Menjar sa també és un joc de nens
L’estratègia del pal i la pastanaga no funciona, tampoc el càstig ni els crits cap als més petits que fan el desentès quan senten imperatius i condicions com “estigues quiet!”, “no t’aixequis de la taula fins que no acabis de menjar!”, “si no et menges la fruita, no hi ha gelat!”. És ben normal que els nens petits no s’estiguin asseguts a taula tot el temps que dura l’àpat. Sovint són desordenats amb la forma de menjar i sempre s’embruten. Són reaccions normals perquè la realitat és que no els agraden tots els aliments i els suposa un gran esforç tastar els sabors nous i les textures diferents. Fins aquí, tots són comportaments normals propis d’un desenvolupament infantil normal i sa. Per això, la primera regla d’or que han de complir i assumir els pares i mares per a ensenyar a menjar els nens és ser comprensius i tenir paciència i sensibilitat cap als petits. Una tasca gens senzilla, encara més si es té en compte que vivim en un moment en què l’objectiu és aconseguir-ho tot en el mínim temps possible i amb el mínim esforç. Això no val per a ensenyar a menjar els nostres fills d’una manera sana, sense tensions ni baralles. Menjar de forma equilibrada des dels primers anys de vida requereix temps i esforç, ja que en cada etapa els pares tenen una influència diferent sobre els hàbits alimentaris dels fills. I segons l’edat, l’aprenentatge dels nens és diferent.
Ensenyar a menjar, per tant, no és tan simple com saber que els nens han de prendre dues o tres peces de fruita al dia, dues racions de verdures, peix tres o quatre vegades per setmana o dues racions setmanals de llegums. Aquestes recomanacions, sense deixar de ser molt importants, són pura teoria, fàcils de trobar en els manuals d’alimentació infantil. El veritable repte per a molts progenitors és com portar a la pràctica la lliçó apresa. Ensenyar a menjar bé ha de ser un desig interioritzat, un convenciment que va més enllà de saber quantitats i freqüències de consum. Des del moment del naixement, amb la lactància materna, es pot acostumar el nen als diferents sabors a partir de la llet que mamen. Amb els anys, el missatge entre el que es diu i el que es fa ha de ser coherent. El tipus d’alimentació familiar tendeix a ser imitada pels nens, per la qual cosa triar menjars sans per part dels pares i mares és un autèntic exercici de responsabilitat, per la salut individual i per la de tota la família.
El gust de la llet materna varia segons els aliments que ingereixi la mare i ajuda el nadó a acceptar nous sabors i a desenvolupar i diversificar el seu sentit del gust. S’ha constatat que els lactants alimentats amb llet materna estan més disposats a acceptar de grat els aliments nous, en comparació dels lactants alimentats amb fórmula. Els nadons alimentats amb llet materna estan exposats a una varietat de sabors a través de la mateixa llet, superior com més diferent és l’alimentació que porta la mare i també respecte dels nadons que s’alimenten amb llet artificial. Per això, com més variada i menys excloent sigui l’alimentació de la mare que alleta, més probabilitats hi ha de tenir un infant ben menjador.
A partir dels 2 anys els nens poden menjar tota mena d’aliments (verdures, fruites, peixos, llegums…), en les més variades presentacions i elaboracions. En aquest moment, els nens tenen en general tota la dentadura que els permet mastegar bastant, i el seu aparell digestiu està plenament desenvolupat. Per això, convé que tastin de tot des de petits. Els pares, de la seva banda, tenen la responsabilitat d’oferir-los una alimentació al més variada possible i proporcionada a la seva edat i desenvolupament. No obstant això, solen ser els costums i fins i tot les rareses dels progenitors els que condicionen el gust, les apetències i preferències o aversions dels nens.
Molts pares se sorprenen quan veuen un infant de la mateixa edat que el seu menjant una petita amanida, uns cigrons cuits i no en puré o unes branquetes de coliflor. Frases tan comentades i sentides com “això no li agradarà…”, “no crec que s’ho mengi…”, “ni et molestis, que no ho tastarà…”, tenen l’efecte negatiu del missatge que transmeten. Els nens estan atents a tot el que es diu, senten, escolten i entenen més del que creiem, i actuen en conseqüència.
Experimentar amb el menjar
Quan el nen té les primeres dents i adquireix una major destresa per a agafar objectes i emportar-se’ls a la boca, és el moment apropiat perquè experimenti amb els aliments. És beneficiós que toqui els aliments, que provi les textures, que tracti d’emportar-se’ls a la boca per mastegar-los o per desfer-los-hi (galetes, fruita molt madura o tova, peix desmollat, etc.). Totes aquestes són accions que ajuden al desenvolupament psicomotor i de comportament alimentari del petit.
