Veritat o mentida: vitamina D, s’ha de saber prendre
L’absorció del calci depèn d’aquesta vitamina // Veritat
La funció més important d’aquesta vitamina és regular el metabolisme del calci i del fòsfor per a mantenir estables les concentracions d’aquests minerals en la sang. Per això, la vitamina D és fonamental en el manteniment de la salut òssia. També actua en la regulació dels nivells de sucre, en la producció de lípids i en la regulació de la tensió arterial. I té un paper important en el sistema immunitari.
Amb els aliments se n’obté la necessària // Fals
La vitamina D es troba en dosis petites en aliments d’origen animal –com el peix gras (tonyina, salmó, verat o areng), els ous, els lactis i la carn–, o d’origen vegetal, com els bolets i els xampinyons. També es pot obtenir amb els aliments enriquits (com les begudes vegetals o els cereals de l’esmorzar), però l’exposició a la llum solar n’és la font principal, responsable de la producció de fins al 80%-90% de la vitamina D.
Es considera una hormona // Veritat
Una vitamina és un compost que el nostre organisme no pot sintetitzar i, per això, l’hem d’ingerir amb els aliments. Les hormones, en canvi, són sintetitzades de manera natural per l’organisme, com és el cas de la vitamina D, que es fabrica en el cos gràcies al treball en equip de la pell, el fetge i el ronyó. A més, la vitamina D actua pràcticament en tots els òrgans de l’organisme. És per això que els especialistes consideren que la vitamina D en realitat s’hauria de denominar “hormona D” o “complex hormonal D”, però per un error a començament del segle XX es va generalitzar l’ús del terme vitamina D i perdura fins avui.
Com més se’n prengui, millor // Fals
La vitamina D és liposoluble, és a dir, es dissol en greix i s’emmagatzema en el fetge i en altres teixits grassos, per això no s’elimina a través de l’orina, com altres vitamines. Si el cos en rep grans dosis, es pot produir hipercalcèmia, una acumulació de calci en la sang, que provocaria nàusees, vòmits, debilitat, dolor d’ossos i fins i tot la formació de càlculs renals. La ingesta màxima tolerable és de 4.000 UI (unitats internacionals, que equivalen a 100 micrograms) al dia per a adults sans i joves de 9 a 18 anys, i d’entre 1.000 UI i 3.000 UI/dia per a menors de nou anys. Aconseguir aquests nivells amb els aliments o amb la llum solar és impossible, per això la toxicitat sol estar associada a l’abús de suplements, que sempre s’han de prendre amb supervisió mèdica. L’evidència científica no ha demostrat que una suplementació de vitamina D comporti algun benefici extra per a la població que no presenti factors de risc de deficiència, com persones amb malalties cròniques que afectin el metabolisme d’aquesta vitamina, lactants i algunes embarassades i ancians.
Amb l’edat se sintetitza menys // Veritat
Els ancians tenen una capacitat reduïda per a sintetitzar la vitamina D en la pell quan s’exposen al sol, perquè, a mesura que envellim, l’organisme és menys eficient i l’absorbeix pitjor. Per això, la ingesta recomanada per a aquest grup d’edat és més gran que per a la resta: 800 UI en persones a partir de 71 anys i 600 UI per a la resta de la població a partir d’un any.
Cal controlar-ne els nivells sovint // Fals
Una anàlisi de sang és l’única manera de descobrir si en tenim dèficit. En el torrent sanguini, la vitamina D –tant la que arriba de les fonts vegetals (D2) com la que s’obté del sol i de fonts animals (D3)– es converteix en una forma de vitamina D anomenada 25-hidroxivitamina D (25-OH), un indicador que reflecteix el total d’aquesta vitamina que té el nostre organisme. La gran majoria d’especialistes considera un nivell baix si és inferior a 20 ng/ml. Així i tot, les proves sanguínies només es consideren importants per a certs grups: per exemple, per a les persones que estan ingressades a l’hospital, per als pacients amb un trastorn gastrointestinal o amb osteoporosi, els que han tingut una cirurgia de pèrdua de pes o els menors que estan immobilitzats i no poden sortir al carrer.
És bo estirar-se al sol durant hores // Fals
La durada de l’exposició solar diària requerida per a obtenir la quantitat suficient de vitamina D varia amb el tipus de pell, la latitud on habitem, l’estació de l’any, l’hora del dia i la quantitat de pell exposada. El grup de recerca en radiació solar de la Universitat Politècnica de València va analitzar el temps necessari d’exposició solar (amb el tipus de pell majoritari a Espanya) per a obtenir les dosis recomanades i va establir que a la primavera i a l’estiu, amb una exposició de braços, mans i cara, caldrien uns 5-10 minuts al dia. A l’octubre necessitaríem 30 minuts i a l’hivern, més de dues hores. En general, les persones que s’exposen al sol breument fent una passejada (uns tres o quatre dies a la setmana) i introdueixen en la dieta aliments rics en vitamina D solen tenir-ne uns nivells adequats.
La protecció solar bloqueja l’absorció // Veritat
La protecció solar, fonamental per a evitar el mal del sol (càncer de pell, cremades o envelliment), bloqueja la síntesi de la vitamina D. No es tracta de no fer servir fotoprotector, però sí de donar-li un marge amb molta precaució. No necessitem una exposició prolongada per a adquirir la vitamina D, per tant, per exemple, entre l’abril i l’octubre es pot sortir breument sense protecció al carrer, aprofitar per a fer una passejada en les hores pròximes al migdia deixant les mans, la cara i els braços exposats.
Protegeix de la covid-19 // Fals
Una revisió d’estudis científics elaborada per Cochrane ha conclòs que no hi ha dades suficients per a recomanar suplementació de vitamina D per a prevenir o tractar la covid-19. Diversos estudis internacionals han mostrat que les persones hospitalitzades amb covid-19 greu també tenien nivells baixos de vitamina D; malgrat això, els factors de risc per a desenvolupar aquesta malaltia són els mateixos que per a tenir deficiència d’aquesta vitamina (ancians, pacients amb malalties preexistents, com diabetis, insuficiència respiratòria o patologies hepàtiques i renals), per això és difícil determinar si el dèficit és un factor de risc.
Té relació estreta amb la depressió // Fals
Els canvis en l’estat d’ànim d’un dia per a l’altre són comuns en la majoria de la població. La vitamina D intervé en la síntesi de la dopamina i la serotonina, neurotransmissors relacionats amb l’estat anímic, per això qualsevol persona pot patir un episodi de baixada anímica quan els rajos de sol desapareixen. Però un trastorn afectiu estacional, que pot estar relacionat amb la reducció d’hores de llum, no té res a veure amb una depressió. No hi ha dades concloents per a afirmar que una deficiència d’aquesta vitamina es pugui considerar un factor de risc per a patir aquesta patologia o que un tractament amb suplements pugui ajudar a tractar els símptomes de la depressió, un trastorn que sorgeix d’una combinació de factors (familiars, biològics, psicològics i socials).