‘Iogurts’ vegetals

‘Iogurts’ vegetals. Entre el coco i la soja

Són molt semblants als iogurts, però aquests productes no tenen res a veure amb les postres làcties de tota la vida. Per triar bé, cal fixar-se en quin és l’ingredient principal, perquè serà la base de totes les seves característiques.
1 Setembre de 2025

‘Iogurts’ vegetals. Entre el coco i la soja

Els anomenats “iogurts vegetals” són cada cop més habituals a les nostres botigues i fins i tot trobem una gran varietat, per la qual cosa no sempre resulta senzill triar entre uns i altres. La seva composició pot ser molt diversa i l’etiquetatge pot resultar difícil d’interpretar: en alguns casos, la llista d’ingredients és tan llarga que ens podem perdre entre espessidors, antioxidants, correctors d’acidesa… Per això desgranem les claus per conèixer-los millor.

Com distingir-los d’altres?

No hi ha una normativa específica que defineixi aquests productes ni que estableixi els seus requisits bàsics. Però, a grans trets, es caracteritzen per estar elaborats a base d’ingredients d’origen vegetal, com ara fruites –sobretot coco– o llegums –generalment, soja–, que se sotmeten a un procés de fermentació i on els ferments es troben vius. Aquest darrer aspecte n’és el tret més característic i els diferencia d’altres productes, com els purés de fruites o les begudes vegetals. Per evitar confusions, cal fer una ullada a la denominació de venda, que normalment es mostra al costat de la llista d’ingredients. Allà veurem una descripció del producte; per exemple, “preparat de coco fermentat” (Kaiku), “especialitat vegetal fermentada” (Andros) o “postres vegetals fermentades amb llet de coco” (Ya).

Anàlisi

Per fer aquesta guia es van seleccionar 10 productes vegetals fermentats. Es va analitzar principalment:

  • Puntuació Nutri-Score. La valoració amb l’algoritme actualitzat el 2024 ve determinada per les proteïnes, greixos saturats i sucres.
  • Informació comercial. Analitzem si aporta informació de valor o si aquesta pot resultar confusa o enganyar el consumidor.
  • Ingredients. Per conèixer la qualitat comercial del producte, especialment pel que fa a la presència de soja, fruita o sucre.
  • Preus. Recollits el juny del 2025. No va ser un criteri per avaluar la qualitat, però la relació qualitat-preu s’ha tingut en compte al rànquing.
  • Etiquetatge. Es va analitzar si compleix la legislació vigent.

Amb fruites o llegums

Segons els ingredients principals, que són els que s’enumeren en primer lloc, els productes analitzats es classifiquen en dos grups:

  • Elaborats fent servir fruita. En general, s’utilitza coco com a ingredient principal –extracte barrejat amb aigua–, perquè és una fruita molt greixosa i amb un elevat percentatge de greixos saturats, cosa que aporta sabor i textura. Aquest és el cas d’Abbot Natural, els dos productes d’Andros Nature, Kaiku Natural, Naturgreen Vegfir i Ya Nature.
  • Fets de llegums. Normalment s’utilitza llet de soja, és a dir, una barreja d’aigua i soja, com en els casos d’Alpro Natural, Sojade Apricot i Sojasun Strawberry. Alpro Mango també és a base de soja, tot i que l’ingredient principal és el mango (en trossos i en el suc de concentrat).

La quantitat també importa

L’ingredient principal determina tant la composició com les característiques d’aquests productes (textura i sabor), per la qual cosa també és important tenir en compte la quantitat. Això no sempre és fàcil, ja que de vegades no es descompon. Per exemple, Sojadeenumera “beguda de soja (78%)” i la descompon en “aigua” i “soja (10,8%)”, però Sojasun només enumera “suc de soja (99,5%). Per tenir una idea més precisa, podem mirar el contingut de proteïnes, greixos i greixos saturats.

S'assemblen al iogurt?

Aquests productes guarden algunes similituds amb el iogurt. Es consumeixen de manera semblant, es venen en formats similars i el seu procés d’elaboració té punts en comú: se sotmeten a una fermentació en què intervenen bacteris que en alguns casos són els mateixos, com passa amb Alpro i Abbot.