A partir dels dos o tres anys, segons el grau d’autonomia i de desenvolupament infantil (destresa manual, coordinació, equilibri, atenció i concentració), és important respectar la seva autonomia, fomentar-la i aplaudir-la, sempre sota vigilància, però amb certa independència perquè faci coses per si mateix. Per això, quan són molt petits, se’ls ha d’encoratjar a fer diferents accions de manera autònoma, com beure sols, utilitzar la cullera i, fins i tot, a participar en les tasques domèstiques de recollir els plats i els coberts. El moment de menjar s’allarga, costa més temps, però és una bona inversió educativa. Amb els anys, seran els nens els qui ajudin a preparar les torrades, a servir el suc i a repartir el menjar. També és important trobar el millor moment perquè participin en la preparació de menjars: des d’esprémer el suc, fins a arrebossar les anxoves, pelar els plàtans per a la macedònia o buidar els iogurts per a la coca… Als nens els encanta participar i és més probable que mengin més i millor, i que tastin nous aliments si ajuden a preparar-los. Per això, és una bona idea experimentar amb els aliments als quals són menys inclinats: fruites, verdures i peixos. Gaudiran si se’ls anima a elaborar vistoses broquetes de fruites, a preparar una pizza casolana amb vegetals, a fer la barreja de les mandonguilles de lluç o la massa de les croquetes de bacallà.
“Els pares i mares tenim tanta o més responsabilitat sobre el comportament alimentari del nostre fill que sobre altres aspectes que clàssicament s’han considerat importants, com que aprengui a llegir, que entengui matemàtiques o es comporti amb educació a taula”. Amb aquesta reflexió, la doctora Marta Garaulet, en el seu llibre “Niños a comer. Evita la obesidad del niño y del adolescente”, insisteix que per a ensenyar un comportament alimentari saludable al nen, s’ha d’aconseguir un ambient propici i proporcionar la millor educació. Per això, la classe d'”ensenyar a menjar” comença a casa. I menjar en família hauria de ser la primera lliçó. Aquest costum agradable hauria de deixar de ser un esdeveniment extraordinari per fer-se el major nombre de vegades possibles al dia, començant per l’esmorzar.
En el seu article “El menjar en família: alguna cosa més que menjar junts”, el doctor José Manuel Moreno Villares, de la Unitat de Nutrició Clínica de l’hospital 12 de Octubre, recull referències de diverses investigacions que han demostrat que menjar en família millora la qualitat de la dieta i contribueix al desenvolupament de bons hàbits, ja que s’associa amb un consum més elevat de fruites, verdures, cereals, etc., i amb un consum menor d’aliments fregits i de refrescs. Altres estudis han revelat una disminució dels hàbits de risc (fumar, beure alcohol o consumir drogues) en adolescents de famílies que comparteixen taula amb més freqüència, en part perquè s’estreny la relació entre pares i fills. Fins i tot hi ha informes que associen l’acte de menjar junts amb una millora del llenguatge i de les habilitats de comunicació, perquè el temps compartit a taula dóna l’oportunitat de tenir converses importants, d’explicar històries i de compartir experiències. A més, és determinant que tots els membres s’involucrin en totes les activitats relacionades amb l’alimentació: comprar, preparar el menú, elaborar els plats i cuinar, servir el menjar, etc.
L’exemple sobre els costums en l’alimentació que tingui l’infant a casa marcarà gairebé amb tota seguretat els seus hàbits alimentaris per a la resta de la seva vida. Si la gamma d’aliments que inclou el menú familiar és àmplia, l’infant té més possibilitats de variar i és molt més fàcil que accepti un major nombre d’aliments. Si, per contra, el cistell familiar s’allunya dels aliments saludables o n’inclou una varietat escassa, a l’infant li resultarà difícil entendre que ha de menjar de tot. I és que el nen o la nena imita i reflecteix els comportaments dels grans. Per això, el missatge serà eficaç si les recomanacions que s’aconsellen al nen i els costums d’un mateix coincideixen.
- Fins a deu vegades: Els especialistes en nutrició coincideixen a assenyalar que poden ser necessaris fins a deu intents perquè el paladar del nen accepti un nou sabor o una nova textura. L’experta assegura que els nens no accepten de forma natural els nous sabors i aliments, sinó que necessiten prendre’ls en repetides ocasions abans d’admetre’ls en la seva alimentació. La paciència i la constància són claus.
- No prohibir aliments: Excepte en casos excepcionals d’al.lèrgies i intoleràncies alimentàries en les quals menjar alguns aliments resulta tòxic per a l’infant, des del punt de vista de la pedagogia alimentària, no és sa prohibir aliments. L’única cosa que s’aconsegueix amb aquesta conducta limitadora és generar més ànsia per l’aliment prohibit. No s’ha de dir no a cap aliment i mai, tan sols importa la quantitat i la freqüència. Cap aliment no és dolent, igual que cap aliment no és la panacea. Importa més la conquesta de bons aliments que la prohibició dels més insans. S’aconsegueix molt més si es potencia el bé i es convenç de la seva necessitat.
- Aplaudir els bons avanços: És positiu i necessari usar reforços positius cada vegada que el nen adopti un comportament adequat. S’aconsella donar-li alguna cosa que li agrada quan el seu comportament és adequat (no té per què ser sempre un “aliment capritx”) i evitar-li una situació o una tasca que li desagrada. En els dos casos, obté un benefici per comportar-se de manera correcta i és probable que ho repeteixi per aconseguir la recompensa.