Implants, noves arrels per a recuperar el somriure
No és un problema relacionat ni amb l’avançada edat ni tampoc amb el sexe de la persona -home o dona-. Qualsevol persona al llarg de la seva vida pot perdre una dent o més. En l’actualitat, la col.locació d’implants permet recuperar les peces i tornar a somriure sense complexos, encara que l’èxit d’aquest tractament depèn que es faci sobre una bona base, és a dir, una boca saludable, lliure d’inflamacions, infeccions o malalties de les genives.
Els implants dentals són la base sobre la qual es poden fixar les corones o pròtesis per substituir les dents que s’han perdut. Cadascun dels implants, que s’ancoren a l’os dels maxil.lars i estan envoltats per les genives com si fossin dents, actua com un substitut de l’arrel dental. En l’actualitat, s’han convertit en un dels tractaments més resolutius per a reemplaçar les dents perdudes.
Quan una persona ha perdut totes les peces dentals, pot tenir problemes per retenir la pròtesi convencional (o dentadura postissa) i experimentar pèrdues funcionals. El tractament amb implants pot ajudar-lo a recuperar-les, amb un resultat natural.
Tot i això, el seu preu varia moltíssim, ja que hi ha un ampli ventall d’opcions terapèutiques i depèn del nombre i el tipus d’implants que es col.loquin, del tractament restaurador que s’apliqui i de la pròtesi que s’hi utilitzi, tal com assegura la Societat Espanyola de Periodoncia (SEPA). Com passa amb la majoria de tractaments odontològics, a Espanya els implants dentals no estan coberts per la Seguretat Social, encara que en altres països, com Suècia, l’Estat cobreix el pacient en una part de les despeses generades pel tractament.
Pel que fa a la tipologia d’implants, convé advertir que és àmplia; hi ha moltes classes d’implants, encara que la majoria s’elaboren de titani químicament pur. I el més important: no tots els implants tenen el mateix percentatge d’èxit, ja que les empreses fabricadores segueixen estàndards diferents de qualitat i investigació. Per això, quan es comparen pressupostos, no solament cal fixar-se en el preu sinó també en les característiques pròpies del tipus d’implant proposat.
El preu que es paga també depèn del tipus de pròtesi que es col.loca. No és comparable el preu d’una pròtesi completa amovible del maxil.lar inferior subjecta per dos implants que una pròtesi de porcellana sobre vuit implants. En tots dos casos, el nombre de dents que cal reposar és el mateix, però la solució de tractament és diferent. Per això, és important parlar amb el professional que realitzi el tractament i conèixer les diferents alternatives per a cada cas concret.
El principal motiu pel qual es requereixen implants és la pèrdua total o parcial de les dents. Les més freqüents són les ocasionades per la periodontitis (abans denominada piorrea), la càries dental i els traumatismes.
Un terç de les persones entre 35 i 45 anys sofreixen periodontitis i prop de la meitat de la població la pateix a partir dels 65 anys, segons dades de la SEPA. Aquesta malaltia està produïda per bacteris que actuen en persones amb una predisposició genètica a patir la malaltia, i el desenllaç final, si no es tracta de manera adequada, és la pèrdua de les dents. Unes altres tenen més tendència a patir càries a causa de mals hàbits higiènics i una dieta inadequada.
Per totes dues raons, hi ha persones amb més risc de perdre les dents i, per tant, de necessitar implants. No obstant això, de moment, no hi ha cap estudi epidemiològic a Espanya que permeti saber, de forma precisa, quin percentatge de persones porta implants i quines característiques tenen. Se sap, però, que les persones de més edat i les que sofreixen periodontitis tenen una major probabilitat de perdre les dents i de ser candidates a reposar-les mitjançant implants. Una altra evidència és que els avanços en les tècniques quirúrgiques dels implants i de les pròtesis fan que la seva utilització augmenti dia rere dia.
Qualsevol persona pot necessitar substituir una dent o un queixal al llarg de la seva vida i sempre que se’n planteja la reposició mitjançant un tractament amb implants, l’odontòleg fa una avaluació de la seva salut general i bucal. Convé saber que en casos de malalties generals mal controlades, com la diabetis, malalties infeccioses i inflamatòries a la boca, com ara gingivitis o periodontitis, no és possible col.locar implants. Aquests processos, igual que la càries, s’han de tractar de forma prèvia i, una vegada col.locats els implants, cal seguir un tractament de manteniment. En cas contrari, es posaria en risc l’èxit, immediat o a llarg termini, dels implants.
A més, abans d’un tractament amb implants, és necessari examinar l’oclusió o manera de mossegar de les dents romanents i, sobretot, realitzar un estudi radiogràfic per determinar la quantitat i la posició de l’os que queda per a ancorar els implants, ja que aquest tractament tampoc no es pot fer en pacients que no tenen os a la boca. En aquest últim supòsit, s’apliquen les tècniques pertinents per a reconstruir-lo.
