Arròs amb llet. Semblen iguals, però no ho són
Gairebé no necessita presentació, perquè l’arròs amb llet són unes postres de tota la vida que s’elaboren d’una manera relativament senzilla i amb només tres ingredients. Amb això podríem pensar que són tots iguals, però de cap manera. El resultat pot ser molt diferent segons com es prepari i segons les característiques dels ingredients. La clau per a triar la millor opció és a la llista d’ingredients.
Quanta llet contenen?
La llet és l’ingredient principal en tots els productes analitzats, així que els atributs i la seva quantitat tenen una influència notable sobre les característiques d’aquestes postres. En tots els casos es fa servir llet de vaca sencera pasteuritzada. En alguns, com La Ermita i Gailla, s’especifica aquest aspecte, però en realitat no cal, perquè sempre que en la llista dels ingredients s’indica “llet”, sense més ni més, com fa Danone o Eroski, es tracta de llet de vaca sencera i pasteuritzada. En cas contrari, caldria especificar-ne les peculiaritats i indicar, per exemple, l’animal de procedència (llet d’ovella), l’absència de tractament (llet crua) o el contingut de greix (llet desnatada).
Pel que fa a la quantitat de llet, està compresa entre el 65% de La Lechera i el 81,7% d’Eroski. Els que menys en porten són La Lechera (65%), Reina i Montero (tots dos amb un 67%) i Danone (68%). Els que més llet contenen són Eroski (81,7%), La Ermita (78%), Mahala (76,5%), Eroski Seleqtia (73%) i Goshua (71,5%). D’altra banda, Gailla no mostra la quantitat de llet que conté i això incompleix la legislació, perquè és obligatori indicar aquesta informació quan un ingredient es destaca d’alguna manera en l’envàs o quan és un compost essencial per a definir un aliment.
Per fer aquesta guia de compra s’han seleccionat 10 postres d’arròs amb llet elaborades per marques capdavanteres al mercat, en les quals s’ha analitzat principalment:
- Puntuació Nutri-Score. La puntuació amb el nou algorisme és determinada per la quantitat de sucres, greixos saturats i calories.
- Informació comercial. Hem analitzat si aporta informació de valor o si pot resultar confusa o portar el consumidor a l’engany.
- Ingredients. Especialment per la proporció de llet i d’arròs i per la presència de llet desnatada en pols i aromes.
- Preus. Recollits el desembre de 2024. No ha estat un criteri per a avaluar-ne la qualitat, però la relació qualitat-preu s’ha tingut en compte per al rànquing.
- Etiquetatge. S’ha analitzat si compleix la legislació vigent.
Com se’n millora la textura
A més de la llet, alguns productes inclouen llet desnatada en pols entre els ingredients. Es tracta concretament de Danone (que la fa servir rehidratada), Goshua, La Lechera i Eroski Seleqtia. Això es fa sobretot per aportar-hi proteïnes làcties, que milloren la textura del producte i li donen més cos. El contingut total de llet en aquests productes representa una xifra lleugerament més alta que la que hem indicat més amunt, que es referia només a la llet sola. Encara que per la informació que mostra l’etiquetatge no podem conèixer amb certesa la xifra de la quantitat de llet total d’aquests productes.
Totes aquestes marques (Danone, Goshua, La Lechera i Eroski Seleqtia) contenen un ingredient més: la nata. La llet en pols i la nata es fan servir per separat per poder controlar millor la quantitat desitjada de proteïnes i de greixos i així poder obtenir les característiques desitjades en la textura del producte: unes postres cremoses i amb cos. Però la nata també es fa servir en altres marques que no contenen llet en pols, concretament a Reina i a Montero, on aquest ingredient afegit aporta sabor i cremositat.
El tipus d’arròs sí que importa
L’arròs és l’altre ingredient fonamental d’aquestes postres a les quals dona nom. Podríem pensar que és el segon més abundant després de la llet, però això només passa a Gailla, on no se n’indica la quantitat concreta, tot i que és obligatori, per la mateixa raó que en la llet. En la resta dels productes, l’arròs ocupa la tercera posició, per darrere del sucre. L’excepció és La Lechera, que conté aigua com a segon ingredient.
