“No puc amb la vida”
“Doctor, no sé què em passa, però sempre estic esgotat, no puc amb la vida”. Aparentment no hi ha una raó darrere d’aquest cansament extrem, però cada cop és més comú a les consultes que els pacients sol·licitin al metge una analítica completa per buscar la raó d’estar tan apagats. Segons dades de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFIC), el setè motiu de consulta en atenció primària és una fatiga inespecífica la causa de la qual, a priori, no es pot identificar. Són persones que hi van per buscar un diagnòstic, ja que sospiten que els passa alguna cosa. Malgrat que tenen un aspecte saludable, dormen bé, no estan embarassades, no fan exercici físic extrem, són relativament joves i no han passat recentment per cap procés infecciós, estan contínuament exhaustes. Es queixen que els costa molt fer les feines quotidianes, que han vist disminuïda la seva capacitat per a treballar i fins i tot de pensar o memoritzar. Bàsicament, es lleven cansats i així van a dormir.
Però buscar l’origen d’aquest estat d’esgotament permanent no és fàcil, ja que la fatiga és molt subjectiva i es pot deure a causes infinites. Per això, tant els facultatius com els mateixos pacients no solen donar a aquest problema la prioritat que es mereix. La recomanació dels especialistes és rotunda: si la fatiga persisteix en el temps hem d’acudir a la consulta per buscar la raó que s’amaga darrere d’aquest cansament, ja que pot ocultar malalties com la síndrome de fatiga crònica o una fibromiàlgia, patologies cròniques que només milloraran o es poden controlar si es tracten al més aviat possible.
El descans no funciona
El fet que cada persona tingui el propi llindar del cansament ha fet que sigui molt complicat definir el terme. De fet, ha originat moltes controvèrsies al llarg dels anys entre els investigadors i els experts que s’encarreguen de classificar aquest símptoma. Antonio del Arco, coordinador del grup de treball de fibromiàlgia i dolor centralitzat de la Societat Espanyola del Dolor (SED), explica que “la fatiga es pot manifestar com una dificultat i incapacitat per iniciar una activitat o una reducció de la capacitat de continuar mantenint aquesta activitat”. Això últim és el que es coneix com a fatigabilitat, el cansament físic i mental –la dificultat per concentrar-se o per memoritzar– després de fer qualsevol tipus de treball.
Exercici físic intens, no dormir bé, menjar alguna cosa ràpida i poc nutritiva, travessar una època d’estrès o de càrrega de treball elevada… Les causes que poden provocar aquesta falta d’energia que ens impedeix governar el cos són infinites. Normalment quan passa això, després del merescut i reparador descans, l’organisme es recupera, encara que també és cert que unes persones necessitaran més temps que unes altres. Així i tot, algunes vegades aquesta fatiga no desapareix. “Hem de sospitar quan tenim un cansament que no és proporcional a l’activitat que hem fet, és el que els metges denominem fatiga no adaptativa, sobretot quan algú no es recupera després de descansar. És a dir, quan la fatiga no està relacionada amb l’activitat que acabem de fer”, assenyala Miriam Almirall, reumatòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i secretària del Grup d’estudi de fibromiàlgia de la Societat Espanyola de Reumatologia (GEFISER).
El dubte que tenen moltes persones que pateixen aquests episodis és si amb els símptomes mencionats n’hi ha prou per a acudir a consulta. “Darrere d’un estat de cansament que s’allarga en el temps cal que el metge faci un estudi, sobretot si el cansament comporta una disminució substancial del ritme de les activitats diàries, si tenim una fatiga esgotadora acompanyada d’alteracions del son, de dificultat per a pensar amb claredat, de dificultat de memòria o fins i tot de marejos. I, a més a més, si aquests símptomes s’intensifiquen quan fem alguna activitat, per molt suau i petita que sigui”, aconsella l’especialista.
- Fatiga durant un mes. Es calcula que entre un 5% i un 20% de la població pot presentar fatiga durant un mes en algun moment de la seva vida, però això no vol dir que es travessi necessàriament per una malaltia. Els trastorns més freqüents que se solen manifestar amb aquesta fatiga en un mes o en menys o igual són, per exemple, els efectes secundaris d’alguns fàrmacs (antidepressius, antihistamínics, diürètics, relaxants musculars, sedants o antihipertensius), episodis d’anèmia, estrès o depressió.
- Fatiga d’un a sis mesos. Les causes que es poden trobar més freqüentment darrere d’una fatiga que es prolonga d’un a sis mesos són la diabetis, l’hipotiroïdisme, les malalties autoimmunitàries, les alteracions del son (per exemple, apnea) o algunes malalties com el càncer.
