Un mos amb suspens
Una hortalissa americana que es va establir a Galícia fins a convertir-se en una celebritat. Aquesta és la història dels pebrots de Padrón.
Fins al convent franciscà de San Antonio de Herbón, localitat del municipi corunyès de Padrón, van arribar des de Mèxic, de la mà d’un missioner, llavors de pebrot Capsicum. Els franciscans les van conrear al costat d’altres hortalisses, fruites exòtiques i altres productes portats des del Nou Món i van compartir la seva experiència i el seu saber amb els veïns, tots ells humils llauradors. Amb el pas dels segles, els pebrots, que de bon principi només es molien per vendre’n el pebre, han passat a ser tota una icona de la nostra gastronomia.
Les famílies “pementeiras” segueixen heretant dels seus avantpassats les terres i el saber. Per obtenir els pebrots d’Herbón-Padrón, únics gràcies al microclima d’aquesta zona de Galícia, els productors treballen durant tot l’any. Recullen i assequen les llavors dels millors pebrots i a cap d’any realitzen els planters i preparen la terra. Amb l’any nou es trasplanten a l’hivernacle i les mates floreixen durant el mes d’abril. Des del maig fins al final d’octubre es recol.lecten sota la Denominació d’Origen Protegida Pebrot d’Herbón, distinció obtinguda el 2009 i sota la qual s’acullen solament els recollits als municipis de Padrón, Dodro, Rois, Pontecesures i Valga.
Les recol.lectores van abillades amb un mandil que es lliga a la cintura i forma la bossa on dipositaran els pebrots. Es recullen des de primeres hores del dia fins al final del migdia. És un treball que exigeix aguditzar els sentits, especialment la vista i el tacte: se’n trien els exemplars més llustrosos i aptes, que fan prop de cinc centímetres i són compactes, mai els que cruixen o fan molta olor de picant.
A mitja tarda, les productores arriben a la nau portant les caixes plenes de pebrots. Carregades de paciència els tornen a seleccionar, en rebutgen alguns, els netegen d’un en un i els despullen de restes de fulles i flors. Ja llests, s’envasen sempre al voltant de les nou de la nit. Però la intriga no desapareix: un 2% d’aquests picaran, per mantenir viu el suspens que suposa emportar-se’ls a la boca.