L’arròs es troba en proporcions compreses entre el 9% i el 10%. L’excepció és La Ermita, amb una quantitat lleugerament inferior (8%). Però no només compta la quantitat, sinó que també és important el tipus d’arròs. Precisament a La Ermita s’especifica que es tracta d’arròs rodó, que és més apreciat que el llarg per a aquestes postres, ja que absorbeix millor els sabors i deixa anar més midó, per això el resultat és un producte amb més cos i millor textura.
En la resta dels productes no s’especifica el tipus d’arròs, per això no es pot saber fins al moment del consum. De tota manera, si observem la llista d’ingredients ens podem fer una lleugera idea sobre les característiques de l’arròs i sobre com s’elabora. L’ús d’espessidors pot ser un senyal que la varietat d’arròs que s’hi ha usat no té una composició adequada de midó per a aquesta finalitat o que no s’ha cuit durant prou temps. Només tres dels productes analitzats contenen espessidors: Reina i Montero (midó de blat de moro) i Eroski (midó d’arròs).
Moltes persones pensen que l’arròs amb llet són unes postres saludables perquè estan elaborades amb aquests ingredients. És veritat que no conté molt més que això: tan sols algun ingredient que hi aporta aroma, com la canyella, i el sucre per a endolcir. Per tant, podríem dir que són unes de les postres que tenen més bona composició, si les comparem amb d’altres que s’elaboren a base d’ingredients menys interessants, com l’oli de palma, per exemple. Però no hem d’oblidar que contenen una quantitat considerable de sucre, i això fa que no siguin recomanables per a consumir-les habitualment. D’altra banda, també és important que no ens obsessionem amb el menjar. Menjar-se unes postres un dia puntual, en el context d’una dieta saludable, no tindrà un impacte significatiu sobre la salut d’una persona sana.
La quantitat de sucre, una xifra clau
El sucre és el segon ingredient més important en aquestes postres, per darrere de la llet i per davant de l’arròs. Així passa en tots els productes analitzats tret de La Lechera i Gailla, on ocupa el tercer lloc, per darrere de l’aigua i de l’arròs, respectivament. El contingut en sucres totals està comprès entre el 8,5% de Mahala i el 18% de La Ermita. És a dir, en aquest últim, la quantitat de sucres és més del doble que en el primer.
En qualsevol cas, La Ermita és un cas excepcional. En la majoria dels productes el contingut de sucres es troba entre el 14% i el 16%. Cal tenir en compte que no tots aquests sucres són afegits. En aquesta xifra s’engloben tant el sucre que hi afegeix el fabricant (sacarosa) com el sucre que conté la llet de manera natural (lactosa). Els que convé evitar en la mesura possible són els primers. Però no hi ha manera de saber la proporció concreta en què es troben, perquè no és obligatori especificar en l’etiquetatge el contingut de sucres afegits (només s’hi mostren els sucres totals). Ara bé, ens en podem fer una lleugera idea, ja que sabem el contingut de lactosa en la llet (aproximadament, un 4,5%) i la proporció de llet que hi ha en aquestes postres (al voltant del 70%). Així, estimem que el contingut de lactosa en aquests productes es troba al voltant del 3,2% i que, per tant, la quantitat de sucres afegits és aproximadament del 12%. És a dir, unes dues culleradetes i mitja per cada 100 grams.
Aromes: una pista de la qualitat
Es pot fer arròs amb llet amb només tres ingredients: llet, arròs i sucre. Gailla n’és una mostra. Però el més habitual és fer servir algun element que hi aporti aromes de canyella, llimona o, fins i tot, de vainilla o anís. És el que passa en totes les postres analitzades, llevat de Gailla i a La Lechera, que només fa servir sal (en poca quantitat) per potenciar el sabor del producte.
La manera d’aromatitzar el producte ens pot donar una bona pista sobre la qualitat comercial que té. Per exemple, Mahala i La Ermita fan servir llet aromatitzada amb canonets de canyella o amb canonets de canyella i pela de llimona, respectivament. És a dir, la preparació s’assembla molt a com ho faríem a casa, infusionant aquests ingredients en la llet, en lloc d’afegir-hi aromes o canyella en pols a posteriori, com es fa en la majoria dels productes analitzats. D’aquesta manera, s’aconsegueix que la llet tingui una aroma més delicada i apreciada.
