Barcelona es manté com la capital amb l'IBI més car
Una vegada a l’any, la butxaca dels propietaris de pisos i cases rep una visita que no suscita precisament entusiasme. La protagonitza un rebut que respon al nom d’Impost de Béns Immobles (IBI). L’escassa alegria que genera en l’economia familiar es deu al fet que exigeix un desemborsament considerable. Tan considerable que un de cada sis euros dels gairebé 53.000 milions recaptats pels ajuntaments espanyols el 2008 prové d’aquesta taxa. Però aquesta butxaca sofreix més o menys en funció de la ciutat on es troba l’habitatge. Així ho ha constatat EROSKI CONSUMER després de comparar la quantia de l’impost que ha pagat el 2010 una família definida convencionalment com a classe benestant o alta, una altra de classe mitjana (la més nombrosa al nostre país) i una tercera amb menys recursos econòmics, anomenada classe baixa. Totes aquestes residents en un pis característic (superfície, qualitat de construcció, zona de la ciutat) del seu nivell economicosocial en 18 capitals: Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria.
Les dades són eloqüents: una família de classe mitjana (a la qual es va assignar, a tall de simulació, un pis de 100 metres quadrats) a Barcelona paga 589 euros a l’any en concepte d’IBI (78 euros més que en un estudi semblant elaborat per EROSKI CONSUMER el 2006), mentre que a Burgos ha de desemborsar una tercera part d’aquest import, 181 euros (32 euros més que fa quatre anys). A més, la taxa de la ciutat comtal duplica la del 80% de les ciutats seleccionades per a aquest estudi i que van facilitar dades a la revista.
També Madrid fixa amb els seus 429 euros el segon IBI més car de les 18 ciutats comparades per a aquest habitatge de segment mitjà, però a molta distància de la capital catalana. Encara que el 2006 es cobrava a la capital espanyola la meitat que a la ciutat comtal, en quatre anys, s’ha produït un increment de gairebé el 70% en el rebut de l’IBI, l’evolució més destacada de l’estudi. Això es deu a dos factors: en primer lloc, el tipus impositiu ha pujat en quatre anys un 12%; i en segon lloc, la resta d’increment de la quota es justifica per la incorporació gradual de l’increment de valor derivat de la revisió cadastral. A més de Burgos, la fiscalitat menys onerosa per a aquest tipus d’habitatge, inferior a 260 euros, es va trobar a la Corunya, Màlaga, Múrcia, Pamplona, Saragossa, València i Valladolid.
D’altra banda, Sant Sebastià fixa, amb els seus 363 euros, el tercer IBI més car per a les famílies de classe mitjana de les 18 ciutats comparades, seguida de Vitòria, amb 335 euros (tenint en compte que, a la capital alabesa, s’han pres com a referència valors cadastrals mitjans de tres barris de la ciutat, Ensanche, Coronación i Adurza). Per acabar amb les famílies de classe mitjana, les d’Alacant, Bilbao, Còrdova i Oviedo paguen una quota d’IBI intermèdia, entre 270 i 300 euros, sempre parlant del pis tipus utilitzat en l’informe per a aquestes llars.
Quant a l’habitatge de les famílies de classe baixa (superfície de 83 metres quadrats), la capital alabesa lidera la llista amb la quota d’IBI més alta, 325 euros. La segona en la llista és Barcelona, com ja va passar el 2006 (en aquest segment es paguen 238 euros, 35 euros més que fa quatre anys). El desemborsament a la capital catalana és el doble del que es fa a Valladolid, Pamplona, Oviedo, Burgos i Bilbao (en totes, una mica menys de 115 euros) i vuit vegades més que a Múrcia.
