La migdiada, un somni que acaba als 30 minuts
Sobretaula, sofà i sopor. La combinació d’aquests tres elements converteix la migdiada en una conseqüència més que inevitable, irresistible. Batejada per Camilo José Cela com el ioga ibèric, o elevada a la condició de tresor nacional, la becaina vespertina aixeca passions al nostre país. També ho fa en altres poc o menys acostumats, almenys fins ara, a aquesta aturada en l’activitat diària. Un estudi elaborat per la Universitat de Regensburg el 2004 mostrava, per a sorpresa dels seus promotors, que la proporció d’alemanys (25%) que recorrien a la migdiada era molt superior a la dels espanyols (9%). La veritat és que el ritme de vida imperant no col·labora precisament a la seva promoció. I és una llàstima, perquè la comunitat científica ha certificat que, lluny de reduir la productivitat, augmenta el rendiment laboral i beneficia el benestar de qui la gaudeix.
Això sí, els seus avantatges estan condicionats a la dosi: perquè el descans sigui saludable i efectiu, els experts en salut de EROSKI CONSUMER recomanen que el temps dedicat a dormir durant la migdiada no excedeixi els 30 minuts. Sobrepassar aquest límit pot desencadenar l’efecte contrari al desitjat, i fins i tot ocasionar conseqüències poc saludables per a l’organisme. Dormir la migdiada en la quantitat, la qualitat i la forma adequada contribueix a augmentar el rendiment laboral, a descarregar l’ansietat i a desbloquejar la ment. En els més petits és un hàbit encara més valuós: afavoreix la capacitat d’aprenentatge i redueix la hiperactivitat i l’ansietat dels nens.
L’origen de la migdiada o sesta és antic: es remunta a la civilització romana, que es referia com a l'”hora sexta” el període de temps comprès entre les 12.00 hores i les 15.00 hores. Amb els anys, l’expressió va derivar en la paraula “sesta”, que, en castellà, fins i tot ha donat lloc al verb “sestear”. La seva procedència pot resultar desconeguda per a alguns, però no passa el mateix amb els beneficis més evidents que s’experimenten després de gaudir d’un petit son vespertí. La migdiada és reparadora perquè proporciona una sensació de benestar i aclareix la ment.
És un hàbit recomanable també pels seus efectes positius en la salut psíquica de les persones. Els experts coincideixen que una becaina a l’equador del dia allibera l’estrès i el nerviosisme acumulat durant la jornada, recarrega l’organisme i augmenta la creativitat, així com el nivell d’alerta, necessari per a prevenir possibles accidents al volant o laborals.
Però no només ajuda per “dins”, també ho fa per fora. El descans a mitja tarda prevé l’envelliment cel·lular perquè el seu efecte reparador és capaç de combatre els radicals lliures -molècules responsables, entre altres efectes, de l’envelliment cel·lular-. La migdiada és, alhora, una aliada per mantenir la pell sana i lluminosa, a més d’accelerar el procés de regeneració de les cèl·lules i mantenir-la fresca i fina.
Quant ha de durar?
Els beneficis d’una bona migdiada no augmenten com més temps es dormi. Tot el contrari. La seva durada adequada es troba entre els 20 i els 30 minuts, encara que, de vegades, amb 10 minuts n’hi ha prou. Quan la migdiada s’ajusta a aquest període, les persones s’endinsen en els primers compassos del somni i no s’interfereix en la vigília. Si se sobrepassa aquesta mitja hora, és més difícil despertar-se i quan s’aconsegueix és freqüent fer-ho amb mal humor i amb la sensació de no haver descansat prou. La popular “nyonya” i el mal geni després de la migdiada s’origina quan el descans es prolonga en excés. El motiu és que s’aprofundeix massa en el son i s’entra en l’etapa de moviment ràpid dels ulls, coneguda com a son REM (sigles que corresponen a les paraules angleses rapid eyes movement o ‘moviment ràpid d’ulls’ ), i ja no resulta tan fàcil despertar. A mesura que el somni avança, es produeix un bloqueig en la recepció de la informació sensorial que facilita el descans. Aquesta és la raó que un desvetllament durant el somni profund, sobretot si ja s’ha entrat en la fase REM, provoqui gran desorientació, neguit i fins i tot confusió. Per tot això, el més apropiat és intentar fer una migdiada cada dia que no duri més de trenta minuts.
