Comunitats de propietaris: quant he de pagar de quota?

D'acord amb la Llei de Propietat Horitzontal, el més habitual és que cada propietari pagui una quota diferent segons l'altura de l'immoble, l'emplaçament i la superfície
1 Novembre de 2010
Img eco domestica listado 409

Comunitats de propietaris: quant he de pagar de quota?

/imgs/20101101/eco-domestica1.jpg
És una de les despeses fixes que es tenen molt en compte en totes les economies domèstiques. No importa la modalitat: mensual, trimestral, semestral o anual, els propietaris de pisos i baixos tenen assignada una quota de participació, en relació amb el total de l’immoble, que és la que determina l’import de la quota de comunitat per fer front a les despeses comunes, a les despeses extraordinàries o derrames. Aquesta quota també es té en compte en situacions més favorables, com ara la venda de propietats comunes -l’habitatge del porter- , el rebut de rendes mensuals pel seu arrendament o, per exemple, la recepció d’una indemnització per cedir espais comuns a l’Ajuntament. Ara bé, encara que en principi no hauria d’haver-hi cap problema, són molts els propietaris que no estan d’acord amb la quota que paguen. Això genera malestar entre els veïns i nombroses dificultats per iniciar obres que moltes vegades no poden esperar.

On i com es fixa la quota?

/imgs/20101101/eco-domestica2.jpg
La quota de participació s’estableix en el mateix “títol”, tal com resa la Llei de Propietat Horitzontal. Es refereix al títol constitutiu de la propietat. I perquè el propietari d’un edifici comenci a regir-se per les normes i el règim de la propietat horitzontal es requereix que l’amo únic de l’immoble, el constructor- promotor o tots els propietaris dels diferents pisos i locals, de forma unànime, elaborin el títol constitutiu en el qual, juntament amb la descripció de l’edifici, dels seus elements comuns i elements privatius, s’assenyali la quota de participació de cadascun dels pisos i locals.

Són, per tant, diversos els documents que es necessiten: d’una banda, el que descriu la totalitat de l’immoble -rep el nom de títol constitutiu de la propietat horitzontal-; i de l’altra, documents individuals de cada habitatge, com les escriptures de cada pis i local on s’indica la quota concreta de participació en els elements comuns.

Com es modifica la quota?

Per acord unànime de la junta de propietaris.


I si s’adopta un acord per a escometre una obra o un servei alliberant algun habitatge o local de fer aquesta contribució, els altres com paguen?

S’hauran d’adaptar les quotes entre la resta de pagadors perquè la seva suma aconsegueixi el 100%.


Per exemple?

/imgs/20101101/eco-domestica3.jpgUn immoble té 100 enters, però, per exemple, es decideix per unanimitat que per a la instal.lació d’un ascensor a la comunitat els baixos comercials no han d’assumir aquest cost. Sempre que aquests sumin un 20 %, la despesa es calcularà mitjançant l’aplicació d’una regla de tres per reconvertir el 80 % dels propietaris d’habitatges en un 100%.

Exemple: Una comunitat de 10 habitatges i 4 locals en què cada habitatge té una quota del 8 % i cada local el 5%; s’hi aplica la regla següent:

10 habitatges x 8 % = 80%
4 locals x 5 % = 20 %
Les despeses han de ser abonades al 100% solament pels habitatges que sumen un 80%
80 ———– 100 8 ———— x x = 800/80 = 10%

Aquesta és la quota rectificada per a pagar les despeses exclusivament pels habitatges. Cada habitatge passa a contribuir un 10% en comptes d’un 8 % per a aquest servei concret.

Els habitatges paguen a parts iguals?

En l’exemple anterior sí, però el més habitual és que cada habitatge tingui una quota diferent i pròpia, adaptada a la seva altura, a l’emplaçament i a la superfície.

Però en moltes comunitats els propietaris paguen quantitats idèntiques.

