Somriures i llàgrimes: saludables per dins i per fora
Plorar és tan bo per a la salut com riure, encara que bé es podria afirmar que són la cara i la creu del nostre estat anímic i una manera molt sana, en el just equilibri, d’expressar les nostres emocions. Riure amb grans riallades equival a fer una sessió completa de la millor gimnàstica i a un analgèsic natural, mentre que plorar reconforta i relaxa tant com prendre un bany d’aigua tèbia. Per això, els experts recomanen expressar els sentiments en forma de rialles i llàgrimes per a sentir-nos millor.
El plor és la nostra carta de presentació al món quan naixem i al voltant dels dos mesos de vida esbossem el nostre primer somriure social. Des de llavors, és inevitable que la nostra existència s’acompanyi de somriures i llàgrimes. Els primers són benvinguts, mentre que les segones són temudes i rebutjades, tret que brollin per una intensa emoció d’alegria. Però tant els uns com les altres tenen raó fisiològica d’existir i resulten beneficiosos per a la nostra salut mental i el nostre organisme. En què s’assemblen el riure i el plor? Són dues maneres d’expressar les emocions i es troben en estreta relació amb la pressió sanguínia, amb l’acceleració i la detenció de la respiració, amb l’aparició del rubor i la pal.lidesa a la cara i, fins i tot, amb el to muscular. Gràcies als dos, s’aconsegueixen descarregar tensions i, a més, posseeixen una funció reguladora que crea circumstàncies avantatjoses per a l’organisme.
El riure, i en concret el sentit de l’humor, és una forma d’expressió genuïnament humana que ha funcionat com a cohesió social, com el cant o el ball. Diferents estudis afirmen que el riure s’utilitza com una forma de comunicació en la infància i que, en l’etapa adulta, es converteix en una forma d’expressió dels sentiments. Així, mentre que els nens de 6 anys riuen al voltant de 300-400 vegades al dia, els adults ho fan entre 15 i 100 vegades; en canvi, els adults més grans somriuen menys de 80 vegades diàries; les persones més rialleres fan 100 rialles al dia i les menys alegres amb prou feines arriben a les 15, la qual cosa demostra que amb els anys es va perdent aquesta capacitat expressiva.
El plor es produeix, en canvi, amb finalitats fisiològiques: netejar el llagrimer, mantenir una hidratació adequada dels ulls, però també per a alliberar les hormones del benestar. Acompanya l’ésser humà des del naixement, sobretot durant l’etapa de nadó com un acte de comunicació i com un reclam d’atenció a la mare i als cuidadors. En l’etapa adulta, el plor encara es considera un acte de comunicació, però es transforma per a expressar altres necessitats: per a mostrar la impotència que se sent davant d’un succés concret, per a alleujar una gran tensió o per a eliminar la tristesa. Els “factors gallet” que el desencadenen solen ser emocions molt intenses, que poden ser negatives, com els pensaments negatius i nocius, les males notícies, la ràbia, la pena i el patiment, però també les positives, com una alegria intensa.
Amb el riure s’alliberen endorfines, substàncies opioides endògenes segregades pel cervell, amb alts poders analgèsics que mitiguen el dolor, a més d’adrenalina, un component que, en bona mesura, potencia la creativitat i la imaginació; dopamina, que facilita l’activitat mental; i serotonina, amb efectes calmants i que disminueix l’ansietat.
En canvi, quan el plor s’activa s’alliberen adrenalina i noradrenalina, que és l’hormona que fa que ens alleugem i tranquil.litzem, i altres substàncies com l’oxitocina, que alliberen les mares quan són prop dels fills per proporcionar-los una sensació de calma. Això explica que, després de plorar una bona estona, es tingui una sensació de relaxació similar a la que s’experimenta després d’un bany amb aigua tèbia.
En la generació de la rialla i del plor intervenen, a més, diversos grups musculars. En l’acció de riure participen prop de 400 músculs, inclosos 15 de la cara, alguns del tòrax, l’abdomen i l’estómac, que solament es poden exercitar amb aquesta. En aquest moment, i a causa de la intensitat de l’exercici, cada grup muscular s’estimula com ho faria en una sessió de gimnàstica, fins al punt que cinc minuts de riure equivalen a 45 minuts d’exercici aeròbic i ajuda a aprimar, ja que reactiva el sistema limfàtic. També produeix una contracció dels músculs del diafragma, la ressonància de la faringe i del vel del paladar i contraccions involuntàries dels músculs facials. D’altra banda, el plor contreu els músculs facials i l’entorn dels ulls. Com a conseqüència, la irrigació sanguínia excita les mucoses oculars i s’origina el llagrimeig.
