Clàusules abusives. Què amaga la lletra petita?

Quan signem un contracte, sovint acceptem clàusules que ens perjudiquen com a persones consumidores, tot sovint sense saber-ho. Aquestes condicions abusives poden fer que paguem més del que cal o també poden restringir els nostres drets. Identificar-les és clau per a poder reclamar i protegir els nostres interessos.

Una clàusula abusiva és una condició que una empresa o un proveïdor imposen en un contracte sense que el consumidor pugui negociar o hi hagi donat el consentiment explícitament. Aquestes clàusules van en contra de la bona fe i només tendeixen a beneficiar l’empresa, ja que creen un desequilibri injust entre els drets i les obligacions de les parts. Les clàusules abusives es poden trobar en tota mena de contractes: laborals, bancaris, de compravenda o de serveis. Sovint es troben a la lletra petita, i per això són difícils de detectar.

La llei considera que aquestes clàusules són nul·les; és a dir, que no tenen validesa legal. Això no suposa en tots els casos l’anul·lació del contracte, però el contingut es pot veure alterat significativament quan s’eliminen o es modifiquen aquestes clàusules abusives.

A la Unió Europea, la Directiva 93/13/CEE protegeix els consumidors i exigeix que les clàusules siguin justes i equilibrades. A Espanya, la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (LGDCU) estableix controls i sancions contra aquestes clàusules. La protecció del consumidor és un dret essencial, però les clàusules abusives el poden soscavar perquè imposen condicions injustes i desproporcionades en els contractes. A continuació, te’n mostrem alguns exemples perquè puguis identificar-les fàcilment en el contracte.

Com podem identificar una clàusula abusiva

Per a saber si una clàusula és abusiva, ens hem de fixar si es compleix:

• Limitació de drets. Restringeix drets que el consumidor hauria de tenir o els elimina.
• Vinculació a la voluntat de l’empresari. Atorga a l’empresari facultats unilaterals de modificació.
• Desequilibri. Imposa al consumidor responsabilitats o garanties que hauria d’assumir l’empresa.
• Manca de negociació. La clàusula és imposada per l’empresa sense que el consumidor pugui negociar-la o modificar-la.
• Contrària a la bona fe. Si la clàusula es redacta amb mala intenció o de manera deshonesta.
• Manca de transparència. No està redactada de manera clara ni és fàcil d’entendre per a un consumidor comú.

Seguidament, t’oferim alguns exemples per a saber identificar-les.

Limiten els drets

Aquestes clàusules afavoreixen les empreses, de manera que es crea un desequilibri en la relació contractual, ja que limiten els drets de les persones consumidores i les deixen en una posició vulnerable. A continuació, te’n donem alguns exemples:

• Clàusules sòl. Estableixen un tipus d’interès mínim en les hipoteques, sense donar importància si baixen els tipus oficials. Això impedeix que, si es dona el cas, el consumidor es pugui beneficiar d’una reducció en el cost del préstec.
• Exempció de lliurament de documentació. Quan un client adquireix un bé, l’empresa no li lliura una còpia del rebut per confirmar la compra. Aquesta falta de documentació fa que sigui complicat fer reclamacions si el producte presenta defectes o es vol tornar.
• Despeses de formalització de la hipoteca. Clàusules que estableixen que una persona consumidora s’ha de fer càrrec del pagament de totes les despeses derivades d’un préstec, fins i tot les que hauria d’assumir l’entitat bancària segons la llei, com el 50% de les despeses de notaria, la comissió d’obertura, el registre, la gestoria i la taxació.

Desequilibri entre les parts

Aquestes disposicions atorguen a l’empresari o al proveïdor un control sobre els termes del contracte. Això fa que pugui prendre decisions unilaterals o modificar aspectes de l’acord sense el consentiment del consumidor.

• Facultat d’interpretació unilateral. L’empresari té el dret exclusiu d’interpretar qualsevol terme ambigu del contracte. Per exemple, si el contracte d’un servei d’internet esmenta que la velocitat de connexió és “adequada”, només el proveïdor pot decidir què significa adequada, fins i tot si el client considera que la velocitat que li ofereixen és insatisfactòria.
• Modificació unilateral. Permet que l’empresa canviï les condicions del contracte sense tenir en compte l’aprovació del consumidor; és com quan una companyia de telefonia mòbil augmenta les tarifes sense avís previ ni consentiment del client.
• Pròrroga automàtica d’un contracte. El contracte es renova automàticament al final del termini inicial, llevat que el consumidor ho gestioni per cancel·lar-lo. Això sol passar amb serveis de subscripció, que continuen cobrant-se automàticament si no es cancel·len abans de la data de venciment.

Imposen condicions desproporcionades

Són termes en un contracte que imposen condicions injustament desfavorables per al consumidor, que l’obliguen a assumir càrregues o costos excessius en comparació amb els beneficis que rep. Aquests en són alguns exemples:

• Penalitzacions per incompliment de terminis. Si, a l’hora de cancel·lar un contracte de telefonia abans de termini, la sanció és molt més alta del que realment costaria el servei que encara no s’ha fet servir.
• Càrrecs ocults no estipulats en el contracte. Un contracte de lloguer d’un cotxe pot incloure clàusules que obliguen el consumidor a pagar càrrecs addicionals pel combustible o danys que no estaven clarament especificats (i quantificats) en el moment de firmar el contracte.
• Clàusules d’arbitratge imposades. L’empresa imposa que qualsevol conflicte es resolgui mitjançant arbitratge, un arbitratge que designa ella mateixa. Aquesta clàusula restringeix el dret del consumidor a triar altres vies de resolució de disputes i pot inclinar el procés a favor de l’empresa.

