Triar matalàs: Més comoditat, major descans, millor salut
L’adquisició d’un matalàs equival a la compra de descans, comoditat i, en definitiva, salut. Aquests són els criteris que han de prevaler quan, cada 12 anys aproximadament, substituïm la vella superfície que, farta de suportar el nostre pes, en molts casos multiplicat per dos, set dies a la setmana durant 7 o 8 hores de mitjana (els metges recomanen dormir un mínim de 52 hores setmanals) s’acull ara al dret del descans indefinit. Les conseqüències de dormir en un matalàs deformat, poc ferm o que cruixi afecten de manera directa la salut: falta de concentració, ansietat, fatiga, dèficit en la memòria i dolor muscular. No ens referim ara a la quantitat d’hores que passem dormint -un terç de la nostra vida- sinó a la qualitat del son, més enllà que el llit individual, infantil o conjugal, aparenci mantenir-se en bones condicions. Si cada matí es té la sensació d’incomoditat i que amb prou feines s’ha descansat, ha arribat l’hora de substituir el vell matalàs.
De mitjana, el cicle de vida d’un matalàs arriba a la fi passats els 12 anys, 15 si el matalàs s’utilitza per a habitacions de convidats o segones residències. El canvi s’avançarà si apareix una deformació que fa que l’usuari es desplaci lentament i involuntària cap al centre del matalàs al llarg de la nit; si es desperta amb mal d’esquena o de coll; o si qualsevol moviment suau de la parella arriba a interrompre el son del company. Moltes vegades, l’aparença exterior adverteix que el recanvi per un altre de nou s’apropa: so de molles, trencament de costures i farciment desigual són símptomes clars que el seu cicle de vida ha arribat ja a la fi.
A més del preu, les preferències personals determinen la compra d’un matalàs. No hi ha un matalàs que es pugui qualificar com l’adequat per a tothom, cadascú ha de buscar aquell que millor s’adapti a les seves necessitats i gustos particulars. Deixant de banda les preferències, la veritat és que tal com es recull en l’Escola de Mal d’Esquena, elaborada per EROSKI CONSUMER, hi ha alguns criteris universals que el consumidor ha de tenir en compte. La llargària ha de ser entre 10 i 20 centímetres més que la de la persona que l’hagi d’utilitzar, amb un gruix de 15 centímetres com a mínim i una amplària de 90 centímetres per a llits individuals i de 150 centímetres per als de parella. Quant a la superfície, un matalàs massa dur és tan perjudicial com un de tou i inconsistent. Ha de ser ferm i donar suport a tota la columna quan s’està dins del llit de cap per amunt, de manera que es distribueixi de la forma adequada la pressió del cos, cosa que afavoreix la circulació en les hores de son.
Les dues grans famílies que classifiquen els matalassos són la de molles i la d’escuma. La primera era, fins fa ben poc, l’opció de descans triada per la gran majoria: els matalassos de molles permeten una bona transpiració durant les hores de son, una característica fonamental per a garantir un bon descans i mantenir la temperatura ideal del cos. El problema és que les molles cedeixen amb el temps i tendeixen a enfonsar-se al centre, fet que genera una postura incorrecta del cos. A més, si bé amb aquestes la ventilació està assegurada, poden arribar a ser freds perquè conserven molt poc la calor.
Depenent de com estiguin alineades les molles en l’interior, els matalassos d’aquesta categoria es classifiquen en tres tipus:
- Molles independents. Constituïts per un nucli de molles metàl·liques independents la fermesa de les quals augmenta quan es pressionen.
- Molles contínues. Formades per una xarxa de fil metàl·lic que ofereix una millor estabilitat.
- Molles embossades. El nucli està compost per molles independents de forma cilíndrica que es mostren en l’interior d’una bosses de material tèxtil.
- És aconsellable girar el matalàs cada tres mesos i d’amunt cap avall i del cap als peus. Igual d’important és protegir-lo amb una funda composta per materials naturals, ja que contribuirà a mantenir la bona transpiració del model triat. Com a norma diària per a seguir, caldrà ventilar tant l’estança com el llit en si: un ambient humit i condensat pot afavorir l’aparició de fongs al matalàs.
- Si es desitja fer una neteja en profunditat per a eliminar la pols i els àcars, s’ha d’utilitzar un raspall de pues semidures i evitar l’aspiradora (el seu ús perjudica la qualitat del matalàs).
- La millor arma contra les males olors és l’ús del bicarbonat, infal·lible desodorant natural. N’hi haurà prou d’humitejar lleument la peça i empolsar-la amb aquest compost. Una vegada sec, se’n retiren les restes amb un raspall.
Goma escuma, làtex o viscoelàstic?
Dins de la segona família es troben els matalassos d’escuma de poliuretà, els de làtex i els de material viscoelàstic. Els primers, també coneguts com matalassos de goma escuma, estan formats per una sola peça de material sintètic coberta per una funda. Són molt econòmics i es comercialitzen de diferents densitats: alta i baixa. Els matalassos d’escuma de baixa densitat perden la fermesa amb l’ús i s’enfonsen massa i tampoc no regulen bé la temperatura.
