Lactància i antibiòtics: són sempre incompatibles?

Els especialistes asseguren que gairebé tots els antibiòtics habituals són compatibles amb la lactància materna
1 Febrer de 2017
Img bebe listado 175

Lactància i antibiòtics: són sempre incompatibles?

/imgs/20170201/lactancia.jpg

Amb freqüència, la indicació d’antibiòtics a una dona que té un nadó s’acompanya de l’ordre que deixi d’alletar-lo. L’argument que sosté aquest comportament és la creença que no val la pena el risc que una part de la medicació passi a la llet i a través d’aquesta arribi al nen i li produeixi conseqüències nocives. Tanmateix, els especialistes en la matèria emfatitzen que, en la majoria dels casos i a causa de diversos factors, és una conducta equivocada.

En primer lloc, s’han de tenir en compte els beneficis de la lactància materna, que són molts i molt importants. Per això, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la majoria de les societats científiques especialitzades en el tema més importants recomanen que la llet de la mare sigui l’aliment exclusiu dels fills durant els seus primers sis mesos de vida i que es mantingui després, complementat amb altres productes, almenys fins a l’any d’edat.

Valorar el màxim perill

Què representa un risc més gran: la possible arribada de l’antibiòtic fins al nadó o que aquest abandoni la lactància? En una revisió sobre “Ús d’antibiòtics i lactància materna”, experts de l’AEP expliquen que les proves científiques actuals permeten assegurar que interrompre o contraindicar la lactància materna suposa, per se, un risc important de morbimortalitat per a qualsevol lactant, fins i tot en societats desenvolupades. Per això, esdevé fonamental valorar de forma correcta el risc real que la ingesta d’un antibiòtic pres per la mare representa per al seu fill.

La revisió dirigida per María Teresa Hernández Aguilar, qui en el moment de la realització de l’informe era coordinadora del Comitè de Lactància Materna de l’AEP, assenyala que la majoria dels fàrmacs antiinfecciosos disponibles en l’actualitat tenen poc efecte sobre la qualitat o quantitat de la llet materna o sobre la salut o el benestar del lactant i són comptats els tractaments antiinfecciosos incompatibles amb la lactància materna.

En aquest sentit, adquireix una importància vital que els professionals de la salut procurin receptar tractaments innocus per al nen. Si no és possible, que en proposin l’alternativa més correcta i, si no hi ha altre remei que l’abandó de la lactància, que tractin que la interrupció sigui temporal. El document explica que “hi ha informació adequada, però amb massa freqüència les fonts habitualment utilitzades, com el vademècum, no són suficients ni apropiades”.

Nivells de risc

El treball de l’AEP inclou una llista de més de 200 antibiòtics amb diverses dades de cadascun, entre les quals es destaca el seu nivell de risc de lactància. S’hi estableixen quatre nivells:

  • Nivell 0: “segur”, un fàrmac la seguretat del qual per a la lactància està comprovada.
  • Nivell 1: “probablement segurs”; és a dir, “no hi ha dades publicades, però les seves característiques fisicoquímiques i farmacocinètiques fan molt poc probable l’aparició d’efectes adversos”.
  • Nivell 2: “poc segurs”, que podrien causar “efectes adversos moderats sobre la lactància” o el nadó.
  • Nivell 3: “contraindicats”; és a dir, si és indispensable que la mare els prengui, s’ha d’interrompre la lactància.

Gairebé la meitat dels antiinfecciosos inclosos en la llista (101) corresponen al nivell 0 i altres 64, al nivell 1. Això vol dir que el 76% dels antibiòtics permeten continuar amb la lactància, encara que si són del nivell 1 s’ha d’efectuar un control rigorós del tractament.

Altres 35 substàncies (16% del total) formen part del nivell 2 (“ha de valorar-se la relació risc/benefici i buscar una alternativa més segura”) i només 16, al nivell 3 (és a dir, poc més del 7%). I no solament és una qüestió de quantitats, sinó també de freqüència d’usos. Segons la guia “Lactància i medicaments: una compatibilitat gairebé sempre possible”, editada també per l’AEP, “gairebé tots els antibiòtics habituals són compatibles amb la lactància”.

Per tant, els antibiòtics no són sempre incompatibles amb la lactància, sinó més aviat al contrari: la majoria de les vegades són compatibles. Per a estar segurs sobre el nivell de risc de cada tipus d’antibiòtic, es pot consultar la llista en el treball esmentat de l’AEP o bé consultar-la a e-lactancia.org, lloc a Internet desenvolupat pel servei de Pediatria de l’Hospital Marina Alta de Dènia. Aquesta web compta amb l’aval dels especialistes en la matèria.

I els altres medicaments?

/imgs/20170201/pastillas.jpg

La guia “Lactància i medicaments”, els autors de la qual són José María Paricio Talayero i Juan José Lasarte Velillas, no parla només d’antibiòtics, sinó de la compatibilitat entre la lactància i els medicaments en general. La conclusió és la mateixa: “Gairebé tot el que es prescriu és compatible amb la lactància”. I, a més, la lactància està per sobre de la necessitat de molts medicaments o remeis que són perfectament evitables.

El document especifica que tant els analgèsics més usuals (paracetamol i ibuprofèn) com la majoria de les hormones són innocus, així com també gairebé tots els antitiroïdals, antiepilèptics, antireumàtics, els procediments odontològics, les ecografies, les radiografies, les ressonàncies nuclears magnètiques i les tomografies axials computades. De tota aquesta mena d’estudis, el que sí que planteja una dificultat és la gammagrafia, una prova que inclou isòtops radioactius. En aquest cas, s’ha de consultar amb cura per quant de temps s’ha d’interrompre la lactància.