L’arròs amb llet són unes postres senzilles que s’elaboren amb pocs ingredients. Per això es troba entre les postres “de tota la vida”. Aquest aspecte es destaca en molts dels productes analitzats, que en els envasos evoquen la tradició (“elaboració tradicional”) o la familiaritat (“recepta familiar” o “el nostre caseriu”), i a més a més, en alguns casos també es reforça amb el format, en envasos de fang o de vidre. Aquests reclams ens solen despertar records i sentiments positius que ens poden fer pensar que els productes són millors que els que no tenen aquests reclams. Però no ha de ser així necessàriament. Per tant, convé tenir-ho present per no deixar-se portar per aquestes estratègies de màrqueting.
Els nutrients més destacats
Si observem la informació nutricional, podem veure que els nutrients que es troben en una proporció més alta són els hidrats de carboni (16%-26%). Això és lògic per la presència d’arròs i pel contingut de sucres que tenen. També és normal que el contingut en proteïnes sigui modest, del voltant del 3%-4%, ja que aquest nutrient procedeix de la llet i de l’arròs, on es troba en quantitats moderades (al voltant del 3,1% i el 2,7%, respectivament). La resta de nutrients que cal tenir en compte són els següents:
- Greixos. És el nutrient més interessant, a més dels sucres. No perquè suposi una aportació important en la dieta (té un contingut relativament moderat i està comprès entre el 2,8% de La Ermita i el 4,1% de Gailla), sinó perquè ens pot orientar de les característiques organolèptiques del producte. Més greix significa més sabor i més cremositat, així que és una característica apreciable.
En tots els casos aquests greixos són d’origen lacti, bé de la llet, que com que és sencera ha de contenir almenys un 3,5% d’aquest nutrient, o bé de la llet i de la nata afegida. Els que contenen nata –Danone, Eroski Seleqtia, Goshua, La Lechera, Reina i Montero– aporten entre un 3,5% i un 3,8% de greixos. L’excepció és La Lechera, amb un 3,1%, que s’explica pel baix contingut de llet (65%). Els que no porten nata –La Ermita, Eroski, Mahala i Gailla– contenen entre un 2,8% i un 3% de greixos. L’excepció és Gailla, amb un 4,1%, perquè en aquest cas el contingut gras de la llet és més alt que en la resta.
- Energia. L’aportació calòrica per cada 100 g està comprès entre les 104 kcal de Mahala i les 152 kcal de Montero, amb una quantitat mitjana de 132 kcal, que equival a l’energia que aporten tres porcions de formatge fresc (de 70 g cadascuna).
Les diferències en l’aportació calòrica estan determinades, sobretot, pel contingut gras. Els productes que aporten menys de 130 kcal són els que no contenen nata (Eroski, Mahala, La Ermita i Gailla), a més de La Lechera. És a dir, són els productes que tenen menys greix, amb l’excepció de Gailla, que és el més gras, però té una aportació calòrica baixa perquè també aporta pocs hidrats de carboni. Les postres amb més de 145 kcal són les que porten nata afegida (tret de La Lechera). Hi destaquen Goshua (146 kcal), Reina (149 kcal) i Montero (152 kcal), que també són les més grasses.
Què aporta una ració?
Fins ara hem vist la composició nutricional per cada 100 grams. Això és útil per a poder fer comparacions, però hem de tenir en compte que aquestes postres se solen comercialitzar en envasos de 130 g, que és la quantitat que consumim en una sola ingesta. Així que l’aportació per ració és lleugerament superior. Perquè ens en fem una idea, l’aportació nutricional d’una ració (130 g) seria la següent: sucres, entre els 11 g de Mahala i els 23,4 g de La Ermita, encara que en la major part dels casos la quantitat voreja els 18 g; greixos, entre els 3,6 g de La Ermita i els 5,3 g de Gailla, i energia, entre les 135 kcal de Mahala i les 198 kcal de Montero. L’aportació mitjana seria de 170 kcal, que equival a dos iogurts naturals sense sucre.
