El mar entre quatre parets
Els aquaris van proliferar en plena febre científica de començaments del segle vint a les ciutats costaneres. Cent anys més tard s’anomenen oceanaris i la seva missió d’apropar el món marí, exhibint una recreació natural de la seva fauna i la seva flora, s’ha consolidat. Acompleixen, a més, la triple funció de conservar, investigar i conscienciar de la necessitat de protegir el planeta. Amb el convenciment que se salvaguarda millor el que es coneix, l’espectador d’aquests aparadors aquàtics contempla el resultat d’un treball precís de biòlegs i professionals que vetllen pel funcionament perfecte d’unes instal·lacions complexes i una organització eficaç. Tot per aconseguir apropar la biodiversitat dels mars i mostrar l’ecosistema, el patrimoni universal que s’amaga sota l’aigua.
A primera hora del matí comença l’activitat al complex laberint de zones privades i espai públic. La part franca, de la qual gaudeixen els visitants, és conformada per sales de vidres recorregudes per passadissos. Abans que aquests hi accedeixin, s’inspeccionen els acrílics i el metacrilat, s’observa l’aigua i es comprova que hi regni l’harmonia. A l’altra banda del vidre l’activitat es multiplica. Es prenen proves d’aigua, es controlen els filtres, els sensors, els vasos, les canonades i els compressors, les preses de mar i les bombes que permeten l’intercanvi de l’aigua. Malgrat que tot el sistema està informatitzat, la inspecció visual hi és constant.
Els milers d’animals i plantes que poblen les aigües arriben del mar o són criats en captivitat, però sigui quina sigui la seva procedència, abans de conviure en la reproducció oceànica de l’oceanari passen una quarentena. Tot i que la imitació és perfecta i la flora i la fauna viuen en un hàbitat idèntic, les noves incorporacions poden suposar un perill d’alteració dels àcids i els microorganismes. Per a evitar-ho, totes les espècies, grans o petites, viuen els primers dies a l’aquari en petits tancs esperant el moment de passar a les aigües definitives. La quarentena és un procés complicat però d’importància vital, perquè és on s’aconsegueix que els peixos s’aclimatin, s’acostumin a l’aliment que rebran, i també on se’ls desparasita i se’ls cura les ferides. Quan el peix està en òptimes condicions pot passar a l’exposició.
Als laboratoris i les cuines es dissenya la cadena alimentària. En els primers s’analitzen les aigües, s’investiguen els comportaments, s’estudien els problemes i s’assagen les solucions. El propòsit és el manteniment de paràmetres saludables, de temperatura i salinitat, que permeten la vida. També és treball de tubs d’assaig, alguns de grans dimensions, la cria de fitoplàncton i el cultiu de l’artèmia, l’aliment viu per a meduses i larves, com els cavallets de mar acabats de néixer. I es vigila el zooplàncton (animals molt petits) que serveix per a alimentar els corals. A les cuines es treballa a una escala més gran, preparant l’aliment per a animals grans: trossos de lluços, musclos i el menjar específic dels taurons.
Des dels aliments microscòpics fins als bocins més grans són subministrats pels cuidadors. Cada espècie, i es cuiden totes, necessita un tractament i una cura concreta. A l’aquari de Sant Sebastià, la figura més sorprenent és el tauró camús. Hi conviuen un mascle i una femella i la seva dieta es controla al màxim. D’aquesta forma, s’aconsegueix una convivència pacífica entre els animals i també el control del pes, necessari per a preservar la seva salut.
A l’aquari no hi ha corrents que netegin les aigües, ni els animals poden fugir d’un focus intoxicat. La neteja és clau. Tots els dies se sifona la brutícia del fons, ja siguin excrements, algues o restes de menjar. Es fa de manera mecànica amb eines específiques per a cada espai, però quan la grandària del vas impedeix la manipulació de mànegues, són els bussos els qui s’encarreguen de mantenir la higiene de les parets, el terra i els decorats.
Visitar un aquari és tenir l’oportunitat d’imaginar un viatge en el submarí del capità Nemo, el protagonista de “Vint mil llegües de viatge submarí”. Darrere els vidres regna la vida inassolible del fons dels oceans. Però un aquari no és tan sols la suma de recipients amb milions de metres cúbics d’aigua en què s’exposa el cicle d’animals i plantes, on es poden veure peixos tropicals, coralls, tonyines, meduses, tortugues… També són centres científics que duen a terme tasques d’investigació i conservació de la fauna i la flora marina. S’hi desenvolupen projectes mediambientals ara més necessaris que mai, perquè vivim un temps en què la salut d’alguns mars, deteriorada per l’activitat humana, posa en risc la salut de tot el planeta.