No resulten recíproques per a les parts

Els drets i les obligacions de les dues parts en el contracte no estan equilibrats de manera justa. És a dir, una de les parts, l’empresa o el proveïdor, té més drets o beneficis que no es corresponen amb les obligacions o les proteccions atorgades al consumidor. Aquests en són alguns exemples:

• Rescissió d’un contracte. En un contracte amb una empresa de telefonia mòbil, pot haver-hi una clàusula que permet a l’empresa cancel·lar el contracte en qualsevol moment, però el client no ho pot fer sense pagar una gran penalització.
• Retenció de quantitats pagades. Si un consumidor reserva un viatge i paga una bestreta, una clàusula abusiva pot estipular que, si cancel·la el viatge, es perdran els diners pagats. En canvi, si l’agència de viatges cancel·la el viatge, no està obligat a tornar els diners al client ni a oferir-li una compensació.
• Modificació de preu. En un contracte de compra pot haver-hi una clàusula que permeti al venedor augmentar el preu del producte en el moment del lliurament, sense que el comprador tingui l’opció de rebutjar l’augment.

Transfereixen a la persona consumidora riscos que hauria d’assumir l’empresa

Desvien al consumidor responsabilitats o riscos que, per la naturalesa que tenen i en condicions justes, haurien d’assumir el proveïdor o l’empresa. Aquests en són alguns exemples:

• Costos de devolució per productes defectuosos. Un contracte de venda en línia pot exigir que el client pagui les despeses d’enviament per tornar un producte que no funciona correctament. Aquesta exigència vulnera els drets del consumidor, ja que ha de ser el venedor qui assumeixi aquests costos.
• Risc de pèrdua en el lliurament. Un contracte d’enviament estableix que el client ha d’assumir que un paquet es perdi o es danyi durant el transport, quan és el proveïdor qui ha d’assegurar que l’enviament arribi al client en bon estat.
• Contractes de banca electrònica. En els contractes de banca electrònica pot haver-hi una clàusula que indiqui que el banc no es responsabilitza si algú entra al compte d’un client i fa transaccions fraudulentes. En aquest cas, el client haurà de cobrir les pèrdues, encara que l’entitat hauria de ser responsable de protegir el compte contra aquests riscos.

Relacionades amb la garantia

De manera injusta i desequilibrada, limiten o anul·len els drets del consumidor relacionats amb les garanties d’un producte o servei. Estan dissenyades per a beneficiar el venedor.

• Terminis i renúncies de reclamació. De vegades, els defectes d’un producte no es detecten immediatament. Si un contracte estableix terminis molt curts per a reportar problemes, pot ser difícil fer-ho a temps. Per exemple, si un client compra un telèfon mòbil i la bateria falla al cap d’un mes d’usar-lo, però el contracte diu que només té quinze dies per a reclamar, el consumidor podria perdre el dret a una reparació o canvi si s’adona del problema després d’aquest termini.
•  Exigència de proves difícils d’obtenir. El contracte pot exigir al consumidor que presenti proves complicades o costoses per demostrar que un producte té un defecte. Imaginem-nos que comprem un televisor d’alta gamma. Després d’uns mesos d’ús, la imatge es veu borrosa. Quan revisem el contracte de garantia, hi ha una clàusula que diu: “Per a fer valer la garantia, el consumidor haurà de presentar un informe tècnic elaborat per un servei tècnic autoritzat pel fabricant que certifiqui l’existència d’un defecte de fabricació”.
• Reparacions en lloc de reemborsaments. De vegades, el contracte obliga el consumidor a acceptar només reparacions o canvis en comptes d’un reemborsament. És el cas d’un electrodomèstic defectuós que només es pot reparar o canviar segons el contracte, fet que limita el dret del consumidor a recuperar els diners.

Com podem actuar (i reclamar) davant d’una clàusula abusiva

• Llegim el contracte amb deteniment. Hem d’identificar les clàusules que limitin els nostres drets o que ens imposin obligacions excessives. Si tenim dubtes, hem de consultar a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, a una associació de consumidors o a un advocat especialitzat en consum.
• Notifiquem per escrit. Hem de contactar amb l’empresa per escrit, explicar clarament quina és la clàusula que considerem abusiva i sol·licitar que es modifiqui o que s’elimini. Cal guardar una còpia de la reclamació, també factures, contractes o comunicacions amb l’empresa: ens serviran com a prova en el moment d’iniciar accions legals.
• Presentem una denúncia a Consum. Aquesta entitat pot investigar les empreses que fan servir clàusules abusives i sancionar-les, però no pot declarar la clàusula com a no vàlida, ja que això només ho poden decidir els tribunals.
• Denunciem. Si no s’arriba a un acord, es pot portar el cas als tribunals per demanar l’anul·lació de la clàusula abusiva. Si així ho consideren, els magistrats també determinaran si aquesta nul·litat afecta només la clàusula o el contracte sencer.