El preu mitjà d'una assegurança mèdica privada pot variar d'una asseguradora a una altra entre un 40% i un 50%

/imgs/20110201/tema1.jpg
Una jove de 35 anys embarassada d’un mes desitja contractar una assegurança mèdica privada amb la finalitat d’assegurar-se una assistència sanitària eficaç durant l’embaràs i el part. Demana pressuposts a deu companyies asseguradores i es troba que tres d’aquestes no l’asseguren. Pot semblar un error però no ho és. El motiu és precisament estar embarassada. A més, en altres dues companyies on sí que l’asseguren, li demanen un suplement de més de 2.000 euros.

Així ho ha comprovat EROSKI CONSUMER després de sol.licitar en sis ciutats espanyoles (la Corunya, Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla i València) 480 pressuposts de pòlisses d’assegurances mèdiques privades en deu companyies diferents: Adeslas, Allianz, Aresa, Asisa, Axa Winterthur Salud, Caser, DKV Seguros, FIATC, Mapfre Caja Salud i Sanitas. Per recopilar la informació, es van crear quatre perfils de client amb característiques diferents. D’una banda, es va escollir dos solters de 35 anys de diferent sexe i amb diferents condicions familiars i perspectives de futur: mentre que ell no tenia parella ni tampoc fills i treballava com a policia municipal, ella estava embarassada d’un mes sense parella i era administrativa. Els altres dos perfils són dos matrimonis ben diferents: un, el formen una dona amb diabetis i un home sense cap malaltia de 60 i 62 anys, respectivament; i l’altre, el forma una parella jove (de 37 anys ella i 40 anys ell) amb dos fills petits d’entre 5 i 9 anys. En cadascuna de les ciutats escollides, els tècnics de la revista van actuar com a clients potencials interessats a conèixer els preus que els oferia cada entitat per assegurar la seva assistència sanitària. Concretament, volien saber quant els costaria la pòlissa més bàsica en cobertura i quant la més completa.

A més del que li va passar a la dona embarassada, també s’ha trobat una altra peculiaritat: una dona de 60 anys tampoc no pot contractar una pòlissa de salut al costat del seu marit en una de les deu entitats estudiades. La raó? Pateix diabetis. Encara més, en altres tres, tot i que proporcionen un pressupost, els comercials especifiquen que si la malaltia és greu tampoc no l’assegurarien.

/imgs/20110201/tema3.jpg
I és que el sexe, l’edat, la salut, el lloc de residència i el tipus de pòlissa que es contracti condicionen el preu final d’una assegurança mèdica privada. Però també hi influeix molt la companyia amb la qual es contracti la pòlissa. La tarifa mitjana de l’assegurança més econòmica pot variar entre un 48% i un 58% depenent de l’asseguradora que es triï. Per exemple: la dona embarassada que contracti la pòlissa més bàsica pot pagar, de mitjana, una mensualitat de 34 euros a Asisa i de 81 a Axa Winterthur Salud.

EROSKI CONSUMER ha comprovat que mentre que un solter de 35 anys paga una prima mensual mitjana de 46 euros al mes, aquest cost augmenta fins als 65 euros en el cas d’una dona de 35 anys embarassada. Així mateix, la prima també s’incrementa quan es freguen els 60 anys, ja que un matrimoni d’aquesta edat pot pagar una mitjana de gairebé 90 euros per persona al mes.

Amb tot, EROSKI CONSUMER va comprovar que les companyies més cares són Axa Winterthur Salud (amb els preus mensuals mitjans més cars en tres dels quatre perfils) i DKV Seguros (on la prima mensual mitjana és més alta per a la família). Per contra, Caser i Fiatc tenen els costs mitjans mensuals més econòmics.

Per ciutats, les primes mensuals mitjanes més competitives es van trobar a la Corunya (ofereix una de les mitjanes més assequibles en els perfils corresponents a la dona jove embarassada i al matrimoni gran) i Sevilla (amb les primes mitjanes més econòmiques per al solter i la família). Al contrari que a Barcelona, Bilbao (dues ciutats on es van facilitar les mensualitats més cares per a la dona jove i la parella de persones grans), València (amb el cost més alt per al solter) i Madrid (on és més car contractar una assegurança de salut per a una família).

