Pell: protegida a l'estiu i cuidada a la tardor

La tardor és l'època més apropiada per a rehidratar, revitalitzar i rejovenir la pell, castigada després dels excessos de l'estiu
1 Setembre de 2011
Img salud listado 771

Pell: protegida a l'estiu i cuidada a la tardor

/imgs/20110901/salud1.jpg
Ni tanquen a l’estiu per vacances ni a la tardor. Els dermatòlegs no saben el que és tenir la sala d’espera buida. La raó no és una altra que la conscienciació, cada vegada més gran, de la societat per la cura i el tractament de la pell abans i després d’exposar-la al sol. Protegir la pell ha deixat de ser una consigna exclusiva per a l’estiu. De fet, la tardor és un moment propici per a fer una visita anual a aquest especialista i sotmetre’ns a tractaments que esborrin les conseqüències de l’excessiva exposició al sol durant els mesos de calor, com ara noves taques i arrugues.

El sol de l’estiu castiga la pell; però, fins a quin punt? Amb una exposició imprudent a la llum solar n’hi ha prou per deixar petjades no desitjades en la pell. És freqüent que a l’octubre les consultes de dermatologia experimentin un repunt. El motiu principal són els rebrots de taques en la pell en persones que ja en tenien i n’observen un augment. Les més típiques són el lentigen i el melasma. En el primer cas, apareixen taques arrodonides, en forma d’estrella, fonamentalment a les espatlles i a la part alta de l’esquena. El melasma, també anomenat cloasma o bany de l’embarassada, és una taca de tipus hormonal, de color marró fosc, que apareix al front, les galtes i el bigoti, i es caracteritza per tenir les vores difuses.

I és que les parts del cos més afectades pel sol estival i on són més visibles aquestes marques cutànies són les que queden exposades: la cara i l’escot, les espatlles i d’altres en què no ens fixem tant, com el dors de les mans. Aquesta és una zona que rep de forma directa els raigs del sol i on de manera freqüent també apareixen els lentígens, taques que solen ser sinònim d’edat avançada i que fan envellir de manera notable l’aspecte de la persona que en té. De fet, la conseqüència de l’exposició al sol a llarg termini (després d’uns quants estius) és l’envelliment prematur de la pell.

Les dues cares del sol

/imgs/20110901/salud2.jpg
Beneficiós o castigador. Així pot ser el sol, segons com es prengui. Les persones que tenen més probabilitats de ser més castigades pel sol de l’estiu són els infants, sobretot els menors de dos anys si no se’ls protegeix amb la crema i la roba adequades. També són víctimes del sol les persones la pell dels quals pertany als fototips 1 (pells molt clares) i 2 (pells clares), a més de les persones que pateixen al.lèrgia solar, erupció polimorfa lumínica i malalties per les quals han de prendre medicaments que estan contraindicats amb l’exposició al sol, com alguns antibiòtics (la minociclina i la tetraciclina) o els antihipertensius.

Ara bé, intentar protegir-se del sol costi el que costi tampoc no és saludable, ja que el sol facilita l’absorció de la vitamina D, curiosament un aspecte determinant per a combatre els processos d’envelliment del cos. Aquesta vitamina actua com una hormona, facilita l’absorció del calci -que evita l’osteoporosi- i, a nivell immunològic, la seva mancança pot derivar en una baixada de les defenses de l’organisme.

A més, algunes malalties dermatològiques com la psoriasi, la dermatitis atòpica, l’acne, el vitiligen o l’alopècia areata milloren amb el sol a l’estiu. Encara més, la psoriasi empitjora a la tardor i en alguns d’aquests processos dermatològics, com l’alopècia areata, prendre el sol de forma dosificada, el que es coneix com helioteràpia o cures de sol, forma part de les recomanacions mèdiques.

Mesures a partir de la tardor

/imgs/20110901/salud3.jpg
A més de les persones que necessiten un seguiment mèdic -per taques prèvies o malalties com les esmentades- i van amb més assiduïtat a la consulta del dermatòleg, hi ha grups de població, com els treballadors a l’aire lliure, els esportistes… que tenen una exposició solar crònica, i no en són conscients. Els experts insisteixen que aquestes persones haurien de fer-se un examen dermatològic almenys una vegada a l’any per sotmetre’s a un control de la pell i rebre recomanacions. Pel que fa a la població general, el millor consell és fer una visita preventiva anual al dermatòleg, de la mateixa forma que es consulta el dentista o el ginecòleg.

En aquesta època de l’any, a més d’aquesta recomanació general d’acudir a una consulta dermatològica, les cures preventives de la pell es basen en tres mesures:

