Digue'm com estudies i et diré si aproves
Invisibles durant bona part del curs acadèmic, els exàmens esdevenen una autèntica obsessió per als estudiants durant els mesos que van del febrer al juny. Al nostre país, gairebé dos milions d’alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), 618.000 estudiants de batxillerat i 1.300.000 universitaris posaran a prova els coneixements que han adquirit al llarg del curs. Nervis, ansietat, fins i tot pànic i estrès són convidats no desitjats aquests dies a les habitacions juvenils de moltes cases. La por de suspendre, de no tenir el temps necessari per a preparar tot el temari o de “quedar-se en blanc” en el moment crucial assalta i preocupa nombrosos estudiants, i també els seus pares. Una angoixa que no és del tot negativa ja que, diuen els psicòlegs, aquest formigueig de nervis que ataca els alumnes quan preparen avaluacions o exàmens potència les facultats intel·lectuals i els ajuda a millorar el rendiment. El problema sorgeix quan aquesta lleu tensió dóna pas a l’ansietat, i aquesta acaba derrotant l’estudiant. Es tracta d’evitar-ho. I es pot evitar seguint els consells dels educadors i psicòlegs d’EROSKI CONSUMER que, a l’escola en línia “Aprendre a Aprendre?” (http://escuelas.consumer.es/web/es/aprender_a_aprender/) recomanen posar en pràctica hàbits que ajuden a millorar l’estudi no solament el dia anterior a l’examen, sinó durant els mesos precedents. Perquè, segons indiquen, «és una qüestió d’actitud». Això sí, actitud però amb mètode i clavant els colzes, perquè encara que les noves tecnologies ajudin i facilitin algunes tasques, com ara l’accés a la informació, no hi ha fórmules que permetin superar els exàmens sense estudiar, ni tan sols estudiant només una mica. Estudiar molt i bé és el millor mètode perquè la falta de confiança es transformi en seguretat, que és l’antídot més eficaç per a enfrontar-se sense por a qualsevol examen.
Més enllà de l’edat de l’estudiant o de la magnitud de l’examen, la primera regla d’or que cal interioritzar és comprendre tot el que s’estudia. A més que en general és poc útil, de poc serveix aprendre-s’ho tot de memòria sense entendre pràcticament no res, perquè el pànic es pot apoderar de l’estudiant en el moment que s’oblidi d’una paraula o d’una frase que faci perdre sentit a un contingut après de memòria. La informació es desordenarà i l’alumne es mostrarà incapaç de contestar la pregunta de l’examen o cometrà errors grossos que delataran el seu desconeixement de la matèria.
Per fer-nos una idea general dels continguts, el millor és fer una lectura ràpida i atenta del tema o el text que s’ha d’estudiar.
A continuació, una segona lectura, més analítica i en la qual se subratllaran les idees i les dades fonamentals.
És el moment de fer un esquema que serveixi de base per a fer un resum del tema, i que serà el que s’estudiarà en profunditat i es desenvoluparà de forma oral o per escrit. Així, s’interioritza la informació lògica i visual de la matèria.
L’esquema s’assembla a una fotografia de l’estructura del tema que s’ha d’estudiar amb les seves idees principals i secundàries, mentre que el resum és l’eina que permet relacionar aquestes idees. A més, quan s’elabora i s’estudia el resum, la persona s’acostuma a redactar els continguts sense oblidar cap dada important.
Si aquesta tasca es fa al llarg de l’avaluació o del quadrimestre, resultarà més fàcil i ràpid assimilar i memoritzar els continguts.
Temps i planificació. El primer en què ha de pensar tot estudiant quan comença el curs, o en els mesos previs a la realització de l’examen, és a organitzar la matèria i a fixar terminis viables per a enfrontar-s’hi comptant amb una planificació diària d’estudi. Caure en l’error de deixar tot el temari per a estudiar-lo els dies anteriors o, fins i tot, per a la vespra acaba passant factura. Per això, el temps és el millor company d’estudis, ja que permet posar en pràctica les tècniques d’aprenentatge més adequades. És el que s’anomena aprendre amb mètode.
