Una recepta d’esport
No és cap secret que l’exercici és bo per a la salut: millora el son i l’estat d’ànim, fa que els músculs i els ossos estiguin més forts, millora la immunitat, prevé malalties com la diabetis de tipus 2 i alguns càncers i, en general, està relacionat amb l’augment de l’esperança de vida i amb la disminució de la mortalitat per totes les causes, per citar-ne alguns dels beneficis, àmpliament documentats pels estudis científics al llarg dels anys. Però malgrat això, segons l’enquesta Hàbits esportius a Espanya, del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de 2024, el 52% dels espanyols no practica cap mena d’exercici físic. La dada no és fútil, perquè la inactivitat física té un impacte molt gran sobre la salut: segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 2020 i el 2030 es produiran gairebé 500 milions de nous casos de malalties no transmissibles que es podrien prevenir fent més exercici.
“Els últims cinquanta anys, sembla que passen moltes coses en la societat que estan eliminant l’activitat física de les nostres vides”, comenta Anna Puig, doctora en Activitat Física i Ciències de la Salut per la Universitat de Bristol (Regne Unit) i professora de la Universitat de Vic. “Podem fer la compra del supermercat des de casa, ens desplacem en cotxe, fer servir ascensors o escales mecàniques, quan arribem a la feina estem asseguts… Si volem, no ens movem, perquè busquem la comoditat. Això és el que fa que ens posem malalts, perquè el sedentarisme és responsable de la major part de les patologies no transmissibles que patim avui, com ara les malalties cardiovasculars o la diabetis de tipus 2”. Per a alguns autors, la inactivitat física ha esdevingut l’amenaça de salut pública més gran de la nostra època i consideren que la prescripció de l’exercici als centres mèdics hauria de ser obligatòria.
El sedentarisme ens costa diners
Els estudis indiquen que la inactivitat física ens surt cara: si els ciutadans de la Unió Europea complissin els nivells d’activitat física que recomana l’OMS (150 minuts d’activitat física moderada a la setmana), s’evitarien més de 10.000 morts prematures cada any i s’estalviarien aproximadament 8.000 milions d’euros a l’any en despeses sanitàries —més que la despesa total anual en atenció mèdica de Lituània i Luxemburg combinats—, segons l’informe de l’OMS i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) Fem un pas endavant! Abordar la càrrega de l’activitat física insuficient a Europa.
José Manuel Franco, president del Consell Superior d’Esports (CSD), cita de manera habitual en les seves intervencions una altra dada reveladora: “Cada euro invertit en activitat física evita fins a 15 euros de despesa sanitària”. Però… com es concreta aquest euro en polítiques de sanitat pública? Aquí és on entra el Pla de prescripció d’activitat física i exercici físic, que bàsicament consisteix a prescriure exercici físic com una intervenció complementària als tractaments sanitaris i que es coneix popularment com a “recepta esportiva”, un terme poc rigorós segons els especialistes consultats, però que ajuda a entendre millor en què consisteix el pla.
Aquest és el recorregut que haurem de seguir després de rebre una prescripció d’exercici físic.
- Acudim a una consulta d’Atenció Primària on avaluen la nostra condició i ens prescriuen un pla d’exercici.
- Ens dirigim a un centre comunitari, com ara un poliesportiu municipal, on un professional de l’esport format en aquest pla ens farà una avaluació física inicial i ens dissenyarà un programa adaptat.
- Seguiment i revisió. El professional de l’esport farà un seguiment periòdic per ajustar el programa segons la nostra evolució.
Què és la recepta esportiva?
