El vianant guanya lloc a la ciutat

Zones de baixes emissions 2023. El vianant guanya lloc a la ciutat

La Llei de canvi climàtic i transició energètica, en vigor des del 2021, condueix Espanya a la neutralitat climàtica. Està vinculada als fons europeus per a la recuperació i s’adequa a les aspiracions mediambientals de la Unió Europea: aconseguir la supressió total dels gasos d’efecte d’hivernacle el 2050. A partir del 2035, no serà possible la venda de vehicles propulsats per un motor de combustió (gasolina o dièsel), inclosos els híbrids. Una dècada més tard, la llei prohibirà aquests mateixos automòbils circular pels carrers i per les carreteres.

Però aquesta normativa també té conseqüències a curt termini. L’article 14 estableix que, al gener del 2023, s’hauran de delimitar zones de baixes emissions (ZBE) a les poblacions peninsulars i insulars que compleixin alguns d’aquests dos criteris: tenir més de 50.000 habitants o superar els nivells de contaminació ambiental exigits pel Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la qualitat de l’aire, sempre que hi hagi més de 20.000 persones censades. La primera condició, la dels 50.000 habitants, la compleixen totes les capitals de província, tret de Terol i Sòria (49 en total), juntament amb 98 municipis més. Pel que fa a les emissions de C0₂, encara no hi ha estimacions oficials del nombre de poblacions afectades.

Així es millora l’aire

La campanya europea Clean Cities revela en un informe recent com les ZBE ajuden a reduir els nivells d’ozó. Aproximadament, les concentracions de diòxid de nitrogen (NO₂) disminueixen en un 20%. Si s’endurissin les mesures –com és el cas de Londres, on es va imposar la zona d’ultrabaixes emissions (ULEZ) el 2019–, el percentatge de reducció podria arribar al 44%.

La Fundació Ecologia i Desenvolupament (Ecodes) forma part de Clean Cities i treballa en la transformació de la societat cap a un model més verd, inclusiu i responsable. “Les zones de baixes emissions són una mesura molt encertada per a millorar la qualitat de l’aire, reduir la contaminació atmosfèrica, mitigar el canvi climàtic, afavorir l’ús del transport públic, sensibilitzar la ciutadania i reordenar l’espai urbà, tot retornant els carrers al ciutadà”, explica Cristina Quílez, responsable de transport i mobilitat d’Ecodes. “També són una eina que afavoreix la transformació de les ciutats en espais més nets, habitables i saludables, si la seva implementació es complementa amb una intervenció urbana transversal”, afegeix.

Per a la portaveu d’Ecodes, per tal que les ZBE contribueixin de manera efectiva a millorar la qualitat de l’aire als nuclis urbans, tant el disseny com la implementació és fonamental. Tanmateix, hi ha peròs. “És cert que el seu impacte es redueix inevitablement amb el temps, ja que els vehicles més antics/contaminants són reemplaçats. Per això, les restriccions han d’anar augmentant i orientar-se cap a zones de zero emissions que serveixin per a garantir l’objectiu d’assolir ciutats climàticament neutres, un compromís que set ciutats espanyoles han assumit amb Europa”, resumeix Quílez.

El 2023, la data límit

Segons un informe publicat pel diari El País, només el 13,4% dels 149 municipis amb més de 50.000 habitants compta actualment amb una zona de baixes emissions a la seva àrea metropolitana. Madrid i Barcelona són dues d’aquestes ciutats. La capital va ser pionera a Espanya, instaurant-hi Madrid Central el 2018, ara rebatejat com a Districte Centre. D’altra banda, la capital catalana hi va instaurar la ZBE al gener de 2022, amb una extensió de 95 km².

El calendari marcat per l’executiu obliga els consistoris a complir les condicions esmentades més amunt i a traçar zones de baixes emissions als seus municipis. Tot i això, la gran majoria no ha mogut fitxa. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha demanat una moratòria per a implementar les ZBE fins que tingui una mica més clar com fer-ho. Sol·licita fins a un any d’ajornament. Segons ha insistit el president de la FEMP, Abel Caballero, “és indispensable que el Reial decret, pel qual es regulen les ZBE, desenvolupi la llei perquè els ajuntaments puguin establir l’ordenança reguladora corresponent d’aquestes zones”. Els problemes judicials que han tingut tant Madrid com Barcelona amb els tribunals superiors de justícia respectius, que van anul·lar durant un temps l’ordenança municipal que regulava aquestes àrees, avala aquesta espera i inacció, segons el parer de molts alcaldes.