El copagament, un terme que no s'ha d'obviar

Qui assegura la seva salut no solament paga una prima i se n’oblida, sinó que moltes vegades ha de sufragar un cost afegit cada vegada que visita el metge o truca a una ambulància. És el copagament, és a dir, una petita quantitat de diners que l’assegurat abona per cada servei mèdic. En l’estudi, dues de les deu companyies analitzades no exigia en cap cas aquesta franquícia: van ser Allianz i Fiatc. Així mateix, Axa solament la requeria en les pòlisses ofertes a la família, a diferència d’Aresa, que exigia un copagament en tots els perfils, tret de les assegurances dirigides al matrimoni de 60 anys.

El copagament mitjà més econòmic correspon a una consulta d’infermeria (uns 2 euros), mentre que els serveis més costosos són la preparació al part (10 euros per consulta en cas de la dona jove embarassada) i urgències (entre 6 i 7 euros en els altres tres perfils seleccionats en la mostra). Per companyies, en els perfils dels dos joves, Adeslas ofereix els copagaments més elevats, mentre que per als dos matrimonis, és Asisa a qui corresponen els preus menys econòmics. Per contra, Mapfre és la companyia asseguradora que estableix els copagaments més econòmics en els quatre casos.

Assegurats sí, però amb límits

/imgs/20110201/tema2.jpg
Quan contracta una pòlissa de salut, l’assegurat no pot fer ús a l’instant de totes les cobertures que ha contractat, sinó que ha d’esperar uns mesos: són els períodes de carència. Les companyies els estableixen perquè calculen les primes basant-se en les probabilitats que les persones sanes contreguin malalties. EROSKI CONSUMER va voler saber quant de temps haurien d’esperar els quatre perfils seleccionats per a utilitzar les prestacions següents: intervenció quirúrgica amb hospitalització i sense, ingrés a l’hospital per a un tractament mèdic i assistència al part. En línies generals, els quatre assegurats havien d’esperar entre 6 i 7 mesos per accedir a la cobertura per hospitalització (amb intervenció quirúrgica i sense) i les dones, entre 9 i 10 mesos per a l’assistència al part.

Per això, abans de contractar una assegurança és fonamental llegir amb detall les condicions de la pòlissa, ja que el futur assegurat pot endur-se algunes sorpreses. Quan se sol.licita un pressupost, les companyies d’assegurances no ofereixen la informació completa i es limiten a donar el preu de la prima que es pagarà i a enumerar els serveis més importants que es cobreixen. No obstant això, el ciutadà ha de saber que estableixen uns límits en les prestacions que es contracten i, fins i tot, no cobreixen algunes malalties, com ara la malaltia per VIH, la drogodependència i l’alcoholisme. En cas de guerres i epidèmies declarades oficialment, danys nuclears o radioactius, les asseguradores també eximeixen la seva responsabilitat, i si es produeixen danys físics en la pràctica d’esports tampoc no cobreixen l’assistència sanitària. De la mateixa manera, no cobreixen despeses mèdiques provinents de sismes i inundacions declarades com a catàstrofe nacional.

Per a demostrar els límits en les cobertures contractades n’hi ha prou amb dos exemples: en l’assistència a l’estranger, en què s’imposa un límit econòmic entre 10.000 i 15.000 euros; i en l’hospitalització. En la prova telefònica, gairebé totes les companyies insistien que aquesta era il.limitada. En canvi, en deu pressuposts oferts per Asisa, s’indicava que cobrien l’hospitalització 30 dies a l’any; i en un cas a Adeslas, Fiatc i DKV asseguraven que la cobrien 50, 90 i 180 dies, respectivament. Finalment, a Caser van assegurar en un dels supòsits que demanaven un copagament (4 euros) el primer dia d’hospitalització.

