Carmanyola (o "tupper") saludable
No és un sistema nou, no resulta sofisticat i ni tan sols requereix de tecnologies revolucionàries. Però, tot i que l’origen cal buscar-lo fa unes dècades enrere, cada dia està més de moda. “Menjar de tupperware”, la versió evolucionada de la tradicional carmanyola, és una opció que es troba lluny de passar a l’oblit. Malgrat els variats menús del dia que ofereixen els restaurants i els menjadors d’empreses i universitats, emergeix amb inusitada força al nostre país, sobretot entre els treballadors joves i estudiants. Potser perquè portar el menjar de casa és millor i lliga menys a horaris i espais, potser simplement perquè ens el fa la mare i té molt bon gust, potser perquè en una conjuntura econòmica com l’actual cal reduir despeses, la carmanyola guanya adeptes. El millor és que aquesta fórmula d’alimentar-se tan socorreguda i parca en despeses no està renyida amb el manteniment d’una dieta saludable. Això sí, sempre que les presses, la incultura culinària, els mals hàbits i l’avorriment no condueixin a l’abús de fregits, conserves, precuinats, aliments rics en greixos saturats o guisats massa calòrics. En l’altre extrem, menjar de carmanyola tampoc no ha d’equivaler a la monotonia de les eternes amanides i pastes, per molt que se’n variï la composició. Els experts en nutrició d’EROSKI CONSUMER asseguren que el més convenient seria recuperar aquelles entranyables receptes tradicionals que tots coneixem: llenties, mongetes, cigrons, verdures cuites, arrossos… La clau resideix a cuinar plats saborosos i saludables que permetin mantenir l’equilibri nutricional.
Un àpat equilibrat es compon de quatre puntals bàsics: verdures i hortalisses, fècules, aliments proteics i lactis o fruites de postres. Així de fàcil, junts o separats, tots aquests aliments són capaços d’aportar l’energia i els nutrients bàsics que -com en un puzle- encaixen a la perfecció en el còmput nutricional diari. El resultat és l’elaboració d’un menú “per a emportar-se” que permeti aconseguir el 30-35% de l’energia diària, proporció que s’estima convenient per a l’àpat del migdia. És aquí on entra en joc la capacitat del recipient. Es recomana l’ús d’envasos mitjans, perquè s’ajusten a la ració d’aliments que s’associa a un àpat equilibrat: 125 grams de carn o 150 grams de peix; 150 grams de llegums, arròs o pasta cuites; 200-250 grams de patates; i 150-200 grams de verdures o amanida.
Però no només és important fer un seguiment dels menús en el dia a dia. També convé pensar en cadascun d’aquests com una part de la previsió nutricional de tota la setmana. Perquè la varietat en la freqüència de consum dels diversos aliments és essencial per a nodrir-se adequadament i per a mantenir un pes corporal correcte.
Menjar saludable, segur i taula comparativa
El menjar que es prendrà l’endemà a la feina no té per què ser diferent del que es menja a casa. Tot i això, per a aconseguir que el plat tingui unes condicions determinades, sobretot d’aspecte i sabor, convé atendre aquests consells.
- No salar la carn abans d’introduir-la al microones, perquè s’assecarà.
- Les vinagretes i les salses d’amanida s’han de transportar en un pot de vidre, independent, i usar-les per a fer la barreja pocs minuts abans de menjar.
- Un raget de llimona o oli d’oliva abans d’escalfar el peix o la carn aconsegueix que resultin més sucosos.
- Els termos o els pots de vidre de 250 grams són els idonis per a portar la ració justa de sopa, gaspatxo o crema de verdures.
L’avorriment que propicia una gamma de plats repetitiva i poc variada és un dels principals inconvenients de menjar de carmanyola. Per evitar caure en la monotonia, es pot recórrer a una fritada de verduretes per a acompanyar el bistec o a una tallada de formatge baix en greix sobre el filet rus, o a pastanaga i api ratllats al vapor com a guarnició del lluç a la romana. Cal fer ús de la imaginació. Un altre aliment comodí ric en carbohidrats és la pasta. Ara bé, perquè els macarrons, els espaguetis, les lasanyes i els raviolis no siguin tan sols una valuosa font d’hidrats de carboni, sinó que resultin saborosos i agradables a qui els consumeix, s’ha d’aconseguir que després de la cocció la pasta quedi “al dente”. Així, el rescalfament posterior no en destruirà la consistència ni afectarà el seu valor nutritiu. Una pasta massa cuita presenta un índex glicèmic més elevat, s’absorbeixen més ràpidament els seus sucres i en poc de temps es torna a experimentar la sensació de gana.
Microones: es dupliquen les possibilitats
Una opció pràctica i ràpida, encara que poc utilitzada, és la de cuinar unes receptes senzilles al mateix lloc de treball. Els peixos blancs, les hortalisses, les patates (trossejades de casa) o l’arròs precuit que es ven en bosses individuals es cuinen en un moment al microones. Patates rostides amb salmó fumat (que es porta a banda), lluç amb tomàquet i pebrots del piquillo o arròs amb salsa (també a banda) en són alguns suggeriments. Si no disposem de microones a la feina o al centre d’estudis, és preferible optar per plats i entrepans freds, o bé per aliments líquids o semilíquids transportats en termos. El mercat ofereix avui termos especials per a productes sòlids, però aquests aliments perden abans la calor que els líquids i els costa menys temps entrar en temperatures de risc. D’altra banda, les conserves, el pernil i els embotits són una solució pràctica i còmoda: les sardines, la tonyina, els musclos, el pernil dolç o el gall dindi cuit poden acompanyar una amanida ja rentada i llesta per a consumir.
Seguir a diari una sèrie d’hàbits higiènics saludables en el menjar que es prepara a casa per emportar-se’l a la feina evitarà toxiinfeccions alimentàries i assegurarà el bon estat dels plats des de l’elaboració fins al moment del consum.
- Una vegada acabada la cocció, no s’han de ficar els plats calents a la nevera. S’han de deixar refredar a temperatura ambient al voltant d’una hora. Després, es tapen hermèticament i es guarden, ara sí, refrigerats.
- El transport fins a l’oficina, millor en una bossa isotèrmica amb acumulador de fred. Ja s’escalfarà el menjar en el moment de consumir-lo, sempre a més de 70º C. Atenció: el microones produeix un escalfament molt desigual, que pot deixar “punts freds” en què la destrucció microbiana és incompleta.
- Convé no menjar a la taula de l’oficina: encara que es netegi sovint, no es fa mai amb el rigor necessari ni amb els productes específics que s’utilitzen en una cuina. En un lloc de treball, a més, es realitzen activitats de molt diversa índole que poden generar substàncies nocives o contaminacions. Si no es compta amb un office o un lloc específic per a cuinar, es poden fer servir tovalloletes de neteja desinfectants per a netejar la taula i col