- Llet. En principi, com més quantitat, millor. Però no és determinant, perquè s’han de considerar altres aspectes importants, com la quantitat de greix.
- Greix. Hi aporta sabor i cremositat, així que és millor que n’hi hagi una proporció alta.
- Sucre. Si ens basem en criteris de salut, l’ideal seria que fos la més baixa possible.
- Manera d’aromatitzar. Són més apreciats els productes aromatitzats amb canonets de canyella i pela de llimona que els que contenen aromes.
- Preu. Poden haver-hi diferències importants entre diferents productes, a vegades influïdes per aspectes com l’envàs. Convé valorar-ho a partir de la composició, i més concretament per la quantitat de greix, la manera d’aromatitzar o la presència de llet en pols o de midons.
La mateixa nota en Nutri-Score
Tots els productes analitzats obtenen la mateixa nota amb el nou algorisme de Nutri-Score, concretament una C, pel contingut en sucres, en greixos saturats i en calories.
Relació qualitat-preu
El preu per cada 100 grams de producte va des dels 0,27 euros d’Eroski fins als 1,12 euros de Goshua. És a dir, el més car costa quatre vegades més que el més barat. Els més econòmics són Eroski (0,27 euros), Reina (0,37 euros) i Mahala (0,50 euros). Entre els de preu mitjà hi ha La Lechera (0,54 euros), Danone (0,61 euros) i Gailla (0,72 euros). I, finalment, els més cars corresponen a La Ermita (0,83 euros), Eroski Seleqtia (0,91 euros), Montero (1 euros) i Goshua (1,12 euros).
Podríem pensar que el preu podria ser determinat per la composició del producte i, més concretament, per la quantitat de llet, però dos dels productes que més llet tenen (Eroski i Mahala) són els més econòmics, mentre que un dels que en té menys (Montero) es troba entre els més cars. També podríem esperar que el preu fos determinat per la quantitat de greix. Però aquesta relació no es compleix en alguns productes, com Reina, que és una de les marques que té més greix i es troba entre les més econòmiques.
El format també pot influir en el preu. Per exemple, entre les postres més cares hi ha les que tenen envasos de vidre o de fang (La Ermita, Goshua i Eroski Seleqtia), mentre que entre les més barates hi ha Reina, que es comercialitza en envàs de plàstic de mida gran (500 g). Si valorem la relació entre la qualitat global i el preu, les millors opcions serien Eroski, Reina i Mahala.
Tot i que són unes postres relativament senzilles, amb només tres ingredients (llet, arròs i sucre), hi ha diferències notables entre les marques que s’han analitzat. Per avaluar els productes que més destaquen, ens podem fixar en els criteris següents:
- Quantitat de llet. Els que hi destaquen són Eroski (81,7%), La Ermita (78%) i Mahala (76,5%). Gailla no en mostra el contingut, i això incompleix la legislació.
- Quantitat de greix. És un dels aspectes més importants per a tenir una idea de les característiques del producte, ja que és un element valuós que aporta sabor i cremositat. Els productes que més en tenen són Gailla (4,1%), Reina i Montero (tots dos, amb un 3,8%).
- Quantitat de sucre. Si prioritzem la salut, l’ideal seria que la quantitat fos la més baixa possible. En aquest aspecte destaca Mahala (8,5%), amb la meitat dels sucres que el producte que té el valor més alt (La Ermita, amb un 18%).
- Detalls relacionats amb la qualitat del producte. Hi ha alguns aspectes que ens poden orientar sobre les característiques d’aquestes postres, com ara la manera d’aromatitzar-los (canonets de canyella i llimona, en lloc d’aromes). En aquest sentit, destaquen Mahala i La Ermita, que s’elaboren a partir de llet aromatitzada amb canonets de canyella i llimona natural.
Si en considerem les característiques generals, destaca Gailla, sobretot pel contingut de greix, però incompleix la legislació perquè en la llista d’ingredients no mostra el contingut de llet ni d’arròs. També destaquen Mahala, La Ermita i Goshua, que serien els millors productes si no tenim en compte el preu.
Si considerem totes les característiques en conjunt, inclòs el preu, els productes més destacables serien Eroski, Reina i Mahala.