On es llencen?

Càpsules. On es llencen?

A Espanya, el cafè forma part intrínseca de la vida quotidiana. Cada dia ens bevem uns 65,5 milions de tasses, que equival a un consum mitjà de 3,81 quilograms per persona a l’any, segons l’Associació Espanyola del Cafè (AECafé). Però un dels canvis més disruptius dels últims anys ha estat l’auge del cafè en càpsules. Aquest format, que ja representa el 20% del producte que es beu als domicilis d’Espanya, ha transformat els hàbits de consum. “Avui, una de cada cinc tasses prové d’una càpsula, i això reflecteix com ha arribat a consolidar-se aquest format”, explica Montserrat Prieto, secretària de l’Associació Espanyola del Cafè.

D’acord amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any passat al país es van consumir gairebé tres milions de càpsules. Va ser després de la pandèmia que aquest producte va arribar al seu punt més alt, amb gairebé 3,3 milions d’unitats consumides. És a dir, que cada espanyol ha passat de consumir unes 41 dosis anuals, de mitjana, a més de 61 d’aquestes dosis úniques.

Un problema per a la naturalesa.

L’èxit que tenen les càpsules al mercat es deu, en gran part, a una comoditat inigualable. Qui es pot resistir a la facilitat del simple fet de treure-les del paquet, posar-les a la màquina i, en qüestió de segons, gaudir d’una beguda preparada al moment? Aquest procés és molt més senzill i ràpid que les formes tradicionals de preparar el cafè. Tanmateix, potser no ens hem aturar mai a considerar l’impacte ambiental que generen aquestes càpsules, una qüestió que ha esdevingut candent els últims anys. La gran quantitat de residus que produeixen i la complexitat per a reciclar-se han suscitat preocupacions creixents en els consumidors i en els experts en sostenibilitat.

Aquests petits envasos, fabricats tradicionalment en alumini o plàstic, representen un repte per a reciclar-se. El procés no és senzill: a més del material exterior, les càpsules contenen restes de cafè que s’han de separar, i això en complica la gestió. “Encara que l’alumini i el plàstic són reciclables, la falta d’infraestructures adequades i també la de control sobre els residus fan que moltes càpsules acabin als abocadors o en plantes incineradores”, afirma Julio Barea, responsable de la campanya de residus a Greenpeace.

En vista d’aquest panorama, la indústria ha començat a explorar alternatives més sostenibles a les càpsules de cafè. Alguns fabricants o marques han apostat per càpsules compostables o biodegradables, que s’elaboren a partir de bioplàstics o fibres vegetals, i que es poden descompondre en condicions específiques; això podria disminuir l’impacte ambiental. Tanmateix, la indústria i els actors involucrats en la producció d’aquests productes –tant en la versió original com en la sostenible– desconeixen quina quantitat del producte venut anirà a parar a una planta de compostatge o de reciclatge.

Com es regulen aquestes restes.

La preocupació creixent per l’impacte ambiental de les càpsules de cafè i les dosis úniques ha suscitat un debat intens entre experts en sostenibilitat i regulació. Aloia López Ferro, advocada en Terraqui, experts en dret ambiental, subratlla un aspecte crucial d’aquest problema: “Les càpsules de cafè no es consideren envasos”. “Les càpsules, que majoritàriament són d’alumini o de plàstic, són un producte una mica particular: són indivisibles del contingut, el cafè, i per això no es consideren un envàs. Per tant, no poden anar al contenidor groc”, afegeix Cristina Muñoz, coordinadora de Comunicació Corporativa d’Ecoembes.

En realitat, les càpsules es consideren un residu i sobre aquestes recau la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. A diferència de la normativa d’envasos, aquesta llei assenyala la possibilitat –no l’obligació– de desenvolupar un règim de responsabilitat ampliada del productor per a les càpsules de cafè de dosi única; és a dir, que les empreses es responsabilitzin de la recol·lecció, del reciclatge i de l’eliminació dels materials que generen, i que promoguin una economia circular. “Sota aquest escenari, moltes empreses de càpsules posen més iniciatives voluntàries per a gestionar-les quan es converteixen en residus”, comenta Miguel Varela, CEO de Teimas, una empresa experta en la gestió de residus.

Iniciatives que donen una nova vida.

La popularitat creixent del cafè en càpsules ha impulsat la creació de noves iniciatives que s’enfoquen a reduir l’impacte ambiental d’aquest producte. Una de les iniciatives és Circularcaps, un projecte que va néixer el 2021 amb el suport de l’Associació Espanyola del Cafè (AECafé). Aquesta organització sense ànim de lucre reuneix 25 fabricants de cafè amb l’objectiu d’oferir una solució sostenible per al reciclatge de càpsules tant de plàstic com d’alumini. Alberto Vega, president de Circularcaps, explica que la iniciativa es va crear per oferir una solució sostenible i circular per a la gestió de les càpsules de cafè. Circularcaps, inspirat en els sistemes de reciclatge establerts per marques com Nespresso i Nescafé Dolce Gusto el 2010, ja té més de 7.000 punts de recollida, i beneficia, així, prop de 42 milions de persones a tot Espanya.