Tractaments d'èxit
El 95% dels tractaments amb implants dentals són reeixits, segons dades d’aquesta societat espanyola. Això significa que s’uneixen a l’os, és a dir, s’osteointegren adequadament a l’os i permeten col.locar-hi a sobre les corones que substitueixen les dents perdudes. Els pacients fumadors registren un risc més alt que no es produeixi aquesta osteointegració i que els tractaments fracassin. En aquests casos, és necessari retirar-los i, si les condicions ho permeten, tornar a col.locar altres implants. Però no hi existeix el rebuig, és a dir, una reacció de l’organisme per defensar-se del cos estrany introduït.
En el resultat reeixit dels implants influeix una planificació prèvia acurada. La intervenció per col.locar-los és indolora, ja que se sol fer amb anestèsia local, del mateix tipus que la que s’utilitza per a una extracció o un empastament. A més, quan els pacients tenen més tendència a posar-se nerviosos o en tractaments llargs, se’ls administra algun tranquil.litzant abans o se’ls practica el tractament amb sedació i, molt poques vegades, sota anestèsia general.
Els implants necessiten unir-se sòlidament a l’os perquè suportin adequadament les pròtesis o peces dentals artificials que es col.loquen després sobre aquests. Per això, poden transcórrer entre dos i sis mesos, entre la col.locació de l’implant i la de la pròtesi, encara que de vegades es pot efectuar en la mateixa sessió. I durant el temps d’espera, el pacient pot portar una pròtesi provisional. Després de la cirurgia pot haver-hi diversos graus d’inflamació. I, encara que els implants rarament produeixen dolor, es prescriuen antiinflamatoris i antibiòtics que s’han de prendre els dies posteriors a la intervenció per a evitar possibles molèsties o infeccions.
Quant a l’alimentació, no ocasiona problemes sempre que el pacient no tingui dents romanents. Però si és desdentat del tot i la col.locació de pròtesis no és immediata pot usar les seves pròtesis convencionals i evitar menjar aliments durs.
Els avantatges dels implants enfront de les dentadures postisses tradicionals i altres solucions odontològiques es troben en el fet que permeten obtenir la sensació i la funcionalitat d’una dent natural, sense necessitat de tenir un suport sobre les peces contigües. Pel que fa a les pròtesis convencionals, que es fan servir per a substituir les dents sense la col.locació d’implants, si són fixes és necessari “tallar” o reduir les dents adjacents. Quan la pròtesi és amovible (de posar i treure) es necessita un ganxo o “retenidor” a les dents. Si el pacient ja no té cap dent, l’ús d’implants fa que les pròtesis es moguin menys en menjar o en fer un moviment, i també evita l’ús d’adhesius o coles.
Un altre aspecte important és que els implants acaben formant part dels pacients que els porten i, per aquesta raó, requereixen les mateixes cures que les dents naturals. Per tant, la idea d’extreure les dents naturals pensant que ja no es tindran més problemes és totalment falsa. Una mala higiene bucal augmenta fins a catorze vegades el risc de perdre els implants. Per aquesta raó les persones que en porten han de tenir cures periòdiques per part del dentista i sotmetre’s a revisions cada sis mesos. Aquests controls són necessaris per a evitar la pèrdua dels implants al llarg del temps, la qual cosa pot ocórrer si no es fa un manteniment periòdic tant dels components de la pròtesi com dels teixits que envolten l’implant (geniva i os subjacent). En aquestes revisions, es prevenen les malalties periimplantàries, com la periimplantitis, produïda per bacteris situats a la geniva que envolta l’implant, i que pot causar la pèrdua de l’os que subjecta l’implant; igual que la periodontitis destrueix l’os que subjecta les dents. El sagnat de les genives al voltant de dents o implants pot indicar que s’ha iniciat un d’aquests processos, encara que sovint són asimptomàtics. D’aquí ve la importància de les revisions, per detectar-los al més aviat possible.
- Raspallar-se les dents almenys dues vegades al dia i ser molt disciplinat amb la higiene bucodental, i incloure la seda dental o altres dispositius per fer la neteja interdental.
- Si s’és fumador, convé deixar-ho ja que aquest mal hàbit afecta la salut bucodental.
- Evitar en la mesura del possible estrènyer les dents o fer-les cruixir. Si es pateix bruxisme cal acudir a les revisions odontològiques.
- No oblidar-se de visitar el dentista cada sis mesos: per reforçar la prevenció de malalties bucals i tractar les dents. Per evitar complicacions majors o tractaments més costosos. Per controlar els implants i evitar malalties periimplantàries.
Font: Núria Vallcorba, periodoncista i presidenta de la SEPA, i David Herrera, vicepresident de la SEPA