És possible pactar el pagament de despeses a parts iguals per unanimitat, però l’experiència demostra que a llarg termini genera un gran descontent que afecta l’harmonia i la convivència diària de la comunitat de veïns.

Si ja existeix aquest acord però així i tot es vol pagar d’acord amb la quota que correspongui, quins són els passos que s’han de seguir?

S’ha d’acordar per unanimitat en la junta de propietaris. Això sí, cal preveure que el canvi beneficiarà uns veïns i en perjudicarà uns altres, per la qual cosa poden sorgir dificultats per a aconseguir la unanimitat.

Si en una comunitat un propietari es queixa que estan mal calculades les quotes perquè les quantitats coincideixen en pisos amb grans diferències de superfície, què es pot fer?

És recomanable consultar-ho a un aparellador o un arquitecte. Aquests professionals poden resoldre els dubtes respecte del càlcul correcte de les quotes en el títol, d’acord amb els criteris legals de superfície útil, emplaçament interior o exterior i situació.

I si la comunitat no fa res per corregir aquesta situació, el veí es pot negar a pagar les seves quotes?

No, ha de seguir complint amb la seva obligació de contribuir a les despeses comunes d’acord amb la seva quota actual. Sempre pot sol.licitar un informe tècnic sobre aquest tema i, una vegada obtingut i estudiat, demanar al president de la comunitat de veïns que inclogui aquesta qüestió en l’ordre del dia de la propera junta o que convoqui una junta extraordinària. Si no obté resultat, convé anar a un advocat.


Un propietari ha sol.licitat un permís a la comunitat per dividir un habitatge en dos; com afectaria aquesta situació al pagament de les quotes?

En aquest cas es requereix l’aprovació unànime de la junta de propietaris, responsable de fixar la quantitat corresponent a les quotes per als nous pisos, sense que per això es modifiquin les quotes de la resta de propietats.

Quines són les obligacions dels propietaris?
  1. Respectar les instal.lacions generals de la comunitat i altres elements comuns (façanes, terrasses, balconades, portal, escales, patis, antenes col.lectives…)
  2. Mantenir en bon estat de conservació el seu propi pis, en termes que no perjudiquin la comunitat o els altres propietaris.
  3. Permetre l’accés a l’habitatge quan sigui necessari fer una reparació d’un element comú i consentir les obres; per exemple, si per arreglar les canonades generals de l’edifico cal picar les parets del bany o el terra de l’habitatge d’un veí, aquest no s’hi pot negar. D’altra banda, el cost de reparar les parets del seu bany i l’enrajolat es farà a càrrec de la comunitat. A més, els veïns també han de permetre servituds: un dels casos més freqüents és el d’un local que ha de cedir espais per a la instal.lació d’un ascensor nou, si la instal.lació d’ascensor ha estat degudament aprovada en junta i a canvi d’una indemnització per danys i perjudicis.
  4. Contribuir, d’acord amb el que s’estableix en la quota de participació o en els pactes, a les despeses generals per al sosteniment adequat de l’immoble. En l’escriptura de compravenda, el venedor ha de declarar estar al corrent en el pagament de les despeses de comunitat o expressar la quantitat deguda. També ha d’aportar en aquest moment un certificat en què constin aquestes afirmacions. Sense aquest certificat no es podrà atorgar l’escriptura, tret que fos expressament exonerat d’aquesta obligació pel comprador.
  5. Ajudar en la dotació del fons de reserva per atendre obres de conservació i reparació de la finca. En cap cas el fons de reserva pot estar dotat amb una quantitat inferior al 5 % del seu últim pressupost ordinari.
  6. Informar qui exerceixi les funcions de secretari de la comunitat de la ubicació del seu domicili a Espanya amb la finalitat de tenir una adreça on enviar citacions i notificacions. A falta d’aquesta comunicació es tindrà per domicili el pis o local de la pròpia comunitat.
  7. Comunicar al president i administrador el canvi de titularitat de l’habitatge o local.