El juliol de 2022 es va aprovar a Espanya una partida de 9 milions d’euros destinats a la implementació del Pla de prescripció d’activitat física i exercici físic impulsat pel CSD i les comunitats i ciutats autònomes. La inversió s’emmarcava en el Pla de Digitalització de l’Esport, un dels tres eixos del Component 26 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Les comunitats autònomes, que tenen plena competència en matèria de sanitat, poden accedir a aquests fons, però, per poder rebre’ls, han de desenvolupar diferents objectius, com explica Lidia Brea Alejo, assessora d’Educació Física i Esportiva per a la Salut del Consell del Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física i en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (COLEF): “En primer lloc, han de generar una formació específica per als educadors físics esportius relacionada amb l’activitat física i la salut”. Després, s’han d’assegurar que el personal sanitari que intervindrà en el pla rebi la formació adequada per a poder prescriure exercici físic, entre altres coses. I, finalment, “han de generar unes unitats d’activitat física i d’exercici físic, segons les quals el personal sanitari dels centres d’Atenció Primària ha de seleccionar les persones que consideren que es poden beneficiar de la pràctica d’exercici físic i que acudeixin a centres comunitaris (per exemple, un centre esportiu municipal) on hi hagi educadors físics esportius formats per a dissenyar, executar, supervisar i planificar els programes d’exercici físic”.
Catalunya, una regió pionera
En algunes comunitats, com ara Catalunya, ja es portaven a terme iniciatives similars. “I s’ha fet servir aquesta estructura per potenciar el que ja hi havia i adaptar-ho al que demanava el Consell Superior d’Esports. En altres regions, en canvi, s’ha començat de zero, com a Castella-la Manxa o a Madrid”, comenta Lidia Brea.
A Catalunya es va incorporar la prescripció d’exercici físic amb el Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) l’any 2005, amb un programa pilot. El pla, premiat el 2008 pel Ministeri de Sanitat i reconegut el 2019 per la Comissió Europea, incloïa accions de consell i prescripció d’activitat física des de l’Atenció Primària i altres especialitats mèdiques. També incloïa la formació a professionals implicats i el treball en xarxa amb els municipis. Mitjançant l’aplicació Actius i Salut, que està integrada en la història clínica informatitzada del pacient, els professionals sanitaris poden aconsellar i prescriure activitat física basada en els recursos de cada municipi. Des del 2015, el 100% dels centres d’Atenció Primària estan adscrits al pla. El maig del 2024 es va fer un pas més amb el Programa temporal per a la implementació de la recepta mèdica esportiva, amb una durada de tres anys, que inclou actuacions com la promoció de l’activitat física i la prescripció en l’àmbit pediàtric, en l’adolescència i en l’àmbit hospitalari.
L’any 2019, el NHS (National Health Service), el servei nacional de salut del Regne Unit, va començar a implementar el Social Prescribing, un enfocament innovador d’atenció mèdica que connecta les persones amb serveis i activitats no clíniques en la seva comunitat per millorar la salut i el benestar. Una de les iniciatives que porta a terme és la prescripció d’exercici físic, però va molt més enllà: també prescriu activitats com el voluntariat, les arts, l’aprenentatge en grup, la jardineria o la cuina, entre moltes altres. A més, permet que els professionals de la salut, especialment d’Atenció Primària, puguin derivar els pacients a un link worker o a un treballador d’enllaç, que col·labora amb el pacient per crear un pla d’atenció personalitzat.
Aquest programa s’adreça a persones amb necessitats socials, emocionals o d’una altra mena que afecten la seva salut; també inclou les persones que tenen condicions cròniques, problemes lleus de salut mental o les que estan aïllades socialment. El Social Prescribing reconeix que la salut és determinada en gran manera per factors socials, econòmics i ambientals, i aborda les necessitats de les persones de manera integral. També pretén reduir la càrrega de feina en l’Atenció Primària i els costos associats per al sistema de salut del país.
Com es porta a terme
Segons Lidia Brea, tot i que cada comunitat ha concretat el pla segons les seves necessitats, la idea general és la mateixa: des de l’Atenció Primària es detecten les persones que es poden beneficiar de la pràctica d’exercici físic supervisada per un professional per millorar les seves patologies. “Un cop es localitza, es deriva la persona a les unitats d’exercici físic que hi ha en l’àmbit comunitari. Aquesta persona comença un programa dissenyat, supervisat i avaluat per un educador físic esportiu que també ha d’estar format dins d’aquest pla”, assenyala l’assessora d’Educació Física i Esportiva per a la Salut de COLEF.
