Com afectarà el canvi climàtic als cultius?

Segons l’Associació Espanyola Agricultura de Conservació Sòls Vius (AEACSV), els països amb clima mediterrani, entre els quals es troba Espanya, seran una de les zones agrícoles d’Europa més vulnerables al canvi climàtic. En aquestes regions es preveu una reducció de les precipitacions, la baixada del cabal dels rius i l’augment de les sequeres i els episodis d’onades de calor, i això afectarà de manera negativa els cultius.

Fa anys que les institucions treballen per adaptar els cultius al nou escenari. El 2016, el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic va publicar un informe sobre l’impacte en el sector agrari. Les conseqüències, que fa sis anys podrien sonar llunyanes, cada any són més actuals.

Si es manté l’actual ritme d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la temperatura global augmentarà 2,7 graus a finals de segle, circumstància que multiplicaria també la intensitat i la freqüència dels fenòmens extrems. Davant d’aquest nou paradigma, la calor i la sequera implicaran pertorbacions importants en la producció agrícola.

Així mateix, l’escassetat d’aigua i les pluges torrencials provocaran danys i pèrdues de collites. La demanda hídrica en sistemes de regadiu suposarà, a més, un augment dels costos de producció i la necessitat d’adaptar els sistemes a nous escenaris, com ara l’ús de l’aigua de la mar, un mètode que requeriria una inversió important.

La pujada del nivell del mar reduirà les zones cultivables. Cap al 2100, l’increment podria ser de 40 centímetres, en l’escenari d’emissions més optimista, i de 80 centímetres, en el més pessimista. La desaparició de les glaceres a les zones més meridionals i de la costa provocarà canvis en el tipus de producció agrària.

També es modificarà el comportament de les plagues, com ha passat amb la Xylella fastidiosa, un bacteri que afecta sobretot vinyes i fruiters de pinyol. Segons l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), si no s’aconsegueix controlar aquesta plaga, d’aquí a 50 anys es produiran pèrdues econòmiques de milers de milions d’euros.

Un nou mapa verd

El canvi climàtic obligarà al moviment dels cultius. Així, el blat de moro, el blat, l’ordi i les hortalisses es desplaçaran cap al nord. I a la costa sud arribaran espècies de climes més desèrtics com l’argània o la figuera de moro. El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic indica que es produirà una gran competitivitat d’algunes zones agrícoles en detriment d’altres per l’existència de noves zones potencialment aptes per a uns cultius, i la decadència d’altres pels nous processos climàtics.

Per a alleujar aquests canvis, la biodiversitat ha començat a adaptar-se. La previsió és que d’aquí a 100 anys els cultius a Espanya no desapareixeran, sinó que es mouran.

Del regadiu al secà

L’augment de la temperatura no passarà desapercebut en la producció dels arbres fruiters. “La necessitat de fred constant per a la correcta floració obligarà a la producció que es desenvolupa en zones costaneres a replegar-se cap a l’interior i a zones més fredes i altes”, explica Raúl Zornoza, membre de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS). Els fruiters que necessiten hiverns freds, com les pomes, les peres i les fruites de pinyol, seran els més afectats.

Segons Zornoza, els fruiters de l’interior de Múrcia acabaran desplaçant-se a Castella-la Manxa, perquè a les zones de costa deixarà de fer el fred necessari per al cultiu. Aquestes espècies se substituiran pels cítrics, habituats a un clima més temperat.

També s’obrirà la possibilitat a altres tipus de produccions hortícoles que necessiten condicions més benignes. Cultius tropicals que ara mateix només es produeixen a la costa granadina o a l’Axarquía malaguenya comencen a estendre’s cap a Cadis i València. Parlem del mango, la papaia, la xirimoia, el caqui o l’alvocat. Malgrat això, l’escassetat d’aigua podria frenar-ne el creixement actual.

Pel que fa al cereal, l’augment de temperatura ha fet que s’avanci la floració i la collita. Per Zornoza, “aquest cultiu tendirà a desaparèixer per la minva de la productivitat, ja que no pot competir amb altres països com França, on plou més i la producció és superior”. La gran quantitat de terra que es requereix per a produir-ne complica el trasllat a una altra zona i, sense aigua, la collita es perd, per tant podria ser el mateix agricultor qui decideixi abandonar aquest cultiu per la falta de rendibilitat.

Adeu a l’horta murciana

Al costat dels problemes que suposa el transvasament Tajo-Segura, que genera malestar i conflictes entre Múrcia i Castella-la Manxa, el canvi climàtic acabarà de deixar fora de combat l’horta murciana. Segons Zornoza, aquesta podria desaparèixer si no es busquen alternatives respecte de l’aigua. Les dessaladores podrien ser una opció viable, encara que el cost seria massa elevat i acabaria repercutint en el consumidor.

En opinió d’aquest expert, “el cultiu hortícola acabaria desplaçant-se a zones amb més disponibilitat d’aigua, com Castella-la Manxa, Castella i Lleó o Aragó”. Regions on avui dia és impensable la producció per les baixes temperatures que tenen a l’hivern, passarien a ser l’horta espanyola durant tot l’any.

