Llums i ombres sobre les làmpades de baix consum
Ningú no dubta de les seves bondats: les làmpades de baix consum són bones per al medi ambient i per a les butxaques. I els seus avantatges respecte de les tradicionals són tan rellevants que els propers anys substituiran per llei les que més energia consumeixen, raó per la qual se’n comercialitza un nombre més gran de models. No obstant això, la multiplicació de l’oferta pot generar confusió en el consumidor, que moltes vegades no entén la diferència entre una làmpada compacta fluorescent o una de cremador halogen, o entre una làmpada CFL d’ampolla o una de reflectora. La determinació dels watts és un altre dels inconvenients amb què es topen els ciutadans, que no saben quants watts han de triar per a aconseguir la mateixa lluminositat que amb les bombetes d’incandescència de tota la vida. Solucionar aquestes qüestions, juntament amb altres de relacionades amb la major durada possible i el tractament que hem de proporcionar a aquests objectes quan s’hagin fos, contribuirà a una adequada selecció de les bombetes.
L’ús de làmpades de baix consum serà creixent els propers anys per dos motius bàsics: aquests models necessiten menys energia i la seva durada és més alta respecte de les convencionals, de manera que el medi ambient i l’economia dels ciutadans ho agraeixen. Guiades per aquests beneficis, les institucions han marcat un calendari progressiu d’eliminació dels principals models de major consum, que es va iniciar al setembre de 2009 i que culminarà al setembre de 2016.
D’acord amb aquest marc, en el mercat es poden trobar dos tipus de làmpades estalviadores: les làmpades compactes fluorescents (CFL) i les de cremador halogen. Les CFL es coneixen de forma més genèrica com de baix consum. A Espanya, s’utilitzen uns 45 milions d’unitats CFL, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Il·luminació (Anfalum). Fins a l’abril de 2010 es podia aconseguir una d’aquestes làmpades de forma gratuïta, gràcies a una campanya del Ministeri d’Indústria (MICYT) i de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE).
Les CFL tenen el mateix principi de funcionament que els tubs fluorescents, encara que es fabriquen amb l’equip d’encesa instal·lat. Gràcies a això, poden substituir les làmpades d’incandescència sense necessitat de canviar la instal·lació i proporcionen un millor rendiment: per a una mateixa potència consumida, aporten de cinc a deu vegades més flux lluminós. Ara bé, tot i que les seves prestacions han millorat els últims anys, encara no han aconseguit la lluminositat de les convencionals i la seva rapidesa d’encesa és un mica més baixa.
Les làmpades de cremador halogen estalvien menys que les CFL, però amb un mateix requeriment de potència que les d’incandescència (es basen en el seu sistema) aporten un 30% més de flux lluminós. Comparades amb les CFL, fan una llum més brillant i l’encesa és immediata.
Si la prioritat és l’eficiència energètica, convé triar una làmpada CFL de classe A amb una vida en hores de funcionament al més llarga possible per a rendibilitzar-la. Si la làmpada s’ha de col·locar en llocs que necessitin rapidesa de resposta, un millor to i color de llum, i un ressaltat excel·lent dels colors, cal decantar-se per les halògenes estalviadores. L’estètica és un altre element que es valora: alguns tipus de làmpada poden no encaixar bé en el seu lloc d’ubicació o desentonar amb la llum i l’entorn.
Les CFL, igual que els tubs fluorescents, tenen una mínima quantitat de mercuri, un material tòxic amb un alt poder contaminant. Per això, aquestes làmpada no s’han de dipositar en els contenidors normals, sinó que es recullen i es reciclen a part.
Els consumidors poden lliurar les unitats foses als llocs de comercialització d’aquestes làmpada. Els fabricants compten a Espanya des de 1995 amb sistemes integrats de gestió (SIG), com Ambilamp o Ecolum, que s’encarreguen de recollir en contenidors les làmpades fora d’ús i traslladar-les a les plantes de tractament, que s’encarreguen de desballestar-les i de recuperar-ne alguns dels components. Una altra possibilitat consisteix a portar les unitats espatllades als punts nets.