No tot és estudiar
A més d’estudiar al màxim per preparar l’examen, s’ha de prestar atenció a un parell de qüestions que poden contribuir decisivament a aconseguir una bona qualificació en l’examen:
Assistir a classe i prestar atenció a les explicacions del professor és més útil que preguntar després als companys que han atès. Amb això, l’estudiant no solament serà capaç de crear uns apunts de qualitat, sinó que també podrà detectar els punts en què el docent posa una insistència especial i que són els que més possibilitats tenen de sortir a l’examen.
És convenient, a més, interessar-se pels costums del professor quan programa un examen: la seva forma de qualificació, el que més valora i el que més penalitza, si tendeix a repetir preguntes d’exàmens anteriors, si es decanta per un exercici en forma de test o pel tradicional…
Per complir la planificació diària d’aprenentatge, l’estudiant s’ha de marcar un ritme d’estudi suficient i constant. Estudiar intensament durant cinc o sis hores un dia i no tornar a tocar els llibres fins al cap d’una setmana no és una bona estratègia. Un bon ritme de treball s’aconsegueix estudiant cada jornada i, si és possible, sense esperar a la nit. Els experts ho aconsellen així, ja que l’estudiant està més despert. Recalquen que no és convenient estudiar de nit. D’una banda, es rendeix menys perquè el nostre organisme està acostumat a descansar a aquestes hores. D’una altra, a l’endemà l’estudiant estarà esgotat i necessitarà dormir almenys durant part del dia, per la qual cosa l’hàbit d’estudi es frena i no resulta eficaç.
Quan s’organitzen les sessions d’estudi, cal tenir en compte els descansos, sempre necessaris. Hi ha especialistes que recomanen descansar cinc minuts per cada hora d’estudi, mentre que altres proposen que aquests petits períodes de descans es vagin acumulant al llarg del matí o de la tarda i que se’n gaudeixi en un petit parèntesi a mitjan sessió. Si la rutina d’estudi comença a les vuit i mitja del matí i acaba a les dues, la pausa seria a les 11:30 i duraria 30 minuts. De totes maneres, és el mateix estudiant qui ha d’establir el seu propi mètode d’estudi. Ara bé, convé estudiar sempre a la mateixa hora.
No es tracta de passar-se hores i hores a l’habitació d’estudi o biblioteca, sinó de ser eficient i aprofitar-les al màxim. No solament són recomanables les petites pauses per a aclarir el cap i prendre noves forces per a les sessions següents, sinó que convé reservar per a després del temps d’estudi una mica de força anímica i fins i tot física, si és el cas, per a destinar-la a una activitat agradable que ajudi a la relaxació i a la desconnexió. Sortir a fer un passeig, practicar esport o xerrar amb els amics són algunes opcions vàlides.
Una alimentació ben plantejada i planificada ajuda que el rendiment acadèmic de l’estudiant millori. En època d’exàmens es produeix un gran desgast físic i psíquic que pot reduir la concentració. La massa cerebral representa entre un 2% i un 3% del pes corporal, però consumeix fins a un 20% de l’energia que proporciona la ingesta d’aliments. No per això els estudiants han d’augmentar el nombre de calories en el seu menú, sinó cuidar que inclogui els nutrients necessaris. Les vitamines del grup B -presents sobretot en la fruita, les verdures, els llegums-, la vitamina E -en els cereals i la fruita seca-, i les sals minerals com el potassi, el magnesi i el zinc, a més dels oligoelements -liti, silici, seleni i crom- s’han d’incloure en la dieta. La seva presa es vincula amb la capacitat de concentració, la memòria, el rendiment intel·lectual i fins i tot, en alguns casos, l’estat d’ànim. Si es desitja prendre vitamines addicionals convé que estiguin recomanades per un especialista i s’ha de recordar que només se n’obtindran resultats després de períodes de tractament de, com a mínim, unes setmanes, i no a curt termini.
Perquè la dieta de l’estudiant contribueixi que els resultats de l’examen siguin millors, cal començar el dia amb un desdejuni complet, no amb un cafè o un got de llet sense acompanyament.
Els nutricionistes d’EROSKI CONSUMER aconsellen distribuir la dieta, en època d’exàmens, en cinc preses: desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar. En els àpats principals no faltaran els llegums, el peix, la carn, els ous i els vegetals verds. A manera d’aperitiu convé prendre derivats lactis, fruita, cereals i fruita seca. Malgrat que és un costum molt arrelat, s’ha d’evitar el consum excessiu de cafè o de begudes amb cafeïna.