Quan es posaran en marxa?

A Ecodes no veuen cap motiu per a aquest ajornament. “És cert que la intromissió judicial va generar molta incertesa i que el ministeri hauria d’haver aprovat el Reial decret sobre la regulació de les zones de baixes emissions molt abans (està aturat des d’abril), però opinió al nostre parer no són motius suficients per a saber què fer, com fer-ho i què es vol”, insisteixen. Molts ajuntaments ja han rebut diners per a la implementació de zones de baixes emissions i, malgrat que no han presentat projectes concrets, sí que han formulat propostes que s’hi relacionen directament o indirectament.

Ramón Ledesma, conseller assessor de PONS Mobility, consultora internacional de mobilitat, veu lògica la sol·licitud de la moratòria. “Resulta especialment complicat implementar aquestes ZBE a uns mesos de les eleccions. El més probable és que es preparin durant el primer semestre de l’any i comencin a veure la llum al segon semestre”, remarca.

“Creiem que els ajuntaments en són conscients, però alguns no ho veuen important o urgent, perquè les seves ciutats donen bons resultats als registres de qualitat de l’aire segons la normativa actual. Tanmateix, hi ha mesuraments externs que donen resultats diferents sobre aquests nivells i que indiquen que la qualitat de l’aire és dolenta o fins i tot molt dolenta en determinats casos, moments i llocs. Per això és important una nova directiva de qualitat de l’aire que els obligui a assumir la realitat i la seva responsabilitat com a representants de la ciutadania”, resumeix Quílez.

Mentre esperem que aquestes zones es posin en marxa al llarg de l’any 2023, repassem els dubtes més comuns sobre aquestes restriccions.

Què és una zona de baixes emissions?

D’acord amb l’article 14.3 de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, una zona de baixes emissions és una àrea on “s’apliquen restriccions d’accés, de circulació i d’estacionament de vehicles per millorar-hi la qualitat de l’aire i mitigar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, d’acord amb la classificació dels vehicles segons el nivell d’emissions”.

De moment, cada ajuntament té llibertat total per decidir quina àrea del municipi tindrà aquestes restriccions i qui, quan i com pot accedir a la zona de baixes emissions del seu territori, circular-hi o, simplement, estacionar-hi. L’única exigència és que es facin servir com a referència els distintius mediambientals de la Direcció General de Trànsit (DGT).

Quins tipus de ZBE hi poden haver?

Per ajudar els ajuntaments a implementar les ZBE als seus municipis, i a l’espera de la publicació del reial decret que estableixi de manera precisa com fer-ho, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha publicat unes directrius en les quals exposa com s’han de desenvolupar aquests espais. Estructuralment poden ser de nucli o d’anell. Si són de nucli, es delimita només una àrea o unes àrees concretes al municipi. Si són en forma d’anell , es delimiten, al voltant de la ZBE, una o diverses zones de transició en les quals s’apliquen mesures graduals per a evitar-hi un efecte frontera. Aquestes zones es poden completar amb àrees especials, com ara un parc empresarial, un polígon industrial, centres escolars o hospitalaris, on s’estableixin restriccions per l’alta densitat de vehicles que hi ha; o àrees puntuals, que són trams de carrer on es vol millorar la qualitat de l’aire reduint-hi el trànsit.

Com se senyalitzen aquestes zones?

Per al conductor resulta fonamental saber si entra a una ZBE. Per això, s’han de col·locar senyals informatius als punts d’accés. La DGT ha aprovat un disseny, homogeni per a tots els municipis, que prohibeix la circulació dels vehicles de motor que no disposin del distintiu ambiental indicat a la part inferior del senyal. No respectar aquest senyal i accedir a la zona amb un vehicle no autoritzat suposa una multa de 200 € (100 € amb pagament immediat).