Aquest tractament especial influeix en el preu, més alt que el dels seus equivalents tradicionals. La toxicitat de les làmpades de baix consum s’ha tractat, de vegades, de forma alarmista: els termòmetres antics tenen 600 vegades més mercuri que una CFL. A més, la indústria redueix de manera progressiva la quantitat de metalls pesants inclosos en aquestes làmpades.
Preus, intensitats i models
En comparació amb una làmpada d’incandescència, una d’halògena costa de dues a tres vegades més i una de fluorescent compacta, entre cinc i deu vegades més. Les formes, les potències, els tipus i els nivells de qualitat, entre altres aspectes, en determinaran el preu final.
La lluminositat és un element bàsic que s’ha d’indicar en l’envàs de la làmpada. En el cas de les làmpades CFL, els fabricants destaquen els watts (W) de potència en comparació d’una làmpada d’incandescència. Una CFL d’11-12 W proporcionaria una llum equivalent a una convencional de 60 W.
No obstant això, aquestes xifres no són gaire reals, segons alerten informes. Com a mesura de càlcul, la Comissió Europea recomana dividir entre quatre la potència d’una d’incandescència per a saber quin tipus de làmpada CFL es necessita. Si es vol substituir una de convencional de 60 W, el millor seria triar una CFL de 15 W.
El Lighting Research Center dels Estats Units, una institució universitària especialitzada en la investigació de la il·luminació, és fins i tot més exigent. Els seus responsables asseguren que el més objectiu és fer la divisió entre tres: una làmpada d’incandescència de 60 W tindria el seu equivalent en una CFL de 20 W. Per a evitar aquesta confusió, s’espera que la nova normativa europea obligui els fabricants a indicar les equivalències en lúmens, una unitat de mesura que indica la potència lluminosa percebuda.
La vida útil d’aquestes làmpades també varia. S’estima que duren unes 10.000 hores, prou vegades més que les d’incandescència, però en aquest cas també depèn de la qualitat, les marques o l’ús. Els ambients humits i calorosos perjudiquen les làmpades CFL i apagar-les i encendre-les cada 15 minuts en disminueix la durada prevista en més de la meitat.
Quant als models de CFL, han evolucionat i millorat els últims anys. En un primer moment només proporcionaven una llum similar a les fluorescents (blanc blavós), que no resultava apropiada si es buscaven ambients més càlids. Però ara també hi ha unitats CFL amb una llum més groga, i fins i tot d’altres colors. A més, se’n fabriquen diversos models que s’ajusten a diversos tipus de necessitats:
- D’ampolla: simulen l’aparença de les làmpades d’incandescència convencionals, així que són una bona opció si es vol conservar la mateixa estètica.
- Espiral: van ser de les primeres a sortir al mercat i, per això, es poden veure en diferents espais, tot i que resulten una mica aparatoses.
- Globus: és una bona elecció per a ambients d’interior, ja que, malgrat sobresortir de la tulipa o de la pantalla dels llums, no desentonen.
- Lineal: la seva forma allargada és més adequada per a cuines o llocs com garatges o patis.
- Reflectora: dirigeixen el feix lluminós, de manera que són idònies per a llums verticals i quan es busca un tipus d’il·luminació incidental o cap al sostre.
El desenvolupament de les làmpades de baix consum els propers anys transcorrerà per diversos camins. D’una banda, els fabricants treballen per ampliar la gamma de les CFL i substituir les làmpades d’incandescència amb garanties, especialment en ambients d’interior, i també per millorar les possibilitats de les halògenes estalviadores en què el to de llum sigui determinant.
D’altra banda, i amb l’ull posat en el futur immediat, els LED (díodes luminescents) seran determinants gràcies al consum més baix i la major durada (unes 50.000 hores). Els últims anys s’han millorat de manera notable les seves prestacions i ja es comencen a veure en alguns llocs com els semàfors.