Gran part d’aquests punts de recollida se situen en supermercats de diferents cadenes de distribució, gràcies a acords de col·laboració entre Circularcaps i aquestes marques, entre les quals hi ha EROSKI. De fet, la cooperativa basca va ser la pionera i el 2018 es va convertir en el primer gran distribuïdor d’alimentació que va instal·lar aquests contenidors a la seva xarxa comercial. Va iniciar aquest servei en algunes de les botigues del País Basc, Navarra i Balears com a part d’una experiència pilot. Va ser a partir del 2019 quan ho va estendre de manera progressiva a la resta de la xarxa comercial. Fins avui ja ha recuperat més de 400 tones de càpsules de cafè. “Aquesta col·laboració s’alinea amb el nostre compromís amb la sostenibilitat en tots els processos, i garanteix en tot moment una recollida selectiva correcta de residus de càpsules de cafè. Això ens permetrà continuar amb la recuperació del 100% de les matèries primeres de la càpsula i facilitar que els nostres clients minimitzin l’impacte ambiental que s’associa al seu consum”, afirma Cristina Rodríguez, responsable de Sostenibilitat d’EROSKI.

Un desafiament ambiental.

Les càpsules, tant si són d’alumini com de plàstic, generen un desafiament ambiental significatiu perquè tenen un reciclatge difícil. Tot i això, Vega assegura que totes les càpsules es poden reciclar, independentment del material de què siguin. “Aquest procés garanteix una segona vida als materials, com el plàstic, l’alumini i els pòsits de cafè”, afirma. El sistema separa els pòsits per fer-los servir com a adob agrícola, mentre que les càpsules es tracten segons la composició que tinguin: l’alumini es fon per fabricar productes nous i el plàstic es converteix en gransa (grans petits) per crear testos o mobiliari urbà.

En el cas concret d’EROSKI, això s’obté mitjançant un procés de logística inversa, que preveu la retirada de les càpsules que es recullen en cada botiga al mateix camió que porta els productes a aquest supermercat en concret, a fi de reduir encara més la petjada de carboni d’aquest procés. Tot seguit, el material es porta a una planta logística on s’emmagatzema per a un tractament posterior.

Circularcaps ha estat reconeguda pel Ministeri per a la Transició Ecològica i s’ha inclòs en el III Catàleg de Bones Pràctiques en Economia Circular. La iniciativa també dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, particularment en la promoció d’un consum responsable i en la creació d’aliances per millorar la sostenibilitat. Pel que fa al marc normatiu, la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular ja preveu l’organització voluntària de sistemes col·lectius de reciclatge per a càpsules de cafè. Tanmateix, Circularcaps va ser pionera en aquest aspecte. “Vam néixer un any abans de la llei per oferir una solució circular”, afirma Vega.

En un mercat on avança el consum de cafè en càpsules, el projecte continua creixent, amb la vista posada a ampliar els punts de recollida i consolidar el sistema de reciclatge. “Continuem treballant per expandir-nos i garantir que les càpsules tinguin una segona vida”, conclou el president de Circularcaps.

Quin és el futur?

La regulació nacional, i també la de les comunitats autònomes, canviarà els pròxims mesos quan s’aprovi el nou reglament d’envasos de la Unió Europea. En la nova proposta, les dosis úniques es consideraran envasos.

“Aquesta categorització té implicacions importants: les càpsules estaran subjectes a la responsabilitat ampliada del productor; és a dir, les empreses hauran d’assegurar que els seus productes es puguin reciclar o compostar”, diu López Ferro. De fet, el reglament estableix que, en un termini de 36 mesos, els envasos compostables, inclosos els que contenen productes com el cafè, hauran de complir les normes de compostatge en instal·lacions industrials controlades, i fins i tot en compostatge domèstic si els estats membres ho exigeixen. A més a més, els països de la UE podran requerir que només es comercialitzin càpsules i dosis úniques si són compostables, sempre que disposin d’infraestructures adequades per a la recol·lecció i el tractament. “La normativa ambiental normalment va darrere del problema; o sigui, primer ens hem d’adonar de l’envergadura que suposa i és aleshores quan reaccionem”, assegura l’advocada ambiental.

Comunitats pioneres.

A escala autonòmica, diferents governs han pres diverses mesures que inclouen restriccions o que obliguen les empreses productores de càpsules a fer dosis úniques compostables o reciclables:

• La Llei 8/2019 de les Illes Balears estableix que les càpsules de cafè, infusions i brous que es comercialitzin han d’estar fabricats amb materials compostables o que es puguin reciclar fàcilment, bé de manera orgànica o mecànica.
• Navarra ha fet el mateix amb el Decret Foral 36/2024. Entre altres qüestions, el text posa un èmfasi especial en les dosis úniques i en les càpsules d’un sol ús, que es rebutgen en companyia del cafè usat. Aquesta mena d’envasos, que també inclouen bosses de te, embolcalls de formatge amb cera o bosses de paper d’alumini per al cafè, es prohibiran si no estan fabricats amb materials reciclables o compostables.
• A Catalunya, fa un parell d’anys es va presentar una proposta per a modificar la legislació que està relacionada amb la gestió de residus en què s’inclou la prohibició de les càpsules de cafè. Tot i això, la nova regulació s’ha quedat estancada i ni tan sols s’ha sotmès encara a informació pública.