En què consisteix l’agricultura i la ramaderia ecològiques?
És un model de gestió agrosistèmica per a produir aliments de qualitat de manera eficient i millorar la fertilitat del sòl, la qualitat de l’aigua, la biodiversitat i adaptar-se al canvi climàtic. Abasta tota la cadena alimentària i es basa en una ciència, l’agroecologia, i en el “saber” tradicional i local. A més, està legislat per una normativa europea molt rigorosa, el Reglament 834/2007.
Per què els aliments ecològics són més cars?
Es pot pagar entre un 10% i un 30% més que els convencionals. Hi ha un “diferencial” per les necessitats ecològiques (evita pesticides, herbicides i fertilitzants químics de síntesi, i qualsevol transacció ha de beneficiar tota la cadena alimentària). No obstant això, en la majoria dels casos el preu es dispara arbitràriament, sobretot en el producte fresc, per interessos externs al sector.
Val la pena pagar més?
El consumidor hauria de saber les conseqüències per a la salut i el medi ambient de la producció convencional, o el preu que es paga a l’agricultor, i que després elegeixi. Quan es millori la producció i la distribució interna el preu baixarà.
Els aliments convencionals que consumeix la majoria dels ciutadans no respecten el medi ambient ni la salut?
Sí. Vivim immersos en el medi natural, de manera que qui el contamina perjudica directament la nostra salut i la qualitat de vida; com a exemple, el risc de les poblacions del medi rural enfront de determinats càncers és més alt que el de la població general. Si es valoren les conseqüències ambientals, socials i econòmiques, la producció ecològica guanya per golejada.
Què opina de les alarmes de seguretat alimentària en productes ecològics? Els casos de contaminació per E.coli es van relacionar amb l’agricultura ecològica.
Algunes alarmes han servit per a destapar grans escàndols, com els pollastres amb dioxines, les “vaques boges” o la llet contaminada xinesa. D’altres serveixen per a interessos comercials molt clars, com la fal.làcia dels cogombres ecocontaminats. Va fer llançar una producció excel.lent i “va obligar” a baixar els preus al sector ecològic en altres productes.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària emet cinc o sis alarmes anuals per micotoxines i E. coli relacionades amb producció ecològica. Són segurs, aquests aliments?
Sí, més que els convencionals, perquè passen els controls de qualsevol aliment i els relacionats amb les seves pròpies normatives. I són més saludables, perquè manquen de biocides i contenen més nutrients, vitamines, antioxidants i fibra. Si algú ho fa malament ha de respondre per això, però no el model ni el sector.
Espanya és un dels principals productors d’agricultura ecològica, però gran part de la seva producció s’exporta.
En l’actualitat, amb un mercat exterior tan vulnerable, es giren els ulls cap a l’interior. No obstant això, l’Administració continua sense un interès real, el sector no té cohesió per a crear una xarxa sòlida, tret d’honroses excepcions, i molts consumidors segueixen bombardejats per campanyes de desprestigi de potents sectors econòmics interessats.
És ecològic exportar a altres països en camió?
El més ecològic seria consumir local i de temporada, però el producte exportat no deixa de ser-ho, ja que compleix la reglamentació ecològica. La major part d’empreses exportadores ecològiques compensen les emissions de CO2. Tant de bo la rigorositat fos igual, per exemple, amb els camions amb tomàquets que venen del Marroc, que a més de contaminar, impedeixen que els productors locals espanyols obtinguin uns preus dignes.
Podrien substituir els sistemes convencionals i proveir una població de 7.000 milions de persones que passarà a 10.000 milions a final de segle?
La producció convencional pot? Recordem l’explotació humana, l’èxode rural o la pobresa genètica del planeta. L’agricultura ecològica està preparada, però el problema és de distribució, d’especulació i de l’ànsia de poder. Des de l’ONU s’assenyala l’adopció de pràctiques agroecològiques com el principal repte per a assegurar l’alimentació de la població mundial, principalment els més vulnerables.
Quanta agricultura ecològica hi ha a Espanya?
Segons el Ministeri de Medi Ambient, el 2010 arribava a les 1.674.119 hectàrees, un 4.45% més que el 2009. Està al capdavant de la Unió Europea. És l’únic sector en creixement, encara que molt a poc a poc. Encara és vulnerable i no està en igualtat de condicions amb la convencional.
Si realment funcionés, no hauria de ser rendible per si mateixa?
Tota l’agricultura, inclosa l’ecològica, depèn de subvencions, perquè entre altres raons a l’agricultor o al ramader no es paga el preu del seu treball ni dels seus productes. La producció ecològica, en general, no demana més ajudes que la convencional. A Europa es convida a pagar un plus als agricultors i ramaders que prestin “serveis ambientals” a la comunitat. No són subvencions, sinó una ajuda justa a un treball ben fet.