El nucli d’aquests matalassos està format per un bloc continu de goma làtex que inclou un conjunt de perforacions per facilitar-ne l’aireig i crear zones de resistència. A diferència d’altres països europeus, on s’ha establert que almenys el 85% del làtex ha de procedir de l’arbre del cautxú i només un 15% pot ser sintètic, obtingut a partir de petroli, al nostre país encara no s’ha acordat una denominació natural per a aquest component. Per aquesta raó, és recomanable que abans de comprar un matalàs de làtex, el consumidor es preocupi per saber en quina proporció es trobarà aquesta goma en el seu nou element de descans.
Les qualitats ergonòmiques són molt similars a les d’un matalàs de molles, amb el desavantatge que eliminen pitjor la suor. Això sí, la seva enorme elasticitat fa que s’emmotllin a la perfecció al cos i a les articulacions. L’avantatge principal és que en la goma làtex no nien els àcars, per la qual cosa és una fórmula recomanada pels especialistes per a crear un entorn de descans antibacterià i hipoal·lergogen. A més, la durabilitat d’un matalàs de làtex és més gran. Ara bé, com a mínim, és un 25% més car que els models de molles (de 700 euros a 1.200 euros en un model de 135×190 cm) encara que la qualitat de son que ofereixen tots dos matalassos és molt similar.
Finalment, el poliuretà viscoelàstic és un altre tipus de matalàs el nucli del qual està format per una escuma semblant a un gel que canvia de forma quan es combina la pressió i la temperatura del cos. La deformació del matalàs triga uns segons a desaparèixer sempre que l’usuari canviï de postura; per això, se sol conèixer com el matalàs amb memòria corporal tèrmica. Aquesta mateixa característica el situa com un element apropiat de descans per a aquelles persones que, per problemes de salut, han de passar molt temps al llit. En aquest punt rau el seu desavantatge principal, ja que la resta de persones poden sentir certa sensació d’aclaparament quan hi descansen, per la dificultat que tenen a l’hora canviar de posició. Un altre aspecte negatiu és el preu, més car que els altres (entre 840 euros i 1.385 euros per un model de 135×190 cm).
De poc serveix renovar el vell matalàs si es torna a col·locar sobre una base que no és la més apropiada. Està demostrat que estrenar un matalàs sobre un vell somier repercuteix no només en la mateixa vida útil del matalàs, sinó en la futura qualitat del descans d’una persona. Per això, els fabricants insisteixen que les dues parts s’han de concebre com una sola unitat en el moment de compra, ja que un bon somier garanteix una columna vertebral sana i n’afavoreix la posició correcta. Són tres els tipus de somiers que s’ajusten en gran mesura a cada família de matalassos:
- La base de làmines. Formada per llistons de fusta, és la base comodí de tots els matalassos per la facilitat de combinar-se amb qualsevol material.
- Somier articulat. Tant la part superior de la base com la inferior es poden elevar. Ha d’anar combinat amb matalassos de molles embossades, de làtex i de viscoelàstic.
- Base canapè. Impedeix la ventilació correcta del matalàs, però crea nous racons on guardar objectes. Ara bé, aquest model exigeix l’ús d’un matalàs no gaire pesant.
- Preu: Els matalassos de molles i els d’escuma de poliuretà són més barats que els de làtex i viscoelàstic (aquest últim resulta l’opció més cara).
- Fermesa: El matalàs ha de ser ferm perquè les corbes de l’esquena rebin suport i la columna es mantingui recta. S’ha de triar en funció del pes corporal: com més elevat sigui el seu pes, més fermesa necessitarà per a obtenir un bon suport.
- Elasticitat: La base ha de cedir sense excessos sota les parts amb més pes del cos -espatlles i pelvis-, i oferir alhora un suport ferm per a les zones menys pesades.
- Acabats: No ha de tenir defectes, com ara costures interrompudes, fils solts ni taques.
- Recanvi: Per norma general, la vida útil d’un matalàs voreja els 12 anys.
- Transpiració: El làtex i l’escuma es ventilen pitjor que els matalassos de molles, encara que mantenen millor la calor.
- Al·lèrgia: El làtex crea un entorn hipoal·lergogen. Això sí, hi ha persones que són al·lèrgiques a aquest material, per la qual cosa hauran de rebutjar la idea d’utilitzar-lo.
- Llarga estada: El matalàs viscoelàstic és el més apropiat per a les persones que per motius de salut s’han d’estar llargues temporades al llit.
- Somier: El matalàs s’ha de renovar de manera conjunta amb el somier, perquè col·locar la nova superfície sobre un somier vell escurça la vida útil del nou matalàs.
- Moment de comprar: Mai no s’ha de comprar un matalàs per catàleg, sense provar-lo. Tampoc no s’ha de fer aquesta prova en tornar de la feina o en moments en què es trobi cansat, perquè qualsevol matalàs podria semblar l’adequat.