  • Protegir-se del fred: si a l’estiu és comú veure persones amb la pell massa vermella i cremada pel sol, durant les estacions fredes es pot observar una altra coloració en la pell: les persones més sensibles al fred tenen tendència a desenvolupar penellons i a sofrir canvis en la coloració de la pell, de manera que passen de tenir un to de pell blanc o pàl.lid al cianòtic o blau i al vermell o rubor, el que tècnicament es coneix com fenomen de Raynaud. Així, les persones molt sensibles al fred han d’evitar-hi l’exposició costi el que costi.
  • Utilitzar cremes grasses: en els mesos més freds de l’any s’han de fer servir cremes hidratants amb un excipient més gras que a l’estiu o bé fluïts de tipus gel, gel en crema o gels siliconats, excepte en les persones amb acne, que mai no s’han de posar cremes massa grasses.
  • Filtre solar: les persones amb un fototip de pell baix (fototip 1), la qual cosa significa que la seva pell és blanca i amb tendència a cremar-se en prendre el sol, han d’aplicar-se un filtre solar no inferior a 30, ja que els raigs invisibles actuen també a la tardor i l’hivern. L’elecció depèn de les característiques físiques i les circumstàncies de cada persona. Les que es passen moltes hores a l’oficina i viuen en un país plujós és probable que ni tan sols necessitin un filtre solar, però les que resideixen en països mediterranis, com Espanya, treballen a l’aire lliure i són de pell clara, sí que el requereixen. Les persones que es cremen amb facilitat també poden recórrer als fotoprotectors interns, que es prenen per via oral i contenen antioxidants que ajuden a evitar els efectes nocius del sol.

Aquests consells generals varien en el cas dels practicants d’esquí o altres esports d’hivern sobre la neu, ja que la neu reflecteix molt més la llum del sol. Per això, les persones de pell blanca i sensibles al sol han de cobrir-se al màxim, utilitzar crema solar amb un filtre protector de 50+ i repetir les aplicacions diverses vegades durant la pràctica esportiva, ja que és insuficient que se n’apliquin una vegada en sortir de casa.

Tractaments integrals i combinats

Si les cures preventives de la pell no són suficients per a una persona, la tardor també és l’època idònia per a tractar la pell castigada d’un o més estius, rehidratar-la, revitalitzar-la i rejovenir-la, perquè, en definitiva, sembli una pell nova. A continuació es descriuen alguns dels tractaments que es poden aplicar durant la tardor:

  • El melasma i la bioestimulació amb llum de díode: en el cas del melasma, és fonamental aplicar un tractament integral per a protegir-lo totalment del sol mitjançant un píling i la bioestimulació amb una llum de díode. Aquesta llum està dirigida a retornar la funció metabòlica a les cèl.lules, ja que té un efecte directe sobre el nucli i les mitocòndries (diferents parts de la cèl.lula), a fi que tornin a funcionar amb normalitat i regulin la secreció de melanina. En aquest cas, l’ús del làser pot resultar contraproduent.
  • El lentigen i la llum de làser: a diferència del melasma, la llum del làser pot resultar molt útil en el tractament del lentigen i, per a evitar que torni a sorgir, es poden aplicar cures de píling i també de llum de díode, reguladora de les funcions de les cèl.lules.
  • Pílings per a tractar taques: aquests tractaments, destinats a remoure les capes de la pell amb diferents productes químics, ajuden a exfoliar-la i a renovar-ne les capes més superficials, per la qual cosa permeten que les substàncies despigmentadores -que ajuden a dissimular el color de les taques- hi penetrin millor.
  • Revitalitzar la pell amb àcid hialurònic: els tractaments per a revitalitzar la pell es basen en l’aplicació d’injeccions d’àcid hialurònic i l’administració de vitamines. El seu objectiu és evitar les arrugues i millorar l’elasticitat de la pell.
  • Tractament combinat antienvelliment: s’aplica un tractament combinat, que varia en funció de l’estat de la pell del pacient. Quan hi ha un predomini real de l’envelliment de la pell, l’anella terapèutica més bàsica la constitueixen el píling i la llum de díode, que no fan mal ni tenen efectes secundaris. Si el pacient també té taques, se’l pot tractar amb làser i IPL (làser de llum polsada); si té arrugues, es poden omplir amb diferents mètodes (com el bòtox i l’àcid hialurònic); i, si no en té, se li poden aplicar tècniques que no són de farciment, sinó per a estimular el col.lagen, també amb llum combinada amb altres tractaments com la mesoteràpia amb àcid hialurònic, com a estimulant, i vitamines.
  • Cremes antienvelliment: s’han d’utilitzar les cremes adequades per a cada tipus de pell. Per a augmentar-ne l’eficàcia, es pot preparar la pell diàriament amb un tractament amb llum i un píling, que té un efecte queratolític (que suavitza la pell), la qual cosa permet que les cremes penetrin millor en la pell i hi exerceixin el seu efecte.

Font: Cristina Schepers, directora del Departament de Dermatologia de la Clínica Planas, de Barcelona.

Cinc consells per a la cura de la pell a la tardor
    /imgs/20110901/salud4.jpg

  1. Utilitzar diàriament una crema hidratant amb factor de protecció 15 i, si som del fenotip 1, de factor 30.
  2. En la neu, fer servir cremes amb un filtre solar de 50+ i aplicar-se’n de forma repetida.
  3. Aplicar-se cremes hidratants més grasses durant la tardor i l’hivern.
  4. Evitar l’exposició al fred, sobretot les persones que hi són sensibles.
  5. Visitar el dermatòleg una vegada a l’any. La tardor és un bon moment per a fer-ho.

Font: Aurora Guerra, membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), cap de Secció de Dermatologia de l’Hospital Doce de Octubre, de Madrid i professora titular de la Universidad Complutense de Madrid, i Cristina Schepers, directora del Departament de Dermatologia de la Clínica Planas, de Barcelona.