Distintiu ambiental: el filtre dels vehicles

Per a establir les restriccions d’accés a les zones de baixes emissions cal fer servir el distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit, l’objectiu del qual és discriminar positivament els vehicles més respectuosos amb el medi ambient i ser un instrument eficaç al servei de les polítiques municipals. Quan s’estableixen limitacions per etiquetatge de vehicles a les ZBE, els consistoris han de tenir en compte un tractament diferent per a col·lectius com ara taxis, serveis de vehicles amb lloguer de conductor (VTC), vehicles professionals de repartiment de mercaderies i vehicles de persones amb mobilitat reduïda (PMR) o discapacitat reconeguda. El senyal de la ZBE indicarà quins vehicles, segons aquest distintiu, podran entrar a l’àrea limitada:

• Etiqueta 0 emissions. Són els més eficients: elèctrics de bateria (BEV), elèctrics d’autonomia estesa (REEV), híbrids endollables (PHEV) amb una autonomia de 40 km o vehicles de pila de combustible.
• Etiqueta Eco. Aquí s’inclouen la majoria de vehicles híbrids i de gas: elèctrics endollables amb una autonomia de menys de 40 km, híbrids no endollables (HEV), propulsats per gas natural i gas (GNC i GNL) o per gas liquat del petroli (GLP).
• Etiqueta C. Vehicles de combustió interna que compleixen els últims límits d’emissions establerts per la UE (normativa EURO): turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats a partir de gener del 2006, i de dièsel, a partir de setembre del 2015, i vehicles de més de vuit places i pesants, tant de gasolina com de dièsel, matriculats des del 2014.
• Etiqueta B. Vehicles de combustió interna que, tot i que no compleixen les últimes especificacions de les emissions de l’última norma EURO, sí que compleixen les anteriors: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculades des de l’1 de gener de 2001, i de dièsel, a partir del 2006. Vehicles de més de vuit places i pesants, tant de gasolina com de dièsel, matriculats des de 2006.
• Sense etiqueta. La resta dels vehicles, el 50% més contaminant, no té dret a cap tipus de distintiu perquè no compleix els requisits perquè es pugui etiquetar com a vehicle net.

Com i on es pot adquirir el distintiu

Un cop comprovat que el vehicle té dret a un distintiu ambiental (es pot consultar al web de la Direcció General de Trànsit, www.dgt.es), l’adquisició es pot fer mitjançant:

• Oficines de Correus.
• Xarxa de tallers de la Confederació Espanyola de Tallers (CETRAA) i altres tallers autoritzats.
• Gestors administratius.
• Institut d’Estudis d’Automoció (Ideauto).

Documentació. Per a sol·licitar el distintiu, cal presentar el permís de circulació del vehicle i el DNI del titular del vehicle o el de la persona autoritzada.

Preu. L’emissió de l’etiqueta té un cost de 5 €. Tot i això, el preu pot pujar per les despeses d’enviament i d’altres conceptes; per això pot variar d’un venedor a un altre.

És obligatori obtenir el distintiu i col·locar-lo al vehicle?

No. Portar-lo és voluntari. Però com que hi ha ordenances municipals que poden regular la circulació del vehicle en funció del distintiu o fins i tot limitar-la, s’aconsella obtenir-lo i col·locar-lo al vehicle.

Què passa si no el poso al vehicle?

La utilitat del distintiu és que els agents puguin discriminar fàcilment els vehicles més ecològics. Si no es col·loca en un lloc visible, és impossible que el puguin veure i, per tant, encara que el cotxe compleixi els requisits, pot ser que no li permetin circular per determinades zones o durant els episodis d’alta contaminació.

Quina validesa té?

El distintiu és vàlid a Espanya, independentment de la comunitat autònoma, de la província o del municipi.

Què passarà amb els residents?

Les restriccions d’accés a les ZBE estan vinculades a l’etiquetatge ambiental, amb independència on estigui domiciliat el vehicle i on consti l’alta del padró de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM). No obstant això, en una primera instància, els consistoris poden aplicar excepcions als residents empadronats a la ZBE, sempre tenint en compte un termini de temps.