Però són completament diferents del iogurt, que legalment es defineix com a producte de llet coagulada que s’obté per fermentació làctica mitjançant l’acció dels bacteris Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus i Streptococcus thermophilus. Als iogurts, aquests microorganismes es troben vius i presents en una quantitat mínima de 10 milions d’unitats formadores de colònies per gram o mil·lilitre.

En aquests productes vegetals no es defineix quin tipus de bacteris s’han d’utilitzar ni el nombre mínim en què s’han de trobar al producte final. I, sobretot, no estan elaborats a base de llet, sinó d’ingredients vegetals, cosa que marca les diferències, com la quantitat i el tipus de greixos i de proteïnes. Per exemple, el iogurt destaca pel contingut en proteïnes d’alt valor biològic (3%) i pel seu contingut en calci i vitamines B2 i B12. Si busquem un producte que tingui una aportació de nutrients comparable, podem optar per un elaborat a base de soja, que aporta una quantitat significativa de proteïnes (4%) i són d’alt valor biològic. Però la quantitat de greixos és menor. També podem cercar els enriquits amb calci i vitamines.

Quins porten més proteïnes?

Els productes que més proteïnes aporten són els que estan elaborats a base de soja: Alpro, Sojade i Sojasun. A més, són proteïnes d’alt valor biològic. Concretament contenen al voltant d’un 4% de proteïnes: entre el 3,7% d’Alpro Mango i el 4,6% de Sojasun. Per fer-nos una idea, es tracta d’una quantitat lleugerament superior a la d’un iogurt convencional (3,3%) i molt superior a la dels productes de coco, que en la majoria dels casos no arriben a l’1%.

Alguns productes inclouen missatges per destacar l’aportació de proteïnes, com Alpro Mango o Sojade, però aquestes declaracions fan referència al contingut de proteïnes en relació amb l’aportació d’energia total: “ric en proteïnes” significa que les proteïnes aporten almenys un 20% del valor energètic, mentre que “font de proteïnes” vol dir que aporten almenys un 12%. És a dir, aquests missatges no signifiquen necessàriament que tinguin moltes proteïnes en termes absoluts. Per fer-nos una idea, en uns cigrons cuits hi trobem un 9% de proteïnes, mentre que la carn de vedella aporta un 25%.

I més greixos i calories?

Als productes a base de soja la quantitat de greix ronda el 2%-3%. Això també passa en un dels de coco (Andros Fresa), però en general aquests últims solen presentar xifres molt més altes: a Andros Nature i Kaiku ronden el 5%, Naturgreen Vegfir i Abbot contenen 8% i 9%, respectivament, i Ya, un 17%. En aquests últims la major part dels greixos són saturats, atès que procedeixen del coco. Per exemple, Ya conté un 16% de greixos saturats. Això aporta textura i consistència, perquè aquests greixos són sòlids a temperatura ambient, però en termes de salut, són més recomanables els insaturats.

L’ingredient principal també influeix sobre l’aportació calòrica. Si considerem el valor per cada 100 g, als productes a base de soja està entre 43 i 82 kcal, mentre que als de coco es troba entre 67 i 174 kcal. És a dir, el més calòric (Ya) aporta quatre vegades més calories que el menys calòric (Sojasun). Un iogurt convencional conté unes 60 kcal.

Les altres fruites

Alguns productes contenen, a més, fruites afegides o ingredients obtinguts a partir d’elles. És el cas d’Andros Fresa, elaborat a base de beguda de coco i amb un 13,8% de maduixa, i Sojade, elaborat a partir de beguda de soja i amb un 10% d’albercoc. Alpro Mango, per la seva banda, té una base de beguda de soja i l’ingredient principal és una barreja de trossos de mango i suc a partir de concentrat. En aquest sentit, la informació que s’indica no és clara, atès que a la llista d’ingredients s’indica suc i s’hi afegeix una nota a part per especificar que es tracta d’un concentrat, igual que passa amb la pastanaga i la carbassa, que també formen part d’aquest producte.

Contenen sucre?

