Com cal triar el psicoterapeuta
Un de cada cinc espanyols sofreix símptomes relacionats amb trastorns mentals. Altres problemes d’inseguretat, timidesa o son, sense arribar a ser patològics, comporten incomoditat, quan no patiment, a un nombre encara més gran de ciutadans. Per a tots ells, l’ajuda professional és un recurs que ha deixat de ser tabú. El temor, els prejudicis i l’associació del recurs al psicòleg o psiquiatre amb la bogeria han perdut força. N’augmenta la demanda i també se n’incrementa l’oferta. Per això, el primer pas és escollir el psicoterapeuta adequat que encerti el model de tractament.
Un psicoterapeuta és un professional de la salut mental (psicòleg o psiquiatre) que està preparat per fer un tractament psicològic. Però la primera pregunta que moltes persones no saben respondre és: Necessito anar a la seva consulta? L’Associació Americana de Psicologia (APA) recomana fer-ho si es té la sensació aclaparadora i prolongada d’indefensió i tristesa, que els problemes no milloren malgrat els esforços, si resulta complicat portar a terme les activitats quotidianes, s’està nerviós de manera constant o es cometen accions nocives per a un mateix o per als altres.
S’entén com un tractament psicoterapèutic la intervenció professional basada en tècniques psicològiques. Aquestes busquen eliminar el patiment de l’afectat i ensenyar-li les habilitats adequades per a afrontar els diversos problemes de la vida quotidiana. Un individu (infant, adolescent o adult) acudeix al psicoterapeuta per depressió, ansietat, obsessions, falta d’habilitats socials o problemes sexuals. Però també hi sol·licita ajuda una parella amb alts i baixos en la seva relació o uns pares que necessiten consell o tractament per al fill. La teràpia pot ser individual, de parella, en grup o familiar.
En la primera visita, convé plantejar tots els dubtes a l’especialista. S’ha de tenir clar què es pot esperar de la teràpia, quant pot durar i, fins i tot, quin és el preu. En l’actualitat, mútues de serveis i assegurances mèdiques de salut inclouen diverses consultes gratuïtes o a un preu rebaixat. Triar un psicoterapeuta entre els professionals que col·laboren amb la mútua és una possibilitat de contactar a un preu mòdic. Una altra opció és acudir als serveis sanitaris de la Seguretat Social. Les sessions de psicoteràpia dirigides per psicòlegs són un servei més, sempre que les prescrigui un psiquiatre.
L’afectat ha de saber que el psicoterapeuta l’ajudarà a superar els problemes, però la teràpia es basa en el treball conjunt. Gràcies a l’assessorament de l’expert, el pacient aprendrà a conèixer-se millor, a canviar els aspectes de la seva vida que no li agraden i a sentir-se més autònom. En principi, tots els models de tractament són adequats per a qualsevol persona, per bé que en el cas d’alguns trastorns molt concrets és preferible buscar un professional especialitzat en aquell àmbit que conegui el tractament més apropiat.
La teràpia busca eliminar el patiment de l’afectat i ensenyar-li habilitats adequades per a afrontar els problemes de la vida quotidiana.
Una vegada que s’ha pres la decisió d’acudir al psicoterapeuta, arriba la pregunta: Quin és més convenient? Moltes persones opten per preguntar a algun amic o conegut, però és important tenir en compte que, a banda de les aptituds de l’especialista, hi ha diferents models psicoterapèutics. Cada teràpia parteix de teories diferents sobre els problemes psicològics.
Els tractaments més rellevants són els cognitivoconductuals, els psicoanalítics, les teràpies humanistes i les sistèmiques, amb les diferents orientacions corresponents. Els col·legis oficials de psicòlegs disposen sovint d’un servei d’assessorament per a resoldre dubtes sobre les diferents psicoteràpies. Els preus de les sessions oscil·len de 40 a 90 euros.
L’objectiu princiapl de les teràpies cognitivoconductuals és identificar els pensaments distorsionadors per contrastar-los amb la realitat i substituir-los per idees més adaptatives. També es coneix com a reestructuració cognitiva i se centra a crear habilitats perquè el pacient pugui interpretar de manera més racional la seva realitat i sigui capaç d’encarar-se amb els seus problemes. En aquesta teràpia, després de l’entrevista clínica, es decideix el pla de treball.
Per norma general, es fa una sessió per setmana i tot el tractament dura entre sis i set mesos. Aquest model és considerat com un dels més directius: és el psicoterapeuta qui marca les pautes d’acció que ha de seguir el pacient.
Aquest tractament persegueix fer conscient l’inconscient. I què és l’inconscient? Tots els factors que influeixen en els sentiments, els pensaments i les conductes sense que la persona en sigui conscient. La persona que inicia una psicoanàlisi troba una relació amb l’especialista, que li permetrà explorar els seus conflictes per sentir-se millor i canviar les conductes que cregui necessari modificar. Aquest model és molt poc directiu i nombroses persones creuen que els beneficis d’aquesta teràpia arriben després d’anys de tractament. Tanmateix, els efectes es perceben aviat. Disminueix l’angoixa, milloren altres símptomes… Però és necessari, com a mínim, un any de tractament perquè la millora s’estabilitzi i el pacient s’independitzi del psicoanalista. La freqüència habitual és una sessió per setmana de 40-50 minuts.
Les teràpies sistèmiques parteixen de la base que els problemes psicològics estan molt influïts per la relació de l’individu amb les persones significatives del seu entorn. En aquestes teràpies s’intenta convocar les persones més properes i significatives, com els pares, els amics, la parella, etc. Ara bé, no és necessari que hi vagin. Si no és possible, es treballa d’una manera simbòlica amb tècniques com la cadira buida, que consisteix que el pacient imagini que en una cadira s’asseu la persona amb qui té un conflicte perquè l’hi verbalitzi. Les teràpies, adequades per a qualsevol problema, estan indicades de manera especial per a problemes, actuals o passats, de parella o de família.
La psicologia humanista va sorgir en la dècada de 1960 com una reacció al conductisme i la psicoanàlisi, els dos grans models imperants en aquella època. Diverses teràpies o tècniques formen part d’aquest model. Una de les més conegudes és la Gestalt, que té com a objectiu la satisfacció de la necessitat no resolta mitjançant la identificació dels “autosabotatges” que es provoca una persona per allunyar-se del seu objectiu. Però no és l’única. També hi destaquen l’anàlisi transaccional, la bioenergètica -en la qual es treballa molt el cos- i la teràpia humanista integrativa, que té com a objectiu que el pacient elabori un duel terapèutic del seu conflicte, que pot ser una ruptura, una relació malaltissa amb el treball, etc. Aquesta teràpia dura, com a mínim, un any.