Finalment, abans d’acceptar un client, l’entitat asseguradora li exigeix emplenar un qüestionari per avaluar el seu estat de salut. Si sospiten que pot tenir complicacions de salut en un futur immediat, podrien rebutjar-lo. Encara més, si el futur client declara tenir una malaltia, poden excloure la cobertura sanitària d’aquest patiment explícitament o no acceptar-lo com a assegurat. És el cas de la dona diabètica de 60 anys i l’embarassada de 35 anys (dos dels quatre perfils proposats per EROSKI CONSUMER).

Els quatre perfils investigats

Els perfils, un a un

/imgs/20110201/tema5.jpg
Noia jove de 35 anys soltera i embarassada. EROSKI CONSUMER volia saber si el fet que aquesta dona estigués esperant un fill influiria o no a l’hora d’assegurar-la. El cost mitjà d’una assegurança sanitària per a aquest tipus de perfil era de gairebé 65 euros mensuals, xifra que es redueix fins als 53 euros de mitjana si es tracta d’una pòlissa més bàsica, però que augmenta fins als 76 en el cas d’una assegurança que ofereixi cobertures més completes. Segons la ciutat de residència de l’assegurada, els preus mitjans són més elevats a Barcelona, Bilbao i Sevilla (prop dels 70 euros), mentre que la Corunya se situa com la capital amb el cost mitjà més barat (uns 59 euros cada mes). I és que les diferències entre pòlisses bàsiques i més completes, segons la localitat, és d’un 36% en aquest cas. Pel que fa a les companyies seleccionades, les quantitats mitjanes més elevades corresponen a DKV (70 euros cada mes), Mapfre i Sanitas (totes dues voregen els 75 euros de mitjana al mes), Aresa (proper als 80 euros de preu mitjà mensuals) i Axa Winterthur Salud (més de 20 euros per sobre de la mitjana general).
Amb tot, el pressupost més econòmic (no arriba a 27 euros) es va oferir per una pòlissa bàsica d’Adeslas per a un assegurat que compleixi aquest perfil i visqui a Madrid; mentre que el preu mensual més elevat correspon a Aresa, companyia que va facilitar un pressupost de més de 145 euros mensuals per una pòlissa més completa i per a una persona resident també a Madrid. En aquest perfil, destaquen els temps de carència (períodes de temps que han de transcórrer des de la signatura del contracte fins que es poden utilitzar aquests serveis mèdics) que exigeixen les companyies per a l’assistència al part. De mitjana, l’espera és de 10 mesos (en qualsevol de les dues modalitats de assegurança). Per tant, l’assegurança privada no cobriria el naixement del fill que s’espera, però sí dels futurs.

/imgs/20110201/tema4.jpg
Noi solter de 35 anys. El preu mitjà d’una assegurança mèdica privada en aquest cas és de 46 euros mensuals (36 euros de mitjana en els casos de pòlisses bàsiques, 55 en les més completes i 40 euros quan únicament s’ofereix un tipus de assegurança). Per ciutats, el preu mitjà més elevat correspon a València (encara que tan sols són quatre euros més que la mitjana), i el més barat a la Corunya. Segons la companyia, les quantitats mitjanes més oneroses corresponen a Asisa, Adeslas (al voltant de 50 euros mensuals en cada cas), Allianz i Axa Winterthur, al voltant dels 55 euros com a prima que es paga cada 30 dies.
Amb tot, el pressupost més econòmic (no arriba a 10 euros al mes) es va oferir per una pòlissa bàsica de Mapfre Caja Salud per a un assegurat que compleixi aquest perfil i visqui a la Corunya; mentre que el preu mensual més car correspon a una pòlissa més completa que es contracti a València a través d’Adeslas (més de 85 euros al mes).
Quines cobertures s’ofereixen a un noi jove de 35 anys i solter? Les pòlisses més completes ofereixen totes les cobertures comunes: medicina primària, pediatria, especialitats, hospitalització, urgències, anàlisis i proves diagnòstiques; en el cas de les pòlisses més senzilles, únicament la meitat dels pressuposts inclouen l’hospitalització i dues de cada deu no preveuen les urgències com a part d’aquesta prima mensual. Quan aquesta hospitalització forma part de la pòlissa, en pràcticament la majoria de les assegurances el servei és limitat i sense cap cost. En el cas de les assegurances més bàsiques, Adeslas i Asisa són les úniques companyies que, en alguns casos, estipulen un període màxim d’estada a l’hospital sense fer cap desemborsament (50 i 30 dies, respectivament).

