Nictúria: quan el desig d'orinar interromp el son
Dormir plàcidament és un somni impossible quan se sofreix de nictúria. Un símptoma molt molest que redueix tant la qualitat del son com la qualitat de vida i que, a més, augmenta el risc de sofrir caigudes nocturnes, sobretot si els qui la pateixen són persones d’edat avançada. La nictúria, o l’acció de despertar-se de nit amb ganes d’orinar un mínim de dues vegades, afecta sobretot la població masculina: set homes la sofreixen per cada tres dones, i és més habitual en persones d’edat avançada. La Unitat d’Urodinàmia del Centre Mèdic Teknon, de Barcelona, estima que a partir dels 70 anys el 60% dels homes la sofreixen, mentre que per sota dels 30 afecta menys del 5%. En vista del nombre creixent de població afectada, un nou mètode permet diagnosticar amb fiabilitat aquest incòmode hàbit nocturn per posar-hi tractament.
Lluny de treure-li importància, l’interès per aquest símptoma entre la comunitat científica ha crescut els últims anys motivat pel temor que pugui provocar altres problemes de salut com els trastorns del son i les caigudes en ancians. Cal tenir en compte que la Societat Internacional de Continència (ICS) considera nictúria el fet de llevar-se almenys dues vegades durant la nit per orinar. El pacient es desperta perquè té ganes de buidar la bufeta i, una vegada que acaba, torna a adormir-se. És habitual que es llevi de forma voluntària per anar al lavabo, per la qual cosa no s’ha de confondre amb les pèrdues d’orina característics de l’enuresi infantil ni de la incontinència.
Són moltes les persones que pensen que és una afecció inevitable, pròpia de l’envelliment, raó per la qual no n’informen el seu metge. Tot i això, en la pràctica, una de cada 5 o 6 persones joves de tots dos sexes es desperten per orinar més de dues vegades de nit i, fins i tot, alguns estudis comencen a assenyalar que les dones joves són més proclius a patir de nictúria. De fet, hi ha situacions especials, com l’embaràs, que poden afavorir-la.
En l’actualitat, també s’analitzen altres factors que podrien conduir a la nictúria. En aquest sentit, un estudi elaborat al Centre Mèdic de la Universitat de Loyola, d’Illionis (EUA), en més de 2.000 dones, ha revelat que patir nictúria en la infància pot ser un predictor de nictúria en l’etapa adulta. Una altra investigació de la Universitat de Tampere (Finlàndia), recollida a “The Journal of Urology”, ha relacionat l’obesitat amb un increment del risc de nictúria, mentre que encara no és clar que alguns hàbits nocius, com el consum de tabac, d’alcohol o de cafè, puguin afavorir-la.
La nictúria pot originar-se per les causes següents: tenir la pròstata o la bufeta afectades o produir líquids en excés. El problema prostàtic que condueix cap a aquest molest símptoma és una lesió en el teixit de la pròstata que obstrueix la sortida d’orina cap a la bufeta i impedeix que aquesta es buidi per complet. Com que hi queda un residu d’orina, es tenen més ganes d’orinar durant la nit. En canvi, quan el problema es localitza en la bufeta, la raó és que aquesta pot ser molt petita (per la qual cosa s’ha de buidar més sovint) o ser hiperactiva.
No obstant això, hi ha persones que no tenen afecció de les vies urinàries però que produeixen un excés d’orina durant la nit (poliúria nocturna), perquè consumeixen molts líquids o bé durant el sopar o poc abans d’anar al llit. Algunes malalties com la diabetis, l’apnea del son, la deficiència d’estrògens, l’esclerosi múltiple, la insuficiència renal o la insuficiència cardíaca (per la qual es prenen fàrmacs diürètics) també provoquen aquest efecte, tal com subratlla un estudi elaborat a l’Hospital Universitari Erasme, de Brussel.les (Bèlgica), i publicat a “European Urology Supplements”.
La nictúria s’ha començat a estudiar de forma específica des de fa poc temps gràcies a una nova prova diagnòstica, la fluxometria, que mesura la quantitat d’orina que s’expel.leix en un segon, la força del raig, la durada i el fluix intermitent. Per a fer-se-la, el pacient ha d’ingressar una nit a l’hospital. Durant aquest temps, l’aparell de fluxometria es manté en funcionament a tothora. Així, quan la persona sent ganes de buidar la bufeta, només ha de prémer un botó perquè quedi registrada l’hora exacta de la micció i orinar en un recipient especial que permet conèixer la quantitat exacta d’orina que vessa. Es tracta d’un sistema de mesurament continu que registra totes les dades del pacient en un ordinador, dissenyat per a l’Estudi Nictúria (Nictúria Study), una iniciativa de l’equip d’Emilio Batista, del Centre Mèdic Teknon, de Barcelona.
Fins ara, per detectar la nictúria els pacients feien servir un diari miccional. L’avantatge de la fluxometria és que permet registrar les dades de forma objectiva. La part negativa és que és una prova nova, no està coberta per la Seguretat Social i només s’efectua en aquest hospital de Barcelona.
L'impacte de la nictúria
L’Estudi Nictúria ha diagnosticat aquest símptoma, mitjançant la fluxometria, en 40 pacients voluntaris fins avui. El treball es va iniciar el 2007 i en l’actualitat ja ha revelat conclusions importants:
- Percepció errònia del problema: la fluxometria ha desvelat que més del 50% dels pacients no encerten en el nombre de vegades que es lleven durant la nit. Sobreestimen les que van a orinar i diuen que es desperten amb aquesta finalitat entre 1 i 1,5 vegades més de les que en realitat ho fan.
- Deteriorament de la qualitat de vida: la nictúria té un fort impacte en la qualitat de vida en el 15% dels pacients. Ara, amb un seguiment més alt, el 30% dels pacients ho confirmen ja que diuen acusar un gran cansament i trobar-se mancats d’energia per a fer activitat física.
- Repercussió en el son: el 95% dels afectats es lleven durant la primera meitat de la nit per orinar. S’ha demostrat que les persones que es desperten durant la primera part de la nit poden desenvolupar trastorns del son més greus, com l’insomni, amb conseqüències l’endemà, com ara l’adormiment i la fatiga diürns, mal humor i un menor rendiment.
- Risc de caigudes: la nictúria també comporta un risc més gran de caigudes i de fractures en persones d’edat avançada, perquè es lleven endormiscades, amb poca llum i probablement després d’haver pres algun fàrmac que pot alterar els seus reflexos.
/imgs/20101101/salud2-5.jpg
Restringir el consum de líquids mitjançant l’adopció de certs hàbits, com ara beure poca quantitat abans d’anar al llit i evitar picar després de sopar.- Sopar al més aviat possible, sobre les set o les vuit del vespre. El sopar ha de separar-se al màxim de l’hora d’anar a dormir.
- Per sopar, evitar prendre aliments com sopes, verdures o fruites, que contenen molta aigua.
- En comptes d’això, prendre altres aliments més sòlids com una truita o pa.
- Si s’han ingerit aliments molt rics en líquids o s’ha begut molt, retardar mitja hora o una hora el moment d’anar al llit.
- Evitar beure cada vegada que es llevi per orinar.
- Anar a dormir amb l’organisme al més buit possible.
Font: Emilio Batista, coordinador de la Unitat d’Urodinàmia del Centre Mèdic Teknon, de Barcelona, i president de l’Associació Continència