Aquest canvi en els cultius comportarà una competència agrícola amb altres països. Al Regne Unit fa anys que produeixen vins als comtats de Kent, West Sussex, East Sussex i Surrey, al sud de l’illa. Els cultius hortícoles a Dinamarca, els Països Baixos o a Alemanya en són una altra conseqüència. Encara més, tot i la climatologia que hi impera, els danesos han començat a plantar amb èxit oliveres als seus camps.

El primer senyal: la vinya

El sector del vi fa anys que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. Benjamin Cook, investigador de la Universitat de Columbia, assegura que les vinyes són “el canari de les mines de carbó” pel que fa a l’impacte del canvi climàtic en l’agricultura. La calor ha afectat la verema i la dolçor del raïm, i el grau d’alcohol del vi de Rioja ha augmentat mig grau per dècada. És un dels cultius que té més risc de desaparèixer. Així ho corrobora un estudi dirigit per Ignacio Morales, de la Universitat d’Alcalá, que afirma que l’augment de la temperatura global posarà fi el 56% de les regions de cultiu de raïm del planeta.

La denominació d’origen està associada no només a la varietat del raïm, sinó al sòl i a les condicions climàtiques. Els vins del sud tenen més graduació i són més afruitats i dolços, per la quantitat de sucre que desenvolupen, ja que estan més exposats al sol i tenen temperatures més altes. D’aquesta manera, si el nord d’Espanya iguala les condicions climatològiques que hi ha actualment al sud, les varietats del vi de Ribera del Duero i Rioja es podrien veure modificades.

L’augment de les temperatures comportarà un avançament mitjà de la maduració del raïm de 16 dies entre el 2021 i el 2050, i d’un mes fins al 2070. Aquest avançament en la verema canviarà la qualitat dels vins negres. En el cas de la DO Rioja, fa tres dècades es veremava a mitjan octubre, i actualment és estrany arribar a aquestes dates. En aquest temps, el vi ha augmentat la graduació de 13 a 14,5 graus. A més, les plagues i una major erosió del sòl per l’augment de precipitacions extremes han perjudicat les vinyes.

Segons Agustín Santolaya, director general dels cellers Roda (Haro, La Rioja) i La Horra (Ribera del Duero), aquests canvis no són necessàriament negatius, de moment. “A Haro, a les últimes dècades hi ha més collites excel·lents que fa 30 o 50 anys, perquè el raïm madura millor”, afirma. Tanmateix, aquest fet no els impedeix veure els problemes futurs que implicarà produir vins amb molts graus d’alcohol i una acidesa molt baixa.

A la recerca de solucions

Els viticultors ja treballen a ombrejar el raïm, a retardar les maduracions i, en lloc de tenir les plantacions a les cares sud com és tradició, passar-les a l’est o al nord, on hi ha menys sol. Fer servir el reg per poder tenir més vegetació i que el raïm estigui més fresc són algunes de les alternatives. També s’aconsegueix equilibrar l’acidesa de manera natural afegint-hi altres varietats més àcides. És una tècnica que ja es fa servir a Roda, on des de 2009 a la varietat ull de llebre s’hi afegeix una part de morastell. Canviar de varietat també és una altra opció. Així, si el raïm ull de llebre madura molt aviat perquè és de cicle curt, s’apostaria per una altra varietat de cicle més llarg. Un fet que també modificaria el mateix vi.

Precisament, Bodegas Roda és pionera en la posada en marxa del primer banc de germoplasma (material biològic dels cultius) d’Espanya. Creat a finals dels noranta, compta amb 550 varietats genètiques d’ull de llebre. El celler treballa per afrontar el canvi climàtic amb l’estudi del raïm des d’un punt de vista genètic.

“Estem analitzant els que poden afrontar de manera natural aquest canvi climàtic, per centrar-nos en els que maduren més tard, i que donen menys graduació alcohòlica i més acidesa”, explica Santolaya.

En la cerca de climes més frescos, els cellerers estudien traslladar les vinyes a altres zones més altes i més occidentals, àrees que optimitzin un desenvolupament amb temperatures d’entre 9 i 18 graus i que afavoreixin una maduració més tardana. Malgrat això, aquests moviments queden restringits a la zona de cultiu de cada denominació d’origen, sobrepassar-la seria canviar-la.

I els consumidors?

Segons Alberto Sanz, enginyer del Centre d’Estudis i Investigació per a la Gestió de Riscos Agraris i Mediambientals (CEIGRAM), la clau és la recuperació de varietats autòctones i de sistemes agrícoles tradicionals en els quals s’ha basat la dieta mediterrània. Productes que per a aquest expert poden resistir millor els canvis en el clima que altres varietats importades, que si bé ofereixen més rendiment i beneficis econòmics, respondran pitjor al canvi climàtic.

Els nostres hàbits i patrons alimentaris també han canviat. Depenem del que es produeix a l’altra banda del món, com passa amb el pinso del bestiar, i això en un context de canvi climàtic fa que siguem més vulnerables. “Som més dependents de l’exterior. La solució és tornar a la dieta mediterrània que, a més de ser més sana, és més sostenible i ens fa adaptar-nos millor al canvi climàtic”, explica.

El futur dels cultius

Analitzem com afectarà el canvi climàtic als principals cultius de la península Ibèrica.