Quina és la tendència que es preveu en els preus dels llibres de text per a aquest curs?
L’any passat va haver-hi una reculada mitjana del 0,5%. Per a aquest curs estimem que la pujada estarà al voltant d’un 2%, és a dir, continuarem per sota de l’IPC. El sector del llibre és conscient de la despesa que suposa per a les famílies la “tornada a l’escola” i els últims deu anys mai ha estat un producte inflacionista.
Quina opinió té el sector editorial de les polítiques de gratuïtat de llibres de text?
No són rellevants les polítiques de gratuïtat, sinó el sistema que trien les administracions per implantar-les i la manera com s’aplica. El préstec de llibres, més que un model de gratuïtat és un sistema de reutilització i les ajudes directes el que fan és repartir el pressupost disponible entre els qui més ho necessiten. ANELE està oberta a col.laborar amb totes les administracions, sigui quin sigui el sistema que apliquin, però entenem que les beques directes són la solució més equitativa i solidària que es pot adoptar per a ajudar les famílies.
Comporta algun desavantatge per als alumnes el fet de no tenir els llibres en propietat?
Els llibres de text són un material de treball personal i la seva utilitat fonamental es troba en l’ús individual que es fa del recurs educatiu, de la manera més convenient per a cada alumne. El subratllat, l’esquematització de continguts o la resolució d’activitats en el llibre de text formen part de les tècniques d’estudi que ajuden a aprendre. Per això, des del punt de vista pedagògic, pensem que el sistema de préstec i reutilització no és el sistema més idoni per a l’estudiant.
Com repercuteix en les llars la no permanència dels llibres de text una vegada finalitzat el curs?
Ens preocupa que les polítiques de gratuïtat generin una impressió a la població que tot és de franc. No valorar el llibre, la creació o els drets d’autor és una política nefasta que fa un dany enorme i que perjudica allò més identitari del nostre país, que és el nostre patrimoni cultural.
Tot i això, el préstec de llibres ha existit sempre per la reutilització entre germans o l’intercanvi amb amics.
Entre el 20% i el 24% dels alumnes reutilitzen els llibres que reben d’altres membres de les famílies, d’amics o coneguts, però no és el mateix aquest percentatge, que es dóna de manera natural, que instaurar un sistema oficial basat en el préstec. El sector editorial a Espanya representa prop de l’1% del PIB i genera prop de 36.000 llocs de treball directes. Les polítiques que van en contra del sector són perjudicials, no solament perquè van en detriment de la qualitat dels recursos, sinó també perquè afecten un sistema estratègic per a la cultura i l’economia del nostre país.
Aquestes polítiques van en contra de la llibertat de preus que regeix en el mercat?
Aquesta és una de les incoherències que ens trobem en el sector. No té sentit que es promulgui una llei en la qual es fa una aposta decidida per un règim de preus lliures i que sigui la mateixa administració, que defensa aquesta llei, la que no la respecti i marqui quantitats limitades a subvencionar, que al final es converteixen en preus encoberts. Això és inconsistent i vulnera la legalitat de forma manifesta.
Quin lloc ocupa el llibre de text en l’activitat docent diària?
Els resultats dels estudis de la Universitat de Santiago de Compostel.la sobre com es percep el sistema de préstec de llibres en diverses comunitats on està implantat aquest model són molt significatius. Segons aquests informes, els professors i els equips directius valoren com a recurs educatiu fonamental els materials elaborats per les empreses editorials. És a dir, el llibre de text és el nucli central de l’activitat docent i té un pes molt fort en la programació escolar. Això no significa que sigui l’únic recurs, hi ha molts professors que elaboren el seu propi material i utilitzen altres complements a les aules, però des del punt de vista didàctic, el llibre de text és el principal referent.
Quina és la situació actual de l’edició digital de llibres de text al nostre país?
Fa més de deu anys que el sector editorial produeix continguts digitals complementaris. Però el pupitre digital necessita el suport de quatre potes per a poder sostenir-se: formació completa del professorat, dotació de recursos suficients, connectivitat de qualitat i continguts educatius digitals, que és el que depèn de nosaltres. Podem produir milers de productes, però el problema és que no es poden utilitzar de manera adequada perquè no es disposa de la infraestructura suficient als centres.