Per calcular l’impost d’habitatge que paguen les famílies d’economia benestant s’ha comprovat el que correspondria a un pis de 155 metres quadrats en una zona elegant i cèntrica de les 18 ciutats. L’anàlisi, igual que el 2006, revela que València és la capital on es paga una quota més alta, 1.275 euros, un 43% més que a Madrid (894 euros) i gairebé el triple que a la Corunya (442 euros) per un habitatge de característiques molt semblants. La quota que es paga a Barcelona és, de nou com el 2006, la segona més cara, 1.258 euros. Les ciutats amb el pagament d’IBI més baix per a les famílies amb rendes més altes són Vitòria, Oviedo, Saragossa, Múrcia, Pamplona, la Corunya i Burgos (entre 442 euros i 597 euros).
Molt poc o no res sabem dels drets que tenim a l’hora de pagar els nostres imposts i, especialment, l’Impost sobre Béns Immobles. En aquest sentit, però, el contribuent té dret:
- Que en el Cadastre figurin degudament descrits, amb les característiques físiques, jurídiques i econòmiques corresponents, tots els immobles dels quals sigui titular.
- Que les seves propietats es trobin correctament valorades d’acord amb la Llei.
- Que se li notifiqui, en temps i forma adequats, els valors cadastrals dels béns immobles dels quals sigui titular, resultants dels processos de valoració col
Com es calcula la quota de l'IBI?
La quota que finalment paga el ciutadà en concepte d’IBI depèn de dues variables: el valor cadastral (el valor del sòl més el valor de construcció; normalment representa al voltant de la meitat del valor de mercat de l’habitatge) i el tipus impositiu o de gravamen. Per fer el càlcul de la quota íntegra que el propietari ha d’abonar cada any, es multiplica el valor cadastral per un tipus impositiu en què els mínims i els màxims estan marcats pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
El fet que els consistoris apliquin un tipus impositiu més alt o més baix no vol dir que el contribuent pagui més o menys quota d’IBI. El valor cadastral és la segona variable que intervé en el deute total que s’ha de desemborsar. Per exemple, Sant Sebastià és la ciutat amb el tipus impositiu més baix, però si analitzem el total que cal desemborsar per quota d’IBI en una família de classe mitjana, aquesta xifra arriba als 363 euros, la tercera ciutat més cara. D’altra banda, Bilbao és la capital amb el tipus impositiu més alt, però les famílies de classe mitjana paguen la meitat d’IBI que la ciutat més cara, Barcelona (292 euros enfront de 589 euros). Així mateix, cal ressenyar que a la capital biscaïna tenen el tipus de gravamen més alt perquè els seus valors cadastrals no han estat revisats des de les ponències de 1970-1978 (les ponències de valors són sistemes per a revisar i actualitzar els valors cadastrals dels immobles), amb la qual cosa no s’acosten al valor real de mercat i s’ha recorregut a la fixació d’un tipus impositiu més elevat de l’habitual.
Quan arriba una factura a casa, llegir-la pot suposar submergir-se en un mar de dubtes, en un embolic de conceptes que no fan més que confondre. El rebut és fonamental per al contribuent perquè és la unitat bàsica d’informació de què disposa. De manera que aquests són alguns dels elements que el componen i que és fonamental conèixer:
- Valor cadastral: és el valor d’un immoble. S’obté a partir de les dades del Cadastre Immobiliari i, de forma simplificada, és el valor del sòl més el valor de construcció de l’habitatge. Generalment, aquest valor s’acosta a la meitat del valor de mercat de l’habitatge.
- Base imposable: és constituïda pel valor cadastral dels béns immobles no exempts de reduccions o bonificacions.
- Base liquidable: és el resultat de practicar en la base imposable les reduccions que s’apliquen des de l’entrada en vigor d’un procediment de valoració col
Però per què any rere any s'incrementa la quota de l'IBI?
Com hem comentat més amunt, per saber si la política fiscal d’un Ajuntament en matèria d’habitatge és més o menys onerosa, l’usuari ha d’observar (a més de, per descomptat, la quota final que paga) el valor cadastral del seu habitatge i el tipus impositiu que s’hi aplica. Segons afirmen els experts en habitatge i imposts consultats per EROSKI CONSUMER, s’arriba al tipus impositiu aplicant percentatges sobre la quota i executant un càlcul dels ingressos i les despeses municipals que s’han anat recaptant. D’aquesta manera, s’entén que alguns ajuntaments incrementen en un determinat any aquest tipus impositiu en un 30%, mentre que en altres anys pràcticament no el modifiquen.