Els experts recorden que el repòs a mitja tarda és recomanable per a totes les persones, especialment per als nens. No obstant això, és cert que la seva pràctica es desaconsella per als qui pateixen d’insomni greu o els qui tenen problemes amb els cicles somni-vigília, com passa amb els qui treballen en torns nocturns o els qui canvien amb freqüència l’horari laboral.
Menysprear els beneficis de fer la migdiada durant la infància és un error. És una rutina fonamental i imprescindible, sobretot en els cinc primers anys de vida de l’infant. En aquest període, els més petits adquireixen nous coneixements de forma contínua i aquesta pausa ajuda el cervell a retenir la informació de manera correcta. A més d’aquests beneficis neurocognitius, les migdiades proporcionen el temps de descans necessari per a reposar forces i evita que alguns petits estiguin al final de la tarda irritats o tinguin dificultats per dormir a la nit. Tant és així que algunes investigacions en aquest camp han confirmat que respectar el descans a mitja tarda en la infància redueix el risc que els nens pateixen d’hiperactivitat i d’ansietat. La migdiada també és un bon antídot contra els episodis de somnambulisme o els freqüents terrors nocturns.
Igual com passa amb els adults i els ancians, les hores de son necessàries s’escurcen progressivament quan els petits creixen. Un nadó pot dormir de 16 a 20 hores, que es redueixen entre 10 i 13 (inclosa la migdiada) en l’etapa que comprèn de l’any als tres anys. Quan les hores necessàries no es cobreixen, els més petits poden mostrar signes evidents de fatiga i, fins i tot, problemes més subtils que afecten el comportament i el rendiment escolar. En contra del que es podria pensar, saltar-se la migdiada no assegura que a la nit el nen dormi més i millor. La fatiga extrema pot ser contraproduent i sobreexcitar tant els nens, que la conciliació del son nocturn serà una tasca encara més difícil.
De vegades, de manera particular quan els nens ja tenen una certa edat, és freqüent que els més petits es resisteixin a descansar després de dinar. Perquè dormin la migdiada, és aconsellable seguir una rutina: quan es detectin senyals de son, com estar inquiets, fregar-se els ulls o badallar de forma contínua, cal portar-los al llit perquè siguin conscients de l’acte d’anar a dormir i agafin el son ells mateixos. Generar un ambient agradable amb música suau, llegir-los un conte o escoltar una cançó pot resultar de gran ajuda.
Alteracions digestives, acidesa, digestions pesades, trastorns en el son, cefalees, mal humor… Aquests són alguns dels efectes secundaris que una mala migdiada pot provocar. Per no sofrir-los i gaudir plenament d’un descans a mitja tarda, convé considerar els detalls següents:
- Repòs després de dinar: sempre que sigui possible, abans de començar la migdiada és aconsellable esperar un mínim d’una hora havent dinat. Recolzar-se immediatament després de l’últim bocí és un hàbit poc recomanable, ja que pot provocar alteracions digestives. Tampoc no és aconsellable dormir després de les 18:30 h, perquè s’altera l’horari normal de son.
- Res de ficar-se al llit: quan es dorm, tot funciona més lentament al nostre cos, inclosa la digestió. En posició totalment horitzontal, es facilita el pas d’àcids de l’estómac a l’esòfag i s’origina el molest reflux. Per remeiar-ho, a més de procurar que la migdiada sigui curta, cal atendre la postura del cos. En comptes de ficar-se al llit, és preferible quedar-se recolzat de forma còmoda.
- Llit o sofà?: encara que el llit és una opció molt temptadora, és més recomanable agafar el son vespertí al sofà o en una butaca còmoda. D’aquesta manera s’assegura una durada més propera a la ideal aconsellada pels experts.
- El que és bo, si és breu…: per beneficiar-se dels efectes saludables d’una bona migdiada, la durada ha de vorejar la mitja hora. Tot i això, la necessitat de son varia segons l’edat i es modifica al llarg de les nostres vides. Els nadons dormen més perquè això els permet activar determinades funcions hormonals, els adults no necessiten tant de temps i els ancians són els que menys dormen perquè les seves fases de son estan més fragmentades.
- Prohibida per als insomnes: la migdiada és recomanable per a tothom. El repòs a mitja tarda és especialment beneficiós per als nens, però és un hàbit que es desaconsella per a les persones que pateixen d’insomni greu o que treballen durant la nit o a relleus perquè és freqüent que sofreixin problemes amb els cicles somni-vigília.