Anar per llana i tornar esquilat
Usada com a teixit des del Neolític, la llana està arrelada en la formació de la nostra societat fins al punt que va donar origen a un dels primers organismes internacionals que encara avui conserva la seva funció i seu a Londres: el Secretariat Internacional de la Llana. La tricentenària institució és un senyal de la importància de l’obtenció i el comerç d’aquesta fibra natural que va marcar evolucions econòmiques i culturals. Sempre en moviment, com les ovelles en la seva transhumància per les carrerades, al nostre país el procés començava als camps del sud, on arribaven a l’estiu els ramats ovins. Els esquiladors obtenien el velló i aquest viatjava net cap a Flandes, on se li posava preu i prenia rumb cap als centres tèxtils. Avui el viatge ha variat, però esquilar les ovelles continua sent una obligació: l’animal pot morir si no se l’allibera del velló. No obstant això, el mercat de les fibres naturals perd terreny, raó per la qual es promou la llana com a matèria primera per a altres funcions alternatives (aïllant per a parets, absorbent industrial o part d’eines de neteja). Mentrestant, els esquiladors conserven la feina i la potencien donant testimoniatge d’un ofici necessari, precís i mil·lenari.
Des de la primeria d’abril, abans que arribi l’estiu, els esquiladors s’enfronten a un treball intens i obligat per a la salut dels animals, que han estat acostumats des de joves a enfrontar-se a la calor sense la protecció de la llana que cobreix el seu cos. Se’ls pelen els quarters posteriors, la regió de les costelles i l’espatlla. És important que el velló estigui totalment sec en el moment de l’esquilada. La llana és capaç d’absorbir quaranta vegades el seu volum, per la qual cosa uns dies abans de l’esquilada, si és necessari, es tanca el ramat sota sostre. Un esquilador completa una pelada a mà en cinc minuts.
Quan el pastor s’ajuda d’una màquina, en només dos minuts acaba l’operació. És necessari situar correctament l’animal, per a la qual cosa és travat per les potes o encaixat en un calaix amb el propòsit d’evitar que l’esquilador, que arrana per aconseguir el millor tall, el fereixi. L’animal pateix una mica d’estrès però necessita desprendre’s de la seva llana. De fet, les ovelles que arriben a adultes no posen resistència a la maniobra del nu obligat.
El tall es comença al baix ventre, es passa a les potes i després a la resta del cos, encara que aquest ordre pot ser alterat per cada pastor. La llana que es troba a l’estómac és de baixa qualitat i de poca utilització, està deteriorada i erosionada; la més preuada és la barbeta. Amb indiferència de la localització sempre s’esquila arran de pell i s’evita fer un doble tall del floc que provoca un espuntament i redueix la qualitat del velló.
La categoria de la llana depèn de la raça, de la genètica i de la nutrició de l’ovella, però també del maneig i de les tècniques usades abans, durant i després de l’esquilada dels animals. Una llana d’alta qualitat té un floc ben definit, amb bones ondulacions, és llarga, resistent i de color homogeni. Se’n descobreixen les característiques una vegada que s’ha esquilat i s’han separat de les fibres tots els materials estranys, ja siguin restes vegetals, espines, palla, escombraries o altres elements que desmereixen la qualitat.
Rentada amb aigua i sabó després de raspallar-la i estesa al sol perquè s’eixugui, la llana s’emmagatzema en sacs. Fa anys, no tants, s’esperava el marxant, que era qui comprava el resultat de l’esquilada. Ara no arriba. Els nous temps han imposat teixits més senzills, fibres sintètiques com l’acrílic, el niló, el polièster i el polipropilè. També han ocultat el recollidor del velló, el pastor encarregat d’ajuntar i plegar la llana per confeccionar els vellons. El procés de l’esquilada, moltes vegades, acaba en ell mateix.
La llana conserva el seu lloc com un producte valorat. Els teixits de qualitat llueixen amb orgull les etiquetes que atorga el Secretariat Internacional, que certifiquen l’ús de Pura Llana Verge, però a més, se li ha afegit una nova característica: l’ecomoda. Corrents en defensa de les fibres naturals (el cotó, el lli, el cànem, la seda…) al·leguen que amb aquestes fibres s’aconsegueix una roba sostenible i s’impulsen les opcions responsables que ajuden l’economia local. A més, s’han revelat com un material òptim per a l’alta tecnologia aplicada a la indústria automotriu, a la construcció i fins i tot als panells termoplàstics.