A primera vista és difícil saber si aquests productes contenen sucres afegits o no. En principi, només tres contenen sucre afegit: Sojade (11,4%) i Andros Fresa (9,2%), amb quantitats que equivalen a dues culleradetes i mitja de sucre, i Alpro Natural, amb una xifra més baixa (2,2%). Alpro Mango és un cas particular. Destaca que no conté sucres afegits, però aporta un 5,4% de sucres totals. Això és degut al seu contingut en mango (trossos i suc a partir de concentrat). La legislació prohibeix incloure la declaració “sense sucres afegits” quan s’hi afegeixen aliments amb la intenció d’edulcorar, com podria ser el cas del suc. Però les intencions queden subjectes a interpretació i en aquest cas no podem saber si el suc es va afegir amb aquesta intenció.

Cal assenyalar dos casos que criden l’atenció: Sojasun, que és l’únic amb un 0% de sucres, i Abbot, que conté inulina, una fibra vegetal que, a més de funcionar com a espessidor, també endolceix el producte sense aportar sucres. Per això, aquest últim només conté un 0,8% de sucres, una xifra similar a la d’altres productes sense sucres afegits, com Kaiku i Naturgreen Vegfir.

Recomanacions de compra
  1. Ingredient principal. Cal saber si està elaborat amb soja o coco. Nutricionalment és preferible la primera, que aporta proteïnes, mentre el segon aporta molts greixos saturats.
  2. Sucres. Millor si no duu sucres afegits ni edulcorants. S’ha d’anar amb, perquè alguns productes poden contenir sucs de fruites, que aporten sucres lliures.
  3. Proteïnes. Millor optar pels elaborats a base de soja, en els quals les proteïnes ronden el 4%. Als de coco no solen arribar a l’1%.
  4. Greixos i greixos saturats. Els de coco contenen proporcions notables de greixos i greixos saturats. En aquest sentit, millor triar els de soja.
  5. Preu. Convé valorar-lo en funció dels ingredients (millor soja i sense sucre) i la composició nutricional (moltes proteïnes i pocs greixos saturats i sucres).

Nutri-Score: la majoria obté una C

Dos dels productes obtenen la millor puntuació, una A, i són Alpro i Sojasun. Aquesta nota és deguda al fet que aporten proteïnes i gairebé no contenen sucres ni greixos saturats. Cinc productes es classifiquen amb una C: Abbot, Andros, Kaiku, Naturgreen,perquè en estar elaborats a base de coco contenen molts greixos saturats, i Sojade que, encara que està elaborat a base de soja, aporta prou sucres. La pitjor nota, una D, se l’emporta Ya, pel fet que la seva proporció en greixos saturats és molt elevada.

Relació qualitat-preu

Si ens fixem en el preu per cada 100 g, veurem que hi ha diferències importants. El més econòmic, Alpro Natural (0,53 euros), costa menys de la meitat que el més car, Abbot (1,10 euros). Els més barats, que costen menys de 0,75 euros, són Andros Coco, Sojasun, Alpro Mango, Andros Fresa i Kaiku. Al seu torn, Naturgreen, Sojade, Ya i Abbot són més cars i superen els 0,94 euros.

En principi, la diferència de preus no sembla que tingui relació amb la seva composició. Potser es podria atribuir a raons relacionades amb els costos de producció i distribució, atès que la majoria dels més cars són importats, mentre que a l’altre grup hi ha més productes de producció nacional. Si valorem la relació qualitat-preu, la millor elecció seria Sojasun (0,57 euros).

Conclusions

A grans trets, podem classificar aquest tipus de productes en dos grups:

  • Elaborats a base de soja. Aporten més proteïnes i menys greixos, especialment menys greixos saturats. En aquest grup hi ha els dos d’Alpro, Sojasun i Sojade.
  • Elaborats a base de coco. Les seves característiques organolèptiques poden resultar més atractives (sabor més dolç, textura més consistent i untuosa), però la seva proporció de greixos és considerable, amb una elevada presència de greixos saturats. En aquest grup s’emmarquen Abbot, Andros, Kaiku, Naturgreen i Ya.

Si considerem la composició nutricional i, en general, altres aspectes relacionats amb la qualitat i el preu, el producte més recomanable del primer grup seria Sojasun, mentre que al segon grup seria Andros Nature.

Si tenim en compte tots els productes en conjunt, el més recomanable és Sojasun.