- Fatiga de més de sis mesos. Quan la fatiga dura més de sis mesos (es calcula que passa entre un 1% i un 10% de la població) pot estar relacionat amb una anèmia o una síndrome de fatiga postviral, després d’haver passat una infecció; amb el consum de determinats fàrmacs, amb una depressió, un tumor o un càncer. Però també pot haver-hi casos de fibromiàlgia o de síndrome de fatiga crònica.
La pregunta clau: des de quan?
Cal temps per a esbrinar quines són les causes de la fatiga. A més de ser molt subjectiva, té infinitat de sinònims o de termes semblants. Els pacients arriben a la consulta al·ludint que es troben cansats, dèbils, esgotats, amb falta d’energia, descoratjats o decaiguts, i el primer treball a què s’ha d’enfrontar el metge és precisament encertar la definició correcta de què li passa a la persona. El primer que li ha de preguntar és quant de temps fa que es troba cansada. “Hi ha diversos tipus de fatiga: dues són agudes, i solen durar entre un mes o menys o entre dos mesos i sis, i una altra és crònica, la que dura més de sis mesos”, explica Antonio del Arco.
Darrere d’una sensació de fatiga que dura més de sis mesos pot haver-hi moltes malalties o processos infecciosos, com ara una infecció d’orina recurrent, tuberculosi, hepatitis, VIH o algunes malalties venèries (MTS). El cos acaba exhaust perquè ha de dedicar tota l’energia a lluitar contra el virus o el bacteri que origina la infecció.
El cansament també és un símptoma de malalties cròniques nombroses. Per exemple, la fatiga és present en el 95% de les persones que tenen malaltia renal crònica, sobretot perquè el cos ha de fer un sobreesforç per acumular toxines i rebuig que el ronyó no pot eliminar amb la mateixa rapidesa que ho faria si estigués sa, però també per l’anèmia que està vinculada normalment a aquesta malaltia. Amb les malalties del cor també passa una cosa semblant. Les persones que tenen insuficiència cardíaca solen estar sempre cansades i mostren dificultat per a fer feines tan senzilles i quotidianes com caminar, pujar escales o portar la compra. Aquesta situació es produeix perquè, com que el cor té menys capacitat de bombament, els arriba menys sang als músculs i als teixits.
Amb la diabetis es pot produir una fatiga sobtada, aguda, que apareix quan les cèl·lules no obtenen prou glucosa. Una situació que porta l’organisme a l’extrem, a viure de les seves reserves. Però també pot causar una fatiga crònica de més de sis mesos per un desequilibri en la malaltia si no està controlada.
L’artritis reumatoide, la malaltia de Crohn o el lupus –present entre el 52% i el 92% dels pacients– són patologies que estan molt vinculades a episodis de cansament extrem i persistent perquè són malalties autoimmunitàries en què el sistema immunitari de la persona afectada està sobreactivat. Per exemple, quan tenim una grip el sistema immunitari s’activa per combatre el virus, destina tota l’energia de l’organisme a eliminar-lo i deixa el cervell en mode estalvi d’energia; això fa que ens deixi fatigats físicament i mentalment. En les malalties autoimmunitàries, com que el sistema immunitari està sempre activat i en excés, aquest procés perdura en el temps, al contrari del que passa amb una grip, on la fatiga desapareix amb el virus. Per això, les persones que pateixen aquestes malalties tenen un estat persistent de fatiga.
Però també pot ser degut a casos de fibromiàlgia o de síndrome de fatiga crònica. Aquestes malalties tenen en comú una fatiga persistent de més de sis mesos, però tenen uns criteris diferents.
Dues malalties cròniques
“En la síndrome de fatiga crònica, també coneguda com a encefalitis miàlgica, a banda del cansament hi ha altres símptomes específics, com ara problemes per a dormir, sensació de mareig o mal de cap, muscular o articular, entre d’altres. Si sospitem que un pacient té síndrome de fatiga crònica, el primer que hem de fer és descartar altres malalties que causin esgotament, per això sempre els fem un interrogatori exhaustiu, una exploració física i una analítica completa, a més d’exploracions complementàries si són necessàries”, enumera la reumatòloga Miriam Almirall.
“La síndrome de fatiga crònica i la fibromiàlgia són dues malalties cròniques complexes amb una comorbiditat important entre les dues; és a dir, que moltes vegades concorren en el mateix pacient i en el mateix moment, amb símptomes superposats i que afecten sistemes i òrgans múltiples al llarg del temps”, afegeix Del Arco. La similitud dels símptomes en aquests trastorns fa que molt sovint es diagnostiquin erròniament i que la coexistència en una mateixa persona no s’arribi a reconèixer mai. “Podem dir que la síndrome de fatiga crònica és una malaltia que es caracteritza per un malestar profund després de fer un esforç mental o físic i que els passa a pacients que ja pateixen una fatiga constant. D’altra banda, el dolor i l’al·lodínia, que és una condició que causa dolor per alguna cosa que no sol ser dolorosa –per exemple, tenir dolor en qualsevol canvi lleu de temperatura, quan la tela de la roba toca la pell o quan algú ens toca el muscle sense voler – són les característiques clíniques centrals de la fibromiàlgia”, relata Del Arco.