Tant els metges com els fisioterapeutes i el personal d’infermeria poden prescriure exercici físic als pacients. Tenint en compte que és un tractament complementari i que els beneficis de l’exercici són extensos, gairebé qualsevol persona pot rebre el tractament, encara que, sobretot, se sol prescriure una recepta esportiva als pacients de “patologies cròniques que més s’atenen en l’Atenció Primària, com poden ser les persones amb problemes d’obesitat o d’hipertensió, amb malalties metabòliques, supervivents de càncer o fins i tot persones de la tercera edat, que encara que no tinguin patologies cròniques es poden beneficiar del programa”, analitza Brea.
El cas de Getxo
El maig de 2024 es va començar a desenvolupar un programa pilot al municipi de Getxo, al País Basc, per prescriure exercici físic. “Des de fa uns anys, treballem amb la convicció que la salut ha de ser una qüestió central de les polítiques públiques en esports. Per això vam posar en marxa el servei d’orientació esportiva gratuït que oferim a la ciutadania per mitjà de Getxo Kirolak (els serveis municipals esportius del municipi), un servei d’assessoria en què recomanem diverses activitats segons les patologies que tingui la persona que hi acudeix”, explica Álvaro González, regidor d’Esports del municipi.
González destaca la importància del treball d’informació i assessorament per part d’experts, especialment per a les persones grans: “No és el mateix que en el servei de salut et diguin que has de fer esport de manera genèrica, que al teu poliesportiu més pròxim t’informin de les activitats concretes que et convé practicar a partir d’un informe mèdic. Per això estem obtenint bons resultats i el grau de satisfacció de qui hi va també és molt alt. Durant el 2024, cent pacients s’han beneficiat d’aquest programa: el 74% eren majors de seixanta anys i set de cada deu eren dones. El programa té una adherència del 69%, és a dir, que set de cada deu pacients han incorporat amb èxit l’exercici físic com a part del seu tractament.
Quins reptes es presenten
El Pla de prescripció d’activitat física i exercici físic és ambiciós i no està exempt d’obstacles, ja que és fonamental que s’hi integrin els sistemes de salut i els esportius, que es capaciti adequadament els professionals mèdics i esportius i que s’asseguri l’adherència dels pacients a llarg termini. En aquest sentit, el pla gira al voltant de la digitalització i l’ús de dispositius wearables, com les polseres o els rellotges intel·ligents, que faciliten la supervisió i la personalització de l’exercici prescrit. I això comporta una gran inversió econòmica.
L’eficàcia del tractament, com en la majoria dels casos, depèn de molts factors. “Però l’evidència científica ens diu que la pràctica d’exercici físic, quan està supervisada per un professional, té una adherència molt alta i té uns efectes molt beneficiosos en la qualitat de vida de les persones i en la mateixa evolució de la patologia crònica que pugui tenir”, explica Lidia Brea Alejo, que també és directora del Curs d’Expert en Exercici Físic i Càncer de la Universitat Europea de Madrid. “Per tant, segur que sortirà bé, sempre que es mantingui una mica aquesta estructura en què l’educador físic esportiu supervisa el programa i en què, des del centre de salut, també controlin com està tot el procés”, indica Brea.
La durada del tractament també és relativa, ja que depèn de cada pacient i de cada comunitat autònoma: “Hi ha regions on aquesta intervenció és a curt termini, que pot ser 8, 12 o 16 setmanes. Però també hi ha comunitats on la persona ja es queda en aquesta unitat a llarg termini. També depèn del que el sanitari consideri què és el millor per a aquesta persona”, afegeix l’experta.
Objectiu final: crear un hàbit
Un altre benefici afegit del pla és que, un cop acabi el procés, una persona que no tenia l’hàbit de practicar exercici el pugui adquirir, amb tots els beneficis que implica aquesta nova activitat en la seva salut més enllà de la patologia puntual. “La persona ja coneix l’àmbit comunitari en relació amb la pràctica esportiva, ja sap on és el centre esportiu i ja s’hi pot quedar fent més activitats. Ja no és només que la persona es trobi millor i que millori la seva qualitat de vida, sinó que al final vivim en una societat on la població està envellida i cada vegada té més malalties, i sabem que l’exercici físic redueix les estades als centres de salut i la freqüència de les visites al metge i ens permet tenir la patologia més controlada. I, per descomptat, tot això reverteix en les arques de l’Estat”, conclou Lidia Brea.