de trastorns se situa entre el 4,1% i el 6,4%, que afecta en la majoria dones adolescents
1 Febrer de 2017
Img tema de portada listado 227

TCA: quan l'alimentació esdevé una enemiga

En un cercador com Google poden aparèixer al voltant de 500.000 pàgines proanorèxia i probulímia en menys d’un segon

/imgs/20170201/delgadez.jpg

La imatge publicitària del cos extremadament prim de la model francesa Isabelle Caro, malalta d’anorèxia des de 13 anys, va impactar el 2007 un públic acostumat des de feia dècades a veure i desitjar una bellesa artificial. I més encara ho va fer la seva mort tres anys més tard.

L’anorèxia i la bulímia no són malalties desconegudes. Des de fa dècades han estès els seus tentacles entre la població cada vegada més i més jove. I és que l’alimentació, el nostre mitjà per a satisfer les necessitats alimentàries, també pot esdevenir un problema quan hi ha un comportament patològic al darrere.

El metge psiquiatre Vicente José Turón Gil i la pediatra Laia Turón Viñas expliquen en un “Manual sobre els Trastorns de la Conducta Alimentària”, publicat per l’Associació Espanyola per a l’Estudi dels Trastorns de la Conducta Alimentària (AEETCA), que “l’alimentació és fonamental en el desenvolupament psicològic” i que “la relació entre confort i disconfort amb el menjar es manté al llarg de tota la vida, per la qual cosa no ens ha de sorprendre que l’ansietat, la depressió o l’alegria influeixin decisivament en els processos d’alimentació”.

EROSKI CONSUMER ha volgut dedicar espai a aquest tipus de patologies relacionades amb l’alimentació per conèixer la prevalença que tenen a escala nacional i la seva presència a Internet. I és que, tal com destaca la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària del Sistema Nacional de Salut, elaborada el 2009 per un grup de professionals vinculats a aquest tipus de trastorns, “els TCA han adquirit una gran rellevància sociosanitària per la seva gravetat, complexitat i dificultat per a establir un diagnòstic en totes les seves dimensions i tractament específic”.

Per elaborar l’estudi, s’han consultat documents publicats per diverses organitzacions, com l’Associació Espanyola per a l’Estudi dels Trastorns de la Conducta Alimentària (AEETCA), l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), l’Associació Càntabra pro-Salut Mental (ASCASAM), Creu Roja, l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) i el Servei Especialitzat en Trastorns de la Conducta Alimentària (SETCA).

Els TCA

/imgs/20170201/comiendo-pastel.jpg

L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) defineix els trastorns de la conducta alimentària o TCA com a “trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic enfront de la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes”. Afegeix que són malalties amb conseqüències negatives en la salut física de la persona, però també en la mental.

Encara que l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa són els TCA més coneguts, n’hi ha uns altres que també s’estan expandint entre la població. L’ACAB destaca el trastorn per afartament (episodis d’ingesta compulsiva de forma recurrent) i els TCANE (Trastorns de la Conducta Alimentària No Especificats). Aquests últims són aquells en els quals hi ha símptomes relacionats amb la conducta alimentària, però no compleixen criteris suficients per a diagnosticar anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa.

Així mateix, ACAB en destaca alguns altres com la pica (ingerir substàncies no nutritives com sorra o guix, més comuna en nens amb autisme o amb retard mental), trastorn per remugament (regurgitacions repetides d’aliments que van de l’estómac a la boca, per a tornar a mastegar) i el trastorn d’evitació/restricció dels aliments d’inici en la infància (implica un rebuig a l’alimentació i variacions extremadament capritxoses del que és una conducta alimentària normal).

Amb tot, un estudi publicat el 2012 pel Servei d’Epidemiologia de la Comunitat de Madrid, “Butlletí Epidemiològic de la Comunitat de Madrid” ressalta la importància d’aquest tipus de trastorns TCA perquè “constitueixen un problema important de Salut Pública als països desenvolupats per la seva prevalença, necessitat de tractament especialitzat, tendència a la cronicitat i gravetat”.

Afecció

Prevalença

/imgs/20170201/alimentacion-hombre.jpg

En el “Pla de Salut Mental 2015-2019”, la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials del Govern de Cantàbria destaca que s’ha constatat un augment de la prevalença dels TCA als països desenvolupats o en vies de desenvolupament.

En concret, ASCASAM assenyala que, a Espanya, la prevalença se situa entre el 4,1% i el 6,4%. I afegeix que en la franja de 12 a 21 anys la prevalença de dones amb anorèxia és d’entre el 0,14% i el 0,9%, amb bulímia del 0,4% al 2,9% i del 2,7% al 5,3% en trastorns de conducta alimentària no especificats (TCANE).