/imgs/20110201/tema6.jpg
Matrimoni que supera els 60 anys amb cònjuge diabètic. Els resultats ofereixen un preu mitjà per a aquest perfil de més de 178 euros mensuals, xifra que es redueix fins als gairebé 134 euros de mitjana si es tracta d’una pòlissa més bàsica, augmenta fins als 220 euros en el cas d’una assegurança que ofereixi cobertures més completes i es manté al voltant dels 210 euros quan ofereixen un únic tipus de assegurança. Per ciutats, el preu mitjà més elevat correspon a Barcelona (15 euros més que la mitjana), mentre que en el cas de València, el desemborsament mitjà anual és gairebé 20 euros més econòmic que la mitjana general. Per companyies, la quantitat mitjana més elevada correspon a Axa Winterthur Salud (al voltant de 260 euros mensuals), mentre que el preu mitjà més barat correspon a Caser, que no arriba a 133 euros al mes. La diferència de preu entre tipus de pòlisses, tant per ciutat com per companyia seleccionada, és d’un 39%.
Amb tot, el pressupost més econòmic (menys de 100 euros al mes) es va oferir per una pòlissa bàsica d’Adeslas per a residents a Bilbao; mentre que el preu mensual més alt correspon a una pòlissa més completa que es contracti a Barcelona per mitjà d’Axa Winterthur (370 euros al mes).
A més de la prima mensual, la majoria de les companyies seleccionades en la mostra aplica copagaments. Per a aquest perfil, en tres de cada quatre pressuposts oferts (en pòlisses bàsiques) s’especifica l’obligació de pagar aquests diners a part; mentre que en el cas de les pòlisses més completes, en més de la meitat cal fer aquest abonament extra.
Cap companyia no va establir límits d’edat per mantenir aquest contracte en vigor (en cap dels dos tipus d’assegurances), al mateix temps que totes van coincidir (en els dos tipus de pòlissa) a l’hora d’emplenar un qüestionari de salut previ a la signatura del contracte. En la majoria dels exemples no se sol.licita al futur assegurat que es faci un examen mèdic; per bé que en sis de cada deu pressuposts sol.licitats, sí que es va exigir a la parella que abans de contractar l’assegurança facilitessin informes del seu estat de salut.

Família de quatre membres, pares de 40 anys i dos nens petits. En aquest cas, el desemborsament és el més gran de tots els perfils a causa del nombre de persones que cal assegurar. El preu mitjà d’una assegurança mèdica privada per a aquesta família és de 188 euros mensuals. En el cas que sigui una pòlissa més bàsica, aquesta xifra es redueix fins als 130 euros de mitjana; mentre que arriba gairebé al doble en el cas que s’opti per una pòlissa més completa. Per ciutats, el preu mitjà més elevat correspon a València (gairebé 240 euros), mentre que en el cas de Sevilla, la quantitat mitjana és gairebé 30 euros més econòmica que l’índex global. Segons la companyia, la quantitat més cara correspon a a DKV Seguros (al voltant de 290 euros mensuals de mitjana), mentre que en el cas de Caser, aquest desemborsament mitjà és de 135 euros. Amb tot, el pressupost més econòmic (al voltant de 45 euros al mes) es va oferir per una pòlissa bàsica de DKV Seguros per a uns assegurats que compleixin aquest perfil i visquin a Sevilla; mentre que el preu mensual més car correspon a una pòlissa més completa que es contracti a Barcelona a través de la companyia que acabem d’esmentar (945 euros al mes).
Quines cobertures s’ofereixen a aquest matrimoni que frega els 40 anys i tenen dos fills petits? Mentre que en el cas de les pòlisses més completes s’ofereixen totes les cobertures comunes: medicina primària, pediatria, especialitats, hospitalització, urgències, anàlisis i proves diagnòstiques; en el cas de les pòlisses més senzilles, únicament un 20% dels pressuposts sol.licitats inclouen l’hospitalització, un de cada tres disposa d’una cobertura relativa a les urgències i en dos de cada deu casos no es preveuen les especialitats mèdiques dins d’aquesta prima mensual.
En set de cada deu assegurances bàsiques sol.licitades per a aquest perfil s’aplicaven períodes de carència. La majoria de les pòlisses més completes comptaven també amb períodes de carència. Així, per exemple, per a una intervenció quirúrgica (amb hospitalització o sense) o un ingrés al centre hospitalari per a certes proves mèdiques, aquesta família ha d’esperar, de mitjana, entre 6 i 7 mesos, tant si contracta una pòlissa bàsica com una altra de més completa.

