Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Dels més nocius als menys perillosos

La tria dels auriculars i la manera d'utilitzar-los són dos factors determinants per a conservar la salut de les orelles

Dels més nocius als menys perillosos

L’elecció dels auriculars i la manera d’utilitzar-los són dos factors clau per a conservar les orelles sanes a llarg termini .

/imgs/20120101/salud3.jpg
Els interns o intracanals són els auriculars més perjudicials per a la salut auditiva, perquè es col.loquen més prop del timpà i, per tant, augmenta el nivell de pressió acústica. Quan s’introdueix un d’aquests dispositius dins de l’orella el volum d’aire que queda entre l’auricular i la membrana timpànica (timpà) és menor. I com que es redueix el volum, augmenta la potència de la música o so que se sent (així, un volum de sortida de 115 decibels pot pujar a 125 decibels) i aquesta potència més alta lesiona la còclea.

Entre els auriculars interns, cal precisar el que segueix:

  • Els “ear-buds” no solen aïllar gaire bé del soroll exterior. Per a compensar-ho, l’usuari tendeix a elevar el volum de la música, un gest que repercuteix en la seva salut auditiva.
  • Els intraauriculars, que se situen més cap endins, al canal auditiu, són els més perjudicials per a les orelles, ja que es redueix encara més l’espai que intervé entre aquests i el timpà. Aquest escàs marge de volum d’aire incrementa encara més la potència del so, la qual cosa posa en risc l’audició dels usuaris. Es diu d’aquests auriculars que, com que es queden a l’interior de l’orella, afavoreixen un millor aïllament de l’exterior i que no és necessari recórrer a un volum tan elevat. No obstant això, els experts remarquen que es tracta d’un plantejament erroni, perquè l’elevació del volum no depèn del disseny de l’auricular, sinó de la impedància i del reproductor.
  • Els externs, ja siguin supraaurals o circumaurals, són els menys nocius, perquè es col·loquen per fora de l’orella i això significa que queden més separats del timpà. El volum d’aire que intervé entre els auriculars i aquesta part de l’orella és d’entre 3 i 4 centímetres cúbics (cm3), a diferència de l’1 cm3 o els 1,2 cm3 que queda si s’introdueix un auricular intracanal a l’orella.

El fet que els auriculars, segons la qualitat de l’aire, siguin oberts o tancats no té cap impacte en la salut auditiva, segons els experts. En el cas dels tancats, pot passar que es generin més ressonàncies i es produeixi una sensació més gran de l’audició de les freqüències greus, però aquestes no lesionen l’orella, mentre que sí que ho fan les freqüències agudes.

Quina és, per tant, l’elecció més segura d’un auricular, segons els experts? La d‘un auricular de disseny supraaural i d’impedància alta. Com que queda separat per un volum d’aire superior del que deixen els auriculars intracanals i es registra una alta impedància, es necessita una potència més baixa de sortida del so.

Protecció extra per als usuaris d’auriculars

Les persones que no saben sortir de casa sense els auriculars han de saber que per a protegir la salut auditiva les opcions són limitades, encara que n’hi ha algunes:

  • /imgs/20120101/salud4.jpg
    Ús d’un filtre acústic: és una mena d’audiopròtesi que es fa a mida i que es col.loca en l’orifici de l’orella, cosa que permet aïllar-se del so circumdant i atenuar determinades freqüències. En porten alguns professionals com els músics d’orquestra, els discjòqueis o els corredors i els mecànics de Fórmula 1, que han de suportar un soroll de 148 dB. Però els usuaris de reproductors de música amb auriculars solament poden utilitzar-los amb auriculars supraaurals, ja que l’espai del conducte auditiu queda ocupat per aquest filtre protector que es col.loca dins del canal auditiu.
  • Triar un reproductor amb la sortida d’àudio limitada de fàbrica: l’única manera de protegir-se que tenen els usuaris d’auriculars intracanals és triar reproductors que tinguin la sortida del so limitada. Aquest és el cas dels Ipod, amb la sortida de so limitada des de fàbrica, de manera que, per a desbloquejar-la, cal accedir a les funcions avançades d’aquests aparells. Actualment, el límit establert per la legislació europea per a la sortida de so dels reproductors d’àudio portàtils és de 100 decibels, però es planteja reduir-ho encara més a fi de protegir els consumidors.
  • Proves d’audició: si algú s’excedeix amb l’ús dels auriculars es pot sotmetre de manera periòdica a proves d’audició o audiometries, com les audiometries d’alta freqüència, que constitueixen una molt bona prova preventiva de la sordesa. A diferència de les audiometries estàndards, que estudien freqüències de 12.000 Hz, aquesta explora freqüències de fins a 18.000 Hz. Aquestes freqüències de 18.000 Hz són les corresponents als tons aguts, els primers que es perden quan es danya l’audició. Però aquesta prova és molt costosa i encara hi ha molt pocs equips a Espanya que la facin.

Consells per a protegir-se dels auriculars

  1. /imgs/20120101/salud5.jpg
    Sentir música a un volum més baix, ja que es pot sentir bé sense necessitat que el so s’irradiï fora dels auriculars.
  2. Si es posa la música a un volum elevat, convé reduir el temps d’exposició a mitja hora.
  3. Si se sent la música a tot volum cal sotmetre’s a revisions periòdiques d’audició, per a saber si s’està danyant l’orella o no.
  4. Utilitzar equips de música de qualitat que permetin limitar el nivell de sortida del so.
  5. Sentir música a un màxim de 90 decibels (volum que ja constitueix un nivell alt), però ni a 100 ni a 110 decibels.

Font: Josep Gou, audioprotesista, professor de l’Escola d’Audioprotesistes ETCP-Clot i responsable d’audiopròtesis de la Fundació Widex.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions