Infusions. Natural no és sinònim de segur

Infusió, te i tisana no són el mateix. Cert

Les infusions es preparen barrejant plantes naturals amb aigua molt calenta, però sense que arribi a bullir. Només es poden dir te quan provenen de la planta Camellia sinensis. Ja sigui te negre, vermell, verd, blau o blanc, tots venen de la mateixa planta i només es diferencien entre si pel grau d’oxidació i pel processament de les fulles. Per això, tots els tes són infusions, però no totes les infusions són tes. D’altra banda, les tisanes són begudes que s’elaboren després de bullir una barreja d’herbes, espècies, fruita seca i peles. Tradicionalment, les tisanes es prenien amb una certa connotació medicinal, però avui dia es prenen com qualsevol altra infusió.

Són segures perquè són naturals. Fals

Que sigui natural no és sempre sinònim d’innocu. En general, les infusions són molt segures, però n’hi ha algunes que, si es prenen en excés, poden tenir efectes secundaris per a algunes persones. Per exemple, el te verd és una de les infusions que més es consumeixen, sobretot per la quantitat d’antioxidants que té, que redueixen l’envelliment cel·lular. En canvi, és una infusió que conté teïna i aquest estimulant, en grans quantitats, no és recomanable per a les persones hipertenses, amb arrítmies o per a les sensibles a la cafeïna. Passa el mateix amb el poliol, que si es consumeix en excés pot ocasionar problemes gastrointestinals, com ara cremor d’estómac i fins i tot diarrees. No hi ha una ingesta recomanada d’infusions, ja que depèn del tipus de beguda (si té teïna, és diürètica…) i de si la persona pateix alguna patologia.

Són les substitutes de l’aigua. Fals

Mantenir-se hidratat és fonamental per al bon funcionament de l’organisme. L’aigua regula la temperatura corporal i el metabolisme, distribueix els nutrients per totes les cèl·lules i elimina toxines, entre altres funcions. Es creu que prendre infusions reemplaça un got de l’aigua i que, per tant, són perfectes per a mantenir-se hidratat. No és cert. Tot i que aquestes begudes contenen una bona part d’aigua i aporten sabor i nutrients, moltes infusions tenen un efecte diürètic, com ara l’aspreta o la dent de lleó. Això vol dir que afavoreixen l’eliminació de líquids per l’orina; fet que no és dolent, però cal anar amb compte si es consumeixen en excés, ja que amb l’eliminació de líquids també es perden nutrients i minerals. Per això, tot i que són un bon complement, no són suficients per a una hidratació correcta.

Poden interactuar amb determinats fàrmacs. Cert

Algunes infusions poden provocar interaccions amb determinats medicaments antidepressius, diürètics, antiepilèptics o fàrmacs per a la diabetis o el cor, i reduir-ne l’absorció. Això implica que el fàrmac actuï menys, i per això se’n redueix l’efecte. Si es té un problema de ronyó o es pateix un dèficit de potassi, el millor és no abusar de les infusions amb efecte més diürètic, com ara l’aspreta o la dent de lleó. A més, es recomana consultar el metge per a saber quines infusions i plantes poden interferir en els medicaments receptats.

Combaten el fred i la calor. Cert

Una infusió ben calenta escalfa el cos els dies de fred, però també són begudes recomanables a l’estiu. Hi ha una raó científica per la qual els beduïns prenen te molt calent per suportar les temperatures del desert: les begudes calentes, quan entren en contacte amb la llengua i la gola, fan que els sensors del cos reaccionin i, en conseqüència, estimulin la sudoració. Després, la suor s’evapora i, per tant, el cos es refreda.

Els bebés en poden prendre. Fals

Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), no és convenient que els menors de tres anys beguin infusions. Els principis actius que contenen les plantes poden causar-los diferents malalties més o menys greus (insuficiència hepàtica, hemorràgies, convulsions, vòmits, acidesa, alteració de la consciència, deshidratació…). Abans dels tres anys, els pediatres només recomanen llet, aigua i quantitats petites de suc de fruita espremut. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), per la seva banda, desaconsella que els menors de 12 mesos prenguin infusions, perquè poden presentar espores de Clostridium botulinum, que causa el botulisme.

No tenen data de caducitat. Cert

Les infusions no caduquen, però amb el pas del temps perden les propietats organolèptiques, és a dir, l’aroma i el sabor. Per això inclouen a l’envàs una data de consum preferent. Els principis actius de les herbes aromàtiques (farigola, romaní) es conserven molt bé, però el te verd, per exemple, perd teïna a mesura que el deixem reposar. Si la infusió ja està preparada, no es recomana conservar-la durant més de dos o tres dies perquè es pot produir una contaminació bacteriana. Perquè no això no passi, cal conservar-la sempre a la nevera.

El te excita menys que el cafè. Fals

La cafeïna i la teïna són el mateix compost químic procedent de les plantes; per tant, tot i que tenen nom diferent, són la mateixa substància. La diferència és que el te conté una gran quantitat de polifenols, i això li confereix molt de poder antioxidant i fa que l’absorció de la teïna sigui més progressiva i suau, per això els efectes psicoactius duraran més al nostre cos i seran menys bruscos. D’altra banda, el cafè és molt més ric en cafeïna. Una tassa de cafè té uns 80 mg de cafeïna, gairebé el doble del que té una tassa de te negre.