La síndrome de fatiga crònica no inclou la presència de dolor musculoesquelètic generalitzat, com sí que apareix en la fibromiàlgia (es pot tenir una mica de dolor, però no és generalitzat). Aquí hi ha la diferència principal. “No l’hem de confondre amb una artritis o una altra malaltia reumàtica. En la fibromiàlgia no hi ha dolor articular ni inflamació, sinó que es produeix un dolor generalitzat, tot el cos fa mal. Perquè ens en fem una idea, si el cos es divideix en cinc zones, per a diagnosticar fibromiàlgia ha d’haver-hi dolor en quatre com a mínim”, descriu Del Arco.
Al llarg de la història els pacients amb síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia s’han sentit estigmatitzats, ja que durant algun temps aquestes patologies es van considerar trastorns psicològics. Les últimes recerques han demostrat que aquestes persones ni són mandroses ni les malalties són causa de la seva imaginació. No és completament clar l’origen de la malaltia. Els pacients amb fibromiàlgia tenen tenen alteracions dels neurotransmissors del sistema nerviós, substàncies que s’encarreguen de comunicar les neurones entre si. Això genera un desequilibri que explica els diferents símptomes de la malaltia, com ara percebre malament els estímuls sensorials –noten un dolor amb la calor, el fred o la pressió–, l’estat depressiu, d’ansietat, alteració en les vies de modulació de dolor o un excés d’estimulació del sistema nerviós autònom que provoca mals de cap o marejos. D’altra banda, algunes troballes recents han descobert que el 70% de les fibres nervioses de tipus C, que s’encarreguen de conduir l’estímul dolorós des dels teixits perifèrics fins a la medul·la espinal, estan lesionades en els pacients amb fibromiàlgia, cosa que explica el dolor generalitzat. “Tothom que desenvolupa aquestes malalties és perquè hi té una predisposició genètica, però perquè arribin a brollar s’han de produir diversos desencadenants, que poden ser físics –traumatismes; contacte amb tòxics, com ara insecticides, o infeccions com la malaltia de Lyme, la mononucleosi infecciosa causada pel virus EpsteinBarr o l’hepatitis C–, però també emocionals. L’estrès o l’ansietat no són la causa de la malaltia, però sí que poden fer que es desequilibrin els neurotransmissors”, explica Miriam Almirall, reumatòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
A qui afecten més?
Tant la síndrome de fatiga crònica com la fibromiàlgia es consideren malalties de gènere, ja que segons alguns estudis que s’han fet en atenció primària afecta entre deu i vint vegades més les dones que no els homes. “Encara que no se sap al 100% què causa aquestes malalties, es creu que pot ser una alteració del funcionament del sistema nerviós central i perifèric, un sistema que funciona diferent en homes i en dones. D’altra banda, també hi ha estudis recents que han demostrat que es produeix per unes alteracions del sistema immunitari, i en aquest sentit les malalties autoimmunitàries igualment són més comunes en les dones”, relata Miriam Almirall. Tant la fibromiàlgia com la síndrome de fatiga crònica són malalties que estan predisposades genèticament. “Quan una persona té fibromiàlgia no vol dir que els seus fills també l’hagin de desenvolupar, però sí que en tindran més probabilitats”, conclou Del Arco.
Cada individu té una determinada capacitat a l’hora de mostrar resistència a la fatiga i aquesta es veu regulada per les característiques personals –l’edat és la més evident–, però també per altres factors com l’alimentació, el descans i l’exercici.
- Alimentació. No hi ha aliments miracle ni es recomana un nutrient en concret, però si la dieta no és equilibrada, es menja de manera irregular i també hi ha una reducció de calories dràstica, això afectarà la capacitat de resistir la fatiga. Qualsevol carència nutricional pot fer que l’organisme reaccioni més lentament del que és habitual: es perd força i sorgeix la sensació de defalliment i de cansament.
- Patró de descans. Tots els adults necessiten descansar i dormir un nombre d’hores seguides (una mitjana de vuit hores), però hi ha algunes persones que necessiten més hores que d’altres per a notar que han descansat de debò. És important conèixer el patró de descans que té cada persona, ja que la quantitat i la qualitat del son afecten la capacitat de resistència a la fatiga. Una mala higiene del son no només provoca somnolència, sinó també fatiga mental (poca concentració, falta de coordinació i irritabilitat).
- Esport. L’exercici físic d’intensitat moderada i practicat amb regularitat sol estar indicat per a totes les persones, ja que portar una vida sedentària afavoreix la flacciditat muscular i, en conseqüència, la pèrdua de resistència i la sensació de cansament quan es fa algun esforç físic, encara que sigui petit.