Els adaptògens combaten l’estrès?
Encara no hi ha prou evidència científica que pugui demostrar que aquestes substàncies són eficaces.
El terme adaptogen es va començar a fer servir a la Unió Soviètica a la fi dels anys quaranta i, a hores d’ara, es fa servir per referir-se a substàncies amb una activitat biològica que tenen la capacitat d’incrementar la resistència de l’organisme a l’estrès, millorant les respostes per a adaptar-nos i sobreviure, sense que augmentem el consum d’oxigen ni, per tant, la producció de calor corporal. Se’n diferencien dos tipus: els que provenen de les plantes (els fitoadaptògens o, simplement, adaptògens) i els sintètics (també anomenats actoprotectors).
No obstant això, tant la mateixa definició d’adaptogen com els mecanismes amb què actuen i els possibles efectes que tenen són força inespecífics i difícils de definir i de mesurar, perquè aquest plantejament implica que hi hagi centenars de substàncies diferents que teòricament tenen una acció beneficiosa sobre diferents patologies. Això, unit al fet que hi ha poca evidència i que la majoria dels estudis s’han fet en animals, fa que es desconegui l’eficàcia que tenen aquests compostos i que calgui que s’investiguin més.
L’hora dels àpats afecta el pes?
Alguns estudis han conclòs que per a mantenir el pes cal evitar dinar i sopar tard.
A causa del cicle dia/nit, ens exposem a fases de temperatura, de llum, de foscor i de disponibilitat d’aliments que requereixen que el nostre organisme s’adapti. El ritme circadiari s’encarrega de regular els processos metabòlics i fisiològics per a optimitzar les nostres demandes d’energia al llarg de les vint-i-quatre hores, i pot influir en el pes corporal. Diverses investigacions apunten que, per a mantenir el pes, hauríem d’evitar dinar i sopar tard, ja que són horaris que no s’ajusten al ritme circadiari.
S’ha comprovat que el nostre cronotip, és a dir, l’horari en què el cos prefereix estar actiu o descansar, influeix en les nostres preferències pels horaris i també en la salut: les persones més actives al vespre (vespertines) prefereixen prendre els àpats principals més tard; en canvi, passa al contrari amb les persones matineres, i això predisposa les vespertines a un risc més alt de sobrepès. Pel que fa a la distribució de quilocalories que consumim al llarg del dia hi ha més controvèrsia: alguns estudis indiquen que prendre més calories de nit incrementa el risc de guanyar pes, mentre que en uns altres no s’estableix aquesta relació.
En què es diferencien els kiwis vermells dels verds i dels grocs?
La varietat de kiwi més coneguda és l’Actinidia deliciosa, el color verd de la qual es deu a la clorofil·la. També estem familiaritzats amb el kiwi daurat, de l’espècie Actinidia chinensis, en el qual la clorofil·la es barreja amb carotenoides que li donen el to groc i que té un gust més dolç perquè conté més proporció de sucres. N’hi ha moltes varietats de cada tipus i comença a popularitzar-se’n una versió amb polpa groga i el centre vermell. La coloració vermellosa es deu a la presència d’antocianines, uns pigments que fins i tot poden arribar a tenyir tota la polpa i el contingut de les quals es relaciona amb l’expressió d’uns gens determinats. Tenen un valor únicament estètic, perquè nutricionalment són molt semblants als kiwis grocs.
Prendre oli d’oliva allarga la vida?
Habitualment es fa responsable l’oli d’oliva de la longevitat tan alta dels països que segueixen la dieta mediterrània. El portal Nutrimedia, un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, ha analitzat aquesta evidència científica i ha conclòs que aquesta idea és possiblement certa, tot i que hi ha algunes incerteses que es deuen al fet que, malgrat que és cert que l’oli és la principal font de greixos en la dieta mediterrània, hi ha altres factors que també influeixen en la reducció de la mortalitat. Per exemple, la dieta mediterrània inclou altres aliments que poden tenir un efecte positiu sobre la salut cardiovascular i les persones que prenen oli d’oliva poden ser més actives físicament o tenir hàbits més saludables.
Com es pot evitar que el card es quedi dur quan es cou
El card té un contingut alt en fenols, uns compostos que hi aporten amargor i astringència i que formen unions amb les parets cel·lulars, de manera que les reforcen i n’incrementen la duresa. Es poden estovar bullint-los amb diversos canvis d’aigua, que fa que es desprenguin els compostos fenòlics, tot i que també es perd gust i valor nutricional.
Per què el sofregit s’ha tornat verd?
Quan tallem o piquem all o ceba, les seves cèl·lules es trenquen i s’allibera al·licina, un enzim que reacciona amb els compostos del sofre i amb els aminoàcids d’aquests bulbs. Com a resultat es formen pirroles, molècules que tenen un color verd. Aquesta reacció és més intensa si l’all i la ceba es conserven a la nevera i quan es barregen.
L’equinàcia ajuda a prevenir els refredats?
S’han fet molts estudis sobre l’efecte d’aquesta planta tant en el refredat comú com en altres infeccions del tracte respiratori superior i, tot i que sembla que pot reduir les possibilitats de posar-se malalt, aquest efecte és petit i no s’ha pogut demostrar l’eficàcia que té per a reduir-ne els símptomes ni perquè durin menys.