Quant calcula CEAPA que costarà a les famílies la tornada a l’escola aquest curs?
La despesa mitjana que han d’afrontar les famílies entre llibres de text, quaderns d’exercicis, material de papereria, uniformes, etc., oscil.la per als alumnes de Primària entre 200 i 250 euros. En el cas de Secundària és una mica més elevat, entre 250 i 300 euros.
Quin percentatge d’aquesta inversió correspon als llibres de text?
Aproximadament el 80% de la despesa que es fa a començament de curs correspon a aquest material acadèmic.
Quin tipus d’ajudes oficials de les administracions autonòmiques poden rebre les famílies per adquirir-los?
Hi ha dos tipus d’ajudes destinades als nivells d’ensenyament obligatori. La més estesa és el model de préstec i reutilització dels llibres de text, del qual es beneficia en l’actualitat el 100% de l’alumnat d’Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa i La Rioja i la majoria dels estudiants de Navarra, el País Basc, Catalunya, Balears i Canàries.
També hi ha les ajudes directes…
Sí, el model d’ajudes directes a les famílies per a la compra dels llibres de text, conegudes com xec-llibre o bo-llibre, consisteix en una dotació econòmica que oscil.la entre els 60 i els 120 euros, en funció del curs acadèmic i la comunitat autònoma on resideixi l’estudiant. Aquesta modalitat està implantada a Castella i Lleó, Murcia, Cantàbria, la Comunitat Valenciana, Astúries, Madrid i Galícia, encara que hi ha diferències en el percentatge de població escolar que es beneficia de la beca, ja que en la majoria dels casos la seva concessió està condicionada per la renda familiar.
Quin d’aquests models beneficia més les famílies?
CEAPA defensa un model de préstec i reutilització, ja que és el més racional i econòmic per a les administracions i beneficia tot l’alumnat. Encara que suposa una inversió important, una vegada implantat, l’estalvi és considerable i implica un aprofitament i una eficiència superiors dels recursos públics. En temps de crisi com el que vivim és innecessari malgastar.
Els detractors d’aquest sistema insisteixen en els desavantatges pedagògics que implica el fet de no tenir els llibres en propietat.
Nosaltres creiem, en canvi, que el sistema de gratuïtat basat en el préstec i la reutilització és eficient perquè ajuda a treballar l’educació en valors i genera en els alumnes un sentit més gran de la responsabilitat. Els obliga a ser curosos amb el material que després reutilitzaran els seus companys de cursos inferiors. Aquest aspecte és molt important per a l’educació integral de l’estudiant.
Algunes famílies amb més recursos renuncien a aquest sistema i adquireixen els seus propis llibres de text. Fomenta això les desigualtats entre l’alumnat?
Hi ha famílies més solvents que compren cada any els llibres de text nous als seus fills i poden provocar greuges comparatius entre l’alumnat. Evitar que passi està en mans dels docents i els centres, no haurien de permetre que s’utilitzessin materials aliens als que pertanyen a l’escola.
Bona part de la despesa en material escolar correspon als quaderns d’exercicis que acompanyen els llibres de text. Són imprescindibles aquests materials?
Entenc que els quaderns d’exercicis i altres materials complementaris són molt còmodes per als docents, però ells mateixos també poden elaborar el seu propi material i fotocopiar-lo perquè l’alumne hi pugui subratllar, escriure i treballar a l’aula. Cal tenir en compte el moment econòmic que travessem i que les administracions incompleixen el dret constitucional fonamental que reconeix que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
Què recomana a les famílies per a estalviar en “la tornada a l’escola”?
En la compra de llibres de text hi ha poc de marge de maniobra; amb tot, la despesa d’altres materials, com el de papereria, es pot reduir si reutilitzem el que encara serveix de l’any anterior. En les compres cal atendre més a criteris de qualitat que a les “modes”. Per exemple, una motxilla escolar dissenyada amb un dels personatges preferits dels estudiants pot ser fins a un 40% més cara que una de senzilla.
Considera que les noves tecnologies i els nous formats digitals poden ajudar a reduir la despesa en material escolar?
L’ús d’altres recursos educatius pot redundar en l’estalvi de les famílies, però no es tracta de substituir els llibres de text en paper pels llibres de text digitals. Al segle XXI l’educació no ha d’estar constreta per aquests materials educatius, els llibres de text han de ser un material de consulta més, juntament amb altres fonts d’informació digital, que són abundants i gratuïtes. Però perquè aquesta ampliació de recursos sigui eficient, ha d’anar acompanyada també d’un canvi en la metodologia de l’ensenyament, orientada al fet que l’alumne aprengui a buscar, analitzar i seleccionar de forma correcta la gran quantitat d’informació que hi ha.