"QUANT FALTA PER ARRIBAR?"
Circular per l’autovia amb les quatre finestretes del cotxe baixades per la calor sufocant en ple agost. Els quatre nens als seients del darrere, el maleter ple, a punt de rebentar, i sense pràcticament visibilitat al retrovisor central. La baca amb les bicis i la tele sota els peus. Aquesta imatge típica de la nostra infància al començament de les vacances d’estiu ja s’ha quedat enrere.
Avui dia, viatjar amb nens així seria impensable. Sobretot per seguretat: els menors de 12 anys han d’anar amb un sistema de retenció infantil. Però també perquè hi ha vida més enllà de l’automòbil per a desplaçar-se en viatges, curts i llargs, fins i tot amb nadons. Sigui com sigui el mitjà de transport triat, el que importa és que els menors viatgin còmodes i segurs. Com es pot aconseguir? Vegem el que es requereix per a cada mitjà de transport.
Aquest estiu, a les carreteres espanyoles hi haurà prop de 90 milions de desplaçaments. En molts d’aquests hi aniran nens. La Direcció General de Trànsit (DGT) recorda que en els vehicles de fins a nou places, si els petits mesuren menys d’1,35 metres, hauran d’anar als seients del darrere i fer servir un sistema de retenció infantil (SRI) homologat i adaptat a la seva talla i pes. La normativa permet tres excepcions: quan el vehicle no disposi de seients del darrere, quan aquests estiguin ocupats per altres menors o quan no sigui possible instal·lar-hi un sistema de retenció.
“Les cadires infantils són la millor vacuna”, defineixen Fundació Mapfre i la Federació d’Associacions de Matrones d’Espanya en la guia Nadons i nens segurs al cotxe. L’ús de cadires per a automòbils redueix en un 75% les morts i en un 90% les lesions, segons la DGT. I els danys no són menors: fins a 2 anys, els més freqüents afecten el coll; entre 2 i 4 anys, el cap; i de 4 a 10 anys, l’abdomen. “La majoria dels pares i les mares asseuen els fills en sistemes de retenció. El que preocupa és que dues de cada tres cadires es fan servir de manera incorrecta”, adverteix la guia.
Instal·lar un seient infantil mirant cap enrere en un lloc amb coixí de seguretat frontal actiu o subjectar la cadira deixant massa espai constitueixen alguns dels errors més freqüents. El Col·legi Professional de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid, en la seva campanya “12 mesos, 12 consells de salut”, aborda una sèrie de recomanacions. Entre aquestes, fer servir un reposacaps situat a l’altura adequada i col·locar accessoris a les cadires per a evitar males posicions del cap quan es quedin adormits.
És fonamental que viatgin amb cinturons ajustats a la talla i la mida del nen “evitant que quedi poc subjecte o, per contra, que el cinturó exerceixi massa pressió”, matisa José Santos, el seu secretari general. Això inclou evitar col·locar-los amb roba molt voluminosa, perquè poden lliscar amb facilitat en cas d’impacte. A més, les cadires de tipus ou (grup 0) no són aconsellables per a trajectes llargs: passar-hi massa temps pot ser perjudicial per a la columna.
Per a anar a l’aeroport o moure’s per la ciutat, el taxi o un vehicle de turisme amb conductor (VTC) és una opció. Amb nens? També. Si fan menys d’1,35 metres, poden anar per carretera urbana sense SRI, però als seients posteriors. Si, per contra, se circula per carretera, el menor està obligat a anar amb cadira. Si no hi va, tu seràs el seu responsable legal i al taxista se li immobilitzarà el vehicle fins que disposi del SRI.
Mikel Garrido, president de l’Associació Nacional de Seguretat Infantil, recomana indicar en la petició a la companyia que es viatja amb un menor i que es requereix d’una cadira. Però no totes ho fan. “Els VTC han sabut diferenciar-se. Com que fan servir els seus cotxes particulars, si necessites cadires, busquen per ràdio el VTC més pròxim que tingui SRI adaptat a aquests menors i hi envien aquest cotxe”, apunta.
Conèixer el món amb la casa a coll és una alternativa vacacional estupenda per a les famílies. I la normativa per a les autocaravanes és la mateixa que per als turismes convencionals: els menors de 12 anys i d’alçada inferior a 1,35 m hauran d’anar asseguts a les places del darrere amb la cadira infantil que correspongui al seu pes i edat.
