Dietes d'aprimament: la mentida de basar-les en el grup sanguini
La dieta del grup sanguini és un mètode que es basa en suposades propietats aprimadores i de promoció de la salut. Es tracta d’una fórmula que va començar a popularitzar-se a mitjan dècada dels anys cinquanta del segle XX. Al principi, la incertesa sobre algunes qüestions metabòliques difícils de comprovar llavors en van facilitar l’auge. Avui en dia, però, no hi ha aquestes evidències. Mitjançant la restricció de determinats aliments i en funció del grup sanguini, es promou el seguiment d’un sistema no solament ineficaç, sinó que a més pot arrossegar problemes de salut perquè augmenta el risc que l’aportació de nutrients essencials no es cobreixi.
Els primers descobriments que van posar en evidència les diferències interindividuals entre els diferents tipus de sang es van fer a començament de segle XX. Cap al 1901, Karl Landsteiner va descobrir el sistema denominat AB0 (a-b-zero), que classifica la sang en quatre serotipus bàsics: A, B, AB i 0 (zero), en funció de la presència individual (grups A i B) o doble (grup AB) de dos tipus de proteïnes en les membranes dels glòbuls vermells, o bé la seva absència total (grup 0).
Aquestes premisses han servit com a punt de partida per a establir vincles, sense cap rigor científic, entre el que s’ha de menjar o s’ha d’evitar menjar depenent del grup sanguini de cada persona. Si no se segueixen les recomanacions dels seus defensors -triar i rebutjar els aliments que en cada cas corresponguin- la salut en pot quedar afectada. El sistema atribueix diferents morfologies i característiques de l’aparell digestiu a partir de la sang, una qüestió que, d’alguna forma, pretén redundar en els efectes que tindrien diferents patrons alimentaris entre els diversos individus.
Aquest sistema indica, de forma errònia, que les persones amb un grup sanguini A haurien de seguir un patró alimentari basat en els vegetals. Així, es beneficiarien al màxim si consumissin els aliments de la forma menys manipulada i transformada possible, sobretot, a partir de productes ecològics. Les del grup B, per contra, experimentarien un guany especial de pes si consumissin blat de moro, tomàquet, blat, llenties, cacauets o pollastre, considerats tòxics per a la seva condició. I en comptes d’això es proposen altres aliments. A les persones amb el grup AB se’ls recomana evitar els fumats, la cafeïna o l’alcohol i optar per aliments d’origen marí, el tofu, els lactis i els vegetals de fulla verda. Finalment, l’alimentació de les persones del grup 0 hauria de basar-se en els aliments d’origen animal; en canvi, els rics en hidrats de carboni els serien molt perjudicials.
Alguns dels beneficis en el seguiment de la dieta del grup sanguini es poden constatar, de nou, segons els propis promotors, en una pèrdua de pes, una reducció del nivell d’estrès, una millora del sistema immunitari o de la sensació de fatiga, una millor claredat mental o un augment de la mobilitat de les articulacions. Però el mètode va més enllà de les recomanacions dietètiques i també incideix en la diferent necessitat de practicar una determinada activitat física en comptes d’una altra, a partir del grup sanguini de cada persona. Es defensen teories com que l’exercici extenuant està indicat per als qui tenen grup 0; el ioga, per als del tipus A; mentre que els exercicis aeròbics, com córrer, caminar, anar en bicicleta o nedar, són més apropiats per als grups B i AB.
Els preceptes de la dieta del grup sanguini defensen, a més, una relació estreta amb el suposat origen de cadascun dels grups i l’evolució de l’ésser humà i caracteritzen fites concretes en el seu desenvolupament evolutiu. D’aquesta manera, el grup 0 es considera “ancestral” o primer, a partir de com van evolucionar els altres. Si el 0 seria el caçador-lluitador, al grup A li correspondria ser el recol.lector-agricultor, al B el ramader i el grup AB seria una barreja dels dos anteriors, una teoria que no comparteix en absolut la comunitat científica i, molt menys, les diferents incidències de malalties que, també segons aquest mètode, caracteritzarien cada grup.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) alerta en la seva pàgina web sobre les dietes miracle, entre les quals es troba la del grup sanguini. Una dieta de la qual podrien derivar-se trastorns importants per a la salut si es porta a la pràctica. En un informe sobre aquestes dietes elaborat el 2007 pel comitè científic de l’AESAN, constituït per societats científiques de prestigi reconegut i per grups de professionals sanitaris (l’Organització Mèdica Col.legial, el Consell General de Col.legis Oficials de Farmacèutics, la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició i la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica) s’afirma que “no existeix una relació comprovada des del punt de vista científic entre el tipus de sang i la utilització de teixit gras. La prohibició d’aliments fa que la dieta estigui associada amb sensacions de gana i sofriment, i indueix a la pèrdua de massa lliure de greix, en comptes de massa grassa”.
De la mateixa manera, la informació que aporta sobre aquestes dietes el portal d’Internet Medline, un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina d’EUA, està sempre relacionada en el marc de les dietes de moda, tal com afirma l’Associació Americana de Metges de Família. Aquestes modes són peribles, raó per la qual de vegades es presenten com a estratègies noves quan s’ha deixat de parlar-ne durant un temps i tornen a saltar a la palestra al cap d’uns anys.
La tasca de trobar informació sobre aquest sistema en els cercadors d’Internet especialitzats en qüestions científiques (Pubmed, Cochrane, etc.) és infructuosa, tot i que els principis de les dietes associades al grup sanguini no són nous, ja que es remunten als anys cinquanta del segle XX.
En concordança amb l’avanç del temps i dels descobriments científics, els preceptes de la dieta del grup sanguini s’han remodelat i ara es convida els seus potencials seguidors a fer-se una anàlisi genètica diagnòstica (previ pagament), quan anys enrere n’hi havia prou de conèixer el grup sanguini. El fonament científic que aquesta nova anàlisi té per a recomanar i excloure aliments és nul. Malgrat que la qüestió genètica és una variable nova, és un estil dietètic més entre les dietes miracle.
Per tant, aquest sistema manca d’una base sòlida que en garanteixi l’èxit i, el que resulta més perillós, comporta un risc per a la salut derivat de la limitació del consum d’aliments bàsics o de grups d’aliments sencers. A més, compleix amb vuit dels nou punts característics generals que, amb freqüència, inclouen els diferents sistemes aprimadors poc o gens rigorosos, inclòs el de posar a la disposició dels usuaris un immens catàleg de complements alimentoaris cars i ineficaços sota la promoció de ser “exclusius del sistema”.