Fins a quin punt incideix l’alimentació en la salut?
Tant l’alimentació com la situació nutricional que ens genera el que mengem estan íntimament relacionades amb la salut.
Els consumidors en som conscients, d’aquesta relació?
Falta molt de camí per recórrer. Això és el que trec en clar quan algú em diu que menja bé però que li sobren 20 quilos, i és d’allò més comú.
Amb freqüència veiem com s’atribueixen propietats sanadores -gairebé miraculoses- a uns aliments concrets. Vostè és experta en immunonutrició, què opina sobre aquest tema?
Que és una atrocitat, però és difícil anar en contra d’un monstre com Internet en el qual, malauradament, no tot el que s’inclou és cert. També hi ha molts interessos comercials que són capaços d’exalçar un producte determinat o de llençar-lo a les escombraries si cal quan en cap dels dos casos estigui justificat.
L’etiquetatge nutricional hauria de reflectir detalladament el contingut de l’aliment. Això es compleix?
En moltes ocasions no es compleix. Això és un gran handicap, ja que és important conèixer el que menjarem per a poder valorar fins a quin punt ho podem ingerir amb més o menys freqüència.
Fa la sensació que persisteix certa opacitat, com l’ús intencionat d’eufemismes o sinònims per a camuflar certs nutrients.
Sí, malauradament és així.
Com valora l’ús d’eines gràfiques, com el semàfor nutricional? Si la informació nutricional fos més visual i fàcil d’interpretar, ens ajudaria a menjar millor?
Caldria, abans de res, una bona educació nutricional. No parlo només de les escoles, que és fonamental, sinó també d’educació a tota la població. Molta gent menja només el que li agrada, però no sap fins a quin punt ho pot prendre amb més o menys freqüència. Depenent del tipus d’aliment que triï, l’haurà de prendre de forma ocasional o diàriament per les conseqüències metabòliques que comporti, però una gran part de la població no n’és conscient.
D’un temps ençà, el sucre és al centre del debat. És exagerat o feia falta posar-ho sobre la taula?
Fins a cert punt. Segons el meu parer i el de molts companys professionals de la nutrició, és necessari seguir les normes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però tampoc s’ha de demonitzar cap aliment. Sí que cal vigilar la freqüència del seu consum perquè no causi risc de malaltia.
Creu que gravar els aliments ensucrats pot contribuir a reduir-ne la ingesta?
El més important és que la població sigui conscient del que és bo i del que no ho és tant. Començar per gravar els aliments ensucrats podria ser un mitjà de reduir-ne la ingesta, però encara s’ha de veure l’èxit d’aquesta mesura. Caldria fer-ho també amb tots aquells productes que tenen greixos saturats, que moltes vegades figuren en l’etiquetatge com a greixos vegetals, i això és ambigu i no aclareix en absolut quina és la seva composició. Com tots sabem, la ingesta de greix saturat no és beneficiosa per a la salut en altes quantitats, com tampoc ho és el consum de sucre a l’excés.
S’hauria de regular el sector alimentari de manera similar al farmacèutic, on els envasos ofereixen informació precisa i fiable del contingut?
Seria desitjable que la informació de l’aliment fos tan concisa, informativa i clara com es pugués.
En l’última dècada s’ha lluitat contra qüestions molt concretes que afecten la salut: el tabac, la sal, ara el sucre… Què és el següent?
Tenim moltes matèries pendents, però, sobretot, continuo pensant que no s’ha de demonitzar res. Tot depèn de la freqüència amb què s’ingereixen els aliments i de si la nostra dieta és variada i moderada. Del que sí que sóc partidària és d’eliminar per obligació el tabac, perquè està completament justificat quins en són els perjudicis i els riscos.
Acrilamida, nitrits, nitrats… Quins riscos reals suposen per a la salut?
Poden ser molt perjudicials, encara que, com sempre, el fet que donin lloc a una patologia determinada dependrà de quins aliments ingerim, en quina quantitat i amb quina freqüència.
Cada vegada hi ha més informació sobre alimentació i nutrició a l’abast de les persones. En canvi, encara triomfen les dietes miraculoses. Per què ocorre això?
Això falla per una manca d’educació nutricional. Malauradament, les autoritats encarregades de l’educació al nostre país no s’han dignat que hi hagués des dels primers anys una assignatura de nutrició i de bons hàbits, no només d’alimentació, sinó d’estil de vida. Hi ha un gran desconeixement per part del professorat i dels mateixos pares. No oblidem que el que el nen veu a casa és el que prendrà d’exemple en el seu dia a dia.
L’alimentació ocupa un espai creixent en els mitjans. Els periodistes hauríem d’especialitzar-nos en nutrició, en periodisme alimentari, per a oferir més bona informació?
Per descomptat, no seria sobrer, encara que és clar que la integració del coneixement de la nutrició i la manera de difondre aquest coneixement és el que farà que finalment el missatge arribi adequadament a tota la població.
Fan seguiment, des de la FESNAD, de les informacions que es difonen als mitjans?
Sí, ho estem fent. Ens interessa fonamentalment saber quines notícies es donen, la difusió que tenen i com es poden atallar les notícies errònies que es difonen amb molta més profusió de la desitjable.
Els blogs de nutrició van en augment. Alguns reben moltes visites i atenen consultes; són font d’informació i opinió, encara que no sempre publiquen informació veraç i contrastada. Percep que hi ha intrusisme professional?
El que hi ha veritablement, per part de la gent que pensa que parla ex càtedra, és un nivell molt alt d’inconsciència del mal que provoca al consumidor, ja que es barregen conceptes sense cap justificació, a més de donar una informació molt enganyosa. Crec que ells mateixos tampoc es fan cap favor jugant d’aquesta manera amb la manca de formació de la població en matèria de nutrició, un tema del qual sembla que tots podem parlar com si haguéssim aprofundit en el seu coneixement.
Què pot fer una persona per a detectar que una proposta dietètica o nutricional no és de fiar?
És complicat, precisament, per aquesta manca d’educació nutricional que s’estén en la població en general.
Quins són els temes prioritaris per la FESNAD en aquest moment?
Des de FESNAD estem valorant de quina manera es pot ajudar les persones perquè no siguin enganyades per encantadors de serps que publiciten una reducció de pes excessiva en un mes sense indicar els riscos metabòlics que això pugui comportar. També treballem en un projecte amb l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) i l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) per a frenar l’avanç del sobrepès i de l’obesitat infantil al nostre país. A més, des de 2003 la FESNAD celebra el Dia Nacional de la Nutrició en col·laboració amb l’AECOSAN. Enviem informació i missatges sobre determinats grups d’aliments, o enfocats cap a la salut, a diferents col·lectius de professionals i a la població en general.