A més, les furgonetes de tipus camper (amb l’interior homologat com a habitatge) fabricades a partir de novembre de 2014 resulten més segures per als nens, perquè han de portar almenys dues places amb sistema ISOFIX per a poder muntar-hi cadires infantils de forma còmoda i segura, un aspecte obligatori del qual es lliuren les autocaravanes: estan homologades com a vehicles especials M1.
Una cadira homologada ha de portar a la part del darrere una etiqueta taronja que indiqui la norma de referència. Tria sempre les més recents. Actualment són la i-Size (ECE R129) o l’ECE R44/04. Cada sistema indica l’alçada i el pes (mínim i màxim) dels qui la poden fer servir, a més que s’hi afegeix una nova prova de xoc lateral i fa servir la subjecció ISOFIX, que simplifica la instal·lació.
GRUP 0 i 0+
- De 0 a 13 kg.
- De 40 a 85 cm (i-Size).
- Fins a un any.
Han de viatjar en cabassos de seguretat (ous) en sentit contrari a la marxa o en cabassos homologats instal·lats al llarg dels seients posteriors, en posició transversal a la marxa i amb el cap a la part central del vehicle.
GRUP I
- De 9 a 18 kg.
- Des de 8 mesos fins a 3-4 anys.
- De 45 a 105 cm (i-Size).
Es recomana col·locar-los contramarxa el màxim temps possible, sempre que l’estat físic de l’infant ho permeti.
GRUP II
- De 15 a 25 kg.
- Des de 3 anys fins a 7.
El nen o la nena ha d’anar al seient del darrere, preferiblement darrere de l’acompanyant del conductor, amb el cinturó de seguretat ben ajustat: la banda diagonal ha de passar per sobre de la clavícula i sobre l’espatlla sense tocar el coll, mentre que l’horitzontal anirà tan baixa com sigui possible, sobre els malucs i les cuixes, i mai sobre l’estómac.
GRUP III
- De 22 a 36 kg.
- Des dels 6 anys fins als 12.
El nen va als seients del darrere en un coixí elevador amb suport o sense. S’aconsella que sigui amb suport fins que el menor mesuri més de 1,25 metres.
ELEVADOR
- A partir d’1,35 m, el nen pot anar sense elevador, però es recomana que el faci servir fins als 1,50 m.
El cinturó s’ha d’ajustar correctament: ha de passar per sobre de la pelvis, la part mitjana de l’estèrnum i la part mitjana de la clavícula, sempre evitant que quedi per sobre de l’estómac o massa prop del coll. Si la banda de l’espatlla toca el coll o passa sota el mentó, el nen ha de continuar fent servir elevador.
Fonts: DGT i Fundació Mapfre.
El dubte etern: amb autobús?
Paren cada dues hores, no et pots aixecar, no tots tenen bany i no solen tenir cadira per a viatjar amb nens menors de 12 anys, com la Kidy Bus (la primera homologada per fer-la servir a Europa), que seria l’idoni. El Reglament General de Circulació apunta que, en els vehicles destinats al transport de passatgers de més de nou places, els nens de més de 3 anys han de fer servir sistemes de retenció homologats. I si no n’hi ha, utilitzaran els cinturons de seguretat, sempre que siguin adequats a la seva talla i pes. Instal·lar la cadira del cotxe o un arnès, com en l’avió, resulta una alternativa, però sempre ha d’anar ben subjecta al seient.
Si tries aquest mitjà de transport, que per a menors de quatre anys sol ser gratuït, el més convenient és que sigui còmode i tingui bany. En cas que necessitis que el teu fill viatgi sol, caldrà preguntar a la companyia a partir de quina edat poden fer-ho amb la teva autorització o si hi ha la possibilitat de sol·licitar un servei de cangur (habitual en serveis de classe amb personal auxiliar). En trajectes internacionals, els joves de 16 i 18 anys necessiten passaport i autorització policial per a viatjar.
Segur, confortable i fins i tot econòmic. En els viatges d’AVE, Avant i mitjana i llarga distància de Renfe, els menors de quatre anys que no ocupin lloc no paguen, però requereixen un “bitllet gratuït de nen”. Si no han fet 14 anys tenen descomptes especials. No cal una cadira especial ni cinturó de seguretat, encara que Mikel Garrido considera que s’hauria de donar l’opció per a anar més segur.