Abans de contractar una assegurança mèdica privada... i taulas comparativas

Contractar una assegurança mai no és fàcil. I menys, quan s’assegura la salut. Si tot i disposar d’una cobertura mèdica pública es contracta una assegurança mèdica privada, cal tenir en compte els aspectes següents:

MODALITAT DE L’ASSEGURANÇA. Hi ha dos grans tipus d’assegurances mèdiques privades. En el de quadre mèdic es pot triar el metge i la clínica, sempre dins dels concertats per la companyia asseguradora. En el de reemborsament és possible optar pel metge i la clínica sense necessitat de comprovar si està inclòs en el quadre mèdic de la companyia asseguradora. Després, la companyia reemborsa un percentatge de la factura.
COBERTURA. És important saber quina cobertura mèdica concreta es necessita i qui estaran inclosos en l’assegurança. Per exemple, una dona jove en edat fèrtil i amb la idea de tenir un fill, necessitarà fonamentalment els serveis de ginecologia, preparació i assistència al part, entre d’altres.
COBERTURES EXCLOSES. Les companyies asseguradores no inclouen la totalitat dels serveis sanitaris i és especialment rellevant l’apartat de les malalties preexistents; és a dir, les que l’assegurat ja té amb anterioritat a la signatura del contracte. L’asseguradora pot acceptar-les o no a l’hora de fer la pòlissa.
HOSPITALITZACIÓ. En la majoria dels casos, els dies d’hospitalització inclosos en la cobertura mèdica de l’assegurança estan limitats. El més normal és que el pacient solament disposi d’entre 30 i 90 dies a l’any.
PERÍODES DE CARÈNCIA. Una vegada contractada la pòlissa, les companyies solen imposar períodes de carència (sense cobertura mèdica). És habitual que, durant els primers sis mesos de vigència de la pòlissa, no es cobreixin intervencions quirúrgiques ni l’internament en hospitals.
TARIFES. A més del tipus de cobertura que es contracti, l’edat, el lloc de residència i el sexe també determinen la tarifa de la pòlissa. Normalment, la més costosa correspon als més grans de 60 anys i, en segon lloc, a les dones d’edat fèrtil. A més, els catalans solen ser els més desfavorits pel preu.
COPAGAMENTS. La majoria de les asseguradores imposen un cost afegit a part de les primes. Es tracta d’una petita quantitat que s’abona cada vegada que s’utilitza un determinat servei mèdic.
RENOVACIÓ DEL CONTRACTE. El més normal és que els contractes d’aquest tipus de pòlisses es facin per un any prorrogable automàticament els anys següents. Tant la companyia com l’assegurat poden oposar-se a prorrogar-ho, encara que han d’avisar amb almenys dos mesos d’antelació. Això sí, si ja ha començat un tractament, la companyia no pot rescindir la pòlissa fins que hagi conclòs.