Però llavors, per què puja l’IBI si, de vegades, el tipus és el mateix que en anys anteriors? El motiu són les variacions del valor cadastral, degudes a l’evolució dels valors de mercat dels habitatges. I quines són les causes que provoquen les alteracions del valor cadastral? El valor cadastral pot variar al llarg del temps per l’evolució dels valors de mercat, la depreciació monetària, les modificacions del planejament urbanístic, el canvi d’ús de l’edificació o les alteracions físiques dels immobles per nova construcció, rehabilitació, demolició, etc.
La Llei reguladora d’hisendes locals estableix en l’article 72 que els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50% de la quota líquida de l’impost quan es tracti d’immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent. Des de la inclusió en la legislació vigent d’aquest possible recàrrec, molts ajuntaments s’han mostrat favorables a adoptar-lo. De fet, la Corunya, Barcelona, Sevilla, Vitòria i Saragossa el van incloure en els seves ordenances. El recàrrec anava des del 10% de la capital aragonesa fins al 25% de la gallega i al 50% de les altres.
No obstant això, la seva aplicació s’ha frenat i cap dels ajuntaments consultats favorables a aquest recàrrec no l’aplica, a causa de les dificultats derivades de la falta d’una definició concreta del que és un habitatge.
Quines bonificacions apliquen els ajuntaments? i taula comparativa
Famílies nombroses: obtenen un descompte en funció del nombre de fills que componen el nucli familiar i el valor cadastral de l’habitatge. El descompte no serà superior al 90% de la quota final per a pagar en la majoria de les ciutats. Pamplona és l’única de les 18 ciutats seleccionades en aquest informe on no hi ha aquest tipus de bonificació.
Habitatge de protecció oficial: També es practicarà un descompte en el rebut de l’IBI en els habitatges de protecció oficial, fins a un 50% de la quota íntegra de l’impost en totes les capitals estudiades.
Sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar: Segons les normatives específiques de cada ciutat, les famílies que instal·lin aquest tipus de sistemes per a l’autoconsum als seus habitatges obtindran una reducció de l’IBI de fins al 50% a Barcelona, Bilbao, Còrdova, Sevilla i Vitòria. A la capital madrilenya la bonificació és de fins al 40%, a Saragossa fins al 20% i a Màlaga fins al 15%.
Nivell de renda: Vitòria i Granada apliquen un descompte al rebut de l’IBI quan la unitat familiar sigui propietària d’un únic habitatge que constitueix la seva residència habitual i els seus ingressos no superin els 21.000 euros a Vitòria o no ser més d’1,5 vegades el salari mínim interprofessional (633,30 euros al mes) a Granada. Encara més, l’ajuntament d’aquesta ciutat andalusa estableix una altra condició per a percebre aquesta rebaixa: el valor cadastral de l’habitatge no pot superar els 50.000 euros.
Promoció del lloguer: Sant Sebastià i Vitòria també estableixen en les seves ordenances un 25% la primera i un 50% la segona de bonificació al propietari d’un habitatge de titularitat privada que s’aculli al “Programa d’Habitatge Buit”, un pla que pretén aconseguir que els habitatges deshabitats en l’àmbit de la Comunitat Autònoma Basca siguin posats al mercat de l’habitatge de lloguer. A Bilbao, a més, estableixen una altra bonificació del 90% de la quota de l’impost als immobles ubicats al nucli antic i rehabilitats segons un Pla Especial de Rehabilitació d’aquesta zona de la ciutat. Finalment, a Granada i Burgos s’estableix una rebaixa en el rebut de l’IBI per domiciliar el pagament d’aquest tribut: a la capital burgalesa un 2% i a la granadina un 5%.