Els banys solen comptar amb canviadors de nadons i t’hi pots moure amb el teu fill, però les cadires i els cotxets han d’anar plegats, perquè es consideren equipatge de mà. Només podran anar oberts en les places per a persones amb discapacitat, quan no estiguin ocupades. Si vas sol amb un nadó en cotxet i amb maleta, quan compris el bitllet sol·licita el servei gratuït Atendo, disponible per a viatgers amb discapacitat o mobilitat reduïda. Et facilita el trànsit per les estacions, així com la pujada i baixada dels trens, excepte a Rodalies i Feve.
I si qui va sol és el teu fill o filla, ha de tenir entre 6 i 13 anys, viatjar en classe Preferent (o en Club, si el tren en té) i el tren ha d’arribar abans de les 22.00 hores. Però hi ha més requisits: un adult comprarà el bitllet almenys 48 hores abans de la sortida, triarà el menú i es presentarà al costat del menor 30 minuts abans. El nen serà recollit al lloc de destinació per la persona que s’indiqui en el document que autoritza el viatge.
Tranquil·litat. Viatjar amb avió és ràpid, però amb nens resulta car (sempre paguen, un 10% de la tarifa com a mínim) i requereix temps per a reservar bitllets contigus, facturar, passar controls, embarcar els primers o els últims… cosa que els pot resultar pesat. Els nadons poden volar a partir dels dos dies de vida, però el més recomanable és que ho facin amb una setmana en vols curts i amb tres en els de llarga durada. Tenen dret a un equipatge de mà propi, inclosos els seus medicaments, llets i productes de bany que, com líquids que són, hauran de complir la normativa corresponent.
Algunes línies aèries ofereixen bressols per a vols intercontinentals, però com que el seu nombre és reduït, el millor és avisar al més aviat possible que es viatjarà amb un lactant. Així i tot, podràs disposar d’un arnès que se subjecta al cinturó, un sistema “molt incòmode” per al nadó, critica Garrit, a més d'”insegur”. Els nens poden portar la seva cadira infantil de cotxe, però abans haurà de ser homologada per la companyia, o el conegut arnès Cares, una subjecció de quatre punts desmuntable que se subjecta al seient i al cinturó.
Entre 5 anys i 12 anys poden viatjar sols, però cada companyia té els seus requisits. Reserva aquest servei amb almenys un dia d’antelació, arriba a l’aeroport amb temps i, per descomptat, estigues-hi fins que el vol s’hagi enlairat. El nen rebrà una bossa amb el bitllet, el document d’identitat, l’autorització dels pares i una fitxa d’identificació amb les dades de contacte de la persona que el recollirà en la destinació.
Anar de creuer en família està de moda fins i tot amb nadons, i hi ha moltes ofertes. Com a norma general, l’edat mínima són sis mesos per a creuers regulars i 12 per als especials, com ara travessies transatlàntiques. Pot ser que la mateixa naviliera et faciliti bressols, cotxets, banyeres… i fins i tot cangur, però el millor és que confirmis amb la companyia quins serveis ofereixen i el seu cost. A l’hora de reservar insisteix que la ubicació sigui la més adequada perquè els teus fills no es maregin i dormin a gust.
En el cas del ferri, els nens de poca edat (1-2 anys, depèn de l’empresa) poden anar al braç dels pares, i a penes pagar les taxes i poc més. Fins a 13 tenen descomptes en la tarifa i amb 15 poden viatjar sols amb el DNI en territori nacional. En alguns casos, tens possibilitat de canviadors, trones i fins i tot bressols plegables. I algunes navilieres ofereixen fins i tot cinturons de seguretat “no adaptats a menors”, apunta el president de l’Associació Nacional de Seguretat Infantil. Però sempre et quedarà portar el SRI del teu fill perquè vagi segur d’Eivissa a Mallorca.
- Complerts els 14 anys, sempre amb DNI.
- Menors de 14 anys acompanyats dels pares: poden viatjar per Espanya sense documentació, però és preferible fer-ho sempre amb el Llibre de Família.
- Menors de 18 anys: necessiten el DNI per a desplaçar-se per la UE o l’espai Schengen; a la resta dels països, el passaport i, en alguns, també visat, fins i tot familiar, per la qual cosa abans caldrà consultar-ho a l’ambaixada o consolat. I tant si viatgen fora del país sols com si ho fan amb un dels pares o acompanyats d’altres adults, hauran de justificar la sortida amb els documents corresponents.
- Vehicle propi: 90,9%
- Avió: 14,2%
- Tren: 6%
- Vehicle de lloguer: 4,7%
- Vaixell: 3,2%
- Autocaravana: 2%
- Autobús:‘ 1,3%