Des de la dècada dels 90, s’han elaborat una gran quantitat de recerques que tracten d’establir les xifres de prevalença dels TCA a Espanya. Entre les més recents, se’n poden destacar dues.

D’una banda, un estudi elaborat el 2013 pels experts María Luisa Álvarez-Malé, Inmaculada Bautista i Lluís Serra, titulat “Prevalença dels trastorns de la conducta alimentària en adolescents de Gran Canària”, que destaca que hi ha un risc de TCA entre el 4% i el 12%, amb una prevalença diagnòstica d’entre l’1% i el 5%.

Per la seva banda, el 2015, la doctora Rocío Ortiz Moncada, de la Universitat d’Alacant, va estimar en la seva recerca, “Epidemiologia dels Trastorns del Comportament Alimentari”, que a Espanya l’anorèxia tenia una prevalença entre la població d’entre el 0,3% i el 0,9%, la bulímia entre el 0,8% i el 2,9% i la resta dels TCA no especificats se situen entre el 0,7% i el 2,8%-12,6%.

Amb tot, el document d'”Estratègia en Salut Mental 2009-2013″ del Sistema Nacional de Salut inclou els TCA com a àrea prioritària d’intervenció i insta les comunitats autònomes a implantar guies de pràctica clínica dels trastorns mentals més greus i prevalents.

Dona adolescent

Segons l’ACAB, els TCA són malalties que afecten en el 90% dels casos les dones i en un 10% els homes. Així ho estableix també la Guia de Pràctica Clínica (GPC) del Sistema Nacional de Salut (SNS): “Aquests problemes alimentaris poden afectar totes les persones, independentment de la seva situació socioeconòmica o cultural. Són més comuns en el sexe femení (90%-95%), però últimament comencen a donar-se casos entre els homes”.

Així mateix, la GPC indica que, encara que els TCA poden afectar qualsevol edat, “és en l’adolescència que apareixen amb més freqüència, a causa del moment vital de canvi i de la cerca de la pròpia identitat. Els darrers anys, l’edat en què comencen els trastorns de la conducta alimentària és cada vegada més baix”.

De fet, en un manual sobre l’anorèxia i la bulímia elaborat per Creu Roja, estableixen com un dels riscos de patir trastorns d’alimentació el fet de ser dona adolescent. Encara més, estimen que una de cada 100 adolescents pateixen anorèxia nerviosa i 4 de cada 100 tenen bulímia nerviosa.

Ideal de primesa

/imgs/20170201/peso.jpg

Els experts Turón apunten el segle XX com “el segle de la primesa”, quan es preconitzava “un estereotip físic: el cos tubular i prim que defineix dones independents, agressives i amb ambició”. I, en l’actualitat, expliquen, es busca un cos juvenil, esvelt i esportiu, però prim en extrem per mitjà de l’exercici i de dietes.

A més, aquests dos especialistes recorden que “tots participem en l’ideal de primesa que s’associa d’alguna manera a bellesa, elegància, prestigi, higiene, joventut, autoestima, acceptació social, fins i tot virtut i cerca de perfecció”. Asseguren que “vivim en una societat que tendeix a considerar la ‘dieta sana’ la que és baixa en calories, i ‘un cos sa’, el que està mancat de greix”.

També alerten que “al mateix temps que les dietes, l’exercici físic s’està revelant com l’altre factor de risc per al desenvolupament dels trastorns de l’alimentació. La nostra cultura avala i promociona l’exercici i l’esport més enllà del que és saludable”.

Els perills d'Internet

Internet i TCA

/imgs/20170201/movil-delgadez.jpg

Eugenia Cooney és una jove youtuber nord-americana que ha generat polèmica a la xarxa recentment per la seva aparença. En el seus vídeos, relacionats amb temes de bellesa, mostra una primesa extrema, fet que ha provocat fins i tot una petició en la plataforma de Change.org per a tancar el seu canal de Youtube.

Tanmateix, no és l’únic cas que circula per la web. Encara més, a l’altra banda de les pantalles hi ha multitud de joves anònims que accedeixen a pàgines (ja siguin blogs, fòrums, xats, etc.) que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia (les anomenades “proana” i “promia”) i en les quals es presenten aquestes malalties com a estils de vida. De fet, se’ls anomena com si fossin dues amigues: Ana per a l’anorèxia i Mia per a la bulímia.

El problema amb aquests webs és que publicar-los a la xarxa no és delicte i no hi ha cap llei que reguli aquest tipus de continguts, tal com explica Raquel Font, periodista especialitzada sobre temes socioeducatius, en un article publicat el novembre passat de 2016 al web de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i titulat “Les xarxes socials fomenten en l’ombra l’anorèxia i la bulímia”.