Riure i plorar, beneficiosos per a la salut
Des del punt de vista de la salut psíquica i física, tan beneficiós és riure com plorar, ja que totes dues manifestacions ajuden a alliberar emocions positives i negatives. I les dues són necessàries perquè la persona canalitzi i expressi de forma correcta els estats d’ànim.
L’escola que més ha utilitzat el sentit de l’humor com a instrument de curació ha estat la Teràpia Racional Emotiva, d’Albert Ellis. Aquest autor afirma que la pertorbació emocional sol consistir a exagerar la importància de les coses i utilitza el debat i els recursos humorístics com a teràpia per a conscienciar i adonar-se dels errors del pensament. Un altre psiquiatre, William Fry, que n’ha estudiat els efectes beneficiosos durant més de 25 anys, assegura que tres minuts de riure intens tenen els mateixos beneficis que deu minuts remant de manera enèrgica.
L’explicació es troba en el fet que quan es deixa anar una rialla, es desplega un feix de beneficis per a la nostra salut: s’exercita i es relaxa la musculatura, es millora la respiració, s’alliberen hormones de l’estrès, millora la digestió, disminueix el restrenyiment, s’enforteixen les defenses (com ara d’algunes cèl.lules clau, com els limfòcits T citotòxics per a prevenir la formació de tumors) i augmenta el reg d’oxigen a tots els òrgans.
A més d’aquests beneficis, el riure és també un eficaç analgèsic natural, que ajuda a suportar el dolor físic, segons un estudi recent de la Universitat d’Oxford, publicat en la revista “Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences”, que ha confirmat que les persones que més riuen són capaces suportar el dolor fins en un 10% més. A més, ha comprovat que el riure simple i pla no tindria cap efecte analgèsic, mentre que sí que en tenen les rialles, que són les que permeten alliberar les endorfines, generar un determinat estat d’eufòria i calmar el dolor. Els científics expliquen que un possible motiu seria el buidatge de l’aire dels pulmons quan esclafeix la rialla.
Si el riure funciona com un analgèsic contra el dolor, el principal benefici del plor és l’efecte com a calmant natural, ja que disminueix el nivell d’angoixa, permet reduir la intensitat de les emocions fortes i les treballa amb més lucidesa. Tot i això, és convenient conèixer la diferència entre un plor sa o proporcional al motiu que el desencadena, i un de patològic. Per tant, plorar molt i de manera desconsolada és normal si s’associa a un fet trist, com és la mort d’un ésser estimat, però no ho és si es relaciona amb símptomes com no dormir, patir angoixa, deixar de menjar, perdre pes, sentir-se sense ànim per fer alguna cosa, patir una gran tristesa, tenir ganes de morir-se o idees suïcides. En aquests casos, el plor seria desproporcionat i un possible senyal d’un trastorn mental.
/imgs/20120101/salud2-4.jpg
Aprendre a riure’s d’un mateix, de les virtuts, els defectes, els errors i les distraccions i buscar el costat bo de les coses.- Augmentar la confiança en un mateix i prendre’s la vida de manera optimista.
- Distanciar-se dels problemes, ja que el riure permet veure’ls des d’una altra perspectiva, sense dramatitzar, exagerar ni generalitzar.
- Conrear l’esperit de l’humor, amb la lectura d’acudits; aprendre de les persones amb bon humor, contagiar-se’n i prendre notes de situacions divertides d’un mateix i dels altres.
- Relacionar-se amb humor: veure pel.lícules divertides, d’humor, comèdies…; llegir revistes d’humor i crear una nova actitud davant la vida.
- En el cas del plor, analitzar la situació, expressar-la en paraules i parlar sobre el que produeix malestar, tristesa, desesperació o desassossec. Verbalitzar-ho ajuda a fluir el sentiment enquistat i a alliberar-se’n amb el plor.
Font: Ferran Martínez Gómez, psicòleg clínic i director d’ISEP Clínic a Castelló de la Plana.