Precisament, ACAB i IQUA van publicar el 2011 un “Informe sobre la difusió i proliferació de continguts d’apologia de l’anorèxia i la bulímia a la xarxa (2010)” amb l’objectiu d’alertar la població sobre la necessitat de frenar l’increment d’aquest tipus de continguts perillosos per a la salut dels menors.

La recerca descriu en dades una situació alarmant. D’una banda, assenyala que en un cercador com Google apareixien al voltant de 500.000 pàgines proanorèxia i probulímia en menys d’un segon. Asseguren que el 75% de les persones que consultaven aquest tipus de continguts a Internet eren menors d’edat i descriuen el perfil d’aquests usuaris: “Majoritàriament noies (95%) que volen aprimar-se a qualsevol preu”.

Xarxes socials i TCA

Per descomptat, les xarxes socials no s’escapen d’aquest problema. Segons l’informe d’ACAB i d’IQUA, l’apologia de l’anorèxia i de la bulímia prolifera considerablement a través d’aquest tipus de plataformes: Facebook, Twitter o Instagram.

Precisament, el Servei Especialitzat en Trastorns de la Conducta Alimentària (SETCA) apunta que “les pacients de trastorns alimentaris, anorèxia i bulímia, han trobat en aquesta xarxa social (Instagram) el lloc perfecte per a compartir les seves experiències, consells, trucs, reptes i ‘siluetes’ amb altres malaltes que les entenguin i les aplaudeixin”.

Segons Font, Instagram és “la xarxa de moda entre els qui promouen desordres alimentaris” i destaca que més de 4,5 milions de fotos penjades en aquesta plataforma porten l’etiqueta #anorèxia. També indica altres hashtag com #A4Paperchallenge o #iphonechallenge, que proposen reptes que fomenten la primesa extrema, com que la cintura sigui més estreta que un full DIN A4 o que els dos genolls junts siguin més estrets que un iPhone 6.

Què s'ha de fer?

/imgs/20170201/imagen-corporal.jpg

Convé estar atents als signes d’alarma, ja que les persones que pateixen aquest tipus de trastorns no ho reconeixen. Des d’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) es recorda que és fonamental “ser honest, directe i comprensiu” i explicar a la persona afectada el que s’ha notat. Afegeixen que es pot suggerir ajuda professional i oferir-se per a acompanyar-lo.

És important saber que per a diagnosticar aquest tipus de malalties és fonamental que un professional de la salut mental avaluï la persona que pot estar patint-la. Així, abans de res, en aquests casos és important no trobar-se sol davant d’un problema d’aquesta magnitud, per això és important el suport familiar, la implicació i el suport emocional. Segons ACAB, “la clau es troba a fer-li sentir el nostre suport”.

Amb tot, ACAB destaca una sèrie de senyals que poden advertir la presència d’un trastorn de la conducta alimentària o TCA.

En l’alimentació:

  • Ús injustificat de dietes restrictives.
  • Estat de preocupació constant pel menjar.
  • Interès exagerat per receptes de cuina.
  • Sentiment de culpa per haver menjat.
  • Comportament alimentari estrany (velocitat d’ingesta, menjar dempeus, etc.).
  • Aixecar-se de la taula i tancar-se al bany després de cada àpat.
  • Augment de la freqüència i la quantitat de temps que està al bany.
  • Evitar àpats en família.
  • Rapidesa amb què s’acaba el menjar de casa.
  • Trobar menjar amagat, per exemple, a la seva habitació.
  • Trobar grans quantitats de restes de menjar, embolcalls, etc. a la seva habitació o a les escombraries.

En el pes:

  • Pèrdua injustificada de pes.
  • Por i rebuig exagerat al sobrepès.
  • Pràctica d’exercici físic de forma compulsiva amb l’únic objectiu d’aprimar-se.
  • Pràctica del vòmit autoinduït.
  • Consum de laxants i diürètics.
  • Amenorrea (desaparició del cicle menstrual durant, com a mínim, 3 mesos consecutius) si és dona, com a símptoma a causa de la desnutrició.
  • Altres símptomes físics deguts a la desnutrició: fred a les mans i als peus, sequedat de la pell, restrenyiment, pal·lidesa o marejos, caiguda de cabell, etc.

En la imatge corporal:

  • Percepció errònia de tenir un cos gros.
  • Intents d’amagar el cos amb roba ampla, per exemple.

En el comportament:

/imgs/20170201/irritados.jpg

  • Alteració del rendiment acadèmic o laboral.
  • Aïllament progressiu.
  • Augment de la irritabilitat i l’agressivitat.
  • Augment dels símptomes depressius o l’ansietat.
  • Comportaments manipuladors i mentides.